El canvi climàtic arrasa amb els arquitectes del coral·ligen al Mediterrani

Les onades de calor marines estan afectant greument els ecosistemes marins d’arreu del món i el Mediterrani no n’és una excepció. A la Mediterrània, aquests esdeveniments climàtics extrems i els consegüents episodis de mortalitat massiva d’espècies són cada cop més intensos i freqüents. Fins ara, la majoria d’estudis han analitzat els efectes d’aquestes pertorbacions en espècies i poblacions concretes, si bé encara es desconeix com afecten el funcionament dels ecosistemes afectats.

Un nou estudi coliderat per la Universitat de Barcelona i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha constatat que les onades de calor marines estan tenint un fort impacte en el funcionament del coral·ligen, un dels hàbitats més emblemàtics del Mediterrani per l’elevada diversitat d’espècies que alberga i el gran nombre de serveis ecosistèmics que proveeix.

L’estudi constata la pèrdua de les poques espècies que atorguen complexitat estructural a aquestes comunitats del coral·ligen, és a dir, que són els arquitectes d’aquests hàbitats. És el cas de les gorgònies, que actuen com els arbres als boscos i ofereixen refugi a una gran quantitat d’organismes marins. Segons l’estudi, publicat a la revista Ecology Letters, les gorgònies s’han vist greument afectades durant els últims anys per diferents episodis de mortalitat massiva que han provocat a la Mediterrània les onades de calor marines.

«Les gorgònies són espècies molt sensibles al canvi climàtic. De fet, en alguns dels punts mostrejats on s’havien produït onades de calor, la seva abundància s’ha vist reduïda en un 93 %. Això és realment preocupant, ja que aquests organismes exerceixen una funció crítica dins el coral·ligen, proporcionant una estructura tridimensional única on poden viure més de 1.600 espècies», explica Daniel Gómez-Gras, investigador predoctoral de l’ICM-CSIC i de la UB.

«Gràcies al nou estudi hem pogut comprovar que el coral·ligen està perdent la dominància de funcions clau, que són precisament les que proporcionen les gorgònies», explica la professora ICREA Cristina Linares, que és catedràtica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. «Això implica la possible pèrdua de serveis ecosistèmics essencials com ara la disminució d’algunes espècies de gran valor comercial —per exemple, les escórpores o les llagostes—, la presència de les quals es veuria minvada per la desaparició d’hàbitats estructuralment complexos», subratlla l’experta.

Augment de la vulnerabilitat de l’ecosistema

A diferència del que passa a les zones tropicals, on hi ha moltes espècies que poden actuar d’arquitectes d’aquest tipus d’hàbitats, a la Mediterrània n’hi ha molt poques i, per tant, és probable que la seva funció s’acabi perdent, alerten els experts. Les més conegudes són el corall vermell (Corallium rubrum) i la gorgònia vermella (Paramuricea clavata), que són les espècies en què s’ha centrat aquest treball.

«La pèrdua de la complexitat estructural fa que el coral·ligen sigui més vulnerable a les pertorbacions, ja que la desaparició d’algunes espècies dificulta la supervivència d’altres, i això accelera el procés de degradació de la comunitat. És com si en un edifici s’enfonsa el sostre i es trenquen les finestres: si no s’hi fan reparacions, l’edifici sencer s’acabarà enfonsant», apunta l’investigador de l’ICM-CSIC Joaquim Garrabou, que també ha participat en la recerca.

L’interior de les àrees protegides, també afectades

Per dur a terme l’estudi s’han analitzat els resultats obtinguts en programes de seguiment al parc nacional de Port-Cros i a la reserva natural de Scandola (França), dues de les àrees marines protegides del Mediterrani més antigues i efectives en protecció i conservació dels recursos naturals. Aquests programes, desplegats des de fa més d’una dècada, han estat a càrrec del Grup de Recerca de Biologia de la Conservació en Ecosistemes Marins (MedRecover).

A partir de l’anàlisi dels trets demogràfics i funcionals de les espècies del coral·ligen, els experts han estudiat els efectes de diferents onades de calor en les funcions d’aquestes comunitats a les dues zones protegides. En el treball també hi han col·laborat equips de la Universitat de Hawaii (Estats Units) i de la Universitat de Sant Andrews, a Escòcia (Regne Unit).

Els resultats de l’estudi posen en relleu els efectes devastadors del canvi climàtic —tant dins com fora de les àrees marines protegides— en hàbitats tan essencials per a la vida marina del Mediterrani com el coral·ligen. Aquest «es veurà greument compromès en un futur proper per culpa de les onades de calor marines», avancen els autors.

L’estudi ha estat finançat per diferents projectes en què participen la UB i l’ICM. En concret, el projecte HEATMED (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats) i els projectes europeus MPA-Engage (Interreg MED) i FutureMARES (programa Horitzó 2020). L’objectiu d’aquestes recerques és analitzar els efectes de l’escalfament de l’oceà en els ecosistemes marins costaners, i promoure l’eficiència de les solucions basades en la natura com un dels pilars de l’estratègia d’adaptació al canvi climàtic i la seva mitigació.

Article de referència:

Gómez-Gras, D.; Linares, C.; Dornelas, M.; Madin, J. S.; Brambilla, V.; Ledoux, J. B.; López-Sendino, P.; Bensoussan, N.; Garrabou, J. «Climate change transforms the functional identity of Mediterranean coralligenous assemblages». Ecology Letters, març de 2021. Doi: 10.1111/ele.13718

Fotografies: Joaquim Garrabou (ICM-CSIC) i Cristina Linares (UB-IRBio)

Font: PremsaUB