2023-2024. Una diversitat desbordada. Els nous reptes per la convivència religiosa a Catalunya en clau de gènere. Ref. DGAR22/22/000002. Finançament: Direccional General d’Afers Religiosos – Generalitat de Catalunya.

Subalternitats, gènere i conflicte. Expressions d’espiritualitats populars femenina a Barcelona. Finançament: Institut Ramon Muntaner. Ref. AP 22/23. IP: Livia Motterle i Marta Contijoch Torres.

L’apropiació de la religiositat i la cultura populars per la comunitat LGTBQI+ a la comarca del Garraf. Finançament: Institut Ramon Muntaner (a través de l’ICA). . Ref. AP11/23. IP: Oriol Pascual. 

Espiritualitats populars i gènere a Barcelona. El cas del Santet del Poblenou. En col·laboració amb l’Institut Català d’Antropologia. Finançament: Xarxa OPEI (a través de l’ICA) i Institut Ramon Muntaner. Ref. CLT051/22/000015; AP 26/22. IP: Oriol Pascual Pérez i Marta Contijoch Torres. 

Gegants i geganters a la recuperació festiva del carrer després de la dictadura franquista. Finançament: Institut Ramon Muntaner. Ref. AP/35/21. IP: Manuel Delgado. 

Medecina subalterna i gènere a la Catalunya maltractada. Curanderes del Montsià i del Segrià. Sense referència. Finançament: Xarxa OPEI (a través de l’ICA). IP: Romina Martínez Algueró i Manuel Delgado. 

Equip de recerca:

Romina Martínez Algueró (IP),

Manuel Delgado Ruiz (IP),

Sarai Martín López,

Joan Gómez,

Jofre Padullés

Josep Roca

Equip de recerca:

Gerard Horta Calleja,

Alberto López Bargados

Celeste Muñoz Martínez

Equip de recerca:

Analelly Castañeda Mayuri,

Marc Sierra Tirello,

Sarai Martín,

Marta Contijoch Torres,

Gerard Horta,

Jofre Padullés

Hem publicat l’estudi Diagnosi de la prostitució a la Catalunya Central, que podràs consultar o compartir lliure i íntegrament des de la pàgina web: dae.cat/estudis.

Equip de recerca:

Marisol Bucar Carranzo,

Manuel Delgado Ruíz,

Horacio Espinosa,

Josep Roca

Investigador col·laborador: Martin Lundsteen

Investigador col·laborador: Martin Lundsteen

DIVERCITY (2015-2017) is a transnational action and research project coordinated by the ESRU and funded by the Rights, Equality and Citizenship Programme (REC) of the EU. The project is aimed at making a diagnosis of the multiple dimensions of homo- and transphobia in small- and medium-sized cities across Europe, in order to share best practices and promote innovative measures to prevent and combat this social problem. The consortium includes research institutions, NGOs and city councils in Belgium (Université Libre de Bruxelles), Germany (TransGender Europe), Greece (KMOP), Poland (University of Wroclaw), Spain (Universitat de Barcelona and Universitat de Girona) and the UK (Middlesex University). The cities where the research and activities are implemented are Girona, Sabadell, Charleroi, Nottingham, Thessaloniki and Wroclaw.

Aquesta recerca, recolza amb dades i testimonis la hipòtesi segons la qual el procés de desaparició de les fogueres de Sant Joan, intensificat a partir sobre tot de la segona meitat dels anys 60, apareix lligat, entre altres factors, a la implementació de metodologies de pedagogia en el lleure que van contribuir a apartar els infants del carrer, mostrant-lo com un espai perillós i contraindicat per a la formació ciutadana, proveïnt la canalla d’àmbits educatius —parròquies, esplais, colònies, campaments— que substituiren  l’associacionisme informal infantil i la cultura que li era pròpia, una cultura que tenia en l’apropiació lúdica de carrers, places i descampats l’expressió, ja perdida, de la seva llibertat.

C’est en faisant de la notion d’ambiance une clé de compréhension des modes de fonctionnement et d’organisation de ces espaces du mouvement que nous souhaitons révéler et interroger ces énigmes : À quels enjeux et paradoxes – en termes d’expérience sensible de la ville – les évolutions contemporaines des mobilités nous confrontent-elles ? Quelles sont les procédures de négociation et de partage de ces espaces ? En quoi et comment la mise à jour de ces processus complexes à l’oeuvre dans l’organisation quotidienne des mobilités urbaines peut-elle – en retour – nourrir la pensée aménagiste contemporaine ? Quatre objet problématiques – qui sont autant de manières de décliner ce questionnement sur les énigmes sensibles des mobilités urbaines et leurs enjeux – articuleront ce projet : les modes de partage en commun des espaces publics urbains, les espaces-temps de la mobilité labile, les logiques de régulation des espaces de partage des mobilités, les dispositifs de seuils dans les espaces de mobilité. Tous seront interrogés et analysés à partir de situations paradigmatiques, présentes à l’étranger, et susceptibles de mettre en perspective le cas français.

