2023-2024. Una diversitat desbordada. Els nous reptes per la convivència religiosa a Catalunya en clau de gènere. Ref. DGAR22/22/000002. Finançament: Direccional General d’Afers Religiosos – Generalitat de Catalunya.

Gegants i geganters a la recuperació festiva del carrer després de la dictadura franquista. Finançament: Institut Ramon Muntaner. Ref. AP/35/21. IP: Manuel Delgado. 

Equip de recerca:

Romina Martínez Algueró (IP),

Manuel Delgado Ruiz (IP),

Sarai Martín López,

Joan Gómez,

Jofre Padullés

Josep Roca

Equip de recerca:

Analelly Castañeda Mayuri,

Marc Sierra Tirello,

Sarai Martín,

Marta Contijoch Torres,

Gerard Horta,

Jofre Padullés

Equip de recerca:

Marisol Bucar Carranzo,

Manuel Delgado Ruíz,

Horacio Espinosa,

Josep Roca

Investigador col·laborador: Martin Lundsteen

Investigador col·laborador: Martin Lundsteen

C’est en faisant de la notion d’ambiance une clé de compréhension des modes de fonctionnement et d’organisation de ces espaces du mouvement que nous souhaitons révéler et interroger ces énigmes : À quels enjeux et paradoxes – en termes d’expérience sensible de la ville – les évolutions contemporaines des mobilités nous confrontent-elles ? Quelles sont les procédures de négociation et de partage de ces espaces ? En quoi et comment la mise à jour de ces processus complexes à l’oeuvre dans l’organisation quotidienne des mobilités urbaines peut-elle – en retour – nourrir la pensée aménagiste contemporaine ? Quatre objet problématiques – qui sont autant de manières de décliner ce questionnement sur les énigmes sensibles des mobilités urbaines et leurs enjeux – articuleront ce projet : les modes de partage en commun des espaces publics urbains, les espaces-temps de la mobilité labile, les logiques de régulation des espaces de partage des mobilités, les dispositifs de seuils dans les espaces de mobilité. Tous seront interrogés et analysés à partir de situations paradigmatiques, présentes à l’étranger, et susceptibles de mettre en perspective le cas français.

Los países subsaharianos están siendo escenario de fenómenos derivados de dinámicas descontroladas de urbanización: congestión, contaminación ambiental, aumento de las asimetrías sociales, problemas de salud pública…, cuestiones todas ellas producidos o agudizadas por el asentamiento masivo de inmigrantes procedentes de zonas agrícolas del propio país 0 de otros. Esos costes sociales y ambientales de la expansión de la vida urbana en el África negra son expresiones particulares de procesos que afectan a todas las ciudades del mundo, pero que en estos países se ven agravados por graves y crónicas carencias en materia de proyección y gestión de los territorios urbanos y de sus servicios y una casi nula tarea pedagógica por lo que hace a buenas prácticas de ciudadanía.

El objetivo del proyecto de investigación AFFRIC es dilucidar comparativamente cómo afectan las grandes dinámicas de metropolización mundial, y especialmente el uso creciente del automóvil, a esas morfologías urbanas escasamente planificadas y marco de la instalación desregulada de grandes contingentes de inmigrantes procedentes del campo, así como a formas tradicionales de usar lo que hasta hace no mucho eran espacios comunitarios. Las ciudades africanas donde se llevará a cabo la investigación serán: Nouakchott (Mauritania), Praia (Cabo Verde), Addis Abeba (Etiopía), Dakar (Senegal), Bamako (Mali), Banjul (Gambia) y Uagadugú (Burkina Faso).

Se trata de verificar y analizar las consecuencias de la invasión por parte del tráfico rodado de lo que habían sido lugares públicos de intensa vida social y las incongruencias existentes entre las formas reales como son objeto de apropiación social estos espacios y los modelos interpretativos utilizados en su gestión administrativa y urbanística. El destino de los hallazgos obtenidos será inspirar, proponer y contribuir a diseñar actuaciones en el campo urbanístico, normativo y pedagógico, siempre en la perspectiva de una mejora de las modelizaciones aplicables a la racionalización de la vida urbana en las ciudades estudiadas.

