Identifiquen plastificants acumulats en el teixit muscular de tortugues del Mediterrani occidental

• L’estudi de la Universitat de Barcelona, l’IRBio i l’IDAEA-CSIC mostra per primer cop la presència de additius químics associats al plàstic acumulats en músculs de tortugues babaues de la costa catalana i balear
• Els nivells d’additius químics trobats en les tortugues són superiors que els d’altres espècies d’animals marins com ara els dofins i les balenes

Barcelona, 21 d’abril de 2021. Un estudi elaborat per la Universitat de Barcelona, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC) constata per primer cop la l'acumulació d’additius químics associats al plàstic en els teixits musculars de tortugues marines del Mediterrani. Tot i que es coneixia el potencial impacte físic negatiu de la ingesta de plàstics en aquesta espècie, encara es desconeixia si la contaminació per plàstics també tenia un impacte químic mitjançant l’acumulació de contaminants en l’organisme d’aquests quelonis. Aquesta recerca, publicada a la revista Environmental Pollution, conclou que les tortugues marines estan exposades crònicament als additius químics associats al plàstic.

«Aquest estudi demostra que la contaminació per plàstics no només afecta a nivell físic -quan les tortugues queden embullades amb les escombraries plàstiques o aquests materials els bloguegen el tub digestiu -sinó que també pot afectar-les químicament a través de l’acumulació de contaminants malgrat que aquests compostos no es vegin a simple vista», declara la investigadora que lidera l’estudi, Ethel Eljarrat.

La tortuga babaua (Caretta caretta) és un queloni que es troba en tots els oceans del món. En el marc del treball, els experts van realitzar un mostreig entre 2014 i 2017 a la costa catalana i balear per analitzar 19 compostos químics associats als plàstics que són considerats com a disruptores endocrins, neurotòxics i possibles cancerígens. Aquests compostos químics són plastificants i retardants de flama organofosforats que es bioacumulen en diversos organismes marins, segons estudis previs del grup de recerca liderat per Eljarrat.

Els resultats revelen la presència de plastificants en les 44 tortugues analitzades en uns nivells de concentració que oscil·len des dels 6 fins als 100 nanograms per gram de múscul. Aquests valors són similars als trobats amb anterioritat per a altres contaminants clàssics com ara els bifenils policlorats (PCB) o l’insecticida DDT. En concret, els exemplars de tortugues marines de la costa balear van mostrar uns nivells superiors de plastificants, i això podria associar-se al fet que provenen de la conca algeriana on hi ha una major presència d’escombraries plàstiques en el medi marí.

«En ingerir escombraries marines de manera habitual i voluntària -confonen la brossa amb aliments- les tortugues marines són un dels grups d’animals més exposats a la contaminación per additius plàstics. Ara bé, encara desconeixem l’impacte real d’aquesta exposició», concreta el profesor Lluís Cardona, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) i coautor de l’estudi.

Per identificar les fonts de contaminació, també es van analitzar mostres de la dieta habitual de tortugues (meduses, calamars i sardines) així com mostres de la brossa marina que les tortugues ingereixen (bosses, taps, bastonets i fragments de plàstics flotants). Els resultats revelen que es van trobar compostos plastificants organofosforats en totes les mostres. No obstant això, tot i que la majoria de compostos es van detectar en tortugues, dieta i brossa, alguns dels compostos només estaven presents en les tortugues i en les mostres de brossa. Això mostra que la ingesta de brossa contribueix a la presència d’aquests contaminants en els teixits musculars de les tortugues.

En comparació amb els estudis realitzats en altres espècies marines (balenes o dofins), els nivells d'additius químics associats al plàstic són superiors en les tortugues babaues. «D’una banda, els plastificants organofosforats no es biomagnifiquen al llarg de la cadena tròfica. D’altra banda, les tortugues estan més exposades a les escombraries plàstiques ja que ingereixen macroplàstics -per exemple, les bosses que confonen amb meduses- mentre que en altres espècies és més freqüent la ingesta de microplàstics», conclou Eljarrat.

Article de referència:

Sala, B.; Balasch, A.; Eljarrat, E.; Cardona, L. «First study on the pressence of plastic additives in loggerhead sea turtles (Caretta caretta) from the Mediterranean Sea». Environmental Pollution, abril de 2021. Doi: 10.1016/j.envpol.2021.117108

Font:PremsaUB