Los países subsaharianos están siendo escenario de fenómenos derivados de dinámicas descontroladas de urbanización: congestión, contaminación ambiental, aumento de las asimetrías sociales, problemas de salud pública…, cuestiones todas ellas producidos o agudizadas por el asentamiento masivo de inmigrantes procedentes de zonas agrícolas del propio país 0 de otros. Esos costes sociales y ambientales de la expansión de la vida urbana en el África negra son expresiones particulares de procesos que afectan a todas las ciudades del mundo, pero que en estos países se ven agravados por graves y crónicas carencias en materia de proyección y gestión de los territorios urbanos y de sus servicios y una casi nula tarea pedagógica por lo que hace a buenas prácticas de ciudadanía.

El objetivo del proyecto de investigación AFFRIC es dilucidar comparativamente cómo afectan las grandes dinámicas de metropolización mundial, y especialmente el uso creciente del automóvil, a esas morfologías urbanas escasamente planificadas y marco de la instalación desregulada de grandes contingentes de inmigrantes procedentes del campo, así como a formas tradicionales de usar lo que hasta hace no mucho eran espacios comunitarios. Las ciudades africanas donde se llevará a cabo la investigación serán: Nouakchott (Mauritania), Praia (Cabo Verde), Addis Abeba (Etiopía), Dakar (Senegal), Bamako (Mali), Banjul (Gambia) y Uagadugú (Burkina Faso).

Se trata de verificar y analizar las consecuencias de la invasión por parte del tráfico rodado de lo que habían sido lugares públicos de intensa vida social y las incongruencias existentes entre las formas reales como son objeto de apropiación social estos espacios y los modelos interpretativos utilizados en su gestión administrativa y urbanística. El destino de los hallazgos obtenidos será inspirar, proponer y contribuir a diseñar actuaciones en el campo urbanístico, normativo y pedagógico, siempre en la perspectiva de una mejora de las modelizaciones aplicables a la racionalización de la vida urbana en las ciudades estudiadas.

Las revueltas populares árabes registradas en 2011 han despertado un inusitado interés académico por el papel jugado por la sociedad civil y, sobre todo, por su eventual contribución en las transiciones democráticas que algunos países ya han emprendido. El creciente cuestionamiento de los regímenes autoritarios por la calle árabe viene a demostrar que no hay nada en las sociedades islámicas que las haga refractarias a la democracia, los Derechos Humanos, la justicia social o la gestión pacífica de los conflictos, como han venido señalando en las últimas décadas quienes defendían la existencia de una supuesta ‘excepción islámica’.

Una democracia fuerte requiere la existencia de una sociedad civil sólida que vele por los derechos de los ciudadanos frente a la arbitrariedad del Estado. La sociedad civil agrupa a asociaciones voluntaristas que basan su actuación en principios como la tolerancia, el pluralismo, el respeto, la participación, la cooperación y la solución de los conflictos mediante el diálogo y la negociación. Por ello, un requisito para su funcionamiento es la existencia de un espacio cívico que reconozca la legitimidad de la diferencia (ya sea ideológica, religiosa, étnica, cultural, de clase o de cualquier otra índole) y que le permita desarrollar sus actividades sin interferencias políticas.

El año 2011 presenció la emergencia de nuevos tipos de movimientos sociales, de alcance transnacional aunque especialmente intensos en el área mediterránea, uno de cuyos factores precipitantes ha sido el protagonismo de las nuevas generaciones y de las clases medias urbanas. El año empezó con la denominada ‘primavera árabe’, siguió con la ‘#spanishrevolution’ del 15-M, y acabó con el movimiento ‘Ocuppy’ en los Estados Unidos (aunque también pueden considerarse otras protestas, como la de los estudiantes chilenos y la de los suburbios ingleses en verano de 2011, entre otros ejemplos). Los antecentes para el caso occidentall se remontan al movimiento ‘altermundialista’ surgido en Seattle en 1999 y en Porto Alegre después de 2001, a la revuelta de las ‘banlieues’ francesas en otoño de 2005 y a la mobilización griega de invierno de 2008, coincidiendo con el inicio de la crisis financiera internacional. Aunque todavía es pronto para valorar el impacto de tales movimientos, parece evidente que responden a un nuevo ciclo de protestas sociales, las cuales se manifiestan en el espacio público (tanto en las plazas centrales de las ciudades como en la red)

La intenció de l’article és compartir raons, modalitats i resultats d’una investigació que aspira a ser una contribució a l’àmbit de l’antropologia urbana des d’una perspectiva de gènere. La recerca analitza les pràctiques utilitzades per les treballadores sexuals d’uns carrers del barri del Raval (Barcelona) per a definir simbòlicament l’espai que ocupen en termes de la seva acció social i de protesta. El text posa èmfasi també en la utilització d’una mirada herstorica capaç d’evidenciar la continuïtat entre la lluita de moviments feministes dels anys Seixanta i Setanta que donaven suport a les causes de les treballadores sexuals i les lluites de les Putes Indignades d’avui.