CITISPYCE es fonamenta en tots aquells estudis i investigacions que mostren l’impacte desproporcionat de la crisi econòmica sobre les persones joves arreu d’Europa, incloent les excessivament altes taxes d’atur dels joves i els reptes en provisió social agreujades envers les generacions anteriors. La investigació fa èmfasi també en els grups més desfavorits com ara les segones generacions de comunitats d’immigrants, i els grups més vulnerables pel que fa l’accés a bens econòmic i l’educació, la discriminació per el gènere, etc. CITISPYCE agrupa actors de la societat civil amb experiència en pràctica i implementació de polítiques i accions, així com de reconeguts acadèmics que plegats tot buscant: i) Analitzar el canviant panorama demogràfic de les desigualtats que es percep sobretot a les principals ciutats de la Unió Europea avui i els reptes específics als que s’enfronten els joves desfavorits pel seu origen ètnic, origen cultural, el barri, la família i la situació educacional i econòmica; ii) Examinar els enfocaments dels diferents nivells de govern a comprometre’s amb els joves desfavorits i abordar la desigualtat relativa als joves, inclòs els enfocaments i accions estatals del tercer sector per promoure l’activitat econòmica i l’entrada al mercat de treball i assegurar la distribució eficaç dels serveis i iniciatives dirigides per la comunitat per augmentar les oportunitats econòmiques i la participació en la vida social plena; iii) Identificar estratègies innovadores per navegar, sobreviure i superar les desigualtats que han sorgit i estan sorgint entre els joves (16-24 anys) particularment a les parts marginals de les grans ciutats a través de la investigació etnogràfica amb els propis joves; iv) Examinar fins a quin grau aquestes estratègies poden ser considerades com socialment innovadores, explorant una sèrie de projectes pilot de com aquestes estratègies poden ser transferibles arreu d’Europa, i utilitzar els resultats per donar forma a les polítiques i accions de la UE, així com a nivell nacional i local.

In the ‘greying’ of the European workforce, we find intensifying trends of excess unemployment of older workers and in many EU countries, high levels of early retirement. There is an increasing amount of over 55’s not active on the labour market, but still not eligible for access to a pension. This phenomenon has spread in Europe over the past two decades. Also fundamental to this context, in which social dialogue has a key role, is the significant rate of youth unemployment of a structural nature that has emerged in all EU member states regardless of overall unemployment rates, with unprecedented levels in Italy as well as in Spain, and with increasing levels in such diverse countries as the UK and Poland. Thus, all too often, younger and older age groups (under 25s and over 55s) fall into the category of ‘vulnerable workers.’ Together with other factors, including gender and origin, age may contribute to further forms of exclusion as viewed from an intersectional approach. LinkAge – Labour Market Integration of Vulnerable Age Groups – is an action research project developed to examine age in terms of enabling and constraining activities advanced by trade unions and employers’ representatives in Europe. LinkAge provides research to identify actions aimed at representation, engagement and active inclusion in relation to issues such as ‘active ageing’ and youth employment, framed within the context of recent economic changes and social dialogue. LinkAge will highlight good practice examples on labour market integration of vulnerable age groups from the study’s six countries – Austria, Belgium, Italy, Poland, Spain, UK – as well as at the European comparative level.

