Diccionarios digitales especializados por la temática: estado actual y perspectivas

Diccionaris digitals especialitzats per la temàtica: estat actual i perspectives (Resum)

Els diccionaris digitals especialitzats són productes específics, clarament diferenciats dels diccionaris impresos. La quantitat de paraules que s'inclou en un diccionari no és un criteri suficient per determinar-ne la qualitat, de manera que cal establir altres criteris per descriure el panorama actual de la lexicografia digital. Aspectes com ara l'autoria del diccionari, les funcions per a les quals es concep, les estructures amb què presenta la infromació, les vies d'accés a les dades, el grau de digitalització, l'establilitat o la hipertextualitat són paràmetres que cal considerar. Aquesta comunicació presenta una llista d'indicadors de qualitat basada en paràmetres lexicogràfics i en paràmetres digtitals. Les dades s'il·lustren amb exemples de diccionaris digitals i especialitzats, en la combinació lingüística anglès-castellà.

Paraules clau: diccionari, lexicografia digital, lexicografia especialitzada, fiabilitat dels diccionaris

Diccionarios digitales especializados por la temática: estado actual y perspectivas (Resumen)

Los diccionarios digitales especializados son productos específicos, claramente diferenciados de los diccionarios impresos. La cantidad de palabras con que cuenta el diccionario no es un criterio suficiente para establecer su calidad, de modo que otros parámetros deben ser tomados en cuenta para describir el panorama actual de la lexicografía digital. Elementos como la autoría del diccionario, las funciones para las que se concibe, las estructuras con las que se presenta, el acceso a la información, el grado de digitalización, la estabilidad, la hipertextualidad, etc destacan en una descripción actualizada. Esta comunicación presenta una lista de indicadores de calidad basada en características lexicográficas y digitales. Los datos se ilustran con ejemplos de diccionarios bilingües digitales y especializados inglés-español.

Palabras clave: diccionario, lexicografía digital, lexicografía especializada, fiabilidad de los diccionarios

On-line specialized dictionaries are specific products, different from printed dictionaries. Coverage is not the only criteria to determine dictionaries quality. Parameters as the origin of the web page, user's delimitation, access control, security elements, degree of hypertextuality, permeability, interaction, adaptation to lexicographical functions, access system to data, etc. are also important points to describe online dictionaries. This paper proposes a selection of main features of online specialized dictionaries, according lexicographical and digital parameters. The presentation includes examples from online bilingual specialized dictionaries English-Spanish.

Key words: dictionary, online lexicography, specialized lexicography, reliability of dictionaries

És un fet que es produeixen més diccionaris especialitzats amb l'ús de les noves tecnologies i és habitual en aquest moment que un usuari qualsevol pugui consultar milers de diccionaris de camps conceptuals ben diversos, des d'un ordinador i per mitjà d'instruccions força simples.

Si bé se sol dir que l'única diferència significativa entre els diccionaris editats en paper i els diccionaris digitals és el suport amb el qual es presenta la informació, cal tenir en compte que aquesta gran diferència, a més, n'implica d'altres a nivells diferents, que van des de la presentació, fins a la selecció de la nomenclatura, passant per les capacitats de cerca que es demanen a l'usuari i també per la diversitat d'informació que pot formar part d'un diccionari d'aquestes característiques. És a dir, que el format amb el qual els diccionaris digitals es presenten és un dels elements que condiciona la selecció, l'organització i la representació de la informació als diccionaris i Internet, des d'aquest punt de vista, és un bon entorn per oferir no només nous tipus d'informació lexicogràfica, sinó també nous tipus de diccionaris.

L'accés a la informació lexicogràfica en línia és fàcil, ràpida i econòmica. Una conseqüència d'aquestes propietats és, sens dubte, la divulgació dels diccionaris. La divulgació, o disseminació, té avantatges, però també pot tenir inconvenients que cal tenir en compte, perquè és fàcil trobar productes lexicogràfics excel·lents al costat de productes de baixa qualitat, i aquesta situació pot generar desconfiança en els usuaris. De fet, els usuaris no solen tenir criteris explícits per mesurar la qualitat dels diccionaris que consulten, i fins i tot l'usuari més expert pot tenir dificultats per triar el diccionari que més li convé en cada situació comunicativa.