CITISPYCE es fonamenta en tots aquells estudis i investigacions que mostren l’impacte desproporcionat de la crisi econòmica sobre les persones joves arreu d’Europa, incloent les excessivament altes taxes d’atur dels joves i els reptes en provisió social agreujades envers les generacions anteriors. La investigació fa èmfasi també en els grups més desfavorits com ara les segones generacions de comunitats d’immigrants, i els grups més vulnerables pel que fa l’accés a bens econòmic i l’educació, la discriminació per el gènere, etc. CITISPYCE agrupa actors de la societat civil amb experiència en pràctica i implementació de polítiques i accions, així com de reconeguts acadèmics que plegats tot buscant: i) Analitzar el canviant panorama demogràfic de les desigualtats que es percep sobretot a les principals ciutats de la Unió Europea avui i els reptes específics als que s’enfronten els joves desfavorits pel seu origen ètnic, origen cultural, el barri, la família i la situació educacional i econòmica; ii) Examinar els enfocaments dels diferents nivells de govern a comprometre’s amb els joves desfavorits i abordar la desigualtat relativa als joves, inclòs els enfocaments i accions estatals del tercer sector per promoure l’activitat econòmica i l’entrada al mercat de treball i assegurar la distribució eficaç dels serveis i iniciatives dirigides per la comunitat per augmentar les oportunitats econòmiques i la participació en la vida social plena; iii) Identificar estratègies innovadores per navegar, sobreviure i superar les desigualtats que han sorgit i estan sorgint entre els joves (16-24 anys) particularment a les parts marginals de les grans ciutats a través de la investigació etnogràfica amb els propis joves; iv) Examinar fins a quin grau aquestes estratègies poden ser considerades com socialment innovadores, explorant una sèrie de projectes pilot de com aquestes estratègies poden ser transferibles arreu d’Europa, i utilitzar els resultats per donar forma a les polítiques i accions de la UE, així com a nivell nacional i local.

In the ‘greying’ of the European workforce, we find intensifying trends of excess unemployment of older workers and in many EU countries, high levels of early retirement. There is an increasing amount of over 55’s not active on the labour market, but still not eligible for access to a pension. This phenomenon has spread in Europe over the past two decades. Also fundamental to this context, in which social dialogue has a key role, is the significant rate of youth unemployment of a structural nature that has emerged in all EU member states regardless of overall unemployment rates, with unprecedented levels in Italy as well as in Spain, and with increasing levels in such diverse countries as the UK and Poland. Thus, all too often, younger and older age groups (under 25s and over 55s) fall into the category of ‘vulnerable workers.’ Together with other factors, including gender and origin, age may contribute to further forms of exclusion as viewed from an intersectional approach. LinkAge – Labour Market Integration of Vulnerable Age Groups – is an action research project developed to examine age in terms of enabling and constraining activities advanced by trade unions and employers’ representatives in Europe. LinkAge provides research to identify actions aimed at representation, engagement and active inclusion in relation to issues such as ‘active ageing’ and youth employment, framed within the context of recent economic changes and social dialogue. LinkAge will highlight good practice examples on labour market integration of vulnerable age groups from the study’s six countries – Austria, Belgium, Italy, Poland, Spain, UK – as well as at the European comparative level.

Esta investigación aspira a reconstruir las formas que adoptó la lucha clandestina en Catalunya en contextos urbanos durante el periodo franquista, es decir las técnicas de ocultación que permitieron a los resistentes antifascistas preparar y llevar a cabo su actividad combativa en la ciudad, al abrigo de la vigilancia de la policía y sus colaboradores. La investigación consistirá en recoger testimonios personales y compilar documentos sobre las normas de seguridad que posibilitaban a los activistas antifranquistas pasar desapercibidos, las estrategias de disimulo que facilitaban una invisibilización de la que dependía su seguridad. La falta de observación de estos principios de secretismo y discreción podía implicar la detención, la tortura, incluso la muerte y, lo que podía ser incluso peor, la puesta en peligro de personas y redes sensato de resistencia. A la sombra de una vida cotidiana sobre manera controlada por los mecanismos de vigilancia policíaca y sometida a la fiscalización política e ideológica del régimen franquista, se desarrollaba un mundo paralelo de movimientos, encuentros y actuaciones la preparación y cuya ejecución pedía la máxima reserva. Conocer este universo secreto, su cultura-es decir sus formas de darse, las tecnologías que le eran propias-, como expresión histórica concreta de la tendencia de las ciudades a convertirse en escenarios privilegitats por la rebeldía, es el objetivo de esta investigación.

