Com i per què els corbs han colonitzat el món?

Barcelona, 28 de juny de 2022. Els humans, els cocodrils i els corbs tenen quelcom en comú: tots ells s’han expandit arreu del planeta. Si viatgem de Barcelona a Austràlia, tot i l’enorme distància, trobarem grups d’animals que també trobem a casa nostra -òlibes, orenetes, galls de canyar, corbs i també humans- i que es troben tan lluny perquè han estat capaços de colonitzar pràcticament tot el planeta. Ara bé, què fa que ho hagin pogut fer mentre que d’altres grups animals han quedat reduïts a petites zones del planeta? 

Un treball dirigit per experts del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Universitat de Washington a Saint Louis (Estats Units) s’ha centrat en l’estudi dels corbs per respondre aquesta pregunta. Els primers autors del treball són els experts Joan Garcia-Porta (CREAF-Universitat de Washington) -ara al Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona- i Daniel Sol (CREAF-CSIC). També és coautora del treball la investigadora Antigoni Kaliontzopoulou, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i l’IRBio. 

Segons les conclusions, els corbs podrien haver colonitzat el planeta gràcies a la seva capacitat de volar llargues distàncies, el seu cos robust i l’ús de la intel·ligència per resoldre problemes i obtenir recursos nous de cada ambient. Tal com apunten Joan Garcia-Porta i Daniel Sol, «aquestes tres característiques han coincidit de forma encertada en el grup dels corbs i els ha permès arribar a llocs remots, sobreviure en ambients de tota mena i adaptar-s’hi amb èxit. Quina ha estat la conseqüència d’aquesta expansió global? Una diversificació excepcional».

 

«L’estudi demostra que els corbs, a la vegada que s’escampaven pel món produïen espècies noves a una velocitat exorbitant: més de 40 espècies diferents en només deu milions d’anys, especies que canviaven de mida del cos i de forma del bec de manera que s’adaptaven a nous ambients».

En el marc del treball, l’equip de recerca ha fet una anàlisi exhaustiva d’un conjunt de  trets ecològicament rellevants: la mida de les ales, la mida i la forma del bec, la mida del cos i la mida del cervell. Per fer-ho, l’equip ha visitat museus de tot el món per mesurar i comparar esquelets de moltes espècies de còrvids (la família dels corbs, que també inclou les gralles, les garses i els gaigs entre altres espècies).  «Els museus d’història natural són llocs increïbles, veritables arxius de la biodiversitat, en poc espai pots veure i comparar multitud d’espècies diferents, moltes d’elles provinents de racons llunyans del planeta», explica l’investigador Joan Garcia-Porta, membre del Grup de Recerca de Genòmica Evolutiva i Bioinformàtica a la Universitat de Barcelona, integrat en la plataforma Bioinformatics Barcelona (BIB).

En paral·lel també s’ha refet l’arbre filogenètic de la família dels còrvids amb dades genètiques per tal incorporar les màximes espècies possibles. Tot combinant filogènies i trets morfològics, s’ha pogut comprovar si aquests trets també acceleraven la creació de noves espècies a banda d’ajudar a colonitzar el món. 

 

Els resultats de l’estudi demostren que els corbs tenen unes ales relativament més llargues que la resta de còrvids i uns cossos de mides més grans. Això els permet volar grans distàncies i un cop arriben a un lloc nou, ser competitivament superiors. Ser bons voladors també ajuda al fet que, per atzar, es donin desplaçaments a llocs remots, la qual cosa disminueix bruscament l’intercanvi genètic entre poblacions i facilita la generació de noves espècies. 

A això cal sumar-hi que cada lloc nou pot tenir unes condicions diferents que l’anterior, al que l’espècie s’hi ha hagut d’adaptar, tot modificant la seva morfologia per a cada nova condició. Això explica que a mesura que els corbs s’han expandit pel món, han anat augmentant el nombre d’espècies a una gran velocitat, tot produint una enorme variació de mides de cos i de formes de bec. 

Un animal colonitzador ha de ser capaç de sobreviure en nous ambients -probablement molt diferents al d’origen- des de zones àrtiques fins a zones desèrtiques. Quina característica morfològica  facilita ser més o menys capaç d’adaptar-se a un ambient nou? Segons el grup de recerca de l’expert Daniel Sol, la resposta és la mida del cervell. «La intel·ligència en animals es demostra quan un animal és capaç de solucionar reptes i sobrepassar les limitacions o desajustos que es donen quan es canvia d’ambient. Això implica tenir una mida relativa de cervell més gran perquè s’ha demostrat que aquest fet està relacionat amb tenir més capacitats cognitives i molta flexibilitat de comportament, una característica ben coneguda dels corbs», comenta Daniel Sol. 

Amb aquesta premissa, l’equip va mesurar el volum del crani de més de 76 espècies de corbs i d’altres còrvids. Els resultats van ser els esperats, els corbs tenen una mida relativa del cervell més gran que la resta de còrvids. «El fetque tinguin mides de cervell més grans mostra que els corbs podrien tenir més capacitats cognitives que la resta de còrvids, fet que els permet tenir l'adaptabilitat necessària per ocupar ambients tan diferents com la tundra àrtica i els deserts australians», explica Joan Garcia-Porta. 

Els investigadors també van voler comprovar si, en efecte, els corbs eren capaços d’expandir-se més enllà i viure en zones climàtiques on no viu cap altre còrvid.  Per fer-ho, van extreure més de tres milions d’observacions de còrvids de la plataforma de ciència ciutadana eBird que els donava informació de l’espai climàtic on vivien, allà on se’ls havia vist, etc., i així podien comparar dades amb les observacions de la resta de còrvids. 

Els resultats, un cop més, van demostrar que els corbs ocupaven un espai climàtic molt més ampli que tots els còrvids junts i que, a banda de replicar l’espai climàtic ocupat per les altres espècies de còrvids, són capaços d’arribar a zones climàtiques molt més extremes on cap altre còrvid pot sobreviure. 

 

«Els corbs ens ofereixen una fantàstica oportunitat per entendre el perquè certs organismes s’expandeixen i diversifiquen pel planeta. Nosaltres som un d’aquests organismes, per tant, qui sap si entendre processos d’expansió global en altres grups d’animals ens podria donar una mica de llum sobre el nostre propi viatge al voltant del planeta», conclou Joan Garcia-Porta. 

Referència:

Niche expansion and adaptive divergence in the global radiation of crows and ravens. Joan Garcia-Porta, Daniel Sol, Matt Pennell, Ferran Sayol, Antigoni Kaliontzopoulou & Carlos A. Botero. Nature Communications, 2022.

doi: https://doi.org/10.1038/s41467-022-29707-5

Font: PremsaUB