GRAT 21

J. VILELLA, «Els concilis eclesiàstics de la Tarraconensis durant el segle V», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins 37 (1996-1997), pp. 1041-1057.

ELS CONCILIS ECLESIÀSTICS DE
LA TARRACONENSIS DURANT EL
SEGLE V^*

JOSEP VILELLA MASANA^**

El sínode que va tenir lloc a Tarragona el 6 de novembre del 516¹
constitueix la primera fita sòlida de l'activitat conciliar eclesiàstica tarra-
conense. Són d'aquesta assemblea episcopal les actes més velles de què dis-
posem actualment per conèixer el decurs sinòdic de la Tarraconensis². A
començaments del segle VI, ja feia molt de temps, però, que, en aquesta
província, es portaven a terme concilis³, així ho palesen els testimoniatges
que ens han arribat de l'Antiguitat.

Malgrat ser escassa i poc específica, aquesta documentació facilita

^* Aquest estudi s'ha realitzat gràcies a la concessió del projecte d'investigació PS94-0242
subvencionat per la DGICYT.

^** Universitat de Barcelona

¹ La Col.lecció Canònica Hispana data durant el dia 6 de novembre del sisè any de regnat
de Teodoric -cf. MARTINDALE, J. R. (1980): The Prosopography of the Later Roman Empire II
(A.D. 395-527), Cambridge, p. 1077-1084, Fl. Theodericus 7- i del consolat de Pere -cònsol l'any
516, cf. MARTINDALE, The Prosopography..., citat, p. 871, Fl. Petrus 28- la celebració d'aquest
concili: Conc. Tarrac. (516), ed. de MARTÍNEZ, G. i RODRÍGUEZ, F. (1984): La Colección
Canónica Hispana, IV, Madrid, p. 271, lín. 28-29.

² Pel que fa a aquestes actes, cf. MARTÍNEZ i RODRÍGUEZ, La Colección..., citat, p. 269-
281.

³ La carta -no conservada- que el bisbe de Tarragona Himeri adreçà a Roma per tal de con-
sultar diferents qüestions disciplinàries sembla recollir punts tractats prèviament en sínodes provin-
cials. Coneixem bona part del contingut d'aquesta carta mitjançant la resposta de Sirici -ep. 1- a
Himeri, datada el dia 11 de febrer del 385, amb la indicació del consolat d'Arcadi i Bautó -cf.
JONES, A. H. M., MARTINDALE, J. R. i MORRIS, J. (1971): The Prosopography of the Later
Roman Empire I (A.D. 260-395), Cambridge, p. 99, Flauius Arcadius 5, i p. 159-160, Flauius Bauto-.
Quant al text d'aquesta carta de Sirici, cf. SIRICIVS, Ep., 1, PL 13, col. 1131-1147.

1041

JOSEP VILELLA

un seguit de dades relatives a la història conciliar tarraconense d'època
antiga que hom no pot menysprear, encara que sovint no hagin estat preses
-o no totalment preses- en consideració per la recerca dedicada als sínodes
de la Tarraconensis⁴ o d'Hispania⁵. És, precisament, la fixació i la valora-
ció d'aquestes dades -directes o indirectes- referents als concilis eclesiàs-
tics tarraconenses del segle V, el que ens proposem fer. Es tracta de les pro-
porcionades per l'ep. 3 d'Innocenci I, l'ep. 11* de Consenci i la corres-
pondència que Ascani i altres bisbes mantenen amb Hílar, dades, totes elles,
que exposem de manera cronològica i contextualitzada⁶.

* * *

L'ep. 3 d'Innocenci I

El sínode celebrat a Toledo durant els set primers dies de setembre
de l'any 400 decidí exculpar tots aquells que, en aquest concili, havien con-
demnat el priscil.lianisme, sempre que, és clar, aquesta resolució fos ratifi-
cada -excepte per Vegetí- pels bisbes de Roma i Milà, a instàncies dels
quals s'havia convocat el concili⁷. Però el moderat i reconciliador sínode de

⁴ RAVENTÓS, J. (1993): Concilis Provincials Tarraconenses. Revisió de la cronologia, 25
anys de servei episcopal. Miscel.lània Dr. Ramon Torrella i Cascante, Tarragona, p. 179-191, p. 181,
únicament esmenta, pel període anterior al sínode de Tarragona del 516, dos concilis, el documentat
per Consenci -vegeu nota 55- i un dels sínodes evidenciats per la correspondència d'Ascani i d'al-
tres bisbes de la Tarraconensis amb Hílar -vegeu notes 83-87-. MARQUÈS, J. M. (1994): Concilis
Provincials Tarraconenses, Barcelona, p. 12-16, es refereix als concilis de l'església antiga i, pel que
fa a aquells dels quals no s'han conservat actes, només s'al.ludeix al concili testimoniat per Consenci
-vegeu nota 55.

⁵ Cf. per exemple: MARTÍNEZ, G. (1972): Concilios nacionales y provinciales,
Diccionario de Historia Eclesiástica de España (dir. per Q. Aldea, T. Marín i J. Vives), I, Madrid, p.
537-577, p. 559; RAMOS-LISSÓN, D. (1986): Los concilios hispánicos antes de la conversión de
Recaredo, Historia de los concilios de la España romana y visigoda (per J. Orlandis i D. Ramos-
Lissón), Pamplona, p. 23-159.

⁶ Les edicions dels textos citats només s'indiquen en la primera menció que fem d'aquests
textos.

⁷ Respecte al concili I de Toledo, cf.: RAMOS-LISSON, Los concilios hispánicos..., citat,
80-97; VILELLA, J. (1994): La correspondencia entre los obispos hispanos y el papado durante
el siglo V, Studia Ephemeridis Augustinianum, 46, p. 457-481, p. 458-462; ID. (1996): Priscilianismo
galaico y política antipriscilianista durante el siglo V, III Congreso Peninsular de Historia Antigua,
Vitòria, en premsa.

1042

ELS CONCILIS ECLESIÀSTICS DE LA TARRACONENSIS DURANT EL SEGLE V

Toledo no sols no apaivagà les divisions episcopals hispanes, sinó que les
va incrementar. Poc després de la seva celebració, els bisbes de la Baetica
i de la Carthaginensis decideixen separar-se dels seus col.legues de les
altres províncies hispanes a causa de la readmissió, en el seu rang, dels
galaics⁸.

Aquesta situació cismàtica explica el retard a sotmetre a Roma la
corroboració de la decisió del concili del 400. L'ep. 3 d'Innocenci I -adreça-
da als que havien participat en el sínode de Toledo- documenta el viatge que
el bisbe Hilari realitza a Roma abans del 408/409, versemblantment en nom
dels que havien assistit al concili de Toledo⁹. Innocenci I escriu aquesta
carta després d'exposar Hilari, davant del consell episcopal romà, la situa-
ció en què es trobava l'església hispana¹⁰. Però, a més de versar sobre la
divisió eclesiàstica¹¹ -sens dubte, l'aspecte central de la carta-, l'ep. 3
d'Innocenci I també es fa ressò d'altres qüestions exposades per Hilari al
pontífex i al seu consell.

A l'hora de dictaminar sobre les transgressions disciplinàries que li
havien estat exposades per Hilari, Innocenci I estipula -de manera més o
menys explícita- que algunes conductes siguin dilucidades en concilis pro-
vincials. Pel que fa a la Tarraconensis, es diu que el bisbe Minici havia
ordenat, a Girona, un bisbe en contra dels cànons nicens, la qual cosa havia
originat la queixa de l'episcopat tarraconense¹² -protesta que sembla for-

⁸ INNOCENTIVS I, Ep., 3, 2-4, PL 20, col. 486-489. És evident que aquestes decisions
col.legiades només poden haver estat preses en uns concilis provincials.

