El projecte «Evitem la pesca fantasma» duu a terme 34 extraccions d’arts de pesca perdudes al litoral català

Peu foto:Els investigadors Bernat Hereu i Júlia Ortega, membres de de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

Cada any s’aboquen a la Mediterrània prop de 3.000 tones de residus, i al voltant del 10 % són arts de pesca perdudes o abandonades als fons marins. L’efecte que causen aquests estris de pesca —el fenomen de la pesca fantasma— és una altra amenaça per a la biodiversitat dels ecosistemes marins, avui dia greument amenaçats per la contaminació, el canvi climàtic, la pesca, les espècies invasores i la sobrefreqüentació, entre altres factors.

En aquest context, la darrera campanya del projecte «Evitem la pesca fantasma» ha dut a terme, l’últim any, 34 operacions d’extracció, que han aconseguit rescatar 32 estris de pesca —una superfície de més de 1.900 metres quadrats— abandonats als fons marins del litoral català. Aquest projecte, centrat a conservar un patrimoni natural de riquesa extraordinària, ha realitzat des del 2009 un total de 66 extraccions a la costa catalana, que suposa, en total, 150 arts de pesca. Sota la direcció científica de Bernat Hereu, professor de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, la iniciativa té el suport de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya.

Xarxes abandonades que atrapen la vida marina

Les arts de pesca perdudes (APP) als fons marins són trampes mortals per a la biodiversitat. «Aquest és un fenomen habitual al litoral que causa un efecte de pesca constant i recurrent a la vida marina. Aquesta captura fantasma es pot allargar durant setmanes —fins i tot anys— i afectar també espècies protegides com el corall vermell», detalla Hereu, que és professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Els tresmalls, les xarxes d’encerclament, les nanses, els palangres i els fils de pesca van ser els principals estris recuperats dels fons marins durant la darrera campanya, iniciada l’octubre del 2019. Els hàbitats marins formats per sorra, roca i coral·ligen van ser els més afectats per aquesta problemàtica mediambiental, i les conseqüències més severes es van documentar en les comunitats de mol·luscos, algues, artròpodes, porífers, briozous i cnidaris.

La captura passiva d’organismes que moren enredats en les arts de pesca no és l’únic efecte dels estris pesquers sobre els hàbitats marins. També erosionen els fons oceànics, ofeguen les comunitats biològiques, introdueixen contaminants al medi i poden ser vectors d’espècies invasores. En paral·lel, generen pèrdues econòmiques per al sector pesquer —cal reemplaçar el material perdut— i són un risc potencial per a la seguretat de les embarcacions, el tràfic marí i els usuaris de les activitats aquàtiques.

Científics, pescadors i gestors amb un objectiu compartit

El 2018 es va presentar el primer protocol elaborat a Catalunya per retirar les xarxes i les arts de pesca —esportives i artesanals— enrocades als fons marins. Aquest protocol, dirigit pel professor Bernat Hereu, està coordinat per Joan Ylla, cap del Servei de Control i Acció Marítims de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya.

«Evitem la pesca fantasma» ha permès consolidar i millorar l’aplicació d’aquest protocol d’actuació amb diversos actors i entitats participants, i caracteritzar la quantitat i els tipus d’APP de les costes catalanes. Un cop es coneix l’avís de la presència, per exemple, d’una xarxa enrocada als fons marins, se’n determina la ubicació exacta mitjançant un robot submarí dirigit no tripulat (ROV). Amb el suport de material gràfic, s’elabora una primera diagnosi de la xarxa (estat de conservació, grau de recobriment per organismes, etc.) que permetrà la presa de decisions posteriors.

Les operacions d’extracció segura són dutes a terme per bussos professionals —en les dues darreres campanyes, de les empreses Deltasub i Mésdemar— sota la gestió de la Direcció General de Pesca de la Generalitat de Catalunya, les unitats subaquàtiques dels Mossos i els agents rurals, i l’assessorament científic dels experts de la UB-IRBio. Després de separar les xarxes del substrat, es lliguen amb brides a globus que omplen d’aire perquè flotin fins a la superfície. Un cop a terra, l’equip científic documenta la presència d’organismes en els estris recuperats per valorar el seu impacte mediambiental.

Aquesta lluita contra els efectes de les APP en el medi marí ha tingut la col·laboració decisiva de les confraries de pescadors —en especial, molts pescadors artesanals que han col·laborat activament en la detecció i extracció d’arts de pesca perdudes—, així com de centres d'immersió i d’entitats com la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS).

«En aquest projecte, és imprescindible el treball coordinat entre científics, pescadors, agents locals i Administració (agents forestals, Mossos, bussos professionals) per poder minimitzar l’impacte dels arts de pesca perdudes a les nostres costes», detalla la investigadora Júlia Ortega (UB-IRBio).

L’any 2020, «Evitem la pesca fantasma» també ha tingut el suport de la Fundació Biodiversitat (Ministeri per a la Transició Ecològica i Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient), a través del programa Pleamar del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP). Entre els reptes de futur més immediats, el projecte vol millorar el procés de detecció d’arts abandonades i la implicació social en aquestes iniciatives, a més de crear una base de dades pública —actualitzada i georeferenciada— sobre les APP i de potenciar al màxim la sensibilització de la ciutadania davant una greu problemàtica mediambiental que afecta la biodiversitat marina.

Font:PremsaUB