De diccionaris digitals especialitzats per la temàtica, n'hi ha molts [1], però no tots tenen la mateixa qualitat ni presenten el mateix grau de fiabilitat; i descriure l'estat actual d'aquest immens conjunt de productes implica, necessàriament, analitzar-los des d'un punt de vista crític.

L'objectiu d'aquesta comunicació és presentar una llista d'indicadors de qualitat, que haurien de servir per mesurar la fiabilitat dels diccionaris digitals especialitzats per la temàtica, basada en dos tipus de paràmetres: d'una banda, requeriments lexicogràfics atribuïbles als diccionaris especialitzats per la temàtica; d'altra banda, requeriments dels productes digitals exigibles als diccionaris especialitzats. Les dades s'il·lustren amb alguns exemples de diccionaris digitals, especialitzats per la temàtica i en la combinació lingüística anglès-castellà, que es poden obtenir gratuïtament a Internet.

L'autor d'un diccionari digital especialitzat pot ser individual o institucional, però mentre que l'autor institucional té la garantia de la institució que el promou, l'autor individual sol ser independent i, sovint, sospitós de manca de qualitat. Tot i que aquesta assumpció es pot aplicar tant als diccionaris editats en paper com als digitals, la facilitat amb què es publiquen diccionaris a Internet fa especialment necessària la identificació de l'autor del diccionari que, al cap i a la fi, n'assumeix la qualitat.[2]

En els diccionaris editats en paper, l'autor sol aparèixer a la portada o en un lloc destacat, perquè editar un diccionari és una activitat prestigiada. En la majoria de diccionaris digitals un simple © i només un nom solen ser les úniques referències sobre l'autoria del diccionari, que es complementa amb la informació genèrica i implícita del DNS (.com, .es, .net, .edu, etc.).

Amb més motiu encara, l'autoria de les dades lexicogràfiques ha de ser explícita quan la informació que s'inclou als diccionaris que es publiquen a Internet procedeix de fonts lexicogràfiques ja existents [3].

Qualsevol diccionari ha de servir per resoldre determinades necessitats comunicatives dels usuaris que el fan servir. Aquesta afirmació sol ser acceptada per la majoria de lexicògrafs, de manera que tota decisió relacionada amb la quantitat i el tipus d'informació que s'inclou als diccionaris ha de tenir en compte les necessitats dels usuaris.

De tota manera, també sembla evident que condicionar exclusivament als usuaris la configuració dels diccionaris, és a dir, la microespecialització, no sempre és la millor opció, d'una banda, perquè les tipologies d'usuaris que s'han proposat són complexes i no abasten la totalitat de perfils d'usuaris possibles; d'altra banda, perquè els tipus d'usuaris que consulten diccionaris a Internet és molt difícil de sistematitzar. Raons econòmiques i comercials a banda, produir diccionaris digitals destinats a un públic molt restringit no sembla una opció majoritària.

Per superar algunes limitacions relacionades amb l'adaptació dels diccionaris als usuaris, pot ser útil distingir entre 'usuaris' i 'destinataris' dels diccionaris, de manera que el 'destinatari' sigui el col·lectiu per al qual el diccionari s'ha concebut i l''usuari' en sigui un possible consultor, però no el consumidor principal. Tenir en compte les necessitats dels destinataris als diccionaris i dels diccionaris no significa, això no obstant, que el diccionari s'hi hagi de sotmetre, perquè els diccionaris existeixen com a productes textuals i com a catàlegs d'unitats lèxiques, amb independència dels usuaris i destinataris que els consultin.

El panorama actual de recursos mostra molt poques excepcions, dignes d'esmentar, que adopten en realitat el punt de vista de l'usuari o el destinatari per configurar els productes lexicogràfics digitals i especialitzats [4]. Un diccionari digital que tingui un destinatari preferent delimitat hauria de permetre-li accedir a una informació seleccionada atenent al perfil que el caracteritzi. Tot i que tècnicament és possible oferir informació seleccionada per perfils, els diccionaris digitals especialitzats no incorporen, ara per ara, aquestes utilitats i la majoria s'ha de considerar com a indefinit des del punt de vista de l'orientació al destinatari. De moment, els diccionaris digitals permeten, com a molt seleccionar una combinació lingüística determinada [5] .