⁹ CHADWICK, H. (1976): Priscillian of Avila. The Occult and the Charismatic in the
Early Church, Oxford, p. 185, afirma que els documents del concili I de Toledo arriben a Roma poc
després d'haver-se celebrat aquest sínode. Considerem, però, amb Ch. Pietri, que el viatge d'Hilari
a Roma és el "recurs diferit" de Toledo, cf. PIETRI, Ch. (1976): Roma Christiana. Recherches sur
l'Église de Rome, son organisation, sa politique, son idéologie de Miltiade à Sixte III (311-440), II,
Roma, p. 1062. Per a la cronologia de l'ep. 3 d'Innocenci I, cf. VILELLA, La correspondencia...,
citat, p. 462, nota 17.

¹⁰ INNOCENTIVS I, Ep., 3, 1, col. 486.

¹¹ Innocenci I estipula que les províncies eclesiàstiques dissidents s'han de retractar, evi-
dentment mitjançant la realització d'un concili.

¹² INNOCENTIVS I, Ep., 3, 5, col. 489-490. Cf.: ID., Ep., 3, 1, col. 486; ID., Ep., 3, 9, col.
492; Conc. Tolet. I (400), ed. de MARTÍNEZ i RODRÍGUEZ, La Colección..., citat, p. 327-328, lín.
60-63. El cànon de Nicea transgredit sembla que és el sisè, cf. Conc. Nicaen. (325), ed. de JOAN-
NOU, P.-P. (1962): Fonti. Fascicolo IX. Discipline générale antique, I, 1, Grottaferrata, càn. 6, p. 28-
29.

1043

JOSEP VILELLA

malitzar-se en un sínode-. Segons estableix Innocenci I, el bisbe ordenat
irregularment ha de ser deposat i Minici ha de ser jutjat -d'acord amb els
cànons de Nicea- per un concili de la Tarraconensis¹³.

L'ep. 11* de Consenci

La Tarraconensis no es va veure massa trasbalsada per l'arribada i
assentament de bàrbars a la Península Ibèrica i, a partir del 418 -establiment
dels visigots a Aquitània-, aquesta província ja torna a ser sota la completa
autoritat imperial, una autoritat que, per exemple, condemna durament el
priscil.lianisme¹⁴. És just en aquest moment quan té lloc la croada antipris-
cil.lianista de Frontó¹⁵, personatge que estava a Tarragona -on havia cons-

¹³ INNOCENTIVS I, Ep., 3, 5, col. 489. Innocenci I també estableix que es realitzin altres
concilis a Hispania, cf.: INNOCENTIVS I, Ep., 3, 5, col. 489; ID., Ep., 3, 8, col. 491. Cf. ID., Ep.,
3, 1, col. 486.

¹⁴ Cf.: CT, XVI, 5, 40 (407), ed. de MOMMSEN, Th. i KRUEGER, P. (1905): Theodosiani
libri XVI cum constitutionibus Sirmondinis, I, 2, Berlín, p. 867-868; CT, XVI, 5, 43 (408), p. 869;
CT, XVI, 5, 48 (410), p. 871; CT, XVI, 5, 59 (423), p. 876; CT, XVI, 5, 65 (428), p. 878; Const.
Sirmond., 12 (407), ed. de MOMMSEN i KRUEGER, Theodosiani libri..., citat, p. 916. Vegeu nota
58.

¹⁵ Cf. AMENGUAL, J. (1991): Els orígens del cristianisme a les Balears, I, Palma de
Mallorca, p. 264-265. En relació amb l'activitat realitzada per Frontó a la Tarraconensis i a la infor-
mació que proporciona l'ep. 11*, cf.: AMENGUAL, J. (1979-1980): Informacions sobre el
priscil.lianisme a la Tarraconense segons l'ep. 11 de Consenci (any 419), Pyrenae, 15-16, p. 319-
338; LA BONNARDIÈRE, A. M. (1983): Du nouveau sur le priscillianisme (ep. 11*), Les lettres de
Saint Augustin découvertes par Johannes Divjak, París, p. 203-214; MOREAU, M. (1983): Lecture
de la Lettre 11* de Consentius à Augustin: un pastiche hagiographique?, Les lettres..., citat, p. 215-
222; ID. (1987): Lettre 11*, Oeuvres de Saint Augustin (BA, 46 B), París, p. 479-488; GARCÍA
MORENO, L. A. (1988): Nueva luz sobre la España de las invasiones de principios del siglo V. La
epístola XI de Consencio a S. Agustín, Verbo de Dios y palabras humanas, Pamplona, p. 153-174;
AMENGUAL, J. (1984): L'església de Tarragona al començament del segle V, segons la corres-
pondència de Consentius a sant Agustí, Randa, 16, p. 5-17, p. 9-17; ID. (1994): Vestigis d'edilícia a
les cartes de Consenci i Sever, III Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica, Barcelona, p. 489-497.

1044

ELS CONCILIS ECLESIÀSTICS DE LA TARRACONENSIS DURANT EL SEGLE V

truït un monestir¹⁶- i que actua seguint les directrius¹⁷ de Consenci¹⁸, un bon
coneixedor de les controvèrsies teològiques i un perit antiherètic, que, quan
té lloc l'acció de Frontó, vivia a les Balears -amb molta probabilitat a
Menorca- a on, versemblantment, havia arribat -fugint dels bàrbars (?)- des
de la Tarraconensis¹⁹, província de la qual coneixia molt bé els àmbits ecle-
siàstics i doctrinals²⁰. En l'organització del seu pla antipriscil.lianista,
Consenci actua, des de les Balears -en aquest moment un baluard de l'or-
todòxia políticoreligiosa imperial²¹-, en estreta col.laboració amb el bisbe
d'Arle Patrocle²², un amic i familiar del magister utriusque militiae
Constanci²³.

¹⁶ CONSENTIVS, Ep., 11*, 2, 1, apud AVGVSTINVS, Ep., CSEL 88, p. 52, lín. 20-21.

¹⁷ Vegeu notes 31-32 i 34-35.

¹⁸ Cf.: GAMS, P. B. (1864): Die Kirchengeschichte von Spanien, II, 1, Ratisbona, p. 402-
403; SEGUI, G. (1937): La Carta-Encíclica del obispo Severo. Estudio crítico de su autenticidad e
integridad con un bosquejo histórico del cristianismo balear anterior al siglo VIII, Palma de
Mallorca, p. 108; CHADWICK, Priscillian..., citat, p. 11 i 154-155; AMENGUAL, J. (1979): Noves
fonts per a la història de les Balears dins el Baix Imperi, Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana,
37, p. 99-111, p. 99-108; LÓPEZ, A. (1980): Estudios histórico-críticos sobre el priscilianismo,
Santiago de Compostel.la, p. 166-176; MORIONES, F. (1980): San Agustín y Consencio. Carta de
San Agustín a Consencio sobre la razón y la revelación, Augustinus, 25, p. 29-50; ROBLES, L.
(1980): San Agustín y la cuestión priscilianista sobre el origen del alma. Correspondencia con auto-
res españoles, Augustinus, 25, p. 51-69; AMENGUAL, J. (1982): Aspectes culturals i relacions marí-
times de les Balears durant el Baix Imperi, Estudis històrics menorquins, 1, sense paginació; WAN-
KENNE, J. (1983): La correspondance de Consentius avec saint Augustin, Les lettres..., citat, p. 225-
242; AMENGUAL, L'església..., citat, p. 5-9; ID. (1987): Consenci. Correspondència amb sant
Agustí, I, Barcelona (Fundació Bernat Metge), p. 14-19; ID., Els orígens..., citat, p. 179-258 i 264.

