7-10 Noviembre 2012
Facultat de Geografia i Història - Universitat de Barcelona
Miércoles 7/11/2012
Jueves 8/11/2012
Viernes 9/11/2012
Sábado 10/11/2012
Els principis energètics i interactius de l’acció col·lectiva:una recepta contra el diagnòstic institucional "antisistema"
Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials; Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics (danielmalet@gmail.com)
Abstract
Durant la darrera dècada a Barcelona ha estat ben habitual que les autoritats etiquetessin com a “antisistema” un seguit d’esdeveniments o d’individus que reproduïen -en el marc de manifestacions, concentracions i altres usos simbòlics multitudinaris al carrer-, un seguit d’actes considerats il·legítims i moralment reprovables. Aquesta denominació (“antisistema”) ha centrat bona part de les retòriques sobre seguretat ciutadana que han esgrimit totes les administracions per a justificar l’aplicació de certes regulacions i mecanismes punitius altament repressius, i que caracteritzen l’actual gestió de l’ordre públic a la ciutat contemporània.
Ens proposem d’analitzar l’estructura, processos i lògiques rituals d’aquests esdeveniments, en termes dramatúrgics i d’organització socioespacial, estètics, interactius i cerimonials, així com les seves pautes estratègiques d’acció – reacció i de concentració – dispersió, considerant sempre els dos grups que s’hi enfronten com a actors socials implicats en una escenificació ritual. Amb aquesta aproximació volem tenir en compte la tradició que, dins de l’antropologia urbana, emparenta les manifestacions amb d’altres usos i apropiacions simbòlics del carrer en termes supernumeraris i ritualitzats, com són les processons, les desfilades, els cercaviles, les revoltes o els carnavals.
Aleshores, ¿com funcionen aquestes fusionalitats col·lectives i quina és la lògica espacial que les organitza?, ¿quin paper acompleix la categoria cultural “antisistema” en l’imaginari i en les representacions col·lectives sobre la legitimitat de la violència, de les autoritats o del dret al carrer?, ¿què significa l’actual preponderància d’aquestes modalitats d’enfrontament caracteritzades per la dramatització pública de la violència?
