Descobreixen una gran varietat de llacs al Penedès i Garraf fa entre 16 i 13 milions d’anys

Peu de figura: Model paleo-ambiental mostrant la distribució de les especies de caròfits més destacades i els diferents tipus de llacs de les conques del Penedès i el Garraf.


Durant el transcurs del període conegut com Miocè les depressions del Penedès i Garraf, que en aquell moments estaven parcialment ocupades pel mar, també contenien un cert nombre de llacs. Alguns d’aquests llacs són força coneguts, com el dels Casots (Subirats) on s’hi ha trobat una rica fauna de vertebrats fòssils. Un estudi liderat per en Josep Sanjuan del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), en col·laboració amb altres investigadors i investigadores de la UB, Institut Català de Paleontologia, dues institucions de Mèxic i de l´University College de Londres, ha permès caracteritzar alguns paràmetres d’aquests paleo-llacs, com la profunditat, la salinitat o el trofisme de les aigües. Aquests factors s’han determinat principalment a partir d’un grup de plantes aquàtiques, els caròfits, conjuntament amb dades aportades per altres marcadors biològics tant animals com vegetals.

Malgrat que només s’ha estudiat una petita part dels paleo-llacs disponibles a les depressions litoral i prelitoral catalanes, ja s’ha trobat que es tractava d’ambients extremadament variats des del punt de vista fisicoquímic. El llac dels Casots es va desenvolupar durant l’òptim climàtic del Miocè mitjà fa uns 16 milions d’anys. Es tractava d’un llac litoral d’aigua dolça molt poc profund i d’aigües riques en nutrients (mesotròfic a eutròfic). D’una edat molt similar, però una mica mes al sud-oest, el llac de Vilobí del Penedès es va desenvolupar en els marges de les salines o basses evaporítiques que van donar lloc als coneguts dipòsits de guix d’aquesta localitat. Aquest llac va ser inicialment poc profund, sotmès a freqüents dessecacions i amb una salinitat d’entre el 20 i el 40‰, com ho marca l’espècie de caròfit Lamprothamnium papulosum, que encara té representants actuals. No obstant, posteriorment, el mateix llac va esdevenir més profund, d’aigua dolça i oligotròfica i va hostatjar una rica flora de caròfits. Finalment, en el Garraf, prop de Vilanova i la Geltrú, trobem registre d’altres llacs més moderns, de fa 13 milions d’anys. Aquests eren també llacs litoral d’aigua dolça, però a diferència dels llacs litorals del Penedès eren d’aigües més estables, profundes i alcalines.

Tota aquesta varietat fisicoquímica dels paleo-llacs del Miocè del Penedès i Garraf fa pensar que aquests ambients van contribuir de manera significativa a la biodiversitat d’aquell moment, malgrat que fins ara hagin estat poc estudiats a Catalunya.

Referència

Josep Sanjuan, Damià Matamoros, Isaac Casanovas-Vilar, Alba Vicente, Josep Anton Moreno-Bedmar, Jonathan Holmes & Carles Martín-Closas (2022):  Palaeoecology of Middle Miocene charophytes from the Vallès‒Penedès and Vilanova basins (Catalonia, Spain). Historical Biology, (en premsa). https://doi.org/10.1080/08912963.2022.2106861