¹⁹ Cf. AMENGUAL, Noves fonts..., citat, p. 103-104; ID., Els orígens..., citat, p. 217-223.

²⁰ Vegeu nota 37.

²¹ Cf.: VILELLA, J. (1988): Relacions comercials de les Balears des del Baix Imperi fins
als àrabs, Les Illes Balears en temps cristians fins als àrabs, Maó, p. 51-58, p. 56, nota 18; ID. (1988-
1989): Hispània i l'Imperi Romà durant els segles V i VI, Acta Arqueològica de Tarragona, 2, p. 47-
54, p. 48; ID. (1990): La política religiosa del Imperio Romano y la cristiandad hispánica durante el
siglo V, Antigüedad y Cristianismo, 7, p. 385-390, p. 385-388; ID. (1994): Advocati et patroni. Los
santos y la coexistencia de romanos y bárbaros en Hispania, III Reunió d'Arqueologia Cristiana
Hispànica, Barcelona, p. 501-506, p. 501-503.

²² Vegeu nota 33.

²³ PROSPER, Epit. Chron., a. 412, MGH aa 9, Chronica minora 1, p. 466, cf. GRIFFÉ, E.
(1966): La Gaule Chrétienne à l'époque romaine, II, París, p. 146-154. Per a Constanci, cf. també
MARTINDALE, The Prosopography..., citat, p. 321-325, Fl. Constantius 17. Vegeu notes 21 i 51.

1045

JOSEP VILELLA

L'actuació de Frontó es troba testimoniada pel relat²⁴ que, en la seva
ep. 11*²⁵, Consenci en féu a Agustí, el qual, un any després d'haver-la rebu-
da, la respondrà en el seu Contra mendacium²⁶. Segons la narració de
Consenci, l'activitat antipriscil.lianista de Frontó a la Tarraconensis dura
un any²⁷, iniciant-se amb l'aplicació, per Frontó, de les instruccions rebu-
des de Consenci²⁸ i concloent-se -com veurem- amb la celebració, en aques-
ta província, d'un concili i amb la convocatòria d'un altre sínode a la ciutat
gal.la de Besiers²⁹. Pel que fa a la data d'aquest concili tarraconense, els
indicis cronològics disponibles permeten datar-lo, amb seguretat, durant
l'any 420³⁰.

Segons l'exposició de Consenci, Frontó rep a Tarragona els seus

²⁴ Si bé la trama central dels fets que es narren a l'ep. 11* no presenta greus problemes de
veracitat històrica, es tracta, però, d'una exposició plena d'efectes escènics i, en bona mesura, de
caire hagiogràfic -vegeu nota 15-, cf., respecte d'això, AVGVSTINVS, C. mend., 3, 4, CSEL 41, p.
474, lín. 17-23.

²⁵ CONSENTIVS, Ep., 11*, p. 51-70.

²⁶ Com s'indica a l'inici del Contra mendacium, Agustí redacta aquesta obra, resposta a
l'ep. 11* de Consenci, un any després d'haver rebut, conjuntament amb altres escrits de Consenci,
l'ep. 11*, cf. AVGVSTINVS, C. mend., 1, 1, p. 469, lín. 4-6.

²⁷ CONSENTIVS, Ep., 11*, 1, 4, p. 52, lín. 6-8.

²⁸ Vegeu notes 31-32 i 34-35.

²⁹ Vegeu notes 54-58.

³⁰ En narrar l'estada de Frontó a la Tarraconensis, l'ep. 11* de Consenci esmenta la presèn-
cia del comes Asteri -cf. MARTINDALE, The Prosopography..., citat, p. 171, Asterius 4- a Hispania
-cf. CONSENTIVS, Ep., 11*, 7-12, p. 56-60; vegeu notes 49-51-, presència documentada per Idaci
l'any 420 -YDATIVS, Cont. Chron. Hieron., a. 420, 66, ed. de BURGESS, R. W. (1993): The
Chronicle of Hydatius and the Consularia Constantinopolitana, Oxford, p. 86-. De tot això cal també
concloure que l'ep. 11* de Consenci no pot haver estat escrita abans del 420 i que, en conseqüència,
el Contra mendacium -vegeu nota 26- no és anterior a l'any 421, essent probablement enviat a
Consenci durant la primavera de l'any 422 -cf. AVGVSTINVS, C. mend., 1, 1, p. 469, lín. 6-8-. Pel
que fa a la resta, aquesta cronologia concorda amb el lloc que ocupa el Contra mendacium a les
Retractationes d'Agustí -cf. AVGVSTINVS, Retract., 2, 86, CSEL 36, p. 199-, obra que s'esmenta
immediatament abans del Contra duas epistolas Pelagianorum que Agustí envia a Bonifaci I, pontí-
fex que fou sepultat el 4 de setembre del 422, cf. DUCHESNE, L. (1955): Le Liber Pontificalis.
Texte, introduction et commentaire, I, París, p. 229, nota 14. DIVJAK, J. (1981): Sancti Aurelii
Augustini opera. Epistolae ex duobus codicibus nuper in lucem prolatae, Viena (CSEL 88), p. LVIII-
LIX, data l'ep. 11* de Consenci durant els anys 418/419, i el Contra mendacium, durant l'any 420,
cronologies que, entre d'altres, segueixen Wankenne i Amengual -la qual cosa implica datar el con-
cili durant l'any 419-, cf.: AMENGUAL, Informacions..., citat, p. 324; WANKENNE, La corres-
pondance..., citat, p. 227; AMENGUAL, L'església..., citat, p. 7; ID., Els orígens..., citat, p. 186-187.

1046

ELS CONCILIS ECLESIÀSTICS DE LA TARRACONENSIS DURANT EL SEGLE V

escrits³¹, i, entre aquests textos, hi ha els llibres³² que Consenci havia redac-
tat -com si fos un autor priscil.lianista- a instància del bisbe Patrocle
d'Arle³³, així com cartes i instruccions³⁴, escrits que Consenci adreça a
Frontó per tal de descobrir els priscil.lianistes de la Tarraconensis³⁵. Seguint
aquestes directrius, Frontó, fent-se passar per priscil.lianista, esbrina, mit-
jançant la informació que obté de Severa³⁶ -el nom de la qual li havia també
proporcionat Consenci-, que el cap dels priscil.lianistes era el prevere
Sever³⁷, a qui els bàrbars havien robat tres grans còdexs que contenien lite-
ratura màgica, còdexs que havien estat després lliurats pels bàrbars al bisbe
de Lleida Sagicci³⁸ -al qual també complaïa la literatura màgica- que en sos-
tragué les parts més escabroses³⁹ i les vengué a Sever⁴⁰. S'assabenta, igual-
ment, que Sagicci va enviar les restants parts dels escrits, disposades en un
únic còdex, a Ticià⁴¹ -el bisbe metropolità de Tarragona-, adjuntant a aques-
ta tramesa una carta notificant-li que només li enviava el còdex que consi-
derava heterodox i que havia deixat els altres dos a l'arxiu de la seva esglé-

³¹ CONSENTIVS, Ep., 11*, 2, 1, p. 52-53; ID., Ep., 11*, 10, 3-10, p. 58-59. Cf. ID., Ep.,
11*, 27, 3, p. 70.

