2023-2024. Una diversitat desbordada. Els nous reptes per la convivència religiosa a Catalunya en clau de gènere. Ref. DGAR22/22/000002. Finançament: Direccional General d’Afers Religiosos – Generalitat de Catalunya.

Equip de recerca:

Gerard Horta Calleja,

Alberto López Bargados

Celeste Muñoz Martínez

Equip de recerca:

Analelly Castañeda Mayuri,

Marc Sierra Tirello,

Sarai Martín,

Marta Contijoch Torres,

Gerard Horta,

Jofre Padullés

C’est en faisant de la notion d’ambiance une clé de compréhension des modes de fonctionnement et d’organisation de ces espaces du mouvement que nous souhaitons révéler et interroger ces énigmes : À quels enjeux et paradoxes – en termes d’expérience sensible de la ville – les évolutions contemporaines des mobilités nous confrontent-elles ? Quelles sont les procédures de négociation et de partage de ces espaces ? En quoi et comment la mise à jour de ces processus complexes à l’oeuvre dans l’organisation quotidienne des mobilités urbaines peut-elle – en retour – nourrir la pensée aménagiste contemporaine ? Quatre objet problématiques – qui sont autant de manières de décliner ce questionnement sur les énigmes sensibles des mobilités urbaines et leurs enjeux – articuleront ce projet : les modes de partage en commun des espaces publics urbains, les espaces-temps de la mobilité labile, les logiques de régulation des espaces de partage des mobilités, les dispositifs de seuils dans les espaces de mobilité. Tous seront interrogés et analysés à partir de situations paradigmatiques, présentes à l’étranger, et susceptibles de mettre en perspective le cas français.

Los países subsaharianos están siendo escenario de fenómenos derivados de dinámicas descontroladas de urbanización: congestión, contaminación ambiental, aumento de las asimetrías sociales, problemas de salud pública…, cuestiones todas ellas producidos o agudizadas por el asentamiento masivo de inmigrantes procedentes de zonas agrícolas del propio país 0 de otros. Esos costes sociales y ambientales de la expansión de la vida urbana en el África negra son expresiones particulares de procesos que afectan a todas las ciudades del mundo, pero que en estos países se ven agravados por graves y crónicas carencias en materia de proyección y gestión de los territorios urbanos y de sus servicios y una casi nula tarea pedagógica por lo que hace a buenas prácticas de ciudadanía.

El objetivo del proyecto de investigación AFFRIC es dilucidar comparativamente cómo afectan las grandes dinámicas de metropolización mundial, y especialmente el uso creciente del automóvil, a esas morfologías urbanas escasamente planificadas y marco de la instalación desregulada de grandes contingentes de inmigrantes procedentes del campo, así como a formas tradicionales de usar lo que hasta hace no mucho eran espacios comunitarios. Las ciudades africanas donde se llevará a cabo la investigación serán: Nouakchott (Mauritania), Praia (Cabo Verde), Addis Abeba (Etiopía), Dakar (Senegal), Bamako (Mali), Banjul (Gambia) y Uagadugú (Burkina Faso).

Se trata de verificar y analizar las consecuencias de la invasión por parte del tráfico rodado de lo que habían sido lugares públicos de intensa vida social y las incongruencias existentes entre las formas reales como son objeto de apropiación social estos espacios y los modelos interpretativos utilizados en su gestión administrativa y urbanística. El destino de los hallazgos obtenidos será inspirar, proponer y contribuir a diseñar actuaciones en el campo urbanístico, normativo y pedagógico, siempre en la perspectiva de una mejora de las modelizaciones aplicables a la racionalización de la vida urbana en las ciudades estudiadas.

El estudio asume como objetivo establecer comparativamente, y a partir de observaciones sobre el terreno, las maneras de organizarse la vida social en centros urbanos de tres ciudades africanas: Noaukchott (Mauritania), Praia (CaboVerde) yAddisAbeba (Etiopia). La investigación continua otras recientes de las misma índole que han tenido como objeto núcleos históricos de diversas ciudades europeas, planteándose las posibilidades y los límites de la aplicación de los criterios conceptuales ymetodológicos empleados en contextos socioculturales no europeos. Se trata de dilucidar cómo afectan las grandes dinámicas de metropolización mundial especialmente por lo que hace al uso creciente del automóvil a morfologías urbanas escasamente planificadas y a maneras tradicionales de habitar la ciudad y, en concreto, de utilizar los espacios abiertos como escenario para diversas formas de sociabilidad. La investigación se centra en los conflictos derivados de las competencias de uso con especial atención a los que se producen entre tráfico rodado y viandantes y sugiere actuaciones administrativas culturalmente adaptadas en el campo urbanístico, normativo y pedagógico. El objetivo último es contribuir a que los espacios urbanos estudiados continúen siendo lugares no sólo de circulación, sino también de encuentro, en el marco de políticas de cooperación internacional en los ámbitos estratégicos de salud, sostenibilidad, ordenación territorial y patrimonio cultural.

