2012

Esta investigación aspira a reconstruir las formas que adoptó la lucha clandestina en Catalunya en contextos urbanos durante el periodo franquista, es decir las técnicas de ocultación que permitieron a los resistentes antifascistas preparar y llevar a cabo su actividad combativa en la ciudad, al abrigo de la vigilancia de la policía y sus colaboradores. La investigación consistirá en recoger testimonios personales y compilar documentos sobre las normas de seguridad que posibilitaban a los activistas antifranquistas pasar desapercibidos, las estrategias de disimulo que facilitaban una invisibilización de la que dependía su seguridad. La falta de observación de estos principios de secretismo y discreción podía implicar la detención, la tortura, incluso la muerte y, lo que podía ser incluso peor, la puesta en peligro de personas y redes sensato de resistencia. A la sombra de una vida cotidiana sobre manera controlada por los mecanismos de vigilancia policíaca y sometida a la fiscalización política e ideológica del régimen franquista, se desarrollaba un mundo paralelo de movimientos, encuentros y actuaciones la preparación y cuya ejecución pedía la máxima reserva. Conocer este universo secreto, su cultura-es decir sus formas de darse, las tecnologías que le eran propias-, como expresión histórica concreta de la tendencia de las ciudades a convertirse en escenarios privilegitats por la rebeldía, es el objetivo de esta investigación.

Investigadors/es: Andrés Antebi, Manuel Delgado

Investigador/a principal: Manuel Delgado

Entitat finançadora: Ministerio de la Presidencia

2007-2009

El turisme és un fenomen sociològic d’extrema rellevància en les societats que contemporàniament han esdevingut les destinacions de grans agrupaments de persones deleroses de viatjar a marcs socials i físics distints dels quotidians. Catalunya en general, i d’una manera particular Barcelona, han experimentat un creixement més que impressionant quant a la recepció de turistes als darrers 15 anys. La història del turisme a Barcelona ve de lluny, però, d’abans i tot que el 1908 es fundés la Sociedad de Atracción de Forasteros. Els contextos polítics, econòmics, ideològics i socioculturals, les sinergies de tot tipus, les modes imperants, les tendències, els models de desenvolupament econòmic a escala local i global i les representacions de la ciutat han marcat aquest procés turístic de la ciutat. Al capdavall, el turista al carrer ha esdevingut un dels personatges quotidians del paisatge urbà al centre barceloní, tot encarnant un fenomen relacionat amb transformacions socials de tota mena –no sols econòmiques i urbanístiques– que tanmateix acull àrees inexplorades per les ciències socials. La recerca que es proposa té quatre objectius centrals: 1)  Analitzar el procés històric del turisme a Barcelona des  del 1908 fins a l’actualitat; 2) Dur a terme una relació documental (bibliogràfica, hemerogràfica, audiovisual) significativa de l’univers de pràctiques associades al turisme; 3) Investigar i analitzar els moviments regulars i excepcionals de grups de turistes que efectuïn una curta estada a la ciutat, no superior a quatre dies –i que ho facin a causa d’un seguit d’esdeveniments específics que s’hi celebren, o bé atrets per un ventall d’espais determinats–, a través de les seves ocupacions dels espais públics i semipúblics (s’han triat diversos tipus de successos i llocs que es detallen a les pàgines següents, en què es recullen a bastament les dimensions teòriques, històriques i metodològiques de la investigació), de la qual cosa en resultaran també una sèrie de mapes; i 4) Confrontar analíticament –mitjançant l’observació i el seguiment sobre el terreny, i la realització d’entrevistes– el seguit d’experiències i representacions de Barcelona per part dels turistes, d’aquells amb qui s’hi relacionen i de les institucions que en promouen el desenvolupament.

Investigadors/es: Adrià Pujol, Andrés Antebi, Daniel Malet Calvo, Gerard Horta, Sergi Yanes

Investigador/a principal: Gerard Horta

Entitat finançadora: Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Associació per a la Recerca i la Difusió de les Festes Populars

2003-2005

Investigadors/es: Andrés Antebi, Manuel Delgado

Investigador/a principal: Andrés Antebi

Entitat finançadora: DECU- Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya