Descoberts nous insectes emparentats amb els polls a l'ambre cretaci de la península ibèrica

Imatge: Sergio Álvarez Parra

Un estudi publicat recentment a la revista científica Papers in Palaeontology proporciona nova informació sobre el registre fòssil en ambre del cretaci dels psocòpters, un grup d'insectes emparentat amb els polls. En aquest treball es descriuen exemplars d'espècies ja conegudes, a més de la primera nimfa de psocòpter de l'ambre d'Espanya i una nova espècie d’insecte. Tot això proporciona dades claus sobre l'evolució i la diversitat d'aquest grup d'insectes durant el Cretaci. Entre els autors del treball hi ha Sergio Álvarez Parra i Xavier Delclòs, membres del Departament de Dinàmica de la Terra i l'Oceà (Facultat de Ciències de la Terra) i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona. A més, hi col·laboren Enrique Peñalver, investigador de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, i André Nel, expert en insectes fòssils del Muséum national d'Histoire naturelle de París.

Els psocòpters, coneguts comunament com a polls de les escorces o polls dels llibres, són insectes hemimetàbols d'uns pocs mil·límetres que inclouen més de 5.000 espècies conegudes i que s'alimenten de matèria orgànica en descomposició, per la qual cosa compleixen un paper important en els ecosistemes com a recicladors de la matèria orgànica. Es consideren cosmopolites, ja que viuen en hàbitats de gairebé tothom, principalment a terra de boscos, escorces dels arbres, roques, coves, nius d'ocells i mamífers, i fins i tot en zones domèstiques. De vegades, algunes espècies es poden considerar plagues en alimentar-se de menjar emmagatzemat. A partir d'estudis filogenètics s'ha inferit que els psocòpters estan relacionats amb els polls, insectes paràsits obligats, i tots dos formen el grup Psocodea. El registre fòssil d'aquest grup és força divers, principalment del Cretaci. L'estudi dels psocòpters en ambre d'Espanya es va aturar durant dues dècades, tot i que prèviament s’havien estudiat alguns exemplars en ambre de Peñacerrada (Burgos).

A l'article recentment publicat es reprèn l'estudi dels psocòpters en ambre de la península ibèrica. Se n'han descrit 18 exemplars de 5 jaciments d'ambre, tots ells de l'Albiense (Cretàcic Inferior). Entre els resultats es presenten nous exemplars de les espècies Archaeatropos alavensis i Preempheria antiqua, fet que mostra que totes dues van estar àmpliament distribuïdes pel nord i est de l'illa d'Iberia durant el Cretaci. L'estudi de la primera nimfa de psocòpter coneguda de l'ambre d'Espanya ha permès assignar-la a la família extinta Archaeatropidae, per això s'han pogut obtenir noves dades sobre l'ontogènia d'aquest grup. Finalment, es descriu la nova espècie Libanoglaris hespericus de l'ambre del jaciment d'Ariño, a Terol. Aquesta troballa és d'interès, ja que anteriorment es coneixien dues espècies del mateix gènere en ambre barremiense del Líban, molt allunyat espacialment i temporalment dels exemplars d'Ariño.

L'estudi ha proporcionat informació sobre la preservació, la sistemàtica, la paleoecologia i la paleobiogeografia dels psocòpters cretacis. S'ha detectat un possible biaix quant a la preservació de psocòpters en ambre i en jaciments de compressió, el qual podria relacionar-se amb l'ambient on vivien aquests insectes. Curiosament, la diversitat relativa d'espècies de cadascun dels tres subordres de psocòpters era la inversa al Cretaci en comparació amb l'actualitat. Avui dia, el grup de psocòpters més divers és el del subordre Psocomorpha, mentre que el menys divers és Trogiomorpha. A partir del registre en ambre s'ha descobert que els psocòpters del subordre Trogiomorpha van ser els més diversos durant el període Cretaci, i en canvi els del subordre Psocomorpha eren molt escassos, ja que estan representats únicament per unes poques espècies. Aquesta diferència podria ser deguda al diferent paleoambient durant el Cretaci respecte a l'actualitat, que potser va afavorir la diversitat dels trogiomorfs. És possible que els psocomorfs es diversifiquessin més tard durant el Cenozoic i releguessin als trogiomorfs a ambients marginals, on es troben principalment avui en dia.

Aquest treball forma part de la Tesi Doctoral de Sergio Álvarez Parra, finançada per la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu. És una contribució del projecte CGL2017-84419 (Ministeri de Ciència i Innovació) i l'acord de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i El Soplao S.L.

Article:

Álvarez-Parra, S., Peñalver, E., Nel, A., & Delclòs, X. (2022). New barklice (Psocodea, Trogiomorpha) from Lower Cretaceous Spanish amber. Papers in Palaeontology, 8(3), e1436. https://doi.org/10.1002/spp2.1436