L’encaix social del pluralisme religiós, i en el cas que ens ocupa, com és l’àmbit de la gestió de la mort, no només suposa la facilitació d’una sèrie de serveis específics, o el reconeixement d’algunes de les sensibilitats que poden ser expressades pels difunts que pertanyen a aquests col·lectius minoritaris; representa també l’obertura d’una reflexió sobre cóm la societat catalana ha resolt tractar amb la seva pròpia diversitat, tant la pròpia com l’adquirida al llarg dels anys. La focalització del nostre treball entorn les pràctiques funeràries d’un col·lectiu minoritari com és el musulmà, acaba revelant cóm la societat catalana ha hagut de fer front a l’emergència de la pluralitat de formes de viure i de morir.