7-10 Noviembre 2012
Facultat de Geografia i Història - Universitat de Barcelona
Miércoles 7/11/2012
Jueves 8/11/2012
Viernes 9/11/2012
Sábado 10/11/2012
Can Batlló: de la degradació planificada a la construcció comunitària
Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials; Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics; La Ciutat Invisible
Abstract
Darrere el decorat urbà impol·lut de cartó pedra de la ciutat bussiness oriented en que han convertit Barcelona, s’amaga el que queda d’una ciutat popular feta de pedres barates i poblada per vides de pell, carn i ossos. Per una banda, hi ha la ciutat visible, de marca, acondicionada i tematitzada exclusivament per a visitants opulents, que s’exhibeix en congressos internacionals i competeix per la captura de la inversió mundial. Per l’altra, hi ha la ciutat submergida dels invisibles, urbs usada, de segona mà, desvaloritzada sempre en funció de l’escenografia publicitària, que en el millor dels casos s’escombra sota l’estora. Aquest article és una aproximació al procés d’oblit i destrucció dels barris populars i les seves formes de vida que ara i adés, té i ha tingut lloc en aquesta metròpolis mediterrània. Com opera? Quines pautes segueix? Qui i com hi intervé? Com es legitimen aquest tipus d’intervencions urbanes?
Durant anys he efectuat un treball de camp intens en torn el cas de la Colònia Castells, un barri popular en mig de Les Corts i el seu procés de desaparició, centrat sobretot en l’impacte directe sobre els i les afectades d’expropiació. La necessitat de contrastar amb casos similars però des d’una altra òptica, m’ha portat ha estudiar el cas de Can Batlló, una antiga fàbrica tèxtil reconvertida en petits tallers, actualment en ple procés d’expropiació i situada al barri de La Bordeta de Barcelona. Aquest cop la perspectiva aborda l’execució del pla, a partir de la hipòtesi de partida que tant Can Batlló i el seu entorn han estat sotmesos a un procés de desvalorització intencionada, que anomenaré degradació planificada, per tal de justificar posteriorment la necessitat de remodelació. Aquesta devaluació respon a la lògica d’un determinat tipus de producció de l’entorn urbà o necrourbanisme, mitjançant el qual la ciutat del capital i dels negocis s’imposa a la ciutat de les persones i els seus barris.
El cas de Can Batlló revesteix una diferència fonamental respecte a la Colònia pel nostre camp d’estudi. Mentre l’únic record de la 1º fase de la Colònia és un solar buit on hi aparquen cotxes entre les runes, a Can Batlló encara hi ha vida. La resistència veïnal, unida a l’impasse socio-econòmic que viu la ciutat i les seves classes directores, arrel d’allò que en diuen crisi, ha comportat noves oportunitats per demostrar l’emergència d’una altra manera de construir l’entorn urbà. L’acció mancomunada del veïnat ha permès impugnar l’ordre habitual d’aquest tipus de processos amb la conquesta d’un equipament autogestionat, el BlocOnze. Demostrant en un moviment clarament de deserció i empoderament comunitari com una altra manera de fer ciutat és possible. Potser ens trobem al principi de l’elaboració d’un urbanisme cooperatiu basat en la transformació de l’entorn urbà en funció de la satisfacció de les necessitats dels habitants i usuaris del barri de La Bordeta.