³² ID., Ep., 11*, 1, 1-2, p. 51-52; ID., Ep., 11*, 1, 5, p. 52; ID., Ep., 11*, 2, 1, p. 53; ID.,
Ep., 11*, 27, 2, p. 69-70.

³³ Cf.: DUCHESNE, L. (1894): Fastes épiscopaux de l'ancienne Gaule, I, París, p. 93-110;
GRIFFÉ, La Gaule..., citat, p. 146-154; PIETRI, Roma Christiana..., citat, p. 1006-1021; GAUDE-
MET, J. (1989): L'Église dans l'Empire romain (IVe-Ve siècles), París (2ª ed.), p. 386-387 i 399-401;
AMENGUAL, Els orígens..., citat, p. 269-271.

³⁴ CONSENTIVS, Ep., 11*, 2, 1, p. 52-53; ID., Ep., 11*, 10, 3, p. 58.

³⁵ ID., Ep., 11*, 1, 3-5, p. 52; ID., Ep., 11*, 2, 2, p. 53; ID., Ep., 11*, 10, 3-6, p. 58. Cf.
ID., Ep., 11*, 27, 3, p. 70.

³⁶ Cf. AMENGUAL, Els orígens..., citat, p. 274.

³⁷ CONSENTIVS, Ep., 11*, 2, 2-3, p. 53. En relació amb Sever, cf. AMENGUAL, Els orí-
gens..., citat, p. 274-275.

³⁸ Cf. AMENGUAL, Els orígens..., citat, p. 272-273.

³⁹ CONSENTIVS, Ep., 11*, 2, 4-8, p. 53-54; ID., Ep., 11*, 3, 3, p. 54.

⁴⁰ ID., Ep., 11*, 3, 3, p. 54; ID., Ep., 11*, 14, 3, p. 61-62; ID., Ep., 11*, 16, 2, p. 63; ID.,
Ep., 11*, 16, 2, p. 63.

⁴¹ Cf. AMENGUAL, Els orígens..., citat, p. 278-280.

1047

JOSEP VILELLA

sia⁴². Severa explica, així mateix, a Frontó que, per tal de decidir sobre l'or-
todòxia del còdex, el metropolità el reexpedí al bisbe de qui depenia Sever,
Siagri d'Osca⁴³, el qual acabà acceptant la versió del seu prevere i li retornà
el còdex⁴⁴.

Una vegada obtinguda aquesta informació, Frontó incoa un procés
eclesiàstic inculpant Severa i Sever, ambdós parents del comes Asteri⁴⁵. Si
bé inicialment Severa ratifica el que havia explicat a Frontó, després, fent
costat a Sever, ho nega i, tenint el suport de la filla del comes, els dos acu-
sats es converteixen en inculpadors de Frontó, culpant-lo de ser un calum-
niador⁴⁶. Arran d'aquests posicionaments, el tribunal eclesiàstic insta
Sagicci i Siagri que li facin arribar els còdexs que havien estat robats a
Sever⁴⁷.

Sempre segons el relat de Consenci, aleshores Sever envia un agent
a la seva hisenda per tal de recollir els còdexs i de portar-los a Sagicci, a
qui escriu Sever explicant-li el seu pla; però, just abans que l'home de
Sever portés els còdexs a Lleida, Sagicci -davant la manca de notícies de
Sever i sabent que Siagri també havia de trametre a Tarragona un còdex que
no tenia- havia escrit a Siagri dient-li que, arran d'haver estat ell l'encarre-
gat d'examinar l'ortodòxia de Sever, feia poc que li havia enviat els dos
còdexs que tenia de Sever, però, que, en no trobar-lo el seu enviat, els
còdexs s'havien lliurat al mateix Sever, demanant-li Sagicci que anés a casa
de Sever, agafés els còdexs i els hi portés secretament⁴⁸. Sever també escriu
a Asteri i a altres poderosos parents i amics seus per tal de notificar-los que
Frontó acusava la família del comte⁴⁹, la qual cosa provoca l'anada del

⁴² CONSENTIVS, Ep., 11*, 2, 7-8, p. 53-54.

⁴³ Cf. AMENGUAL, Els orígens..., citat, p. 276-277.

⁴⁴ CONSENTIVS, Ep., 11*, 3, 1-2, p. 54.

⁴⁵ ID., Ep., 11*, 4, 1-3, p. 54-55. En relació a Asteri, cf. MARTINDALE, The
Prosopography..., citat, p. 171, Asterius 4.

⁴⁶ CONSENTIVS, Ep., 11*, 4-6, p. 54-56; ID., Ep., 11*, 9, 2, p. 57-58.

⁴⁷ ID., Ep., 11*, 7, 1, p. 56.

⁴⁸ ID., Ep., 11*, 14, p. 61-62.

⁴⁹ ID., Ep., 11*, 7, 2, p. 56. Cf. ID., Ep., 11*, 9, 2, p. 57-58.

1048

ELS CONCILIS ECLESIÀSTICS DE LA TARRACONENSIS DURANT EL SEGLE V

comte a Tarragona. Asteri anà a l'església en la qual estava Frontó i a on es
veia la seva causa⁵⁰ i, després d'interrogar Frontó, se'n va de Tarragona i
deixa tot l'afer de Frontó a mans del tribunal eclesiàstic -segons Consenci,
hostil a Frontó⁵¹.

La causa entra en una nova fase amb l'arribada a Tarragona de
Sagicci portant els dos còdexs i amb l'acusació que Frontó fa al bisbe de
Lleida, involucrant-lo en l'afer dels còdexs⁵². A diferència de Sagicci,
Siagri, que arriba a Tarragona després de Sagicci, pren la resolució de ser
veraç i, abans d'exposar-ho al tribunal, així ho explica a Frontó, el qual
també tenia documents que inculpaven a Sagicci⁵³. Frontó i Siagri es posen
d'acord i, després que Sagicci negués reiteradament les acusacions que li
feia Frontó, aquest darrer lliurà al tribunal la carta tramesa per Sagicci a
Siagri, la qual cosa -donat que Sagicci era bisbe- comportà que Ticià con-
voqués un concili (ait de episcopi statu non nisi multos episcopos ferre
posse sententiam)⁵⁴, sínode que es celebrà (initum super hac re deinceps
constat fuisse concilium), sens dubte a Tarragona⁵⁵.

Aquest concili, al qual assistiren set bisbes, exculpà tots els que
havien estat acusats per Frontó i també decidí destruir tant els còdexs com
els altres documents incriminatoris⁵⁶. Aleshores Frontó s'encaminà a Arle
per tal d'aconseguir el suport de Patrocle, i obtingué d'ell la convocatòria
d'un nou sínode a Besiers, concili, aquest, al qual s'haurien de presentar
tant els set bisbes que havien participat al concili de Tarragona com els

⁵⁰ ID., Ep., 11*, 7, 3, p. 56-57; ID., Ep., 11*, 8-10, p. 57-59; ID., Ep., 11*, 11, 1-2, p. 59.

⁵¹ ID., Ep., 11*, 11, 3-8, p. 59; ID., Ep., 11*, 12, 1-2, p. 60. L'actuació d'Asteri s'explica,
en bona mesura, per la protecció que Frontó devia tenir del mateix Constanci, vegeu nota 23.

⁵² CONSENTIVS, Ep., 11*, 15, 1, p. 62; ID., Ep., 11*, 16, p. 63; ID., Ep., 11*, 17, 1, p.
64.

⁵³ ID., Ep., 11*, 15, 2-3, p. 62-63; ID., Ep., 11*, 17, 4-6, p. 64; ID., Ep., 11*, 18, p. 65.