Esta investigación aspira a reconstruir las formas que adoptó la lucha clandestina en Catalunya en contextos urbanos durante el periodo franquista, es decir las técnicas de ocultación que permitieron a los resistentes antifascistas preparar y llevar a cabo su actividad combativa en la ciudad, al abrigo de la vigilancia de la policía y sus colaboradores. La investigación consistirá en recoger testimonios personales y compilar documentos sobre las normas de seguridad que posibilitaban a los activistas antifranquistas pasar desapercibidos, las estrategias de disimulo que facilitaban una invisibilización de la que dependía su seguridad. La falta de observación de estos principios de secretismo y discreción podía implicar la detención, la tortura, incluso la muerte y, lo que podía ser incluso peor, la puesta en peligro de personas y redes sensato de resistencia. A la sombra de una vida cotidiana sobre manera controlada por los mecanismos de vigilancia policíaca y sometida a la fiscalización política e ideológica del régimen franquista, se desarrollaba un mundo paralelo de movimientos, encuentros y actuaciones la preparación y cuya ejecución pedía la máxima reserva. Conocer este universo secreto, su cultura-es decir sus formas de darse, las tecnologías que le eran propias-, como expresión histórica concreta de la tendencia de las ciudades a convertirse en escenarios privilegitats por la rebeldía, es el objetivo de esta investigación.

El estudio asume como objetivo establecer comparativamente, y a partir de observaciones sobre el terreno, las maneras de organizarse la vida social en centros urbanos de tres ciudades africanas: Noaukchott (Mauritania), Praia (CaboVerde) yAddisAbeba (Etiopia). La investigación continua otras recientes de las misma índole que han tenido como objeto núcleos históricos de diversas ciudades europeas, planteándose las posibilidades y los límites de la aplicación de los criterios conceptuales ymetodológicos empleados en contextos socioculturales no europeos. Se trata de dilucidar cómo afectan las grandes dinámicas de metropolización mundial especialmente por lo que hace al uso creciente del automóvil a morfologías urbanas escasamente planificadas y a maneras tradicionales de habitar la ciudad y, en concreto, de utilizar los espacios abiertos como escenario para diversas formas de sociabilidad. La investigación se centra en los conflictos derivados de las competencias de uso con especial atención a los que se producen entre tráfico rodado y viandantes y sugiere actuaciones administrativas culturalmente adaptadas en el campo urbanístico, normativo y pedagógico. El objetivo último es contribuir a que los espacios urbanos estudiados continúen siendo lugares no sólo de circulación, sino también de encuentro, en el marco de políticas de cooperación internacional en los ámbitos estratégicos de salud, sostenibilidad, ordenación territorial y patrimonio cultural.

Aquest projecte assumeix com a objectiu conèixer el funcionament i la funció de les pràctiques esportives en espais públics urbans que duen a terme determinades comunitats d’immigrants d’origen bolivià. Aquestes pràctiques tenen lloc els caps de setmana i trien com a territori instal.lacions esportives normalitzades, parcs públics, però també tota mena de zones intersticials, com ara descampats o solars abandonats. No cal dir que aquestes trobades no impliquen sols les confrontacions esportives –sobre tot de futbol…–, sinó moltes més activitats, com ara reunions familiars, activitats infantils, constitució de grups juvenils, intercanvis d’informació, acords econòmics o laborals, festeig entre joves, venda, preparació i consum d’aliments, etc. Totes aquestes activitats tenen en comú un rerefons ambiental que implica la recreació d’ambients propis inspirats en els del seu país d’origen. El projecte aspira a abordar aquesta realitat –l’apropiació d’espais urbans amb pràctiques esportives a càrrec de comunitats d’origen andi– atenent aquestes dues vessants. La primera reconeixent el paper que hi juguen en les dinàmiques d’incorporació a la societat d’acollida; la segona, assumint les seves contrapartides més polèmiques, associades a la manera com impliquen problemes de competència d’ús amb altres individus o col·lectius i com poden arribar a vulnerar determinades normatives legals relatives a l’ordenació de l’espai públic.

