Com millorar la gestió dels cultius en horticultura ecològica?

El roller crimper forma una densa capa de residus vegetals morts (encoixinat) connectats al sòl per les arrels. Foto: Alejandro Pérez Ferrer

Sembrar cultius dotats de serveis agroecològics, és a dir, amb beneficis per a l’ecosistema global en les pràctiques hortícoles, és una estratègia d’eficàcia contrastada per millorar la sostenibilitat ambiental. Ara, un estudi internacional revela que usar el roller crimper —crear una capa de residus vegetals a la superfície de cultiu sense pertorbar el sòl— contribueix a millorar el rendiment dels cultius agroecològics, redueix l’impacte ambiental i protegeix la biodiversitat en el medi natural.

Publicat a la revista Journal of Applied Ecology, l’article està coordinat pel catedràtic Francesc Xavier Sans, cap del Grup de Recerca d’Ecologia dels Sistemes Agrícoles-Agroecologia, membre de la Facultat de Biologia i director de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. Aquest treball multidisciplinari analitza per primer cop l’impacte agronòmic, ecològic i ambiental de la incorporació d’aquesta innovació tecnològica en la gestió dels sistemes hortícoles ecològics europeus, a fi de fer front als reptes ambientals i agronòmics de l’activitat agrícola i oferir propostes innovadores per al sector, així com per a gestors i responsables polítics.

El treball, que té com a primer autor l’expert David Navarro-Miró (UB-IRBio), revisa els resultats assolits per quinze grups de recerca en onze experiments desenvolupats en sistemes hortícoles ecològics en el marc del projecte SoilVeg, finançat pel programa ERA-Net CORE Organic Plus de la Unió Europea. En aquest estudi de metaanàlisi també destaca la contribució del professor José Manuel Blanco Moreno (UB-IRBio) en la gestió de la base de dades i l’anàlisi estadística.

L’agricultura ecològica en el context europeu

L’actual model agroalimentari es basa en la producció agrícola i ramadera intensiva per respondre a la demanda creixent de la població mundial. Aquest model d’explotació de recursos ha degradat progressivament el medi natural, la qual cosa ha provocat la pèrdua de biodiversitat, el deteriorament dels hàbitats, l’erosió dels sòls i la contaminació per fertilitzants i agroquímics dels rius i les aigües subterrànies.

Per abordar aquesta problemàtica global, la Comissió Europea va impulsar l’Estratègia de la Biodiversitat 2030, el Pacte Verd Europeu i l’Estratègia de la Bioeconomia, un model econòmic basat en l’ús dels recursos biològics renovables. Aquesta estratègia posa èmfasi en la urgent necessitat d’implementar accions i estratègies basades en la natura i els serveis ecosistèmics per respondre al repte de desenvolupar models de producció sostenibles.

«L’augment progressiu de la superfície agrícola gestionada segons els principis de l’agricultura ecològica és una estratègia que té com a objectiu millorar la qualitat dels sòls i disminuir l’impacte ambiental de la producció agrícola. Tot i això, l’augment del mercat ecològic mundial ha creat un nou nínxol rendible, que ha atret l’atenció d’actors que segueixen l’actual model agroalimentari convencional», detalla Francesc Xavier Sans, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

«L’anomenada convencionalització dels sistemes agrícoles ecològics —continua—, que es basa en l’ús intensiu d’energia, l’alta pertorbació del sòl i l’aplicació de productes externs a l’explotació per fertilitzar i protegir els cultius, ha comportat la intensificació i especialització de la producció ecològica. Per això, diversos estudis han arribat a qüestionar-ne els beneficis ambientals i la viabilitat agronòmica».

Reptes agronòmics i ambientals en l’agricultura ecològica

Els cultius hortícoles són els que requereixen més consum d’energia, aportació d’agroquímics i necessitats de reg per assegurar-ne el rendiment econòmic. Aquest model de gestió excessivament intensiva ha provocat diversos problemes mediambientals a causa de l’elevat consum de recursos no renovables i de la lixiviació de nutrients, així com efectes nocius sobre la salut per la presència de residus de pesticides.

El nou treball del Grup de Recerca d’Ecologia dels Sistemes Agrícoles-Agroecologia analitza els beneficis de l’aplicació de la tècnica del roller crimper en l’agricultura ecològica, que forma una densa capa de residus vegetals morts (encoixinat) connectats al sòl per les arrels.

«En comparació amb altres estratègies —per exemple, l’ús dels adobs verds—, el roller crimper contribueix a millorar la gestió dels cultius —(menys abundància de flora arvense—, a la reducció de l’impacte ambiental —augment de l’energia potencialment reciclable — i a la conservació de la biodiversitat —densitat més alta d’activitat de tàxons beneficiosos per regular plagues, com ara els caràbids i els estafilínids—», afirma David Navarro-Miró, membre del grup de recerca esmentat.

És imprescindible redissenyar els sistemes hortícoles ecològics i avaluar-ne la sostenibilitat tenint en compte els indicadors agronòmics, ambientals i ecològics de manera simultània, apunten els autors. Només així serà viable millorar-ne el funcionament i reduir els impactes ambientals i socials que provoquen.

«Per exemple, la dependència de la llaurada per gestionar la flora arvense —el principal factor que limita la producció en els sistemes hortícoles ecològics— afecta negativament la sostenibilitat dels cultius. La llaurada es caracteritza per un consum elevat de combustible, afavoreix la degradació de la matèria orgànica i té un impacte negatiu directe en els organismes del sòl que pot tenir conseqüències sobre el control biològic de plagues i malalties. No obstant això, l’adopció d’una gestió del sòl menys intensiva pot reduir el rendiment i la qualitat del cultiu comercial», destaca José Manuel Blanco Moreno.

Potenciar canvis en la gestió dels sistemes agrícoles europeus

Incorporar noves pràctiques agroecològiques és un factor decisiu en aquest procés per redissenyar els agrosistemes. Per això, per facilitar la presa de decisions, cal que el sector agrícola disposi de bons coneixements científics sobre les implicacions agronòmiques, ecològiques i ambientals de les seves pràctiques. En aquest context, la recerca multidisciplinària coordinada a escala europea esdevé el primer pas per promoure canvis en la gestió dels sistemes agrícoles.

En aquest escenari de generació de nous coneixements, «encara hi ha marge per millorar l’eficiència del roller crimper des del punt de vista agronòmic i ambiental, així com per facilitar una acceptació més àmplia d'aquesta tècnica per part del sector agrícola», conclou l’equip del Grup de Recerca d’Ecologia dels Sistemes Agrícoles-Agroecologia.

Article de referència:

Navarro-Miró, D.; Blanco-Moreno, J. M.; Ciacia, C.; Testani, E.; Iocola, I.; Depalo, L.; Burgio, G.; Lakkenborg, H.; Hefner, M.; Tamm, K.; Bender, I.; Persiani, A.; Diacono, M.; Montemurro, F.; Willekens, K.; Védie, H.; Bavec, M.; Robačer, M.; Arloti, D.; Deltour, P.; De Neve, S.; Gebremikael, M. T.; Chamorro, L.; Caballero-López, B.; Pérez-Ferrer, A.; Canali, S.; Sans, F. X. «The concurrent assessment of agronomic, ecological, and environmental variables enables better choice of agroecological service crop termination management». Journal of Applied Ecology, febrer de 2022. DOI: 10.1111/1365-2664.14112

Font:PremsaUB