L'utilitarisme

  • "El credo que acepta como fundamento de la moral la Utilidad, o el Principio de la mayor Felicidad, mantiene que las acciones son correctas en la medida en que tienden a promover la felicidad, incorrectas en cuanto tienden a producir lo contrario a la felicidad. Por felicidad se entiende el placer y la ausencia de dolor; por infelicidad el dolor y la falta de placer. Para ofrecer una idea clara del criterio moral que esta teoría establece es necesario indicar mucho más: en particular, qué cosas incluye en las ideas de dolor y placer, y en qué medida es ésta una cuestión a debatir. Pero estas explicaciones suplementarias no afectan a la teoría de la vida sobre la que se funda esta teoría de la moralidad –a saber, que el placer y la exención del sufrimiento son las únicas cosas deseables como fines–; y que todas las cosas deseables (que son tan numerosas en el proyecto utilitarista come en cualquier otro) son deseables ya bien por el placer inherente a ellas mismas, o como medios para la promoción del placer y la evitación del dolor." (El utilitarismo, 1999, pàg. 45-6.)

  • J.S. Mill –que fins als 8 anys no va saber llatí, encara que ja havia llegit bona part dels clàssics grecs– va redescobrir als 16 anys la doctrina utilitarista de J. Bentham, íntim amic del seu pare i també el seu mestre: "El Principi d'Utilitat, entès tal com Bentham l'entenia, i aplicat tal com ell l'aplicava al llarg dels tres volums [que acabava de llegir], encaixava perfectament com a pedra angular que unia tots els elements abans fragmentats dels meus pensaments i creences. Donava unitat a les meves idees de les coses. Per fi podia dir que tenia opinions, un credo, una doctrina, una filosofia i, en un dels millors sentits de la paraula, fins i tot una religió." (Autobiografia)

  • Per no caure en desqualificacions fàcils de l'utilitarisme de Mill (vegeu la introducció d'E. Guisán al llibre de Mill El utilitarismo a Alianza Editorial) convé tenir present algunes de les intencions i supòsits d'aquesta doctrina:

    • L'ètica utilitarista no proposa –ni persegueix– paradisos, sinó que es conforma amb mostrar-nos la possibilitat d'assolir jardins de convivència que superin els 'boscos salvatges per on els homes han errat durant tant de temps'.

    • Els pensament de Mill és un pensament optimista, que pensa que la felicitat, la virtut i la justícia, a més de ser compatibles, es poden assolir en un cert grau al llarg de la vida humana (contràriament al pessimisme de Kant, on la virtut i la felicitat –components del Bé Suprem– no són reconciliables en aquesta vida).

    • J.S. Mill entén la vida humana (Sobre la llibertat) com una obra d'art, on la intel·ligència i els sentiments morals han de guiar de forma activa les nostres accions.
      "La capacidad para los sentimientos más nobles es, en la mayoría de los seres, una planta muy tierna, que muere con facilidad, no sólo a causa de influencias hostiles sino por la simple carencia de sustento... Los hombres pierden sus aspiraciones elevadas al igual que pierden sus gustos intelectuales, por no tener tiempo ni oportunidad de dedicarse a ellos." (El Utilitarismo, pàg. 52.)

    • L'utilitarisme no és un hedonisme en el sentit vulgar del terme. No es tracta de fer el que et ve de gust, sinó allò que és desitjable i que imposa un càlcul raonat i prudent de plaers. No es tracta de la felicitat dels porcs, sinó de la felicitat d'éssers humans.
      "Los seres humanos poseen facultades más elevadas que los apetitos animales, y una vez que son conscientes de su existencia no consideran como felicidad nada que no incluya la gratificación de aquellas facultades... Es del todo compatible con el principio de utilidad el reconocer el hecho de que algunos tipos de placer son más deseables y valiosos que otros. " (El utilitarismo, pàg. 47-8.)

    • L'ésser humà és un ser social. Només en un conText de benestar social és possible la felicitat individual. Els plaers antisocials que no tinguin en compte els efectes dolorosos que poden tenir en els altres són moralment i legalment censurables.
      "El estado social es a la vez tan natural, tan necesario y tan habitual para el hombre que, con excepción de algunas circunstancias poco comunes, o a causa del esfuerzo de una abstracción voluntaria, puede el ser humano concebirse a sí mismo más que como miembro de un colectivo. Sentimiento de asociación que se refuerza más y más, conforme la humanidad abandona el estado de independencia salvaje." (El utilitarismo, pàg. 83-4.)

  • Com s'ha de viure? Aquesta és des de Sòcrates la pregunta moral per excel·lència. Respondre aquesta pregunta comporta respondre les qüestions següents: Què és la felicitat? Quina és la manera moralment correcta de viure i d'actuar? Quina relació hi ha entre felicitat i moralitat?
    J.S. Mill respon aquestes tres preguntes en el seu llibre Utilitarianism. Les respostes són les següents: primera, la felicitat és el plaer; segona, la manera correcta d'actuar és mirar de produir el màxim de felicitat (per a tothom), i tercera, en un món correctament constituït (cap al qual la civilització ens pot acostar) la felicitat individual ha d'estar fonamentada a fer allò que és moralment correcte.

Amunt