Dinosaures i ambre: un jaciment de Terol obre una finestra única al món del Cretaci, fa 110 milions d’anys

Imatge: Ariño és un jaciment ubicat a l’interior d’una mina de lignit a cel obert. Foto: Xavier Delclòs (UB-IRBio)

Unes noves descobertes d’ambre al jaciment d’Ariño, a Terol, han permès reconstruir un paleoambient pantanós amb un ric bosc resinífer costaner de fa 110 milions d’anys, de l’època dels dinosaures. Aquest espai es caracteritzava per les coníferes i els sotaboscos de cicadàcies, falgueres i plantes amb flor primitives, i hi van viure insectes, tortugues, cocodrils, mamífers i dinosaures, com ara les espècies Proa valdearinnoensis i Europelta carbonensis.

Aquesta és una de les contribucions principals d’un article publicat a la revista eLife en què participen membres de la Facultat de Ciències de la Terra i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), el Museu d’Història Natural de la Universitat d’Oxford, l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME-CSIC) i la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis, entre un total de setze institucions internacionals. Les noves descobertes confirmen Ariño com un dels jaciments més complets i importants del món del Cretaci.

Ariño: de la mineria a la riquesa paleontològica

Ariño és un jaciment ubicat a l’interior d’una mina de lignit a cel obert que s’ha distingit per la troballa de nombroses restes fòssils de vertebrats en els darrers anys. L’ambre o resina fossilitzada trobada a Ariño està associada a restes de dinosaures i altres vertebrats, i és inusualment rica en bioinclusions, és a dir, restes biològiques conservades a l’interior (especialment, insectes i altres artròpodes).

«L’ambre d’Ariño és un dels més prolífics del món i en excavacions prèvies ha proporcionat restes fòssils d’onze grups d’insectes, a més d’àcars, aranyes, pèls de mamífer i un fragment de ploma de dinosaure», explica Sergio Álvarez Parra, primer autor de l’article i membre de la Facultat de Ciències de la Terra i de l'IRBio.

«Aquestes troballes demostren l’encert de mostrejar intensament un jaciment que desapareixeria, ja que la col·lecció de fòssils recuperats continua aportant noves sorpreses científiques, tot i que l’extensa capa fossilífera d’Ariño ja no és accessible», explica Luis Alcalá, anterior director de la Fundació Conjunt Paleontològic Terol-Dinópolis i actual director del Parc de les Ciències de Granada.

Trobar ambre amb contingut fòssil al costat de restes de dinosaure és excepcionalment estrany, i només s’ha registrat en tres jaciments més de tot el món, localitzats a Fouras (França), Pipestone Creek (Canadà) i Bone Butte (Estats Units).

A més, «el cas d’Ariño és encara més excepcional, atès que tant les restes de vertebrats trobades al jaciment com les bioinclusions de l’ambre són especialment abundants i diverses», indica Ricardo Pérez de la Fuente, del Museu d’Història Natural de la Universitat d’Oxford. Així mateix, l’estudi de les característiques de l’ambre d’Ariño ha permès diferenciar dos tipus de peces: les relacionades amb la resina produïda per les arrels dels arbres (ambre d’arrel) i d’altres de relacionades amb resina produïda a les branques o el tronc (ambre aeri).

Les bioinclusions només es van trobar a les peces d’ambre aeri. «La distribució de cada tipus de peça al jaciment i les característiques de forma i superfície externa de les peces d’ambre d’arrel indiquen que aquestes no van patir transport. Per això, s’han trobat exactament al lloc on els arbres les van produir fa 110 milions d’anys», precisa Xavier Delclòs, catedràtic del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB i membre de l’IRBio. «Aquesta és una peculiaritat que s’identifica per primer cop en el registre fòssil», remarca.

«A més, també hem trobat a l’ambre mosquits ceratopogònids xucladors de sang i restes de dinosaures en el mateix nivell estratigràfic. Això vol dir que la possibilitat que els mosquits piquessin aquests dinosaures és una opció oberta», afegeix l’expert Enrique Peñalver (IGME-CSIC). L’anàlisi geoquímica de l’ambre indica que la resina va ser produïda per araucariàcies, un grup de coníferes que actualment només viu a l’hemisferi sud.

En el marc del treball, l’estudi de microfòssils (algues caròfites, pol·len i ostracodes) ajuda a complementar la informació paleoambiental del jaciment d’Ariño. «Tenint en compte el conjunt de resultats que ja es coneixien del jaciment i els nous que s’han obtingut en aquest estudi, s’ha pogut reconstruir amb una precisió excepcional l’ecosistema on es van desenvolupar els arbres resinífers, una fita científica poques vegades aconseguida fins ara en paleontologia», apunta Álvarez Parra.

Tal com detallen Eduardo Espílez i Luis Mampel, de la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis, «les noves dades confirmen l’excepcionalitat del jaciment, on l’equip de la Fundació Dinópolis ha excavat 163 concentracions de vertebrats i ha recuperat més d’11.000 fòssils des de l’any 2010, i on continuaran els treballs el 2022».

Aquesta recerca forma part de la tesi doctoral de Sergio Álvarez Parra (UB-IRBio), que té el suport de la Secretaria General de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i del Fons Social Europeu. També són coautors del treball els experts Jordi Pérez Cano, Carles Martín Closas, David Peris i Constanza Peña Kairath, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB i de l’IRBio.

El Grup SAMCA ha col·laborat en el treball de camp, que ha tingut el suport dels departaments d’Educació, Cultura i Esport, i de Ciència, Universitat i Societat del Coneixement del Govern d’Aragó. Aquesta nova col·laboració investigadora del Grup de Recerca AMBERIA i la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis també ha rebut el suport dels anteriors ministeris de Ciència, Innovació i Universitats, i de Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Article de referència:

Álvarez-Parra, S.; Pérez-de la Fuente, R.; Peñalver, E.; Barrón, E.; Alcalá, L.; Pérez-Cano, J.; Martín-Closas, C.; Trabelsi, K.; Meléndez, N.; López del Valle, R.; Lozano, R. P.; Peris, D., Rodrigo.; A., Sarto i Monteys, V.; Bueno-Cebollada, C. A.; Menor-Salván, C.; Philippe, M.; Sánchez-García, A.; Peña-Kairath, C.; Arillo, A.; Espílez, E., Mampel, L.; Delclòs, X. 2021. «Dinosaur bonebed amber from an original swamp forest soil». eLife, novembre de 2021. Doi: 10.7554/eLife.72477

Font: PremsaUB