07-07-2021
La fauna silvestre selecciona hàbitats antropogènics com a conseqüència ecològica de l'èxode rural: exemples empírics d'Espanya.
Nou article amb la participació del professor Xavier Ferrer investigador del IRBio que ens parla sobre la colonització d'hàbitats d'influència humana per part de la fauna silvestre.
Un dels principals components del canvi global a tot el món és l'augment de la urbanització del territori. L'article recull alguns exemples on diverses espècies de fauna silvestre seleccionen hàbitats antropogènics per a viure en lloc d'hàbitats seminaturals (modificats amb menor intensitat) aparentment de bona qualitat.
Alguns exemples són:
Infraestructures de transport: Els conills salvatges prosperen en algunes zones antròpiques, la construcció de caus comunals en llocs aparentment de baixa qualitat com els marges o les mitjanes de carreteres, vies fèrries o, fins i tot dins de grans ciutats com Madrid. Hi ha dues explicacions possibles per a aquesta desconcertant situació: a) les carreteres voltades i els ferrocarrils d'alta velocitat brinden protecció contra els depredadors, i b) les vores de les carreteres i les carreteres creen àrees obertes on creix l'herba.
Zones d'accés restringit: Els aeroports, en ser àrees obertes i barrades, amb baixa densitat de depredadors potencials i presència humana altament controlada, afavoreixen l'establiment d'ocells que nien en el sòl. En el cas dels aeroports espanyols, la llista d'espècies d'ocells presents en alguns casos inclou algunes escasses o rares.
Embassaments: Els embassaments artificials que inunden vastes àrees i interrompen el flux natural dels rius, són una amenaça per a la conservació de la biodiversitat. No obstant això, quan es construeixen en terrenys de baix valor per a la fauna terrestre i / o on els aiguamolls naturals són escassos o inexistents s'han expandit algunes poblacions minses com les de la llúdria euroasiàtica (Lutra lutra) i altres animals.
La fauna silvestre colonitza també entre altres hàbitats, zones urbanes en construcció, ciutats, pedreres i abocadors, l'acostament dels quals se suposa es va originar per la despoblació del medi rural.
La fauna silvestre està sortint dels seus refugis ecològics i està perdent la por als humans de les zones urbanes. Els mesodepredadores (depredadors de talla mitjana) estan repuntant a causa del cessament de la persecució humana, i al creixement de la vegetació que matorralitza els abandonats espais agrícoles oberts. Aquests factors obliguen a moltes espècies a desplaçar-se a zones urbanes on troben hàbitats oberts, aliment associat a aquests hàbitats i protecció contra la depredació.
Entendre millor els factors inicials que desencadenen la colonització del medi urbà podria ajudar-nos a donar més valor biològic per a la fauna silvestre als hàbitats creats pels éssers humans.
Un dels principals components del canvi global a tot el món és l'augment de la urbanització del territori. L'article recull alguns exemples on diverses espècies de fauna silvestre seleccionen hàbitats antropogènics per a viure en lloc d'hàbitats seminaturals (modificats amb menor intensitat) aparentment de bona qualitat.
Alguns exemples són:
Infraestructures de transport: Els conills salvatges prosperen en algunes zones antròpiques, la construcció de caus comunals en llocs aparentment de baixa qualitat com els marges o les mitjanes de carreteres, vies fèrries o, fins i tot dins de grans ciutats com Madrid. Hi ha dues explicacions possibles per a aquesta desconcertant situació: a) les carreteres voltades i els ferrocarrils d'alta velocitat brinden protecció contra els depredadors, i b) les vores de les carreteres i les carreteres creen àrees obertes on creix l'herba.
Zones d'accés restringit: Els aeroports, en ser àrees obertes i barrades, amb baixa densitat de depredadors potencials i presència humana altament controlada, afavoreixen l'establiment d'ocells que nien en el sòl. En el cas dels aeroports espanyols, la llista d'espècies d'ocells presents en alguns casos inclou algunes escasses o rares.
Embassaments: Els embassaments artificials que inunden vastes àrees i interrompen el flux natural dels rius, són una amenaça per a la conservació de la biodiversitat. No obstant això, quan es construeixen en terrenys de baix valor per a la fauna terrestre i / o on els aiguamolls naturals són escassos o inexistents s'han expandit algunes poblacions minses com les de la llúdria euroasiàtica (Lutra lutra) i altres animals.
La fauna silvestre colonitza també entre altres hàbitats, zones urbanes en construcció, ciutats, pedreres i abocadors, l'acostament dels quals se suposa es va originar per la despoblació del medi rural.
La fauna silvestre està sortint dels seus refugis ecològics i està perdent la por als humans de les zones urbanes. Els mesodepredadores (depredadors de talla mitjana) estan repuntant a causa del cessament de la persecució humana, i al creixement de la vegetació que matorralitza els abandonats espais agrícoles oberts. Aquests factors obliguen a moltes espècies a desplaçar-se a zones urbanes on troben hàbitats oberts, aliment associat a aquests hàbitats i protecció contra la depredació.
Entendre millor els factors inicials que desencadenen la colonització del medi urbà podria ajudar-nos a donar més valor biològic per a la fauna silvestre als hàbitats creats pels éssers humans.
Article: Martínez–Abraín, A., Ferrer, X., Jiménez, J., Fernández–Calvo, I. C., 2021. The selection of anthropogenic habitat by wildlife as an ecological consequence of rural exodus: empirical examples from Spain. Animal Biodiversity and Conservation, 44.2: 195–203