Per resoldre de manera adequada les necessitats comunicatives dels destinataris i usuaris dels diccionaris, és important que la informació s'especialitzi atenent al tipus d'activitat per la qual el destinatari consulta els diccionaris. Una bona relació entre necessitats comunicatives dels destinataris i la funció preferent per a la qual es concep el diccionari garanteix l'adequació dels productes lexicogràfics.

Aquest punt de partida implica reconèixer que destinataris diferents tenen necessitats comunicatives diferents. Així, per exemple, no busca la mateixa informació a un diccionari jurídic un traductor jurídic que pot tenir un buit conceptual, que un jurista que el pot tenir lingüístic, o que el consumidor a qui l'Administració ha posat una multa per una infracció de trànsit, i que tindrà probablement dubtes de comprensió del text que ha rebut. D'aquí que la lexicografia hagi assumit ja que un mateix diccionari no pot servir per resoldre les necessitats comunicatives de públics tan diversos com els que hem exemplificat.

La metodologia lexicogràfica "analògica" (en contraposició a la digital) ha desenvolupat a bastament aquest punt i ha arribat a formular-lo en termes de funcions lexicogràfiques per a la producció i per a la comprensió. En aquesta línia, un diccionari serveix per a la producció quan està pensat per ajudar a construir frases, sobretot en una llengua estrangera. Un diccionari és útil per a la comprensió quan ajuda a entendre textos, ja sigui d'una matèria que desconeixem, ja sigui en una llengua que ens és més desconeguda.

Tot i la validesa de la distinció producció-recepció, determinades activitats són difícils d'encabir en aquesta dicotomia, perquè impliquen activitats de les dues funcions. Per exemple, en activitats de traducció, tan important és tenir un bon diccionari per entendre els matisos del text en la llengua d'origen, com disposar d'un repertori adequat que ajudi a traslladar les unitats de la llengua d'origen a la de destinació.

Per aquest motiu, la lexicografia digital es planteja superar la distinció tradicional entre diccionaris per a la producció i diccionaris per a la recepció, i parlar de la funció per a la qual es conceben els diccionaris en termes d'objectius [6]. Des d'aquest punt de vista, els diccionaris digitals especialitzats es construeixen atenent a situacions comunicatives explícites. Per exemple, traduir de l'anglès al castellà un text jurídic.

Els diccionaris digitals especialitzats poden ser descrits, igual com els diccionaris en paper, des del punt de vista de les estructures per mitjà de les quals organitzen la informació i tenint en compte els nivells estructurals següents: hiperestructura, estructures d'accés, macroestructura, microestructura i iconoestructura.

La hiperestructura d'un diccionari digital inclou l'organització general del diccionari i es concep com una estructura textual. Inclou una part inicial (que conté textos de presentació i d'orientació, com ara una introducció i la guia d'usuari), una part central (que sol compondre's d'una o més nomenclatures) i una part final (que per als diccionaris especialitzats és recomanable que contingui informació sobre el camp conceptual del diccionari).

La majoria de diccionaris digitals especialitzats per la temàtica disponibles a Internet són molt simples des del punt de vista hiperestructural, de tal manera que solen constar només d'una nomenclatura central i ocasionalment d'una bibliografia. S'accedeix a la informació des d'un índex alfabètic hipertextual [7] .

Una vegada l'usuari ha accedit al diccionari, comença a consultar-lo per mitjà de les vies d'accés a la informació que el lexicògraf ha establert prèviament. Els diccionaris digitals especialitzats per la temàtica solen ser, des d'aquest punt de vista, simples i poc elaborats, de manera que la cerca d'informació s'inicia bé per mitjà de la selecció d'una lletra de l'alfabet, o bé per la cerca d'una paraula o d'una part d'una paraula en un motor de cerca inclòs al diccionari. En certa manera, les estructures d'accés es limiten a traslladar a la pantalla l'alfabet del diccionari imprès.

Per anar bé, però, els diccionaris digitals especialitzats haurien de ser poliaccessibles, i haurien d'oferir vies diferents per accedir a informació diversa [8]. Així mateix, caldria que la informació que ofereixen els articles tingués un grau d'hipertextualitat suficient, de manera que permetés accedir a informació complementària, i a informació de graus d'especialització i de detall diferents.