⁵⁴ ID., Ep., 11*, 19-20, p. 65-66. Cf., per exemple, Conc. Nicaen. (325), càn. 5, p. 27-28.

⁵⁵ CONSENTIVS, Ep., 11*, 21, 1, p. 66. Respecte a aquest concili, cf.: AMENGUAL,
Informacions..., citat, p. 324 i 328; ID., L'església..., citat, p. 11-12 i 14-15; ID., Els orígens..., citat,
p. 195, 259, 265, 273 i 280. MOREAU, Lettre 11*, citat, p. 221, diu que aquest sínode, si realment
va tenir lloc, fou només una paròdia. Per a la data d'aquest concili, vegeu nota 30.

⁵⁶ CONSENTIVS, Ep., 11*, 21, p. 66-67.

1049

JOSEP VILELLA

que havien estat jutjats per aquests set bisbes⁵⁷. No consta, però, que tingués
lloc aquest sínode de Besiers. El mateix Consenci explica a Agustí que no
té cap dubte sobre la negativa dels bisbes hispans a acudir a aquest concili
i, a més, li notifica la possibilitat que Patrocle, conjuntament amb altres bis-
bes gals, demani la intervenció de l'emperador per tal de posar fi al pris-
cil.lianisme⁵⁸.

La correspondència d'Ascani i d'altres bisbes de la Tarraconensis
amb Hílar

Els concilis de la Tarraconensis es tornen a documentar a mitjan
segle V. Segons la carta⁵⁹ enviada, cap el 464⁶⁰, al papa Hílar pel metropo-
lità de Tarragona Ascani⁶¹ i bona part de l'episcopat de la seva província, el
bisbe Silvà de Calahorra havia ordenat, l'any 455 o 456⁶², un bisbe sense
que ho demanés el poble i en contra tant dels cànons de Nicea com de la seu

⁵⁷ ID., Ep., 11*, 23, p. 67. Aquesta actitud de Patrocle mostra, una vegada més, la seva
voluntat d'estendre la seva jurisdicció, en aquest cas cap a Hispania, vegeu nota 33.

⁵⁸ CONSENTIVS, Ep., 11*, 24, p. 68. Vegeu nota 14.

⁵⁹ ASCANIVS et alii, Ep., 13*, apud HILARVS, Ep., ed. de THIEL, A. (1868): Epistulae
Romanorum Pontificum genuinae, I (únic aparegut), Braunsberg, p. 155-157.

⁶⁰ Vegeu nota 62.

⁶¹ Cf. VILELLA, La correspondencia..., citat, p. 471-479.

⁶² ASCANIVS et alii, Ep., 13*, 2, p. 156, diuen a Hílar que aquesta primera ordenació irre-
gular fou realitzada per Silvà feia ja més de set o vuit anys (iam ante septem aut octo amplius annos).
L'ep. 13* -originada per la segona ordenació irregular de Silvà, vegeu nota 69- és algun temps (iam-
dudum) anterior -cf. ASCANIVS et alii, Ep., 14*, 3, apud HILARVS, Ep., ed. de THIEL,
Epistulae..., citat, p. 158- en la segona carta -ep. 14*- testimoniada dels bisbes de la Tarraconensis
a Hílar. Ambdues cartes són llegides -HILARVS, Ep., 15, 4-8, ed. de THIEL, Epistulae..., citat, p.
162-163- en el concili romà que té lloc el 19 de novembre del 465 -la data d'aquest concili és indi-
cada a l'inici de l'ep. 15 d'Hílar: HILARVS, Ep., 15, 1, p. 159, vegeu nota 90-. D'altra banda, en
aquest concili romà, Hílar indica que els fets -la segona ordenació irregular de Silvà i la també irre-
gular successió a la seu de Barcelona, vegeu notes 78 i 82- que li exposen els bisbes de la
Tarraconensis són recents (noua): HILARVS, Ep., 15, 4, p. 162. En conseqüència, si bé no és possi-
ble datar amb precisió les dues cartes dels bisbes de la Tarraconensis enviades a Hílar i els fets que
s'hi narren, a partir d'aquestes indicacions l'ep. 14* no sembla ser anterior a l'any 465 i l'ep. 13*
sembla escrita durant l'any 464, cartes que probablement es redacten en sengles concilis provincials
celebrats anualment -vegeu nota 65-. Esdevé, per tant, cap a l'any 455 o 456 la primera ordenació
irregular testimoniada de Silvà, i cap a l'any 464 la segona.

1050

ELS CONCILIS ECLESIÀSTICS DE LA TARRACONENSIS DURANT EL SEGLE V

apostòlica⁶³. Aquesta ordenació de Silvà fa que Ascani i altres bisbes amo-
nestin el seu col.lega de Calahorra⁶⁴, amonestació que fou probablement
acordada en un concili de la Tarraconensis⁶⁵. Cap el 464⁶⁶, Silvà, però,
torna a conferir -sens dubte en morir l'ordenat anteriorment per ell-, en el
mateix lloc que abans⁶⁷, l'episcopat a un prevere que depenia d'un altre bis-
be⁶⁸ i, segons s'explica a Hílar, Silvà realitza aquesta ordenació violentant
la voluntat del prevere i en contra dels cànons nicens⁶⁹.

⁶³ ASCANIVS et alii, Ep., 13*, 2, p. 156. En relació al caràcter obligatori que té la peti-
ció del poble -vegeu notes 81-82- en les ordenacions episcopals, cf. LEO I, Ep., 13, ed. de SILVA-
TAROUCA, C. (1937): Epistularum Romanorum Pontificum ad uicarios per Illyricum aliosque epis-
copos collectio Thessalonicensis, Roma, p. 61, lín. 38-40. Respecte a l'estipulat pels cànons de
Nicea, vegeu nota 69. Pel que fa a les diferents hipòtesis formulades en relació amb la seu dels bisbes
ordenats irregularment per Silvà, cf. LARRAÑAGA, K. (1989): En torno al caso del obispo Silvano
de Calagurris: consideraciones sobre el estado de la iglesia del alto y medio Ebro a fines del Imperio,
Veleia, 6, p. 171-191, p. 171-176.

⁶⁴ ASCANIVS et alii, Ep., 13*, 2, p. 156.

⁶⁵ Segons l'ep. 13*, la decisió de realitzar un advertiment a Silvà fou presa per diferents bisbes
de la Tarraconensis -més o menys els mateixos que escriuen l'ep. 13* i l'ep. 14* a Hílar-: ASCA-
NIVS et alii, Ep., 13*, 2, p. 156. Igual que les altres decisions col.lectives dels bisbes de la
Tarraconensis documentades en la correspondència mantinguda entre aquests bisbes i Hílar, aques-
ta amonestació efectuada a Silvà també sembla tenir lloc en un dels concilis provincials. En les seves
cartes -redactades probablement en dos d'aquests sínodes, vegeu nota 62- a Hílar, els bisbes de la
Tarraconensis es refereixen en dues ocasions a aquests concilis -ASCANIVS et alii, Ep., 13*, 3, p.
156 i EID., Ep., 14*, 1, p. 157-, i també hi al.ludeix Hílar -HILARVS, Ep., 17, 1, ed. de THIEL,
Epistulae..., citat, p. 169-. Com documenta el mateix Hílar, pel sud de la Gàl.lia aquests sínodes
serien celebrats anualment: HILARVS, Ep., 9, 2, ed. de THIEL, Epistulae..., citat, p. 147. Per a l'ac-
tivitat conciliar tarraconense evidenciada per la correspondència d'Ascani i altres bisbes amb Hílar,
cf. LAMBERT, A. (1930): Ascanius, Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques, IV,
col. 876-880 i, sobretot, ESPINOSA, U. (1984): Calagurris Iulia, Logroño, p. 277-278. Molt més
migrada és la informació que es dóna a HEFELE, Ch. J. i LECLERCQ, H. (1908): Histoire des
Conciles d'après les documents originaux, II, 2, París, p. 902-904.