TEAM is a comparative European research project examining how trade unions do and could better contribute towards migrant workers integration. Using active inclusion as a guiding principle, it examines the extent to which trade unions engage inñ activities most fundamental to the improvement of labour market conditions of migrant workers in Europe. Working alongside two major European trade unions and comprised of selected experts best qualified in this field of study, the project consortium aims to improve expertise in industrial relations through highlighting the best design of policy tools for stronger social cohesion and an improved labour market situation. The project approach facilitates the development of answers to issues of integration most relevant to policy makers, politicians, and theorists. TEAM will explore if, in periods of economic decline, the fundamental rights of migrant workers are the first to be questioned, and whether social policy developed to support immigrant integration becomes at risk of being undermined. Results will be disseminated to provide sound insights for a better understanding of contemporary dynamics and actions within the relationships and synergies between these collectives. TEAM is a research project funded by the DG for Employment, Social Affairs and Inclusion of the European Commission within the initiative on Industrial Relations and Social Dialogue, under the subprogram Improving Expertise in the field of Industrial Relations (VP/2010/001).

GENDERACE. L’us de les lleis contra la discriminació racial: génere i ciutadania en un contexte multicultural. Finançat pel 7è Programa Marc, el projecte GendeRace (2008-2010) has estat coordinat per la ESRU, com a coordinadors cinternacional científics del projecte, juntament amb la Université Libré de Bruxelles, coordinadors administratius, i hi han participat sis països. Els objectius de la recerca són: Entendre millor l’impacte del gènere en les experiències de discriminació per racisme; Conèixer més a fons els efectes de la discriminació per racisme i gènere a fi d’identificar les formes de discriminació específiques que pateixen les dones; Entendre millor l’impacte del gènere en la gestió de queixes i denúncies per discriminació; Explorar les motivacions i expectatives dels denunciants en l’ús de les lleis d’antidiscriminació; Analitzar les teories principals que estudien els efectes d’aplicar la legislació d’antidiscriminació per un sol motiu als casos de discriminació múltiple per racisme i gènere; Desenvolupar eines per a avaluar l’efectivitat de les polítiques i pràctiques en el camp de l’antidiscriminació per tal d’incorporar la dimensió interseccional de la discriminació.

Aquesta proposta de recerca aspira a reconstruir les formes que adoptà la lluita clandestina a Catalunya en contextos urbans durant el període franquista, és a dir les tècniques d’ocultació que permeteren als resistents antifeixistes preparar i dur a terme la seva activitat combativa a la ciutat, a redós de la vigilància de la policia i els seus col.laboradors. La investigació consistirà a recollir testimonis personals i compilar documents sobre les normes de seguretat que possibilitaven als activistes antifranquistes passar desapercebuts, les estratègies de dissimulació que facilitaven una invisibilització de la qual depenia la seva seguretat. La manca d’observació d’aquests principis de secretisme i discreció podia implicar la detenció, la tortura, àdhuc la mort i, el que podia ser fins i tot pitjor, la posada en perill de persones i xarxes senseres de resistència. A l’ombra d’una vida quotidiana sobre manera controlada pels mecanismes de vigilància policiaca i sotmesa a la fiscalització política i ideològica del regim franquista, es desenvolupava un món paral.lel de moviments, encontres i actuacions la preparació i l’execució dels quals demanava la màxima reserva. Conèixer aquest univers secret, la seva cultura –és a dir les seves formes de donar-se, les tecnologies que li eren pròpies–, com a expresió històrica concreta de la tendència de les ciutats a esdevenir escenaris privilegitats per la rebel.lia, és l’objectiu d’aquesta investigació.