El turisme és un fenomen sociològic d’extrema rellevància en les societats que contemporàniament han esdevingut les destinacions de grans agrupaments de persones deleroses de viatjar a marcs socials i físics distints dels quotidians. Catalunya en general, i d’una manera particular Barcelona, han experimentat un creixement més que impressionant quant a la recepció de turistes als darrers 15 anys. La història del turisme a Barcelona ve de lluny, però, d’abans i tot que el 1908 es fundés la Sociedad de Atracción de Forasteros. Els contextos polítics, econòmics, ideològics i socioculturals, les sinergies de tot tipus, les modes imperants, les tendències, els models de desenvolupament econòmic a escala local i global i les representacions de la ciutat han marcat aquest procés turístic de la ciutat. Al capdavall, el turista al carrer ha esdevingut un dels personatges quotidians del paisatge urbà al centre barceloní, tot encarnant un fenomen relacionat amb transformacions socials de tota mena –no sols econòmiques i urbanístiques– que tanmateix acull àrees inexplorades per les ciències socials. La recerca que es proposa té quatre objectius centrals: 1)  Analitzar el procés històric del turisme a Barcelona des  del 1908 fins a l’actualitat; 2) Dur a terme una relació documental (bibliogràfica, hemerogràfica, audiovisual) significativa de l’univers de pràctiques associades al turisme; 3) Investigar i analitzar els moviments regulars i excepcionals de grups de turistes que efectuïn una curta estada a la ciutat, no superior a quatre dies –i que ho facin a causa d’un seguit d’esdeveniments específics que s’hi celebren, o bé atrets per un ventall d’espais determinats–, a través de les seves ocupacions dels espais públics i semipúblics (s’han triat diversos tipus de successos i llocs que es detallen a les pàgines següents, en què es recullen a bastament les dimensions teòriques, històriques i metodològiques de la investigació), de la qual cosa en resultaran també una sèrie de mapes; i 4) Confrontar analíticament –mitjançant l’observació i el seguiment sobre el terreny, i la realització d’entrevistes– el seguit d’experiències i representacions de Barcelona per part dels turistes, d’aquells amb qui s’hi relacionen i de les institucions que en promouen el desenvolupament.

El proyecto aspira a determinar las lógicas de apropiación del espacio público por parte de los viandantes en determinados sectores urbanos de centros históricos portugueses y españoles en proceso de reforma urbanística. El proyecto asume como referentes a estudiar las ciudades de Lisboa, Setúbal, Barcelona y Cáceres. El presupuesto teórico básico es que el espacio urbano debe ser considerado como una entidad dinámica e inestable, elaborada y reelaborada constantemente por las prácticas de sus usuarios. Los empleos de ese espacio público o exterior están determinados por ciertos elementos ambientales –luminosidad, orientaciones perceptivas, referencias artístico-monumentales, mobiliario– elementos todos ellos provistos por el planificador o a instancias suyas, pero es la actividad configurante de los transeúntes la que dota a esos espacios de su idiosincrasia y hace de ellos espacios sociales, y no un mero pasillo o hueco entre edificaciones. A partir de ahí, se trata de establecer comparativamente las recurrencias que organizan tanto los transcursos como los estancamientos en diversos centros urbanos, con especial énfasis en las conductas de riesgo que en ellos se registran.

La recerca parteix d’una investigació feta per l’autor mateix d’aquest projecte entorn dels usos de l’espai exterior dins el recinte del Fòrum als proppassats mesos de juliol i agost del 2004. A partir d’una observació sobre el terreny de quinze dies (unes 120 hores de treball de camp) s’elaborà el llibre L’espai clos (Edicions de 1984, 2004). Es desconeix qualsevol altre estudi fet en termes semblants i cap altre projecte d’investigació com el que es proposa en aquestes pàgines, allà on l’espai que el Fòrum retorna a la ciutat es constitueix com a objecte d’estudi. Aquí, s’hi proposa un desenvolupament analític basat en la investigació etnogràfica ja empresa al proppassat estiu, aplicat al mateix espai un cop ha esdevingut ja espai públic. En termes metodològics implica: 1. Impregnació amb l’espai social (familiarització amb les regularitats i les “insignificances”: normativització i ordenació de l’espai per part de l’Administració i usos per part dels vianants). 2. Estudi ecodescriptiu del territori (urbanització, signes, colors, convencions físiques, orientacions espacials, agrupaments, mobiliari). 3. Estudi macroscòpic dels a) fluxos, b) desplaçaments i c) estacionaments o aturades dels vianants (relacions entre variacions i horaris i dies, comportaments específics, actituds típiques, interpel·lacions, tonalitats generals, regles de conversacions). 4. Enregistraments fotogràfics digitals. 5. Observació participant (experiència viscuda d’escenaris i situacions, converses espontànies o semiprovocades com a transeünt amb altres transeünts, interacció entre les persones i el tot de l’entorn).

