7-10 NOVEMBRE 2012
Facultat de Geografia i Història - Universitat de Barcelona
Dimecres 7/11/2012
Dijous 8/11/2012
Divendres 9/11/2012
Dissabte 10/11/2012
Viabilitat ambiental d’un projecte de reciclatgeintegral de residus en una zona densament urbanitzada, L'Eixample de Barcelona
Abstract
La ciutat de Barcelona és internacionalment coneguda per la seva capacitat d’atraure i oferir uns serveis turístics d’una qualitat adaptada a tots els nivells econòmics. Promoguda per les institucions i empreses des de la caiguda del sector industrial als setanta i vuitanta, l’oferta de serveis d’oci ha crescut acompanyada d’un enaltiment de la cultura local, tant del catalanisme com del diàleg intercultural.
Si bé el consum turístic i la localització d’empreses de serveis ha anat creixent, l’espai urbà s’ha hagut d’adaptar a les necessitats d’aquest sector, ja fos per el transport com per les comunicacions. Una barreja d’aquests dos usos, duts a la màxima eficiència mercantil, requereix d’un model de ciutat que elimini tots els impediments humans que puguin obstruir l’eficàcia a l’hora d’acumular capital. És important doncs, que totes les formes d’intervenció humana en el flux de mercaderies de serveis siguin ràpidament administrades o censurades. El control social estatal s’encarregarà d’evitar irrupcions descontrolades sobre la fàbrica de serveis automatitzada.
Els residus, són aquelles conseqüències indirectes de l’economia de mercat depositades en els intestins de les persones, processos psicològics d’angoixa i frustració. L’obra artística d’aquests processos es plasma sobre l’espai urbà en representacions teatrals d’ira i agressivitat, de forma esporàdica i evasiva del control social en jornades d’alt contingut simbòlic.
El reciclatge de residus sobre els espais relliscosos, es produeix quan els agents modifiquen l’espai urbà a partir d’obstruccions incendiàries, grans masses d’individus decidides a ocupar llocs simbòlics durant una jornada significativa, transports d’emergència recorrent els carrers reinventant els sentits de la marxa, la conversió d’espais segurs en zones altament susceptibles d’impactes de projectils, etc. Tot donant-li un ús nou.
Quan parlem de viabilitat ambiental doncs, intentem reflexionar sobre les possibilitats d’un espai com l’Eixample de Barcelona en aquest cas particular, de ser reconvertit en l’escenari més o menys eficaç d’aquest reciclatge de residus humans acumulats. De fet, el simbolisme modernista d’una zona com aquesta, torna doblement important l’escenari per a la representació del reciclatge integral, convertint-se en un ritual excepcional d’alt grau en els pics de resistència col·lectiva vers l’economia de mercat globalitzada.
