Josep M. Panareda Clopés (1945, Santa Maria de Palautordera, Barcelona) és llicenciat en geografia i història el 1973 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1978. Obtingué el títol de maîtrise en lettres (diplome d’estudis superiors en ecologia i geografia física) a la Universitat de Tolouse II-Le Mirail (França) el 1974.
Fins al 2012 ha estat catedràtic en l’àrea de Geografia Física a la Universitat de Barcelona, on ha impartit assignatures de cartografia, geografia física, biogeografia i paisatge.
Ha participat en la redacció de plans especials i estudis de base d’espais protegits (Montseny, Montserrat, Montnegre i el Corredor, Serralada de Marina i Parc del Foix).
Les línies de recerca principals han estat: dinàmica i evolució del paisatge, tipificació i cartografia d’àrees de distribució d’espècies i didàctica de la geografia. Ha participat i dirigit diversos projectes competitius sobre dinàmica i evolució del paisatge de les serralades costaneres catalanes, del litoral, de les riberes mediterrànies i de la laurisilva canària.
Des de la seva jubilació es dedica prioritàriament a l’assessorament de recerca i a activitats divulgatives centrades en temes geogràfics mitjançant redacció de llibres i articles, conferències i guiatge pel territori.
Ha participat en més 585 publicacions, entre articles i llibres científics i de divulgació, de les quals 73 són llibres.