Els menús verticals i horitzontals d'accés a la informació són, lògicament, molt importants i, per això, seria desitjable que la primera pantalla del diccionari digital oferís un menú que anunciés els diversos components del diccionari. Malauradament, l'estat de la majoria de diccionaris digitals, sobretot els especialitzats, és encara precari [9]

Tot i que l'estat actual de la lexicografia digital especialitzada per la temàtica és, ara per ara, insuficient, la lexicografia especialitzada té un bon referent en els diccionaris d'orientació general i sincrònica editats inicialment en paper i que han passat per un procés de digitalització [10].

En termes de presentació de la informació, els diccionaris digitals especialitzats solen presentar un inconvenient encara afegit, perquè no solen oferir sistemes d'interrogació que permetin la cerca per aproximació. Aquesta mena d'utilitat és, en canvi, més característica d'alguns productes lexicogràfics d'orientació general [11].

Les vies d'accés permeten la navegació per la macroestructura del diccionari, que es pot definir com l'estructura informativa que permet analitzar el diccionari des del punt de vista de la selecció i l'organització de les dades lexicogràfiques. La dels diccionaris digitals especialitzats és oberta per definició; els diccionaris digitals estan sempre "en construcció", per més que apareguin com a productes acabats. El caràcter evolutiu, temporal i en construcció són elements característics dels diccionaris digitals i no s'han d'entendre com a limitacions, consideració que rebrien aquestes mateixes característiques en un diccionari imprès.

El fet que els diccionaris digitals tinguin una macroestructura oberta no vol dir, això no obstant, que qualsevol informació tingui cabuda en un diccionari, ni que la constitució de la nomenclatura principal sigui arbitrària. La selecció de lemes d'un diccionari digital ha de passar pels mateixos filtres de rigor, compleció, exhaustivitat i representativitat que s'exigeix a la nomenclatura d'un diccionari imprès. La diferència amb els diccionaris editats, en canvi, rau precisament en les possibilitats d'accedir a informació externa al diccionari, de manera que el tancament de la nomenclatura principal del diccionari és, només, superficial.

Els criteris de selecció de la nomenclatura principal i superficial, i també de les nomenclatures complementàries i externes al diccionari, han de ser clars, explícits i coherents amb els objectius del diccionari. La compleció, exhaustivitat i coherència són atributs essencials de qualsevol diccionari, imprès o digital, perquè allò que singularitza un diccionari són, precisament, aquesta mena de criteris, perquè un diccionari, convencionalment, és més que una llista incompleta de paraules, més que una base de dades i més que un repertori telefònic.

De moment, però, els diccionaris digitals especialitzats que hi ha al mercat s'arrisquen molt poc a relacionar la nomenclatura principal amb les fonts d'informació exteriors i es limiten a oferir una única nomenclatura, hipertextualitzada només en alguns casos.

Des del punt de vista de la informació que contenen els articles, el discurs lexicogràfic en un diccionari imprès és homogeni i condensat. La condensació de la informació s'entén com una conseqüència de la manca d'espai que és evident en diccionaris editats en paper. L'absència de restriccions d'espai en els diccionaris digitals és, sens dubte, un dels avantatges més vistosos de la lexicografia actual.

En qualsevol cas, l'absència de manca d'espai ha diversificat les opcions editorials, que es poden reduir als repertoris que contenen entrades amb tot tipus d'informació i en gran quantitat, al costat dels repertoris que seleccionen acuradament la informació que inclouen als articles. Així, metafòricament, els dos models que coexisteixen són el tipus "com més informació, millor" al costat del model "només la informació necessària per a una situació comunicativa donada".

De tota manera, la manca de restriccions d'espai no té perquè ser un motiu per incloure indisciminadament la informació als diccionaris, alhora que sembla important fer un bon ús de l'espai disponible.

Els diccionaris digitals presenten una iconoestructura clarament diferenciada dels diccionaris impresos. Les diferències en la morfologia de la informació representen un dels canvis importants per a la lexicografia digital, perquè els recursos multimèdia permeten incloure imatge, so i moviment als diccionaris.

Una iconoestructura satisfactòria des del punt de vista iconogràfic ha d'incloure diversos tipus de recursos multimèdia, i fins i tot en alguns casos la imatge, el so i el moviment esdevenen elements necessaris del discurs lexicogràfic, més enllà del valor ornamental que puguin tenir. Imaginem, per exemple, la definició d'un moviment, o el so d'un fenomen meteorològic. Malauradament, només alguns diccionaris digitals especialitzats prioritzen aquesta mena de recursos, i només ocasionalment presenten imatges com a suport dels articles [12]

Un diccionari digital és usable si és fàcil de fer servir. La usabilitat és la qualitat d'un sistema que el fa fàcil d'aprendre, fàcil d'usar i fàcil de recordar. L'absència d'usabilitat costa temps i esforç i determina en gran mesura l'èxit o el fracàs d'un sistema. Posats a triar, l'usuari té tendència d'usar sistemes amigables.