El estudio asume como objetivo establecer comparativamente, y a partir de observaciones sobre el terreno, las maneras de organizarse la vida social en centros urbanos de tres ciudades africanas: Noaukchott (Mauritania), Praia (CaboVerde) yAddisAbeba (Etiopia). La investigación continua otras recientes de las misma índole que han tenido como objeto núcleos históricos de diversas ciudades europeas, planteándose las posibilidades y los límites de la aplicación de los criterios conceptuales ymetodológicos empleados en contextos socioculturales no europeos. Se trata de dilucidar cómo afectan las grandes dinámicas de metropolización mundial especialmente por lo que hace al uso creciente del automóvil a morfologías urbanas escasamente planificadas y a maneras tradicionales de habitar la ciudad y, en concreto, de utilizar los espacios abiertos como escenario para diversas formas de sociabilidad. La investigación se centra en los conflictos derivados de las competencias de uso con especial atención a los que se producen entre tráfico rodado y viandantes y sugiere actuaciones administrativas culturalmente adaptadas en el campo urbanístico, normativo y pedagógico. El objetivo último es contribuir a que los espacios urbanos estudiados continúen siendo lugares no sólo de circulación, sino también de encuentro, en el marco de políticas de cooperación internacional en los ámbitos estratégicos de salud, sostenibilidad, ordenación territorial y patrimonio cultural.

L’encaix social del pluralisme religiós, i en el cas que ens ocupa, com és l’àmbit de la gestió de la mort, no només suposa la facilitació d’una sèrie de serveis específics, o el reconeixement d’algunes de les sensibilitats que poden ser expressades pels difunts que pertanyen a aquests col·lectius minoritaris; representa també l’obertura d’una reflexió sobre cóm la societat catalana ha resolt tractar amb la seva pròpia diversitat, tant la pròpia com l’adquirida al llarg dels anys. La focalització del nostre treball entorn les pràctiques funeràries d’un col·lectiu minoritari com és el musulmà, acaba revelant cóm la societat catalana ha hagut de fer front a l’emergència de la pluralitat de formes de viure i de morir.

Aquest projecte assumeix com a objectiu conèixer el funcionament i la funció de les pràctiques esportives en espais públics urbans que duen a terme determinades comunitats d’immigrants d’origen bolivià. Aquestes pràctiques tenen lloc els caps de setmana i trien com a territori instal.lacions esportives normalitzades, parcs públics, però també tota mena de zones intersticials, com ara descampats o solars abandonats. No cal dir que aquestes trobades no impliquen sols les confrontacions esportives –sobre tot de futbol…–, sinó moltes més activitats, com ara reunions familiars, activitats infantils, constitució de grups juvenils, intercanvis d’informació, acords econòmics o laborals, festeig entre joves, venda, preparació i consum d’aliments, etc. Totes aquestes activitats tenen en comú un rerefons ambiental que implica la recreació d’ambients propis inspirats en els del seu país d’origen. El projecte aspira a abordar aquesta realitat –l’apropiació d’espais urbans amb pràctiques esportives a càrrec de comunitats d’origen andi– atenent aquestes dues vessants. La primera reconeixent el paper que hi juguen en les dinàmiques d’incorporació a la societat d’acollida; la segona, assumint les seves contrapartides més polèmiques, associades a la manera com impliquen problemes de competència d’ús amb altres individus o col·lectius i com poden arribar a vulnerar determinades normatives legals relatives a l’ordenació de l’espai públic.

El projecte PROSINT està finançat per la Direcció General de Justícia, Llibertat i Seguretat de la Comissió Europa i coordinat per l‘International Centre for Migration Policy Development (ICMPD) situat a Àustria. El tema d’investigació gira entorn el nexe entre les polítiques d’admissió i integració, i la introducció de mesures d’integració com a mecanismes de pre-entrada o post-arribada de caràcter obligatori o voluntari per a immigrants extracomunitaris. La ESRU forma part del partenariat el qual està integrat per 8 països: Àustria, República Txeca, Itàlia, Holanda, Espanya, Suècia, Suïssa i el Regne Unit.