⁶⁶ Vegeu nota 62.

⁶⁷ Vegeu nota 63.

⁶⁸ THIEL, Epistulae..., citat, p. 155, nota 7, considera que el prevere ordenat bisbe per Silvà
depenia del bisbe de Saragossa.

⁶⁹ ASCANIVS et alii, Ep., 13*, 2, p. 156. Vegeu nota 63. Amb relació a la prohibició d'or-
denar, en una determinada església, un clergue que pertany a una altra, cf.: SIRICIVS, Ep., 5, 2, PL
13, col. 1159; INNOCENTIVS I, Ep., 2, 10, PL 20, col. 475. Per a la interdicció d'ordenar bisbes en
contra de la seva voluntat, cf.: CAELESTINVS I, Ep. ad episc. per Viennen. et Narbon., 7, PL 50,
col. 434; LEO I, Ep., 14, 5, PL 54, col. 673. Quant als cànons nicens, cf.: Conc. Nicaen. (325), càn.
4, p. 26; Conc. Nicaen. (325), càn. 6, p. 28-29; Conc. Nicaen. (325), càn. 15, p. 36-37; Conc. Nicaen.
(325), càn. 16, p. 37-38.

1051

JOSEP VILELLA

Aquesta segona ordenació irregular de Silvà degué ser també tracta-
da en un concili provincial⁷⁰, sínode en el qual es decidiria sotmetre la con-
ducta de Silvà a Roma⁷¹ i en el qual es redactaria la carta adreçada a Hílar
-ep. 13*-. És significatiu que els bisbes demanin a Hílar que els digui què
han de fer pel que fa a això, a fi que, reunits en un concili (fraternitate
collecta), sàpiguen com actuar amb l'ordenant i amb l'ordenat⁷².

D'altra banda, de la segona carta⁷³ escrita per Ascani i altres bisbes
de la Tarraconensis a Hílar⁷⁴, es desprèn que aquests bisbes donen el seu
consentiment⁷⁵ -sens dubte mitjançant un acord conciliar pres a petició del
bisbe Nundinari de Barcelona- a la creació d'una nova seu episcopal dins
del territori que fins aleshores havia format part de la diòcesi de Barcelona
-molt probablement, a Terrassa⁷⁶- i, tambè, que Nundinari ordenés Ireneu
com a bisbe d'aquesta nova seu⁷⁷.

Un altre sínode testimoniat és el que ratificà la irregular successió de
Nundinari per Ireneu, concili en el qual participà, així mateix, Ascani⁷⁸ i
que no sabem si se celebrà abans o després del sínode en el qual es redactà

⁷⁰ Vegeu nota 65.

⁷¹ ASCANIVS et alii, Ep., 13*, 2-3, p. 156-157.

⁷² EID., Ep., 13*, 3, p. 156-157.

⁷³ Vegeu nota 62.

⁷⁴ Vegeu notes 84-86.

⁷⁵ ASCANIVS et alii, Ep., 14*, 2, p. 158: quem ipse antea in dioecesi sua nobis uolentibus
constituerat.

⁷⁶ Egara es documenta com a seu episcopal segura a partir del 516: Conc. Tarrac. (516),
ed. de MARTÍNEZ i RODRÍGUEZ, La Colección..., citat, p. 281, lín. 157-159.

⁷⁷ ASCANIVS et alii, Ep., 14*, 2, p. 157-158. Vegeu nota 65.

⁷⁸ Cf. HILARVS, Ep., 17, 1, p. 169. Vegeu notes 65 i 108.

1052

ELS CONCILIS ECLESIÀSTICS DE LA TARRACONENSIS DURANT EL SEGLE V

l'ep. 13*⁷⁹. Nundinari havia disposat, segons la seva suprema voluntat, que
Ireneu, ja bisbe, fos el seu successor a la seu barcelonina⁸⁰, substitució que
-així es diu- també havia demanat tot el clergat i el poble de Barcelona, així
com els optimates i la majoria dels provincials⁸¹.

Segons indiquen Ascani i altres bisbes a Hílar, en aquest concili, els
bisbes reflexionen sobre la voluntat de Nundinari, comproven la vida
d'Ireneu, consideren la noblesa i la multitud dels que demanaven que
Ireneu fos bisbe de Barcelona i el benefici que això comportava a l'esglé-
sia d'aquesta ciutat, i consideren, finalment, molt adequada la substitució
volguda per Nundinari, sobretot si es tenia en compte que l'església del
municipi, en el qual abans havia estat ordenat Ireneu, sempre havia format
part de la diòcesi de Barcelona⁸².

Després de tenir lloc la successió de Nundinari per Ireneu, Ascani i
altres bisbes participen en un nou concili provincial⁸³. Sembla que és en
aquest sínode -o poc abans- quan aquests bisbes són instats pel dux prouin-
ciae Vicenç a tornar a escriure una carta a Hílar⁸⁴, carta -ep. 14*⁸⁵-, redac-

⁷⁹ Si bé el cas d'Ireneu és exposat a Roma amb posterioritat al de Silvà, la successió de
Nundinari per Ireneu pot ser anterior a la segona ordenació irregular documentada de Silvà. Els bis-
bes informen Hílar de la successió realitzada a Barcelona quan Ireneu ja estava a la seu d'aquesta
ciutat, és a dir, després que els bisbes haguessin acceptat -sense consultar-ho abans amb Roma- la
voluntat de Nundinari. Aquesta seqüència dels fets sembla indicar que Ascani i els altres bisbes no
eleven aquest cas a Roma fins que la pars de Silvà es disposa a recórrer a Hílar -vegeu notes 96 i 98-,
i així s'entén també millor el fet que els bisbes de la Tarraconensis exposin al pontífex el que havia
succeït a Barcelona a instància de Vicenç -vegeu nota 84-.

⁸⁰ Alguns autors consideren que Ireneu era fill de Nundinari, cf.: MUNDO, A. M. (1992):
El bisbat d'Ègara de l'època tardoromana a la carolíngia, Simposi internacional sobre les Esglésies
de Sant Pere de Terrassa, Terrassa, p. 41-49, p. 44; TEJA, R. (1995): Las dinastías episcopales en la
Hispania tardorromana, Cassiodorus, 1, p. 29-39, p. 36.

⁸¹ ASCANIVS et alii, Ep., 14*, 2, p. 157-158. D'aquest paràgraf -igual que d'HILARVS,
Ep., 16, 1, ed. de THIEL, Epistulae..., citat, p. 165-166-, s'infereix clarament l'existència d'aris-
tocràcies regionals molt atentes als governs episcopals de les seves zones. Vegeu notes 97-98.

⁸² ASCANIVS et alii, Ep., 14*, 2, p. 158. En relació amb la indicació de la vida adequada
d'Ireneu per a ser bisbe, cf. Conc. Nicaen. (325), càn. 9, p. 31-32.

⁸³ Cf. ASCANIVS et alii, Ep., 14*, 1, p. 157. Vegeu nota 65.

