Aus marines costaneres i pesqueries: un repte per a la gestió de les àrees marines protegides

Foto: Raül Ramos (UB-IRBio)

La gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), una au marina emblemàtica de la Mediterrània que hiverna a les costes de l’Àfrica nord-occidental, està especialment amenaçada per la captura accidental, la dependència del rebuig de la pesca i la contaminació del medi marí. Tot i la millora en la conservació d’aquesta au des dels anys vuitanta, en l’actualitat es considera una espècie vulnerable a escala nacional a causa de la reducció dràstica de la població al delta de l’Ebre i l’ocupació d’ambients altament transformats per les activitats humanes.

Un 90 % de la població nidificant mundial de gavina corsa es troba en territori espanyol, i especialment, dins dels espais protegits per la legislació. Per això, millorar la gestió de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya (RAMPE) és un factor decisiu per conservar les aus marines amenaçades per les interaccions amb les pesqueries.

Un nou projecte, titulat «La gavina corsa com a instrument per millorar la gestió de la RAMPE al Llevant espanyol» (GAUDIN), analitzarà el valor d’aquestes figures de protecció en la conservació de la biodiversitat marina i, més en particular, de les aus marines. El projecte, que finalitzarà el març del 2021, té el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i el dirigeix el catedràtic Jacob González-Solís Bou, cap del Grup d’Ecologia d’Aus Marines del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

Aquesta nova iniciativa per protegir la biodiversitat determinarà el grau de solapament de la distribució de la gavina corsa amb la RAMPE, així com els factors que modulen la interacció entre aquestes aus i la flota pesquera dins i fora d’aquests espais protegits. Per primera vegada, el projecte estudiarà la resposta diferencial de les gavines a les interaccions i les captures accidentals en funció de l’edat dels exemplars, «de manera que podrem comparar l’ús de l’espai marí i les interaccions amb pesqueries per part dels espècimens juvenils i adults de gavina corsa», detalla Raquel Castillo Contreras, coordinadora científica del projecte i investigadora del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.

L’equip científic estudiarà els moviments de les gavines corses per tot el Llevant peninsular a través de dispositius de posicionament global (GPS-GSM) en quinze exemplars del parc regional Salinas y Arenales de San Pedro del Pinatar (Múrcia), una de les àrees de cria de l’espècie. Per entendre com i per què les gavines interaccionen amb els vaixells pesquers, les dades obtingudes de les aus es combinaran amb el seguiment de la flota pesquera via satèl·lit mitjançant el sistema VMS (vessel monitoring system), el sistema d’identificació automàtica AIS (automatic identification system) i dispositius GPS propis.

En aquest projecte, que té la col·laboració de l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE) i de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), també hi participen les investigadores Marta Riutort, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística i l’IRBio, i Sarah Saldanha i Leia Navarro, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Font:PremsaUB