DESEMBRE 2022
Facultat de Geografia i Història - Universitat de Barcelona
informacions:
inscripcions:
continguts:
Dimecres 7/11/2012
Dijous 8/11/2012
Divendres 9/11/2012
Dissabte 10/11/2012
Antropologia del Conflicte Urbà — copy
Aquestes Jornades estan dedicades a la memòria de
Neil R. Smith (1954 – 2012)
“En l’ambient urbà, les vagues i els petits moviments revolucionaris són endèmics.La ciutat, i especialment la metròpoli, es troba en un equilibri inestable.”
(Robert Ezra Park, 1925)
La conflictivitat social és inherent a la societat urbana en general, una constant històrica que converteix a les ciutats en epicentres de la revolta i de les seves modalitats. Si bé per mitjà dels vells marcs teòrics tractàvem de sistematitzar les lògiques diferenciades dels grans moviments de masses, dels petits grups centrats en l’execució d’una acció programàtica o dels individus que se sublevaven en un silenciós i diari desacatament, no era possible emmarcar-los tots en un mateix desafiament sistèmic. Moviments polítics vs. moviments socials; pacífics vs. violents; organització vs. espontaneïtat. Antigues dicotomies superades per la força del present.
Així doncs, ¿Quines formes pren el “conflicte” a les ciutats contemporànies?. Les agitacions característiques de l’actual període de crisi són una bona mostra de les distintes modalitats que prenen les actuals impugnacions a l’ordre públic, a les normatives que el sustenten i a les autoritats que l’executen. Des d’una manifestació contra les retallades a la pintada d’un grafit apolític a la perifèria urbana; de les insubordinacions davant les execucions hipotecàries a la negativa de pagar per viatjar en metro; de les simbòliques accions performatives que tenen lloc a l’espai públic, a la defensa a ultrança dels habitatges okupats o a la resistència veïnal davant els desnonaments o enfront de les batudes d’identificació d’immigrants.
Aquestes Jornades pretenen inventariar i analitzar a través de variades aproximacions etnogràfiques aquells fenòmens de desacatament quotidià o extraordinari -moltes vegades invisibles- dirigits o inspirats pel refús a un ordre espacial, econòmic, polític o social. Ara bé, per tal d’identificar-los com a mecanismes destinats a la denúncia d’un ordre concret, ens hi hem d’apropar mitjançant una serie de conceptes que sintetitzin els processos d’imposició d’un ordre homogeni i les pràctiques d’impugnació al mateix: Es tracta de nocions com les “desercions urbanes” de Pere López Sánchez, els “contramoviments” de Gaspar Maza, Gary W. McDonogh o Joan J. Pujadas, o les “mobilitats forçades” de J.P. De Gaudemar.
Sota aquests conceptes hi conflueixen les lluites per l’habitatge, el copyleft, el furt quotidià als grans magatzems, l’autonomia alimentària o la lluita per l’espai públic: la generació i conquesta de formes de relació i d’intercanvi paral·leles i combatives davant les condicions de vida a la societat urbana. D’igual forma es contemplen accions de “resistència política” coordinades per veïns, assemblees o grups autònoms, així com aquells fenòmens de deserció que tant han incomodat a les ciències socials per la seva manca de discurs: els motins cíclics a les perifèries de les grans ciutats i els aldarulls periòdics vinculats a les celebracions esportives. Tots aquests fenòmens s’associen als mecanismes de dominació urbana i mercantilització de la ciutat endegats per les autoritats i el Capital, i que prenen forma com a projectes de tematització i patrimonialització de l’espai, turistificant l’entorn, i estimulant els processos de privatització espacial, gentrificació i d’especulació immobiliària, que acaben per forçar a grans contingents de població a una mobilitat involuntària. Acompanyats sempre de l’anomenada “participació ciutadana”, es legitimen actuacions higienitzadores i pràctiques de govern que, lluny d’assolir la participació que abanderen, l’estrenyen en marcs jurídics fiscalitzadors i punitius d’un caire cada vegada més moralista i repressor.