La contaminació per nutrients és encara la gran assignatura pendent per a la conservació dels llacs i els rius europeus

La contaminació per nutrients és encara la gran assignatura pendent en la conservació de l’estat ecològic dels llacs europeus, segons un estudi internacional on participa l’expert Cayetano Gutiérrez, del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.  Afortunadament, en general aquests ecosistemes aquàtics no van respondre de manera negativa davant la presència d'altres factors d'impacte, i això suggereix que impulsar  estratègies de caràcter prioritari amb un control més estricte dels nutrients podria millorar significativament la qualitat ecològica dels llacs europeus.

 

El nou estudi, publicat a la revista publicat a la revista Nature Ecology & Evolution, revela el que esdevé quan rius i llacs són afectats per diversos impactes ecològics de manera simultània i identifica les possibles estratètiges per millorar l’estat ecològic de les aigües europees.

 

En el nou treball està liderat pels experts Sebastian Birk i Daniel Hering, de la Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya), i participen investigadors internacionals integrats en el projecte europeu MARS (Managing Aquatic ecosystems and water Resources under multiple Stress). El concret, s’han analitzat les parelles d'impactes que afecten de forma comuna els rius i llacs euroeus per tal d’identificar aquelles combinacions de factors que caldria evitar per preservar la qualitat ecològica dels ecosistemes aquàtics. Entre aquests impactes, l'estudi ha estudiat els efectes de la contaminació per nutrients, l'alteració de cabals o l'augment de temperatura a causa de el canvi climàtic.

 

«En un un 33% dels casos, aquestes barreges donaven lloc a efectes que requereixen estratègies de gestió complexes i diferents a les que existeixen actualment, que se centren en la mitigació d'impactes puntuals», revela Cayetano Gutiérrez, membre del FEHM-UB que dirigeix la professora Núria Bonada, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

 

Segons les conclusions, els rius presenten una situació més complexa que exigiria una acció específica en funció de la parella d'impactes estudiada. «Per descomptat, això no són bones notícies –continua- ja que un 43% dels rius europeus pateix dues o més impactes que poden requerir mitigació conjunta, entre els quals destaquen la contaminació difusa per nutrients i altres tòxics i l'alteració dels cabals i la forma de les lleres. Això és especialment important per a àrees com la península Ibèrica on la presència de tòxics s'uneix a la sobreexplotació de les aigües i el canvi climàtic, tot deteriorant greument la salut ecològica de molts rius».

Tot i que encara queda molta feina per fer, «aquest estudi suposa un gran avanç en la gestió de les aigües europees i en la identificació dels impactes que han de ser mitigats de manera prioritària»,  revelen els experts. En aquest context, l'estudi destaca la importància de reduir els nivells de nutrients en rius i llacs i de mantenir un cabal suficient en rius que permeti fer front a la presència d'altres impactes com ara el canvi climàtic.

Barcelona, 30 de juny de 2020.

Fotos: Cayetano Gutiérrez
Font: PremsaUB