TEAM is a comparative European research project examining how trade unions do and could better contribute towards migrant workers integration. Using active inclusion as a guiding principle, it examines the extent to which trade unions engage inñ activities most fundamental to the improvement of labour market conditions of migrant workers in Europe. Working alongside two major European trade unions and comprised of selected experts best qualified in this field of study, the project consortium aims to improve expertise in industrial relations through highlighting the best design of policy tools for stronger social cohesion and an improved labour market situation. The project approach facilitates the development of answers to issues of integration most relevant to policy makers, politicians, and theorists. TEAM will explore if, in periods of economic decline, the fundamental rights of migrant workers are the first to be questioned, and whether social policy developed to support immigrant integration becomes at risk of being undermined. Results will be disseminated to provide sound insights for a better understanding of contemporary dynamics and actions within the relationships and synergies between these collectives. TEAM is a research project funded by the DG for Employment, Social Affairs and Inclusion of the European Commission within the initiative on Industrial Relations and Social Dialogue, under the subprogram Improving Expertise in the field of Industrial Relations (VP/2010/001).

Aquesta investigació s’ha basat en el seguiment a Catalunya de les principals festivitats del calendari musulmà com són el ramadà, la festa del sacrifici, la aixura i la celebració del naixement del profeta. Aquesta s’ha dut a terme en diferents localitats i amb diferents col·lectius d’origen (Marroc, Pakistan, Senegal). Hem pogut contrastar la vigència de les pràctiques rituals dins de les comunitats musulmanes a Catalunya, posant en qüestió aquell supòsit, extret de les teories de la modernització més convencionals, que suggeria que la influència secularitzadora de la societat occidental portaria a un progressiu abandonament d’aquestes ritualitats. Hem pogut veure que els diferents rituals que marquen el calendari festiu dels musulmans a Catalunya apleguen no només les primeres generacions sinó també totes aquelles que les succeeixen. Hem pogut apreciar que el ritual ordena però, al mateix temps, desperta discrepàncies internes. El principal repte que han d’afrontar aquestes pràctiques provenen dels processos d’individualització religiosa. També hem pogut constatar el diferent tipus de reacció que elabora la societat catalana en relació amb una sèrie de ritualitats islàmiques que comencen a prendre una certa notorietat dins l’esfera pública.

La vocació d’aquesta recerca ha estat descriure i avaluar les formes espontànies i deliberades de presència dins l’espai públic generades per les comunitats musulmanes de Catalunya. Aquesta presència és relativament recent i contrasta, en ocasions, amb les lògiques de representació comunitària admeses com a legítimes, adreçades a musulmans i no musulmans, per la resta de la població i per les administracions d’allò públic. Hem pretès aclarir les possibles necessitats de les comunitats musulmanes objecte d’anàlisi a fi i efecte d’aportar informacions útils per a la gestió col·lectiva i en la mesura del possible consensuada de l’espai públic. La recerca ha estat de caràcter multisituat i ha tingut en compte la complexitat comunitària dels col·lectius musulmans a Catalunya i alhora les diferents maneres com aquests es fan visibles en el que hem anomenat espais permanents (comerços i oratoris) i temporals (festivitats religioses).

GENDERACE. L’us de les lleis contra la discriminació racial: génere i ciutadania en un contexte multicultural. Finançat pel 7è Programa Marc, el projecte GendeRace (2008-2010) has estat coordinat per la ESRU, com a coordinadors cinternacional científics del projecte, juntament amb la Université Libré de Bruxelles, coordinadors administratius, i hi han participat sis països. Els objectius de la recerca són: Entendre millor l’impacte del gènere en les experiències de discriminació per racisme; Conèixer més a fons els efectes de la discriminació per racisme i gènere a fi d’identificar les formes de discriminació específiques que pateixen les dones; Entendre millor l’impacte del gènere en la gestió de queixes i denúncies per discriminació; Explorar les motivacions i expectatives dels denunciants en l’ús de les lleis d’antidiscriminació; Analitzar les teories principals que estudien els efectes d’aplicar la legislació d’antidiscriminació per un sol motiu als casos de discriminació múltiple per racisme i gènere; Desenvolupar eines per a avaluar l’efectivitat de les polítiques i pràctiques en el camp de l’antidiscriminació per tal d’incorporar la dimensió interseccional de la discriminació.

L’objecte principal d’aquest escrit és la reflexió entorn l’extralimitació policial particularment envers els musulmans, que es pot emmarcar en els actes d’humiliació i el funcionament d’aquests, així com en les formes d’inferiorització. Les actuacions policials es concreten en molts casos en actes discriminatoris, que tenen lloc quan un grup rep un tracte diferent, no pas com a privilegi sinó com a instrument per solidificar la inferioritat moral que li és atribuïda, tot fent-la protagonista de les relacions socials de les que aquest grup és partícip. A més a més de la discriminació, la segregació i la marginació també són reificacions de mecanismes d’exclusió.

