Els escarabats van ser els primers pol·linitzadors de plantes gimnospermes i angiospermes?

Les peces d’ambre amb fòssils atrapats són finestres de temps obertes al passat que sovint sorprenen amb imatges reveladores de la vida al planeta Terra. Ara, un equip científic ha descrit el primer registre d’insectes —en concret, escarabats— atrapats en peces d’ambre fa uns 99 milions d’anys, mentre pol·linitzaven plantes gimnospermes i angiospermes de manera simultània, una descoberta que no es recollia encara en la bibliografia científica.

Aquestes peces d’ambre cretàcic, trobades en jaciments de la regió de Kachin (Myanmar), mostren nous aspectes sobre la biologia i el comportament de quatre espècies fòssils d’escarabats de la família Kateretidae. Actualment, aquest grup d’insectes, amb menys de cent espècies, són pol·linitzadors de plantes angiospermes a l’Amèrica del Sud i altres àrees temperades i subtropicals del planeta.

La descoberta confirma el paper decisiu dels escarabats en l’origen de la pol·linització de les angiospermes (plantes amb flors visibles) i el seu paper fonamental en l’evolució dels ecosistemes terrestres a tot el planeta. El treball també descriu un nou tipus de pol·len fossilitzat en ambre, denominat Praenymphaeapollenites cenomaniensis.

En la recerca, publicada a la revista iScience, hi participen el professor Xavier Delclòs, de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i l’investigador David Peris, doctorat a la UB i primer autor del treball, ara investigador postdoc a la Universitat de Bonn (Alemanya). També hi han col·laborat els experts Conrad C. Labandeira, del Museu Nacional Smithsonian d’Història Natural de Washington (Estats Units); Eduardo Barrón, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME); Jes Rust, de la Universitat de Bonn, i Bo Wang, de l’Institut de Geologia i Paleontologia de Nanjing (Xina).

L’ambre és una resina fossilitzada fa milions d’anys capaç de preservar organismes fòssils mantenint amb gran fidelitat les seves característiques morfològiques i estructurals. En alguns casos, l’ambre també aporta informació sobre aspectes del comportament d’espècies extingides.

Les peces d’ambre birmà del nou estudi corresponen al període del Cenomanià, quan els dinosaures s’havien dispersat per tots els continents. Els experts van identificar diversos espècimens d’escarabats en tres peces, mentre que en una quarta només hi havia un únic exemplar. En l’actualitat, tot aquest material fòssil descobert al sud-est asiàtic està dipositat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) i a l’Institut de Geologia i Paleontologia de Nanjing (Xina).

Una agrupació nombrosa i d’una única espècie d’escarabats en una peça d’ambre «només podria explicar-se por motius d’aparellament o pol·linització», revela Xavier Delclòs, professor del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà i de l’IRBio, que ha estudiat les peces dipositades al MCNB. «No és freqüent trobar peces d’ambre que hagin capturar diversos organismes. Tampoc és fàcil descobrir fòssils que descriguin aspectes del comportament dels éssers vius, i especialment, relacionats amb la pol·linització», detalla David Peris, cap del projecte de recerca sobre aquest material d’ambre fòssil.

Tradicionalment, s’ha considerat els escarabats com un dels grups d’insectes pol·linitzadors de les primeres flors a la Terra. El nou estudi revela que, en tres peces d’ambre, els grans de pol·len trobat a prop dels escarabats corresponen a plantes gimnospermes (sense flors visibles), més antigues evolutivament que les angiospermes. En el quart cas, el pol·len prové de nenúfars, plantes aquàtiques de la família de les nimfeàcies (un grup d’angiospermes molt primitiu).

«Els escarabats katerètids es nodrien inicialment de grans de pol·len o d’altres components vegetals de les gimnospermes. Quan es va iniciar l’expansió de les angiospermes, aquestes plantes van representar una nova font alimentària per als escarabats, que van poden consumir nous recursos (pol·len, nèctar i pètals de flors)», detalla David Peris.

«Així doncs —continua l’expert—, aquests coleòpters es van adaptar ràpidament al nou recurs que oferien les flors i van afavorir l’inici d’una relació de mutualisme en el procés de pol·linització entre aquests insectes i les angiospermes».

En els ecosistemes actuals, l’agent pol·linitzador de la majoria de plantes gimnospermes és el vent (pol·linització anemòfila), i en el cas de les angiospermes, els insectes (pol·linització entomòfila). En aquest context evolutiu del procés de pol·linització en el món vegetal, «el nou treball confirma el gran avantatge evolutiu que ha significat l’adaptació dels escarabats a la pol·linització de plantes angiospermes, ja que avui dia no hi ha katerètids associats a plantes gimnospermes», conclouen David Peris i Xavier Delclòs.

Font: PremsaUB