L’obertura de les àrees immediatament confrontants a l’Edifici Fòrum i el Centre Internacional de Convencions de Barcelona donaren pas, a l’abril del 2005, a l’obertura de la gran esplanada del recinte i al Parc del Nord-est. A més de l’obertura de la resta del recinte (Port de Sant Adrià de Besòs i Parc dels Auditoris –al sud-est del recinte, a la banda costanera–), l’obertura prevista de la rambla de la Mina sobre el Port ha de provocar nous fluxos de vianants i nous usos que fins ara no s’han produït. Tot plegat coincideix plenament amb els terminis fixats per al desenvolupament de l’estudi per part de l’Institut Català d’Antropologia: s’aportarà un estudi sobre els usos de la totalitat del recinte per part de l’Administració i de la ciutadania a fi de determinar les lògiques de l’apropiació del Fòrum, entès com a espai públic, per part d’aquesta. És a dir, es tractava que del novembre del 2005 al setembre del 2006 es poguessin: 1) Establir les recurrències que organitzin els passants quant a transcursos i estancaments, en termes tant fusionals (aglomeracions en espais concrets) com moleculars (itineraris i aturades de passejants individuals). Això ha d’implicar: 2) Avaluar les actuacions urbanístiques ja finalitzades, sobre la base de la manera com els usuaris se n’apropien o les utilitzen a la pràctica, i de les seves demandes o vivències concretes. La qual cosa, al seu torn, comprèn:  3) Estudiar les mobilitats quotidianes dels vianants, tant pel que fa a les seves regularitats com a les conductes que impliquin una certa desobediència o indiferència respecte a les senyalitzacions i la normativització dels usos de l’espai i del mobiliari establerts. La qual cosa ha de dur a l’anàlisi de: 4) La relació amb les noves vies de trànsit de passants obertes cap a l’entorn immediat del recinte: especialment, anàlisi dels cursos d’entrada i de sortida de l’espai des del vessant sud-est (banda costanera immediata a la Depuradora) i des del vessant nord (extrem superior del Parc del Nord-est). A partir d’aquests quatre eixos centrals es pretenia establir un apropament respecte als fluxos d’usuaris de les diverses zones del Fòrum, i dels ritmes de fluxos –en termes d’oscil·lacions– en funció de les hores, el dia de la setmana i les condicions climatològiques. Així s’esbrinaran els tipus de cursos generats pels vianants mateixos, i les seves actituds i conductes respecte al mobiliari instal·lat i les senyalitzacions de pas o d’ús de l’espai establertes per enregistrar els comportaments d’aglomeracions humanes i la seva excepcionalitat, espontaneïtat o voluntarietat, inserits en la pràctica dinàmica de l’espai. Partint del tipus d’observacions no obstrusives sobre el terreny plantejades, observant-hi la distribució del mobiliari, senyals, comerços estables i altres tipus d’elements formals permanents, i, així mateix, la presència dels components habituals del nínxol analitzat (venedors ambulants, empleats públics, vianants assidus…) a fi de classificar la relació entre determinats usos i la seva adscripció a tipologitzacions categorials literals com ara les relacionades amb l’edat, el gènere, l’aspecte, etc. Igualment, es determinarien els pols d’atracció i estacionament principals i els itineraris de mera travessia del recinte, si n’hi ha que es donin exclusivament en aquest sentit (jubilats i/o joves sols o en grup, famílies, infants, skaters, ciclistes, parelles, propietaris de gossos amb els gossos mateixos, etc.), a més de l’enregistrament d’incidents, accidents de qualsevol tipus, successos i anècdotes. En converses semiprovocades s’assoliria bàsicament el coneixement de la procedència del vianant i les raons dels seus usos de l’espai. Finalment, se suggeririen les adequacions avinents entre el sistema de senyalitzacions i de mobiliari instal·lat al recinte i els usos i els usos que els vianants en facin, en funció de les seves necessitats.