Llicenciada i Màster en Antropologia Social i Cultural per la UB. Membre del grup de recerca en Gènere, Identitat i Diversitat (GENI), del grup de recerca en Antropologia del Parentiu i el Patrimoni (GRAPP) i del grup de recerca en Mística i Heterodòxies Religioses (GREMHER), que forma part del Grup de Recerca en Exclusió i Control Social (GRECS).
La meva tesi doctoral basada en experiències de navegació d’altura: Transitar, el joc entre la comunitat i la institució parteix d’un treball de camp iniciat per a la tesina del màster: La navegació d’altura com una experiència transformadora per a joves de diferents països. L’arribada a un vaixell consisteix en un canvi de ritme, d’allò que és més quotidià, de les rutines, del que cal fer per alimentar-se, dormir i en aquest cas navegar. L’organització rítmica de lo quotidià és en certa manera allò més personal, més interior. Els ritmes adquirits són a la vegada interns i socials.
El marc teòric des del qual em situo és el de l’Antropologia del parentiu, a partir del qual baso la meva anàlisi de l’experiència comunitària en els vaixells de formació a vela tradicional per a joves entre 15 i 25 anys. El parentiu comporta una internalització de la diferència (mutuality of being). Les relacions que es donen al vaixell són relacions primordials en les que hi ha una participació entre un i altre.
La navegació d’altura és una experiència que impressiona als joves que hi participen per l’efecte de conviure en aquesta comunitat amb una intencionalitat compartida. El vaixell actua com un organisme col·lectiu que adapta el seu moviment a aquells que el fan navegar per a superar constants imprevisibilitats.