Descriuen en coralls vius una estratègia de supervivència que només es coneixia en el registre fòssil

Alguns coralls tenen la capacitat de recuperar-se després d’episodis de mortalitat massius causats per l’augment de la temperatura de l’aigua. Curiosament, aquest mecanisme de supervivència en el medi marí —conegut com a rejoveniment— només s’havia descrit fins ara en alguns coralls fossilitzats.

Un nou estudi publicat a la revista Science Advances revela la primera evidència científica del fenomen de rejoveniment in vivo en les colònies del corall Cladocora caespitosa, a la reserva marina dels Columbrets, davant les costes de Castelló. Els autors del treball són els experts Diego Kersting i Cristina Linares, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

Les onades de calor, cada vegada més freqüents al Mediterrani

El mar Mediterrani és una de les regions més afectades pel canvi climàtic i per l’augment de la freqüència de les onades de calor. «Estem acostumats a escoltar i llegir sobre els impactes generalitzats associats al canvi climàtic, però rarament arriben notícies sobre la recuperació de la vida després dels impactes associats a l’escalfament», destaca Diego Kersting, primer autor de l’article i també investigador de la Universitat Lliure de Berlín (Alemanya).

Des del 2002, Kersting i Linares fan un seguiment científic de 250 colònies del corall Cladocora caespitosa a la reserva marina dels Columbrets, una zona de referència en estudis dels efectes del canvi climàtic en el medi marí. Aquest corall —l’únic amb capacitat per formar esculls al mar Mediterrani— està catalogat com una espècie en perill a causa, sobretot, de les mortaldats associades a l’escalfament global.

Des de fa temps, els experts havien descrit que l’augment anormal de la temperatura de l’aigua a l’estiu estava matant moltes d’aquestes colònies mediterrànies de coralls. Per exemple, durant l’estiu del 2003, un dels més calorosos dels últims segles, «el 25 % de la superfície ocupada per aquests coralls als Columbrets va desaparèixer a causa de la mort de les colònies», detallen els autors del treball.

Alguns pòlips coral·lins sobreviuen a les condicions extremes

En un Mediterrani amb temperatures cada vegada més altes i amb freqüents onades de calor, les alarmes per la supervivència d’aquesta espècie fràgil ja havien saltat fa temps. No obstant això, el seguiment a llarg termini del corall als Columbrets ha revelat ara un resultat sorprenent: algunes colònies coral·lígenes que s’havien donat per mortes feia anys presenten parts vives.

Segons els experts, aquest tipus de recuperació ha estat possible gràcies a un procés que s’anomena rejoveniment. En concret, sota condicions d’estrès —per exemple, l’excessiu escalfament de l’aigua—, alguns pòlips de les colònies de corall que estan morint són capaços de fer-se petits fins al punt d’abandonar parcialment el seu esquelet calcari.

En aquest estat reduït, aquests pòlips poden sobreviure a les condicions extremes que provoquen la mort de la resta de pòlips de la colònia. Quan les condicions milloren, els pòlips recuperen la seva mida habitual i tornen a formar un nou esquelet calcari. Posteriorment, es reprodueixen per gemmació fins que arriben a recobrir de nou la colònia morta.

Una estratègia de supervivència oculta durant molt temps

Segons els autors, aquesta estratègia de supervivència ha passat desapercebuda fins ara a causa del bon aspecte exterior que mostren les colònies un cop s’han recuperat, fet que emmascara completament la mortaldat que hi havia hagut anteriorment. «La història real d’aquestes colònies només es pot conèixer si han estat controlades any rere any durant molt temps, o si se n’estudia l’esquelet, ja que aquest procés deixa uns senyals característics», alerten Kersting i Linares.

Fins ara, només es coneixien indicis d’aquest procés de rejoveniment en coralls del Paleozoic, que van viure fa centenars de milions d’anys. Per això, els resultats d’aquest estudi permetran establir comparacions entre les observacions in vivo i el que s’ha descrit mitjançant fòssils, i conèixer la implicació d’aquest tipus de processos en la supervivència i adaptació en coralls.

Aquest descobriment obre noves perspectives per a la supervivència de l’únic corall d’escull de la Mediterrània, que té un creixement lent —uns 3 mm a l’any— i una capacitat molt limitada per generar noves colònies. «No obstant això, és difícil que aquest tipus de mecanismes puguin compensar el dràstic augment en freqüència i intensitat de les onades de la calor a la Mediterrània, per la qual cosa resulta necessari actuar de manera urgent per frenar les causes del canvi climàtic, i sobretot, dedicar recursos suficients per mantenir aquests seguiments a llarg termini», alerten els autors de l’estudi.

El corall Cladocora caespitosa està catalogat com una espècie en perill a causa, sobretot, de les mortaldats associades a l’escalfament global.

Des del 2002, Diego Kersting i Cristina Linares fan un seguiment científic de 250 colònies del corall a la reserva marina dels Columbrets.

Segons els experts, algunes colònies coral·lígenes que s’havien donat per mortes feia anys presenten parts vives.

Fotografies: Diego Kersting (UB-IRBio-Universitat Lliure de Berlín)

Font: UB Comunicació