Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
11-05-2021

Espècies invasores: Primeres cites del tigre del llorer, Stephanitis lauri Rietschel, 2014 (Hemiptera, Heteroptera, Tingidae) per a la Península Ibèrica

Foto:J.M. Riba, Lloret de Mar, 24-VII-2020.

La globalització i el moviment a llarga distància de tot tipus de mercaderies facilita el transport d'insectes exòtics que viatgen ocults en elles (generalment en planta ornamental / agrícola o en els seus productes) o bé en els seus contenidors. En les últimes dècades estan apareixent a Europa diverses espècies exòtiques, amb unes ràtios molt alarmants i en constant increment. Aquestes espècies exòtiques ja establertes a la regió, a més de poder comportar pèrdues econòmiques associades, poden tenir impacte sobre els processos naturals dels ecosistemes.
 
En aquesta nota donem a conèixer per primera vegada la presència del tigre del llorer Stephanitis lauri (Rietschel, 2014) en territori ibèric, després de l'observació d'individus d'aquesta espècie sobre la planta hoste típica, el llorer (Laurus nobilis) en diverses localitats del nord-est peninsular, que pertanyen a les províncies de Girona i Barcelona.
Des de la seva descripció a Creta, el tigre del llorer ha estat trobat a França, on va ser citat per primera vegada a la costa mediterrània (2017), i a posteriori citada de nou en noves localitats a la mateixa zona i a Itàlia (2020).
 
A causa del comportament invasiu i explosiu que ha mostrat S. lauri, és possible que aquest insecte continuï la seva expansió pel continent europeu, com han indicat també altres autors. La seva presència   causa danys estètics sobre les plantes ornamentals, així com ecològics sobre exemplars silvestres de zones humides de barrancs. De moment no s’ha detectat l’espècie a les Illes Canàries, on podria ser molt perjudicial als indrets de laurisilva, el bosc autòcton de la regió macaronèsica que, com el seu nom indica, té el llorer per planta típica.
 
Veure: Josep M. Riba-Flinch & Marta Goula.
Boln. Asoc. esp. Ent., 45 (1-2): 00-00, 00-00-2021

Marta Goula

Professora del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Facultat de Biologia, Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio-UB), Universitat de Barcelona

Més informació