El projecte RESMED proposa noves eines de gestió pesquera al litoral marí dels Pirineus

Al litoral marí dels Pirineus hi ha una alta connectivitat biològica entre poblacions de peixos que es desplacen entre hàbitats diferents a escala regional, segons es desprèn del projecte RESMED (2019-2021), una iniciativa basada en tècniques de telemetria acústica per estudiar el moviment dels peixos i conèixer les característiques dels ecosistemes en aquesta regió mediterrània.

El projecte RESMED (Xarxa de reserves marines i gestió integrada de les zones costaneres transfrontereres mediterrànies), dirigit pel professor Bernat Hereu, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del programa INTERREG POCTEFA.

Una alta connectivitat biològica la Mediterrània nord-occidental

El litoral marí dels Pirineus és una regió de la Mediterrània nord-occidental dotada d’espècies emblemàtiques i de serveis ecosistèmics d’interès econòmic (pesca, turisme, oci, etc.). L’equip del projecte RESMED va instal·lar una xarxa fixa amb 94 receptors acústics —o balises acústiques submergides— per estudiar el moviment dels peixos marcats —orada, llobarro, càntera, cèrvia, cap-roig, déntol, sarg imperial, tallahams i palometa, entre d’altres— a totes les àrees marines estudiades. En el projecte, que també té com a protagonista la ciència participativa, ha estat decisiva la participació del col·lectiu de pescadors artesanals i recreatius en tasques de captura de peixos, desplegament de receptors als arts de pesca i transferència d’informació a l’equip científic.

Els resultats de RESMED indiquen que el moviment de moltes espècies genera una gran connectivitat de les poblacions entre les diferents àrees marines protegides: la reserva natural marina de Cervera-Banyuls, el parc natural del cap de Creus, el parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, i el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

«Aquesta alta connectivitat biològica permetria concebre aquesta regió com una xarxa de reserves marines, que estan connectades entre si pel moviment de les espècies entre hàbitats que actuen com a corredors ecològics», apunta Bernat Hereu, que és professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Com a eines d’acció estratègiques, RESMED també proposa combinar mesures de gestió pesquera i gestió espacial (reserves marines) en funció del cicle de vida de les espècies, augmentar les dimensions de les àrees marines protegides (AMP) i potenciar les AMP sense pesca, així com incloure la connectivitat en els plans de gestió marina i ampliar les escales espacials dels estudis científics per entendre el funcionament ecològic del litoral. El projecte també apunta la necessitat d’igualar les figures de protecció de les AMP a Catalunya, i també les que hi ha en l’àmbit català en relació amb França.

Hàbitats de gran valor ecològic sense protecció espacial

El moviment i l’ús dels hàbitats de les espècies estudiades varia al llarg de les fases del cicle de vida dels peixos. Hi ha una gran diversitat d’estratègies de moviment en diferents espècies de peixos litorals d’interès pesquer, que poden arribar a desplaçar-se centenars de quilòmetres al llarg de la costa. «La majoria d’espècies estudiades presenten patrons estacionals en el moviment lligats a la reproducció, i s’ha identificat l’existència d’agregacions reproductores per a diverses espècies (neros, daurada, llobarro, càntera) en zones i èpoques determinades», detalla Hereu.

Desembocadures i tams finals de rius o de llacunes litorals —fins i tot les praderies de la fanerògama Cymodocea nodosa— es descriuen com a connectors biològics i hàbitats de gran valor ecològic per a la reproducció i conservació de diverses espècies. «No obstant això, encara avui dia no presenten cap mena de protecció espacial», alerta l’expert.

També seria important protegir cales arrecerades —són essencials per a la supervivència dels individus juvenils— i ports i esculleres, uns hàbitats artificials amb una alta densitat de peixos poc coneguda fins ara. Llobarros i espets es desplacen regularment per zones portuàries, mentre que altres espècies hi són residents, com ara les llises, i altres peixos (sargassos, variades i oblades) fan servir aquestes àrees en les fases juvenils.

Fora de les grans AMP, s’ha detectat una sobrepesca significativa, fins i tot en sectors dins de les mateixes reserves. Les espècies sedentàries (neros, escorballs, cap-roigs, etc.) estan protegits dins les AMP, mentre que els peixos amb més mobilitat (llobarros i daurades, amb una àrea de desplaçament més gran) es capturen fora de les reserves. «Les zones d’esmorteïment de les reserves marines s’han revelat petites en funció del moviment de les espècies, i la connectivitat les fa inefectives», detalla Bernat Hereu. «Les poblacions de neros i altres peixos depredadors grans no es recuperen a les zones de reserva marina en què es permet la pesca submarina».

En un context més ampli, el conjunt de propostes del projecte RESMED es poden estendre i implantar en altres àrees de Catalunya i la Mediterrània. «Aquestes eines de gestió més eficients permetran una millora en l’aprofitament dels recursos, així com en els usos i els diversos serveis ecosistèmics que ens proporciona aquesta regió marina del litoral Mediterrani», indica Hereu.

En aquesta línia, s’està posant a punt la Xarxa Catalana de Marcatge i Seguiment de Fauna Aquàtica, dins la qual s’estendrà la xarxa d’hidròfons per tota la costa catalana en el marc de col·laboració de tots els actors i usuaris del territori.

En el projecte RESMED hi participen la Universitat de Barcelona i la Universitat de Perpinyà, en col·laboració amb la Direcció General de Pesca i Afers Marítims i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el parc natural del cap de Creus, el parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, l’Agència Francesa per a la Biodiversitat, el parc natural marí del golf del Lleó, i la reserva natural marina de Cervera-Banyuls, que figuren com a socis del projecte. També hi participen les confraries de pescadors de Girona, les associacions de pescadors recreatius, els clubs de submarinisme —com ara el Club d’Immersió Biologia (CIB) de la UB— i l’associació de centres d’immersió de la Costa Brava.

Font:PremsaUB