Es parteix de la constatació prèvia que a un bon nombre de locals nocturs de lleure de la ciutat de Barcelona s’hi practiquen criteris denegatoris a l’hora de permetre o no el lliure accés de persones l’aspecte de les quals denota la seva naturalesa d”immigrants’, especialment provinents de l’Àfrica i Amèrica Llatina. El projecte es proposa no sols verificar sobre el terreny i d’una manera sistematitzada i rigorosa l’existència d`aquestes actituts discriminadores, sinó atendre la forma concreta que adopten en cadascuna de les manifestacions situacionals específiques, com també les racionalitzacions que els diferents actors involucrats –porters, empleats, propietaris, discriminats, altres clients– despleguen sobre la marxa per tal d’argumentar les seves respectives posicions. Al capdavall, es tracta de certificar la manera determinada que adopten les aplicacions del principi de dret d’admissió i com els arguments que permeten vindicar-lo per impedir l’accés de determinades persones actuen eludint una inculpació moral o eventualment legal de pràctiques racistes. Dit d’una altra manera, el projecte tractarà de demostrar no sols que les normatives antiracistes s’incompleixen en la realitat, sinó com és que aquestes actituts segregadores impliquen el desplegament d’argumentacions vindicatives la lògica de les quals pot ser reconstruïda i estudiada.

El proyecto aspira a determinar las lógicas de apropiación del espacio público por parte de los viandantes en determinados sectores urbanos de centros históricos portugueses y españoles en proceso de reforma urbanística. El proyecto asume como referentes a estudiar las ciudades de Lisboa, Setúbal, Barcelona y Cáceres. El presupuesto teórico básico es que el espacio urbano debe ser considerado como una entidad dinámica e inestable, elaborada y reelaborada constantemente por las prácticas de sus usuarios. Los empleos de ese espacio público o exterior están determinados por ciertos elementos ambientales –luminosidad, orientaciones perceptivas, referencias artístico-monumentales, mobiliario– elementos todos ellos provistos por el planificador o a instancias suyas, pero es la actividad configurante de los transeúntes la que dota a esos espacios de su idiosincrasia y hace de ellos espacios sociales, y no un mero pasillo o hueco entre edificaciones. A partir de ahí, se trata de establecer comparativamente las recurrencias que organizan tanto los transcursos como los estancamientos en diversos centros urbanos, con especial énfasis en las conductas de riesgo que en ellos se registran.

Determinar las lógicas de apropiación del espacio público por parte de los viandantes en un determinado sector urbano en Lisboa. Establecer las recurrencias que organizan tanto los transcursos como los estancamientos, con especial énfasis en las conductas de riesgo. Los aspectos sobre los cuales puede resultar útil la investigación propuesta son, entre otros: 1. Conocimiento de las conductas públicas –fusionales o moleculares– que se registran en zonas sobre las que está previsto intervenir urbanísticamente. 2. Evaluación de los resultados de actuaciones urbanísticas ya finalizadas, a partir de la manera como los usuarios las emplean en la práctica. 3. Estudio sobre las movilidades peatonales cotidianas, especialmente de aquellas que implican indiferencia o desobediencia respecto de las indicaciones de tráfico relativas a la separación entre acera y calzada y que, por tanto, suponen conductas peligrosas para la seguridad personal.

Estudios comparativos América Latina-Europa. El caso de las ciudades de Cali (Colombia) y Barcelona

La recerca pretén inventariar les utilitzacions no ordinàries de l’espai públic a Barcelona al llarg d’un període de mig segle, de tal manera que es pugui contemplar l’evolució de l’aprofitament del carrer amb finalitats expressives, ja siguin aquestes índoles festiva, vindicativa o fins i tot insurrecional, entenent que totes aquestes activitats han de ser conegudes i reclamades com una part del patrimoni cultural del país. La indagació recolliria punts de partida, itineraris, punts d’aturada, desembocadures, durades, composicions, ordres interns, continguts acústics o visuals, etc., d’ambulacions rituals pels carrers de Barcelona, siguin aquestes tradicionals –processons, cercaviles, cavalcades, rues, correfocs…–, institucionals –seguicis, benvingudes, comiats, desfilades, proclamacions…– o civils –manifestacions, victòries esportives, curses populars, gimcanes…, però també aldarulls, aixecament de barricades, enfrontaments. També s’atendrien pràctiques festives que impliquin un ús intensiu de cruïlles o places.