La investigació abordà el fenomen del pentecostalisme gitano, representat a l’estat espanyol quasi hegemònicament per l’Església Evangèlica (de) Filadèlfia (EEF), i el seu influx en els gitanos catalans. L’objectiu principal de la recerca era conèixer les pràctiques religioses d’aquesta denominació evangèlica i dilucidar com aquestes s’articulaven amb les construccions i escenificacions identitàries dels gitanos catalans. Des d’una perspectiva eminentment etnogràfica, el treball va prendre com a fil argumental les pràctiques cultuals quasi diàries d’una congregació evangèlica gitana situada en un dels tres nuclis de població gitano-catalana de Barcelona. El local de culte i les pràctiques que s’hi duien a terme apareixien com a recursos escènics per a les construccions identitàries d’un grup –els gitanos catalans- que articulen la seva singularitat mitjançant una doble oposició –respecte els gitanos no catalans i els paios-. Les pràctiques cultuals apareixien travessades per dinàmiques socials seculars que alhora eren modificades i reinventades arrel de la irrupció del moviment pentecostal.