15-06-2023

Entrevista: Massimiliano Drago, Investigador Post-doctoral de l’IRBIO ens explica el seu estudi de l’ anàlisi de dades de seguiments a llarg termini de la biodiversitat a la regió Mediterrània (Catalunya)

Massimiliano Drago és llicenciat en Biologia i Doctor en Zoologia, les seves línies d'investigació són l'Ecologia tròfica i la dinàmica poblacional en mamífers marins. Ha treballat sobre la flexibilitat ecològica del llop marí antàrtic davant del canvi global.

La recerca post doctoral de Massimiliano era recopilar, analitzar i interpretar les dades de biodiversitat dels diferents grups de recerca dins l'IRBio seleccionant els ambients terrestres, marins i fluvials per seguir l'evolució temporal de la biodiversitat de Catalunya. L'objectiu de l'estudi és revelar les tendències temporals i patrons comuns associats a factors de canvi ambientals. Per exemple, als ambients marins i fluvials es va observar una influència de l'increment de la temperatura sobre les poblacions causant canvis en la dinàmica de les seves mateixes.

Les dades utilitzades per fer aquest treball van ser: les dades terrestre del grup Equip de Biologia de la Conservació del Dr. Joan Real i del grup de recerca Agroecology-Ecologia dels Sistemes Agrícoles del Dr. Xavier Sans. En l'àmbit marí, amb dades del grup de recerca en Biologia i Ecologia Bentòniques del Dr. Javier Romero, i del grup de recerca MEDRECOVER de la Dra. Cristina Linares i del Dr. Bernat Hereu. En l’àmbit d'aigua dolça, es van analitzar dades del grup FEHM de la Dra. Núria Bonada.

Un dels límits de la recerca va ser la manca de diversitat en les espècies, no permeten fer una bona cobertura de la biodiversitat de certs ecosistemes, per exemple, en els cas dels ecosistemes terrestres només es va poder treballar amb les dades de l'àliga cuabarrada (Aquila fasciata) i les espècies arvenses en cultius de cereals. No obstant, a l'ambient marí el nombre d’espècies a analitzar era major: posidònia (Posidonia oceànica), espècies de peixos comercials com el mero (Epinephelus marginatus), el sarg reial (Diplodus cervinus), el llobarro (Dicentrarchus labrax), i la dorada (Sparus aurata), també es van analitzar comunitats d'algues: algues vermelles (Corallina elongata, Gongolaria elegans) i algues brunes (Codium vermilara, Codium bursa) i el corall vermell (Corallium rubrum) i la gorgònia (Paramuricea clavata).

A continuació, Massimiliano ens explica com ha desenvolupat el seu estudi.

1.De què tracta la teva recerca?

El treball que he realitzat ha estat analitzar sèries temporals llargues de 20/30 anys a diferents tàxons i ambients diferents: Marí, terrestre i fluvial a diferents parts de Catalunya. He treballat amb [dades de] tàxons de diferents espècies, aus, micro i macroinvertebrats peixos, algues, gorgònies, etc.

2.Quina és la teva metodologia?

En aquest estudi he analitzat diferents variables de les espècies mostrades, que podien ser: abundància, cobertura, densitat, etc. N'he observat la variabilitat i les tendències al llarg del temps. He treballat amb el model additiu generalitzat o el model GAMS.

3.Quines conclusions tens?

En alguns casos, no hi ha tendències clares sinó fluctuacions en el temps amb certa variabilitat. Per certes especies la finestra temporal és insuficient per arribar a conclusions de clars efectes d'intervenció, com passa amb algunes espècies de peixos de les illes Medes. En altres casos, però, hi ha tendències [clares] a la pujada o a la baixada en funció de les mesures de prevenció, com es el cas de l' Aquila fasciata.

4.Com assegurar l’èxit de l’impacte dels estudis a llarg termini?

Els estudis a llarg termini són molt rellevants perquè permeten veure com les espècies responen a pertorbacions naturals d'origen humà. Molts cops aquests estudis són complicats de fer sobretot des del punt de vista dels finançaments, però el seu èxit resideix en la sinergia que es crea entre els grups de recerca, les administracions i les institucions polítiques.

Gràcies per les teves aportacions Massimiliano!

Imatge: IRBio