Nou projecte per evitar l’impacte de la flota pesquera sobre les aus marines mediterrànies i atlàntiques

Les aus marines són les més amenaçades del planeta a causa de l’activitat pesquera, la depredació i la pèrdua de l’hàbitat de cria. La captura accidental d’aus marines a causa de les arts de pesca i les piscifactories és un dels efectes més dramàtics de l’impacte de l’activitat de les pesqueries i les empreses aqüícoles. A més, aquestes captures incidentals generen també un greu impacte econòmic en detriment d’aquests sectors empresarials. 

Avaluar l’eficàcia de la xarxa d’espais marins protegits espanyola i proposar mesures per a millorar la gestió pesquera i aqüícola i la conservació de les aus marines pelàgiques i costaneres de les illes Canàries i del Llevant són els principals objectius del nou projecte dirigit per Jacob González-Solís, catedràtic de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i finançat per la Fundació Biodiversitat. També són entitats sòcies del nou projecte l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE), l’entitat SEO/BirdLife, la Federació Nacional de Confraries de Pescadors, CarboPesca, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, la Conselleria Medi Ambient, Agricultura i Pesca del govern de les Illes Balears, i la Conselleria de Medi Ambient del cabildo de Gran Canària.

 
Fotografia: Salvador García (IEO)

 

Aus pelàgiques i costaneres amenaçades per les arts de pesca arreu del món

Arreu del món, els incidents amb els vaixells palangrers representen una de les amenaces principals per a moltes espècies d’aus pelàgiques. A la Mediterrània, els incidents derivats de la captura accidental d’aus afecten prop de 5.000 exemplars cada any. La baldriga balear (Puffinus mauretanicus), la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i la gavina corsa (Larus audouinii) –que són espècies endèmiques de la Mediterrània- són les aus marines més afectades. Aquesta problemàtica es podria agreujar encara més amb la prohibició imposada per la Unió Europea de llençar el rebuig de la pesca al mar. En el cas de l’oceà Atlàntic, on les captures accidentals solen ser menys freqüents, són molt pocs els estudis que analitzen de forma detallada el procés d’interacció entre aus marines i pesqueries.

Les espècies més costaneres, com ara el corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis) també estan afectades per la interacció amb activitats humanes en el medi marí. Els incidents més freqüents es produeixen en activitats com ara l’aqüicultura, la pesca recreativa i la pesca amb arts menors com les nanses o els tresmalls. En aquest context, identificar quines espècies són les més afectades i analitzar com s’originen aquestes captures és un primer pas per estudiar l’impacte d’aquestes activitats sobre la població d’aus costaneres.

Avui dia, la xarxa d’espais marins protegits espanyola inclou un total de trenta-nou zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) dirigides a protegir les aus marines de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi marí. Tanmateix, encara existeixen importants llacunes de coneixement que impedeixen una eficaç planificació de la seva gestió. Per això, cal millorar el coneixement sobre aquest tipus d’interaccions, divulgar la problemàtica de les captures accidentals i posar en valor la xarxa d’espais marins protegits entre els sectors implicats per tal d’harmonitzar les activitats econòmiques amb la conservació de la biodiversitat.

Identificar zones de coincidència entre vaixells pesquers i aus que busquen aliment

En el marc del projecte, els experts de la UB-IRBio estudiaran el patró de moviments de les aus mitjançant la col·locació de geolocalitzadors (GPS) combinats amb tecnologia mòbil. En estreta col·laboració amb el Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), també es recolliran dades del posicionament de la flota pesquera operativa a les Illes Canàries i el Llevant peninsular mitjançant el sistema de seguiment VMS (Vessel Monitoring System) i l’ús de dispositius GPS que els pescadors que col·laborin en el projecte portin de manera voluntària. El treball investigador a la Mediterrània es centrarà en les espècies del corb marí emplomallat, el gavià de potes grogues (Larus michahellis), la gavina corsa i la baldriga cendrosa. En l’entorn de l’arxipèlag canari, es farà un seguiment de les poblacions de la baldriga cendrosa de l’Atlàntic i el petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii).

El Grup d’Ecologia d’Aus Marines liderat pel catedràtic Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, en estreta col·laboració amb l’Associació Naturalista del Sudest (ANSE), també estudiarà la intensitat de les interaccions i la mortalitat d’aus marines i costaneres en piscifactories de mar obert al litoral d’Almeria, Múrcia i Alacant, mitjançant el cens regular d’aus i enquestes al personal de les instal·lacions dins i fora de la xarxa d’espais marins protegits.

En el projecte, que té el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, a través del Programa Pleamar del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP), també hi participen els experts Virgínia Morera, Leia Navarro i Raül Ramos (UB-IRBio), Ángel Sallent (ANSE) i Salvador Garcia (Institut Oceanogràfic Espanyol, IEO).