La investigació abordà el fenomen del pentecostalisme gitano, representat a l’estat espanyol quasi hegemònicament per l’Església Evangèlica (de) Filadèlfia (EEF), i el seu influx en els gitanos catalans. L’objectiu principal de la recerca era conèixer les pràctiques religioses d’aquesta denominació evangèlica i dilucidar com aquestes s’articulaven amb les construccions i escenificacions identitàries dels gitanos catalans. Des d’una perspectiva eminentment etnogràfica, el treball va prendre com a fil argumental les pràctiques cultuals quasi diàries d’una congregació evangèlica gitana situada en un dels tres nuclis de població gitano-catalana de Barcelona. El local de culte i les pràctiques que s’hi duien a terme apareixien com a recursos escènics per a les construccions identitàries d’un grup –els gitanos catalans- que articulen la seva singularitat mitjançant una doble oposició –respecte els gitanos no catalans i els paios-. Les pràctiques cultuals apareixien travessades per dinàmiques socials seculars que alhora eren modificades i reinventades arrel de la irrupció del moviment pentecostal.

El turisme és un fenomen sociològic d’extrema rellevància en les societats que contemporàniament han esdevingut les destinacions de grans agrupaments de persones deleroses de viatjar a marcs socials i físics distints dels quotidians. Catalunya en general, i d’una manera particular Barcelona, han experimentat un creixement més que impressionant quant a la recepció de turistes als darrers 15 anys. La història del turisme a Barcelona ve de lluny, però, d’abans i tot que el 1908 es fundés la Sociedad de Atracción de Forasteros. Els contextos polítics, econòmics, ideològics i socioculturals, les sinergies de tot tipus, les modes imperants, les tendències, els models de desenvolupament econòmic a escala local i global i les representacions de la ciutat han marcat aquest procés turístic de la ciutat. Al capdavall, el turista al carrer ha esdevingut un dels personatges quotidians del paisatge urbà al centre barceloní, tot encarnant un fenomen relacionat amb transformacions socials de tota mena –no sols econòmiques i urbanístiques– que tanmateix acull àrees inexplorades per les ciències socials. La recerca que es proposa té quatre objectius centrals: 1)  Analitzar el procés històric del turisme a Barcelona des  del 1908 fins a l’actualitat; 2) Dur a terme una relació documental (bibliogràfica, hemerogràfica, audiovisual) significativa de l’univers de pràctiques associades al turisme; 3) Investigar i analitzar els moviments regulars i excepcionals de grups de turistes que efectuïn una curta estada a la ciutat, no superior a quatre dies –i que ho facin a causa d’un seguit d’esdeveniments específics que s’hi celebren, o bé atrets per un ventall d’espais determinats–, a través de les seves ocupacions dels espais públics i semipúblics (s’han triat diversos tipus de successos i llocs que es detallen a les pàgines següents, en què es recullen a bastament les dimensions teòriques, històriques i metodològiques de la investigació), de la qual cosa en resultaran també una sèrie de mapes; i 4) Confrontar analíticament –mitjançant l’observació i el seguiment sobre el terreny, i la realització d’entrevistes– el seguit d’experiències i representacions de Barcelona per part dels turistes, d’aquells amb qui s’hi relacionen i de les institucions que en promouen el desenvolupament.

Aquesta proposta de recerca aspira a reconstruir les formes que adoptà la lluita clandestina a Catalunya en contextos urbans durant el període franquista, és a dir les tècniques d’ocultació que permeteren als resistents antifeixistes preparar i dur a terme la seva activitat combativa a la ciutat, a redós de la vigilància de la policia i els seus col.laboradors. La investigació consistirà a recollir testimonis personals i compilar documents sobre les normes de seguretat que possibilitaven als activistes antifranquistes passar desapercebuts, les estratègies de dissimulació que facilitaven una invisibilització de la qual depenia la seva seguretat. La manca d’observació d’aquests principis de secretisme i discreció podia implicar la detenció, la tortura, àdhuc la mort i, el que podia ser fins i tot pitjor, la posada en perill de persones i xarxes senseres de resistència. A l’ombra d’una vida quotidiana sobre manera controlada pels mecanismes de vigilància policiaca i sotmesa a la fiscalització política i ideològica del regim franquista, es desenvolupava un món paral.lel de moviments, encontres i actuacions la preparació i l’execució dels quals demanava la màxima reserva. Conèixer aquest univers secret, la seva cultura –és a dir les seves formes de donar-se, les tecnologies que li eren pròpies–, com a expresió històrica concreta de la tendència de les ciutats a esdevenir escenaris privilegitats per la rebel.lia, és l’objectiu d’aquesta investigació.

