COVID-19: un repte de salut planetària
COVID-19: un repte de salut planetària
Quin serà l’impacte de la pandèmia del coronavirus en les nostres societats? El Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), conjuntament amb el Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda i el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS), organitza un cicle de debats online amb sis sessions per analitzar l’impacte de la crisi de la COVID-19 des de diferents perspectives.
SESSIÓ 3: COVID-19: un repte de salut planetària – 21 de maig a les 12h
Participants:
- Josep M. Antó, investigador principal a ISGlobal i catedràtic de Medicina a la Universitat Pompeu Fabra
- Marta Guadalupe Rivera Ferre, directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes alimentaris a la Universitat de Vic
- Jordi Serra Cobo, professor associat del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat IRBio
Moderador:
- Arnau Queralt i Bassa, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i president de la xarxa EEAC, European Environment and Sustainable Development Advisory Councils
Benvinguda i presentació de l’acte:
- Ramon Roca i Enrich, president del CADS
Presentació del cicle:
- Pere Almeda i Samaranch, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la revista IDEES
Sumari de la sessió:
La sessió del dijous 21 de maig anirà dirigida a presentar el concepte de ‘salut planetària’, que fa referència a la interdependència entre l’activitat humana i els sistemes naturals com l’aigua, l’aire, la terra o la biodiversitat i el seu impacte en el benestar de les persones. La influència de l’activitat humana sobre el planeta ha arribat a tal magnitud que els científics han definit una nova era geològica, l’actual, com a Antropocè, en referència als impactes del desenvolupament humà, que està portant al límit els recursos naturals del planeta.
Els ponents debatran sobre el desequilibri provocat per l’activitat humana, i concretament sobre els canvis disruptius que pateixen els hàbitats i ecosistemes i que juntament amb el fenomen de la globalització ens han portat a la distopia actual provocada per la pandèmia de la COVID-19.
Els canvis en l’ús del sòl associats a la necessitat incontrolable de disposar de més infraestructures de mobilitat, més conreus per alimentar els animals de granja en cria intensiva, i assentament humans cada vegada més depredadors de l’entorn que els envolta han provocat el deteriorament dels hàbitats i ecosistemes fins a extrems on mai no s’havia arribat, generant noves formes d’interacció entre espècies, i incrementant el salt de patògens dels animals a l’espècie humana.
La investigació confirma que els brots de zoonosis (malalties infeccioses provinents d’un animal) com l’Ebola, el SARS, la grip aviària i ara COVID-19 estan en augment, afavorits pel deteriorament de la natura, i concretament de la biodiversitat, a escala planetària. Es calcula que tres quartes parts de les malalties “noves o emergents” que infecten els humans tenen origen en espècies animals.
El debat girarà al voltant del concepte de salut planetària, segons el qual la salut humana està intrínsecament vinculada a la salut de l’entorn natural. Aquest concepte d’anàlisi holística ajudarà a analitzar una realitat complexa, en la qual la salut dels ecosistemes és la base per a un desenvolupament sostenible.
Son moltes les veus que actualment reclamen un canvi radical en el nostre model de desenvolupament socioeconòmic, basat en l’ús i abús dels recursos naturals. Alguns científics postulen que la pandèmia COVID-19 es podria identificar com un cost no internalitzat del nostre model de desenvolupament.
Cal repensar les pràctiques depredadores de recursos naturals, cal identificar i internalitzar els costos d’intervenir sobre el patrimoni natural, o, el que és el mateix, cal definir quin és el veritable preu del model actual de desenvolupament.
https://revistaidees.cat/agenda/cicle-de-debats-sobre-la-covid-19-repte-de-salut-planetaria/