Un diccionari digital ha de ser usable, en el sentit que ha d'oferir vies d'accés a la informació alternatives i equivalents; ha d'usar un llenguatge natural; ha de donar informació contextual i orientació; ha d'oferir mecanismes clars de navegació i, per descomptat, ha d'assegurar que la informació lexicogràfica sigui clara i simple [13].

Una de les diferències més importants entre els diccionaris digitals i els impresos és l'estabilitat, és a dir, la permanència de les dades. En aquests termes, és evident que els diccionaris impresos existeixen, poden ser localitzats i adquirits i ningú no en dubta de l'existència. En canvi, els diccionaris digitals són molt més fràgils i un petit error els fa impracticables.

La permanència és un dels grans inconvenients dels diccionaris digitals, a causa dels canvis de l'entorn en què els diccionaris conviuen. Un diccionari digital és actiu durant un període de temps indeterminat, i aquesta inestabilitat és un element negatiu de cara a la confiança que hi dipositen els usuaris.

Al costat de l'estabilitat, els diccionaris digitals tenen dificultats amb relació a l'actualització, perquè llevat d'algunes excepcions [14], la majoria de diccionaris especialitzats no fan explícita ni la freqüència amb què s'actualitzen, ni el temps de vida que tenen. Si un diccionari digital es construeix com un producte obert, cal que doni alguna referència explícita de l'actualització de les dades, perquè la informació que ofereix pot canviar gairebé a temps real. Expressions com ara "Darrera actualització", o bé la data de creació i la de la darrera modificació són algunes de les referències més habituals que els diccionaris proposen.

Els diccionaris digitals que tenen una versió prèvia impresa són, lògicament, més estables que els concebuts exclusivament per ser consultats per Internet. Per això, l'actualització dels diccionaris concebuts d'inici per ser consultats a Internet és encara més necessària. Així mateix cal actualitzar les dades que componen el diccionari, i de manera especial els vincles que contenen.

Qualsevol diccionari té molts punts en comú amb l'hipertext, si l'hipertext es concep com una forma alternativa d'organitzar la informació, en aquest cas lexicogràfica. Els diccionaris són, per tant, productes ideals per hipertextualitzar.

Però malauradament, no tots els diccionaris digitals són productes concebuts com a productes en línia. La majoria són simples digitalitzacions de productes impresos prèviament, o simplement versions en html de documents escrits en un tractament de text qualsevol, sense tenir en compte les possibilitats dels recursos digitals. Com a estàndard de qualitat d'un producte digital, la digitalització i la hipertextualitat dels diccionaris continua essent un tema pendent de la lexicografia actual.

Un tret dels diccionaris digitals, relacionat amb el caràcter evolutiu, és la interactivitat, que permet relacionar el lexicògraf amb els consumidors.

Aquesta mena de diccionaris ofereixen mecanismes per permetre la comunicació i la participació dels usuaris en la confecció dels diccionaris [15], però alhora han d'establir filtres per evitar l'addició indiscriminada de dades. Malauradament, la garantia de la fiabilitat d'aquests sistemes no sempre queda garantida en els sistemes actuals

El nombre d'entrades no és l'únic criteri usat per determinar la qualitat dels diccionaris digitals. Factors com ara l'autoria del diccionari, la delimitació d'usuaris i destinataris, l'adaptació dels diccionaris a les funcions lexicogràfìques, les vies d'accés a la informació, les estructures lexicogràfiques, l'actualització o la interacció són també punts importants per tenir en compte en la descripció i l'avaluació del panorama de diccionaris digitals especialitzats per la temàtica que, avui per avui, tenim disponibles a Internet.

En el moment actual, la lexicografia digital té grans perspectives, però li cal, encara, millorar des de diversos punts de vista. En aquest sentit, els diccionaris digitals haurien de ser més usables, haurien de generalitzar l'ús de les morfologies de la informació característiques de l'hipertext, haurien d'oferir garanties de fiabilitat i, en definitiva, s'haurien d'adaptar a les necessitats comunicatives dels usuaris per als quals es conceben.