Es parteix de la constatació prèvia que a un bon nombre de locals nocturs de lleure de la ciutat de Barcelona s’hi practiquen criteris denegatoris a l’hora de permetre o no el lliure accés de persones l’aspecte de les quals denota la seva naturalesa d”immigrants’, especialment provinents de l’Àfrica i Amèrica Llatina. El projecte es proposa no sols verificar sobre el terreny i d’una manera sistematitzada i rigorosa l’existència d`aquestes actituts discriminadores, sinó atendre la forma concreta que adopten en cadascuna de les manifestacions situacionals específiques, com també les racionalitzacions que els diferents actors involucrats –porters, empleats, propietaris, discriminats, altres clients– despleguen sobre la marxa per tal d’argumentar les seves respectives posicions. Al capdavall, es tracta de certificar la manera determinada que adopten les aplicacions del principi de dret d’admissió i com els arguments que permeten vindicar-lo per impedir l’accés de determinades persones actuen eludint una inculpació moral o eventualment legal de pràctiques racistes. Dit d’una altra manera, el projecte tractarà de demostrar no sols que les normatives antiracistes s’incompleixen en la realitat, sinó com és que aquestes actituts segregadores impliquen el desplegament d’argumentacions vindicatives la lògica de les quals pot ser reconstruïda i estudiada.

El proyecto aspira a determinar las lógicas de apropiación del espacio público por parte de los viandantes en determinados sectores urbanos de centros históricos portugueses y españoles en proceso de reforma urbanística. El proyecto asume como referentes a estudiar las ciudades de Lisboa, Setúbal, Barcelona y Cáceres. El presupuesto teórico básico es que el espacio urbano debe ser considerado como una entidad dinámica e inestable, elaborada y reelaborada constantemente por las prácticas de sus usuarios. Los empleos de ese espacio público o exterior están determinados por ciertos elementos ambientales –luminosidad, orientaciones perceptivas, referencias artístico-monumentales, mobiliario– elementos todos ellos provistos por el planificador o a instancias suyas, pero es la actividad configurante de los transeúntes la que dota a esos espacios de su idiosincrasia y hace de ellos espacios sociales, y no un mero pasillo o hueco entre edificaciones. A partir de ahí, se trata de establecer comparativamente las recurrencias que organizan tanto los transcursos como los estancamientos en diversos centros urbanos, con especial énfasis en las conductas de riesgo que en ellos se registran.

Determinar las lógicas de apropiación del espacio público por parte de los viandantes en un determinado sector urbano en Lisboa. Establecer las recurrencias que organizan tanto los transcursos como los estancamientos, con especial énfasis en las conductas de riesgo. Los aspectos sobre los cuales puede resultar útil la investigación propuesta son, entre otros: 1. Conocimiento de las conductas públicas –fusionales o moleculares– que se registran en zonas sobre las que está previsto intervenir urbanísticamente. 2. Evaluación de los resultados de actuaciones urbanísticas ya finalizadas, a partir de la manera como los usuarios las emplean en la práctica. 3. Estudio sobre las movilidades peatonales cotidianas, especialmente de aquellas que implican indiferencia o desobediencia respecto de las indicaciones de tráfico relativas a la separación entre acera y calzada y que, por tanto, suponen conductas peligrosas para la seguridad personal.

La recerca parteix d’una investigació feta per l’autor mateix d’aquest projecte entorn dels usos de l’espai exterior dins el recinte del Fòrum als proppassats mesos de juliol i agost del 2004. A partir d’una observació sobre el terreny de quinze dies (unes 120 hores de treball de camp) s’elaborà el llibre L’espai clos (Edicions de 1984, 2004). Es desconeix qualsevol altre estudi fet en termes semblants i cap altre projecte d’investigació com el que es proposa en aquestes pàgines, allà on l’espai que el Fòrum retorna a la ciutat es constitueix com a objecte d’estudi. Aquí, s’hi proposa un desenvolupament analític basat en la investigació etnogràfica ja empresa al proppassat estiu, aplicat al mateix espai un cop ha esdevingut ja espai públic. En termes metodològics implica: 1. Impregnació amb l’espai social (familiarització amb les regularitats i les “insignificances”: normativització i ordenació de l’espai per part de l’Administració i usos per part dels vianants). 2. Estudi ecodescriptiu del territori (urbanització, signes, colors, convencions físiques, orientacions espacials, agrupaments, mobiliari). 3. Estudi macroscòpic dels a) fluxos, b) desplaçaments i c) estacionaments o aturades dels vianants (relacions entre variacions i horaris i dies, comportaments específics, actituds típiques, interpel·lacions, tonalitats generals, regles de conversacions). 4. Enregistraments fotogràfics digitals. 5. Observació participant (experiència viscuda d’escenaris i situacions, converses espontànies o semiprovocades com a transeünt amb altres transeünts, interacció entre les persones i el tot de l’entorn).

