Los países subsaharianos están siendo escenario de fenómenos derivados de dinámicas descontroladas de urbanización: congestión, contaminación ambiental, aumento de las asimetrías sociales, problemas de salud pública…, cuestiones todas ellas producidos o agudizadas por el asentamiento masivo de inmigrantes procedentes de zonas agrícolas del propio país 0 de otros. Esos costes sociales y ambientales de la expansión de la vida urbana en el África negra son expresiones particulares de procesos que afectan a todas las ciudades del mundo, pero que en estos países se ven agravados por graves y crónicas carencias en materia de proyección y gestión de los territorios urbanos y de sus servicios y una casi nula tarea pedagógica por lo que hace a buenas prácticas de ciudadanía.

El objetivo del proyecto de investigación AFFRIC es dilucidar comparativamente cómo afectan las grandes dinámicas de metropolización mundial, y especialmente el uso creciente del automóvil, a esas morfologías urbanas escasamente planificadas y marco de la instalación desregulada de grandes contingentes de inmigrantes procedentes del campo, así como a formas tradicionales de usar lo que hasta hace no mucho eran espacios comunitarios. Las ciudades africanas donde se llevará a cabo la investigación serán: Nouakchott (Mauritania), Praia (Cabo Verde), Addis Abeba (Etiopía), Dakar (Senegal), Bamako (Mali), Banjul (Gambia) y Uagadugú (Burkina Faso).

Se trata de verificar y analizar las consecuencias de la invasión por parte del tráfico rodado de lo que habían sido lugares públicos de intensa vida social y las incongruencias existentes entre las formas reales como son objeto de apropiación social estos espacios y los modelos interpretativos utilizados en su gestión administrativa y urbanística. El destino de los hallazgos obtenidos será inspirar, proponer y contribuir a diseñar actuaciones en el campo urbanístico, normativo y pedagógico, siempre en la perspectiva de una mejora de las modelizaciones aplicables a la racionalización de la vida urbana en las ciudades estudiadas.

L’encaix social del pluralisme religiós, i en el cas que ens ocupa, com és l’àmbit de la gestió de la mort, no només suposa la facilitació d’una sèrie de serveis específics, o el reconeixement d’algunes de les sensibilitats que poden ser expressades pels difunts que pertanyen a aquests col·lectius minoritaris; representa també l’obertura d’una reflexió sobre cóm la societat catalana ha resolt tractar amb la seva pròpia diversitat, tant la pròpia com l’adquirida al llarg dels anys. La focalització del nostre treball entorn les pràctiques funeràries d’un col·lectiu minoritari com és el musulmà, acaba revelant cóm la societat catalana ha hagut de fer front a l’emergència de la pluralitat de formes de viure i de morir.

Aquesta investigació s’ha basat en el seguiment a Catalunya de les principals festivitats del calendari musulmà com són el ramadà, la festa del sacrifici, la aixura i la celebració del naixement del profeta. Aquesta s’ha dut a terme en diferents localitats i amb diferents col·lectius d’origen (Marroc, Pakistan, Senegal). Hem pogut contrastar la vigència de les pràctiques rituals dins de les comunitats musulmanes a Catalunya, posant en qüestió aquell supòsit, extret de les teories de la modernització més convencionals, que suggeria que la influència secularitzadora de la societat occidental portaria a un progressiu abandonament d’aquestes ritualitats. Hem pogut veure que els diferents rituals que marquen el calendari festiu dels musulmans a Catalunya apleguen no només les primeres generacions sinó també totes aquelles que les succeeixen. Hem pogut apreciar que el ritual ordena però, al mateix temps, desperta discrepàncies internes. El principal repte que han d’afrontar aquestes pràctiques provenen dels processos d’individualització religiosa. També hem pogut constatar el diferent tipus de reacció que elabora la societat catalana en relació amb una sèrie de ritualitats islàmiques que comencen a prendre una certa notorietat dins l’esfera pública.