⁸⁴ EID., Ep., 14*, 1, p. 157. Respecte al dux prouinciae Vicenç, cf. GARCÍA MORENO,
L. A. (1977): Vincentius dux prouinciae Tarraconensis. Algunos problemas de la organización mili-
tar del Bajo Imperio en Hispania, Hispania Antiqua, 7, p. 79-89. Vegeu nota 98.

⁸⁵ ASCANIVS et alii, Ep., 14*, p. 157-158.

1053

JOSEP VILELLA

tada probablement en aquest concili⁸⁶, que és tramesa a Roma abans del 19
de novembre del 465⁸⁷.

En aquesta carta, demanen a Hílar que ratifiqui la conformitat dona-
da per ells a la successió de Nundinari per Ireneu, la qual cosa -diuen- li
exposen tant per desig de gairebé tota la província (uoto pene omnis prouin-
ciae) com seguint l'antiga pràctica de consultar a Roma⁸⁸. Una vegada dema-
nat el pronunciament favorable del pontífex respecte al cas d'Ireneu, els
bisbes conclouen l'ep. 14* sol.licitant una altra vegada a Hílar que es pro-
nunciï sobre el cas de Silvà⁸⁹.

Les dues cartes dels bisbes de la Tarraconensis es llegeixen, el 19 de
novembre del 465⁹⁰, en un concili romà⁹¹ -reunit a la basílica de Santa
Maria la Major⁹²- presidit per Hílar⁹³. En aquest concili, és condemnada tant
la successió de Nundinari per Ireneu⁹⁴ com l'ordenació realitzada per
Silvà⁹⁵. És probablement després d'haver-se celebrat aquest sínode quan

⁸⁶ Cf. EID., Ep., 14*, 1, p. 157: prouinciali litterario sermone.

⁸⁷ Vegeu nota 62.

⁸⁸ ASCANIVS et alii, Ep., 14*, 1-2, p. 157-158. Cf. HILARVS, Ep., 16, 1, p. 165.

⁸⁹ ASCANIVS et alii, Ep., 14*, 3, p. 158.

⁹⁰ La data és indicada a l'inici de l'ep. 15 -o decretum synodale- d'Hílar mitjançant la men-
ció del consolat de Flaui Basilisc i Hermineric -cf. MARTINDALE, The Prosopography..., citat, p.
212-214, Fl. Basiliscus 2 i p. 549, Herminericus-: HILARVS, Ep., 15, 1, p. 159.

⁹¹ Ep. 14*: ID., Ep., 15, 5-8, p. 162-163; ID., Ep., 16, 3, p. 167. Ep. 13*: ID., Ep., 15, 9, p.
163; ID., Ep., 16, 3, p. 167. Les epp. 13* i 14* dels bisbes de la Tarraconensis s'han conservat a causa
de trobar-se recollides -juntament amb els comentaris i aclamacions que realitzen els bisbes en escol-
tar les diferents parts del seu contingut- en les actes d'aquest concili romà.

⁹² HILARVS, Ep., 15, 1, p. 159.

⁹³ ID., Ep., 15, p. 159-165.

⁹⁴ ID., Ep., 15, 4, p. 162; ID., Ep., 15, 6-7, p. 162-163; ID., Ep., 15, 11, p. 164-165.

⁹⁵ ID., Ep., 15, 10-11, p. 163-165.

1054

ELS CONCILIS ECLESIÀSTICS DE LA TARRACONENSIS DURANT EL SEGLE V

Hílar rep una carta⁹⁶ dels honorati i dels possessores de la part occidental
de la Tarraconensis en la qual es disculpava l'actuació de Silvà⁹⁷ i s'infor-
mava Hílar d'altres ordenacions irregulars⁹⁸.

Després de les apel.lacions que li arriben des de la Tarraconensis,
Hílar escriu dues cartes de resposta als bisbes d'aquesta província. L'ep.
16⁹⁹, datada el 30 de desembre del 465¹⁰⁰, és adreçada a tot el conjunt epis-
copal i s'hi adjunta un exemplar de les actes del concili romà¹⁰¹. L'ep. 17¹⁰²,

⁹⁶ THIEL, Epistulae..., citat, p. 173, data aquesta carta abans del 19 de novembre del 465,
però en el concili romà celebrat en aquesta data -vegeu nota 90- no s'esmenta aquesta carta i l'úni-
ca al.lusió a ella apareix en l'ep. 16 d'Hílar -vegeu nota 97-, datada el 30 de desembre del 465 -vegeu
nota 100-. Sembla també evidenciar que la carta en defensa de Silvà arribà a Roma després de cele-
brar-se el concili la diferència existent, en relació amb Silvà, entre la decisió del concili -vegeu nota
95- i la decisió d'Hílar -vegeu notes 105-107-, diferència que, en canvi, no es dóna en el cas d'Ireneu.
La permissivitat que, el 30 de desembre del 465, mostra Hílar cap a Silvà s'explicaria pel fet que, en
aquest moment, el pontífex disposés de més informació.

⁹⁷ HILARVS, Ep., 16, 1, p. 165-166. En relació amb l'actuació dels honorati i possessores
en les eleccions episcopals, cf.: CAELESTINVS I, Ep. ad episc. per Viennen. et Narbon., 7, col. 434;
LEO I, Ep., 10, 6, PL 54, col. 634; STEPHANVS LARISS., Libell. ad Bonif. II papam, 1, ed. de
SILVA-TAROUCA, Epistularum..., citat, p. 3-4, lín. 46-52.

⁹⁸ HILARVS, Ep., 16, 1, p. 166. En referir a Hílar altres casos d'ordenacions irregulars
-per tal de posar de manifest que la feta per Silvà no era una excepció-, els honorati i possessores
-potser encara membres del concilium prouinciale- del mitjà i alt Ebre probablement al.ludirien també
a la portada a terme a Barcelona; en l'ep. 14* es diu explícitament que només la majoria dels pro-
vincials (plurimi prouinciales) -no tots- estaven d'acord amb la successió de Nundinari per Ireneu
-vegeu nota 81-. Si bé, segons indica Hílar, la segona carta dels bisbes que s'oposen a Silvà arribà a
Roma abans que l'escrita pels defensors d'aquest darrer; el fet que els bisbes escriguin, a instància
del dux prouinciae, la seva segona carta al pontífex per a exposar-li, bàsicament, el cas d'Ireneu -cas
que ja havien resolt anteriorment-, sembla indicar l'existència, entre la zona oriental i l'occidental de
la Tarraconensis, d'un considerable conflicte -vegeu nota 79-. Encara que en la correspondència
d'Hílar la divisió de la Tarraconensis es documenta, sobretot, en la província eclesiàstica, cal consi-
derar també que l'àrea occidental d'aquesta província, on hi havia la seu de Silvà -cf. ASCANIVS et
alii, Ep., 13*, 2, p. 156: in ultima parte nostrae prouinciae constitutus-, resta gradualment desvin-
culada del poder imperial i de la mateixa Tarragona, i la desintegració eclesiàstica està orgànicament
vinculada a la desintegració política. Pel que fa a la resta, el mateix Hílar es refereix a la temporum
necessitate: HILARVS, Ep., 16, 1, p. 166; ID., Ep., 17, 2, p. 170. Cf., sobre això, LAMBERT,
Ascanius, citat, col. 878 i LARRAÑAGA, En torno al caso..., citat, p. 181-190.

⁹⁹ HILARVS, Ep., 16, p. 165-169.

¹⁰⁰ La data és indicada a la fi de la carta mitjançant l'esment del consolat de Flaui Basilisc
i Hermineric: HILARVS, Ep., 16, 6, p. 168-169. Vegeu nota 90.