L’obertura de les àrees immediatament confrontants a l’Edifici Fòrum i el Centre Internacional de Convencions de Barcelona donaren pas, a l’abril del 2005, a l’obertura de la gran esplanada del recinte i al Parc del Nord-est. A més de l’obertura de la resta del recinte (Port de Sant Adrià de Besòs i Parc dels Auditoris –al sud-est del recinte, a la banda costanera–), l’obertura prevista de la rambla de la Mina sobre el Port ha de provocar nous fluxos de vianants i nous usos que fins ara no s’han produït. Tot plegat coincideix plenament amb els terminis fixats per al desenvolupament de l’estudi per part de l’Institut Català d’Antropologia: s’aportarà un estudi sobre els usos de la totalitat del recinte per part de l’Administració i de la ciutadania a fi de determinar les lògiques de l’apropiació del Fòrum, entès com a espai públic, per part d’aquesta. És a dir, es tractava que del novembre del 2005 al setembre del 2006 es poguessin: 1) Establir les recurrències que organitzin els passants quant a transcursos i estancaments, en termes tant fusionals (aglomeracions en espais concrets) com moleculars (itineraris i aturades de passejants individuals). Això ha d’implicar: 2) Avaluar les actuacions urbanístiques ja finalitzades, sobre la base de la manera com els usuaris se n’apropien o les utilitzen a la pràctica, i de les seves demandes o vivències concretes. La qual cosa, al seu torn, comprèn:  3) Estudiar les mobilitats quotidianes dels vianants, tant pel que fa a les seves regularitats com a les conductes que impliquin una certa desobediència o indiferència respecte a les senyalitzacions i la normativització dels usos de l’espai i del mobiliari establerts. La qual cosa ha de dur a l’anàlisi de: 4) La relació amb les noves vies de trànsit de passants obertes cap a l’entorn immediat del recinte: especialment, anàlisi dels cursos d’entrada i de sortida de l’espai des del vessant sud-est (banda costanera immediata a la Depuradora) i des del vessant nord (extrem superior del Parc del Nord-est). A partir d’aquests quatre eixos centrals es pretenia establir un apropament respecte als fluxos d’usuaris de les diverses zones del Fòrum, i dels ritmes de fluxos –en termes d’oscil·lacions– en funció de les hores, el dia de la setmana i les condicions climatològiques. Així s’esbrinaran els tipus de cursos generats pels vianants mateixos, i les seves actituds i conductes respecte al mobiliari instal·lat i les senyalitzacions de pas o d’ús de l’espai establertes per enregistrar els comportaments d’aglomeracions humanes i la seva excepcionalitat, espontaneïtat o voluntarietat, inserits en la pràctica dinàmica de l’espai. Partint del tipus d’observacions no obstrusives sobre el terreny plantejades, observant-hi la distribució del mobiliari, senyals, comerços estables i altres tipus d’elements formals permanents, i, així mateix, la presència dels components habituals del nínxol analitzat (venedors ambulants, empleats públics, vianants assidus…) a fi de classificar la relació entre determinats usos i la seva adscripció a tipologitzacions categorials literals com ara les relacionades amb l’edat, el gènere, l’aspecte, etc. Igualment, es determinarien els pols d’atracció i estacionament principals i els itineraris de mera travessia del recinte, si n’hi ha que es donin exclusivament en aquest sentit (jubilats i/o joves sols o en grup, famílies, infants, skaters, ciclistes, parelles, propietaris de gossos amb els gossos mateixos, etc.), a més de l’enregistrament d’incidents, accidents de qualsevol tipus, successos i anècdotes. En converses semiprovocades s’assoliria bàsicament el coneixement de la procedència del vianant i les raons dels seus usos de l’espai. Finalment, se suggeririen les adequacions avinents entre el sistema de senyalitzacions i de mobiliari instal·lat al recinte i els usos i els usos que els vianants en facin, en funció de les seves necessitats.

Estudios comparativos América Latina-Europa. El caso de las ciudades de Cali (Colombia) y Barcelona

La recerca pretén inventariar les utilitzacions no ordinàries de l’espai públic a Barcelona al llarg d’un període de mig segle, de tal manera que es pugui contemplar l’evolució de l’aprofitament del carrer amb finalitats expressives, ja siguin aquestes índoles festiva, vindicativa o fins i tot insurrecional, entenent que totes aquestes activitats han de ser conegudes i reclamades com una part del patrimoni cultural del país. La indagació recolliria punts de partida, itineraris, punts d’aturada, desembocadures, durades, composicions, ordres interns, continguts acústics o visuals, etc., d’ambulacions rituals pels carrers de Barcelona, siguin aquestes tradicionals –processons, cercaviles, cavalcades, rues, correfocs…–, institucionals –seguicis, benvingudes, comiats, desfilades, proclamacions…– o civils –manifestacions, victòries esportives, curses populars, gimcanes…, però també aldarulls, aixecament de barricades, enfrontaments. També s’atendrien pràctiques festives que impliquin un ús intensiu de cruïlles o places.