Les àrees marines protegides contribueixen a la conservació de la gavina corsa

Els moviments de les aus marines s'han estudiat mitjançant dispositius de posicionament global (GPS/GSM). Foto: Raquel Castillo (UB-IRBio)

Les àrees marines més utilitzades per les gavines corses adultes i juvenils es troben a prop de la costa i estan parcialment protegides per la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya (RAMPE). Tot i que aquesta xarxa es revela com una eina de gestió eficaç per protegir i conservar les àrees freqüentades per les aus marines, encara cal implementar mesures de gestió per reduir la pressió humana sobre les poblacions de gavina corsa al litoral peninsular.

Aquestes conclusions es deriven del projecte titulat «La gaviota de Audouin como instrumento para la mejora de la gestión de la RAMPE en el Levante español» (GAUDIN), dirigit pel catedràtic Jacob González-Solís Bou, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

GAUDIN, que s’ha dut a terme amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha analitzat el grau de solapament de la distribució de la gavina corsa amb la RAMPE, així com les interaccions entre aquestes aus i la flota pesquera dins i fora d’aquests espais protegits en aigües de l’est i el sud peninsular. Gavina corsa: una espècie emblemàtica de la Mediterrània

La gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) és una espècie vulnerable a escala nacional que està especialment amenaçada per la captura accidental, la dependència del rebuig de la pesca, la contaminació del medi marí i l’ús com a zones de cria d’ambients altament transformats per les activitats humanes.

En el marc del projecte, l’equip de la UB-IRBio ha estudiat els moviments de les aus marines a l’est peninsular mitjançant dispositius de posicionament global (GPS/GSM) en quinze exemplars del Parc Regional de Salinas y Arenales de San Pedro del Pinatar (Múrcia), una de les àrees de cria de l’espècie. Per resoldre les incògnites sobre les interaccions entre aus marines i vaixells pesquers, s’ha combinat el seguiment per telemetria de les gavines corses amb les dades del posicionament de la flota pesquera via satèl·lit mitjançant el sistema VMS (vessel monitoring system) i dispositius GPS propis.

 

Com a novetat, el projecte també ha analitzat la resposta diferencial de les gavines a les interaccions i les captures accidentals en funció de l’edat dels exemplars. Així, s’ha pogut comparar «l’ús de l’espai marí i les interaccions amb pesqueries per part d’espècimens juvenils i adults de gavina corsa», assenyala Raquel Castillo Contreras, coordinadora científica del projecte i investigadora del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i l’IRBio.

A partir dels registres dels aparells GPS/GSM col·locats en gavines corses, s’ha comprovat que un 51 % dels exemplars adults i només un 9 % dels juvenils es localitzen en el medi marí. Quan les gavines van al mar, aproximadament un terç de les ubicacions registrades tenen lloc en alguns dels espais de la RAMPE, tant en adults com en juvenils.

Pel que fa a la interacció amb les embarcacions pesqueres, el 92 % dels casos es produeixen amb les flotes d’encerclament i de ròssec. En concret, prop de la meitat amb cada pesqueria en el cas dels adults, però el doble amb les embarcacions de ròssec en comparació amb les d’encerclament en el cas dels juvenils. En general, les interaccions es produeixen fora dels espais de la RAMPE. Concretament, dins dels espais de la RAMPE només tenen lloc un 21 % de les interaccions en el cas de les gavines adultes i un 32 % en el de les juvenils.

Així doncs, les àrees marines més freqüentades per les gavines corses monitoritzades i les seves interaccions amb les pesqueries se solapen només parcialment amb la RAMPE, «un resultat que posa en relleu que les gavines corses que crien a les Salinas de San Pedro del Pinatar s’alimenten majoritàriament en zones sense cap mena de protecció», conclou Jacob González-Solís, cap del Grup d’Ecologia d’Aus Marines i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i l’IRBio.

Limitar algunes activitats humanes durant l’època de cria i l’inici de la migració de la gavina corsa en els espais de la RAMPE més freqüentats per les aus és una de les mesures de gestió que apunta l’equip de la UB-IRBio per millorar la conservació de les aus marines. En paral·lel, també resulta imprescindible implementar mesures per reduir el risc de captura accidental d’aus en la flota pesquera de palangre que opera a la zona llevantina tant dins com fora de la RAMPE.

«Malgrat que les poblacions de gavina corsa han crescut en les últimes dècades, la seva distribució geogràfica encara és restringida i un 90 % de la població nidificant mundial es troba en territori espanyol. Per això, cal continuar fent un esforç de monitorització de les seves poblacions, avaluar les amenaces, i dissenyar mesures apropiades de conservació», subratlla Àngel Sallent, tècnic de l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE).

Tal com destaca Salvador García, expert de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), «quan es tracta de la conservació de les aus marines, la implicació del sector pesquer és crucial. En aquest sentit, durant el desenvolupament del projecte hem comptat en tot moment amb la col·laboració incondicional de la flota en qualsevol de les seves modalitats. Els pescadors s’han sentit part activa del projecte i, per tant, de la solució a les amenaces a què s’enfronta aquesta espècie».

En el projecte GAUDIN hi col·laboren l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE) i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), en especial, el Grup de Recerca de Grans Pelàgics del Mediterrani. També hi participen les investigadores Marta Riutort, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística i l’IRBio, i Sarah Saldanha i Leia Navarro, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i l’IRBio.

Font:PremsaUB