¹⁰¹ ID., Ep., 16, 3, p. 167. Cf. ID., Ep., 15, 12, p. 165.

¹⁰² ID., Ep., 17, p. 169-170.

1055

JOSEP VILELLA

sens dubte de la mateixa data que l'anterior¹⁰³, és dirigida només a Ascani.
Les dues cartes són enviades per Hílar a través del seu sotsdiaca Trajà¹⁰⁴.

En aquestes respostes, Hílar indica que, després de considerar els
fets i tenint en compte les necessitats de l'època, ha decidit ser indulgent
amb els bisbes que havien efectuat ordenacions episcopals irregulars, però
que, és clar, no s'han de repetir, i que per tant Ascani ha d'estar especial-
ment atent a aquest respecte¹⁰⁵. Pel que fa als bisbes que havien estat orde-
nats sense el coneixement d'Ascani, Hílar estipula que, malgrat merèixer
ser deposats¹⁰⁶, també els permet que segueixin tenint el rang episcopal
sempre que no fossin esposos de vídua i s'haguessin casat amb una verge.
Així mateix, Ascani remarca que cal tenir molta cura per tal que no hi hagi
dos bisbes en una mateixa seu i que no siguin ordenats bisbes els penitents
o aquells que no tinguin formació literària o estiguin mancats d'una part del

¹⁰³ LAMBERT, Ascanius, citat, col. 876 i 879, considera que l'ep. 17 d'Hílar és la respos-
ta del pontífex a una carta -no conservada- que li envia Ascani en nom dels bisbes de la
Tarraconensis reunits en un concili celebrat l'any 466. Segons Lambert, en aquesta carta, Ascani
demana -en nom dels participants d'aquest suposat sínode- a Hílar el perdó per a Ireneu i, versem-
blantment, un càstig més sever per a Silvà i els seus còmplices, peticions que no accepta Hílar, el
qual torna a enviar Trajà a Hispania. Per a aquesta interpretació, Lambert es fonamenta en el conci-
lium que cita Hílar quan retreu a Ascani que no hagi imposat, en el cas d'Ireneu, la seva autoritat als
altres bisbes -vegeu nota 108-. El sínode a què al.ludeix Hílar en la seva ep. 17 es refereix, però, al
concili provincial en el qual els bisbes de la Tarraconensis acceptaren la successió de Nundinari per
Ireneu -vegeu nota 78-. Quant a la resta, si bé l'ep. 17 d'Hílar no està datada, el seu contingut coin-
cideix amb el de l'ep. 16, i és sens dubte Trajà el portador -vegeu nota 104-, en un únic viatge,
d'ambdues -conjuntament amb les actes del concili romà, vegeu nota 101-, una dirigida al conjunt
episcopal de la Tarraconensis i una altra al metropolità.

¹⁰⁴ HILARVS, Ep., 16, 6, p. 168; ID., Ep., 17, 1, p. 169; ID., Ep., 17, 3, p. 170.

¹⁰⁵ ID., Ep., 16, 1-2, p. 166. Cf. ID., Ep., 15, 2, p. 161.

¹⁰⁶ ID., Ep., 16, 5, p. 167-168; ID., Ep., 17, 2, p. 170. Vegeu nota 95. Cf.: HILARVS, Ep.,
10, 3, ed. de THIEL, Epistulae..., citat, p. 149; INNOCENTIVS I, Ep., 3, 5, col. 489-490; ZOSIMVS,
Ep., 6, MGH ep 3, p. 8, lín. 20-28; ID., Ep., 9, 1, PL 20, col. 670; SIMPLICIVS, Ep., 1, 1, ed. de
THIEL, Epistulae..., citat, p. 175-176.

1056

ELS CONCILIS ECLESIÀSTICS DE LA TARRACONENSIS DURANT EL SEGLE V

seu cos¹⁰⁷.

Quant al cas d'Ireneu, Hílar diu que el concili de Nicea també prohi-
beix que un bisbe canviï de seu, canvi que, a més, realitzà Ireneu amb la
connivència i petició dels bisbes -entre els quals hi ha el mateix metropo-
lità- que demanen a Roma la seva ratificació, cosa a la qual es nega rotun-
dament Hílar¹⁰⁸. Hílar estableix que Ireneu ha de deixar l'església de
Barcelona i ha de tornar a la seva i que el nou bisbe de Barcelona ha de
pertànyer al clergat d'aquesta ciutat i ha de ser elegit per Ascani¹⁰⁹. Hílar
insta als bisbes que tot això es faci tal i com ell ha estipulat, dient-los-hi
també, Hílar, que Ireneu ha de ser deposat pel col.legi episcopal (remouen-
dum se ab episcopali consortio esse) si es nega a marxar de Barcelona¹¹⁰.
Per tal d'assegurar-se l'acompliment del que ha decidit, Hílar estableix que
les seves disposicions es portin a terme a instància del seu sotsdiaca Trajà,
enviat, com a delegat seu, pel pontífex a Hispania per tal de preservar la
disciplina eclesiàstica¹¹¹.

¹⁰⁷ HILARVS, Ep., 16, 5, p. 167-168; ID., Ep., 17, 2-3, p. 170. Cf. ID., Ep., 15, 2, p. 161.
Respecte a la prohibició de matrimoni amb una vídua, cf.: SIRICIVS, Ep., 1, 12, PL 13, col. 1141;
ID., Ep., 5, 2, col. 1159; INNOCENTIVS I, Ep., 2, 7, col. 473; ID., Ep., 37, 4, PL 20, col. 604; LEO
I, Ep., 14, 3, col. 672. En relació amb el matrimoni dels clergues amb una verge, cf.: INNOCEN-
TIVS I, Ep., 3, 10, col. 492; ID., Ep., 37, 4, col. 604. El concili de Nicea ja prohibeix l'existència de
dos bisbes en una mateixa seu: Conc. Nicaen. (325), càn. 8, p. 30-31. Prenent en consideració el que
havia passat a la Tarraconensis, la prohibició que hagi, coetàniament, dos bisbes en una mateixa
església pot fer al.lusió tant a Barcelona com a la seu que havia deixat Ireneu en convertir-se en bisbe
de Barcelona, seu en la qual -malgrat no esmentar-se de manera explícita- possiblement ja hi havia
un altre bisbe quan Hílar estableix la tornada a la mateixa d'Ireneu -vegeu nota 76-. Per la seva part,
THIEL, Epistulae..., citat, p. 167, nota 13, considera que, en convertir-se Ireneu en bisbe de
Barcelona, torna a quedar inclosa en aquesta seu el territori que havia pertangut a la seva anterior
diòcesi. Respecte als mutilats, cf. Conc. Nicaen. (325), càn. 1, p. 23-24.

¹⁰⁸ HILARVS, Ep., 16, 3, p. 166-167; ID., Ep., 17, 1, p. 169. Cf. CAELESTINVS I, Ep. ad
episc. Apuliae et Calabriae, 3, PL 50, col. 437.

¹⁰⁹ HILARVS, Ep., 16, 4, p. 167; ID., Ep., 17, 1, p. 169; ID., Ep., 17, 3, p. 170. Cf.: ID.,
Ep., 15, 4, p. 162; ID., Ep., 15, 7, p. 163. Cf. LEO I, Ep., 14, 8, col. 674.

¹¹⁰ HILARVS, Ep., 16, 6, p. 168; ID., Ep., 17, 3, p. 170.

¹¹¹ ID., Ep., 17, 3, p. 170.

1057

Disseny Web: Pere-Enric Barreda (Filologia Llatina), 1997-2013. Sergi Guillén (GRAT) 2014.