Els diccionaris digitals especialitzats per la temàtica, finalment, presenten avantatges inqüestionables amb relació als seus homònims editats en paper, però alhora mostren alguns inconvenients que la pràctica lexicogràfica encara no ha resolt. I a totes aquestes qüestions caldrà dedicar recerques futures.

[2] Un exemple adequat d'aquesta mena d'informació es pot trobar a http://eubca1.eubca.edu.uy/diccionario/diccion.htm, un diccionari d'organització i representació del coneixement, de Marió Barité (Uruguay), en què l'autor es presenta amb referències explícites de la seva formació i experiència lexicogràfica.

[3] Un exemple adequat d'aquesta mena d'informació bibliogràfica es pot trobar a http://www.oftalmored.com/diccionario/ (dictionari d'oftalmologia) i també a http://www.ati.es/novatica/glosario/glosario_internet.html#electronic%20book (glossari d'internet).

[4] Un bon exemple es pot trobar a http://www.ati.es/novatica/glosario/glosario_internet.html, un glossari bàsic anglès-espanyol per a usuaris d'internet, de Rafael Fernández Calvo, en què la informació s'adapta a les necessitats dels destinataris amb un llenguatge planer per a la descripció, informació especialitzada amb mesura, formes lemàtiques alternatives per permetre l'accés a dades difícils, etc.

[6] Un bon exemple d'adequació dels diccionaris especialitzats atenent als objectius que es plantegen es pot trobar a http://www.ssa.gov/espanol/glossintro.html, un glossari de terminologia del Servei Social nordamericà, concebut per resoldre les dificultats de comunicació del personal que atén el públic hispà.

[7] Un exemple d'aquesta estructura sintètica es pot trobar a http://www.leeds.ac.uk/ifcc/PD/dict/spandict.html, diccionari de ciències de laboratori clínic.

[9] De manera habitual, la informació se sol recollir com en l'exemple que es troba a http://members.aol.com/translatrs/dictionaries/ins-ensp.html#E , diccionari d'assegurances.

[10] Entre les diverses mostres, destaquen per precisió i per qualitat els diccionaris bilingualitzats que l'editorial Kernerman edita conjuntament amb altres editorials. També se'n poden trobar exemples interessants a http://www.wordreference.com, diccionari general d'orientació sincrònica.

[11] Com es pot observar a http://www.wordreference.com, i també a http://mx.education.yahoo.com/reference/dict_en_es/english/, en què l'accés a la informació es presenta a mode de volum d'enciclopèdia.

[12] Cal destacar, però, que algunes comunitatss han desenvolupat recursos lexicogràfics especialment adequats en aquest sentit. Un exemple interessant es pot trobar a http://www.sign-lang.uni-hamburg.de/Projekte/plex/start.htm, que ofereix un diccionari de llengua de signes alemanya.

[14] Un exemple de referència explícita d'actualització es pot trobar a http://www.doctorproaudio.com/doctor/diccionario.htm, diccionari bilingüe d'àudio professional.

GELPÍ, Cristina. Diccionarios del español en internet. Biblio 3W, Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Universitat de Barcelona, nº 189, 1999. [http://www.ub.es/geocrit/b3w-189.htm]

GELPÍ, Cristina. El estado actual de la lexicografía: los nuevos diccionarios. In MEDINA GUERRA, A. M. (coord.), Lexcografía española. Barcelona: Ariel, 2003.

NIELSEN, Sandro, Lexicographical Basis for an Electronic Bilingual Accounting Dictionary; Theoretical Considerations [en línia] http://www.sprog.asb.dk/sn/lexicographicalbasis.htm [20 maig 2004]

WERNER, Reinhold, El problema de la equivalencia en los diccionarios bilingües especializados. Diccionarios y lenguas de especialidad. V Seminario de Lexicografía Hispánica (Jaén, 21 al 23 de noviembre de 2001) In AHUMADA LARA, I. (ed). 2002.

Ficha bibliográfica:

GELPI, C. Diccionarios digitales especializados por la temática: estado actual y perspectivas. Geo Crítica / Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2004, vol. VIII, núm. 170-69. <http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-170-69.htm> [ISSN: 1138-9788]

Volver al índice del número 170 de Scripta Nova

Volver al índice de Scripta Nova

Menú principal