LA RECERCA UNIVERSITÀRIA SOBRE LA REFORMA AMBIENTAL URBANA. EXPERIÈNCIES DES DE L’ECOLOGIA SOCIAL

 

M. Àngels Alió
Departament de Geografia Humana
Universitat de Barcelona
alio@ub.edu

Gerard Jori
Departament de Geografia Humana
Universitat de Barcelona
gerardjori@gmail.com

---

La recerca universitària sobre la reforma ambiental urbana. Experiències des de l’ecologia social (Resum)

En el marc del seminari sobre “Les Societats Urbanes davant la Reforma Ambiental. Visions i Propostes al voltant de la Sostenibilitat”, realitzat a Barcelona el setembre del 2009, s’organitzà una sessió en la que diversos joves investigadors van exposar les seves recerques sobre la dimensió social dels problemes ambientals que genera l’actual model de funcionament urbà. Aquest article, que constitueix la introducció de la sessió, té per objectiu contextualitzar els treballs que es van presentar, una part dels quals es publiquen en aquest número monogràfic de Biblio 3W.

Paraules clau: recerca universitària, ecologia social, reforma ambiental urbana, participació ciutadana.

---

La investigación universitaria sobre la reforma ambiental urbana. Experiencias desde la ecología social (Resumen)

En el marco del seminario sobre “Las Sociedades Urbanas ante la Reforma Ambiental. Visiones y Propuestas en torno a la Sostenibilidad”, celebrado en Barcelona en septiembre de 2009, se organizó una sesión en la que diversos jóvenes investigadores expusieron sus trabajos sobre la dimensión social de los problemas ambientales que genera el actual modelo de funcionamiento urbano. Este artículo, que constituye la introducción a dicha sesión sesión, tiene por objetivo contextualizar los estudios que se presentaron, una parte de los cuales se publican en este número monográfico de Biblio 3W.

Palabras clave: investigación universitaria, ecología social, reforma ambiental urbana, participación ciudadana.

---

University research on urban environmental reform. Experiences from social ecology (Abstract)

As part of the seminar about "Urban Societies in front of Environmental Reform. Visions and Proposals regarding Sustainability”, held in Barcelona the month September 2009, we organized a session in which several young researchers presented their work on the social dimension of environmental problems generated by the current urban operation model. This paper, which is the introduction of the session, aims to contextualize these studies, some of which are published in this special issue of Biblio 3W.

Key words: university research, social ecology, urban environmental reform, citizen participation.

---

L’objectiu d’aquest número monogràfic de Biblio 3W és donar a conèixer una part de les investigacions presentades al taller de recerca que es va organitzar en el marc del seminari sobre “Les Societats Urbanes davant la Reforma Ambiental. Visions i Propostes al voltant de la Sostenibilitat”, realitzat a Barcelona el setembre de 2009. El denominador comú d'aquests treballs és la reflexió sobre la dimensió social de les problemàtiques ambientals que genera l’actual model de funcionament urbà. Es tracta de recerques que estan sent desenvolupades per joves investigadors vinculats a distintes ciències socials (geografia, sociologia, economia i psicologia), i totes elles van ser exposades en pòsters i explicades pels autors en una sessió específica del seminari.

Aquest article, que serveix d'introducció al número de la revista, es divideix en tres parts. En la primera es presenta el Grup de Geògrafs per a l'Ecologia Social (2GES), equip de recerca que organitzà el seminari i que està especialitzat en l’estudi de les relacions entre societat i medi ambient. En la segona part s’expliquen els seminaris realitzats pel 2GES, fent especial èmfasi en el que ens ocupa en aquesta publicació. Finalment, i de manera molt resumida, es presenta el taller de recerca del darrer seminari.

 

L’equip 2GES

El Grup de Geògrafs per a l’Ecologia Social (2GES) és un equip de recerca adscrit al Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona[1], que està especialitzat en l'estudi de les relacions socioambientals en les societats contemporànies, especialment, encara que no exclusivament, les associades a les realitats urbanes i al planejament ambiental. Els orígens del 2GES es remunten al 1996, si bé no es convertí en grup estable fins l’any 2000, quan va crear el Centre de Recursos per a l’Ecologia Social <http://www.ub.edu/cres/>, web en la que es donen a conèixer les experiències i activitats dels membres de l’equip.

Des d’aleshores ençà, l’element que ha donat coherència al treball desenvolupat pel 2GES és l’ecologia social, posicionament científic fonamentat per Murray Bookchin als anys seixanta que propugna la importància de les condicions socials en les interaccions entre societat i natura, de manera que els processos de resolució dels problemes ambientals han de considerar la implicació activa de les persones i grups socials involucrats en els mateixos. Per tant, i a diferència d’altres perspectives en les que el científic o el tècnic són els únics que descriuen i caracteritzen l’entorn que interactua amb la societat, l’ecologia social propugna un descobriment compartit entre els professionals –inclosos els científics– i la població amb la finalitat de desenvolupar, d’una banda, anàlisis crítiques de les relacions que les persones mantenen amb la natura, i, de l’altra, solucions encaminades a superar les contradiccions que presenten aquestes relacions.

Al llarg de la darrera dècada, el 2GES ha incidit en aquest plantejament seguint dos grans eixos de treball: la reforma ambiental urbana y les relacions entre ciència, política i societat.

Sota la denominació de reforma ambiental urbana s’agrupen un conjunt de propostes d’intervenció en el medi físic i social de la ciutat destinades a mitigar els processos de degradació ambiental que genera l’actual model de funcionament urbà. Tot i que hi ha distintes visions sobre l'abast que han de tenir aquestes propostes, totes elles reconeixen la importància dels instruments legals per a suscitar canvis en les actuals pautes de funcionament de les ciutats. Així, tal com afirma Daniel A. Coleman, la reforma ambiental urbana es concep com un procés de caràcter transicional a través del qual s’impulsen iniciatives de transformació en els distints sectors i escales mitjançant els instruments legals existents[2]. Les diferencies entre els plantejaments esdevenen a l’hora de considerar els factors que intervenen en aquest procés. A principis dels anys noranta, l’alemany Ekhart Hahn assenyalava que existeixen tres àmbits d’actuació que se superposen i complementen entre sí: 1) la tecnologia i el disseny urbà, 2) la democràcia de base i la comunicació ambiental, i 3) l’economia urbana i l’administració pública[3]. Enfront d’aquesta visió, que emfatitza el paper dels mecanismes “oficials” de la gestió municipal, es troben els plantejaments que preconitzen la importància de les iniciatives ciutadanes per a transformar les ciutats segons criteris ecològics.

Probablement, un dels reptes de la reflexió al voltant de la reforma ambiental urbana radica en articular adequadament aquestes dues concepcions. El 2GES, amb les seves recerques i treballs, ha intentat aportar coneixements que permetin avançar en aquesta direcció. L’any 1997 la directora de l’equip va coordinar un treball sobre els instruments del planejament local ambiental, que donà lloc a la publicació del llibre Cap a la reforma ambiental urbana. Aportacions des de la metodologia de les ecoauditories municipals (1997)[4], obra en la que per primera vegada a Catalunya s’exposaren amb claredat els criteris teòrics i metodològics que han de guiar l’elaboració de programes d’acció local per a la millora de la qualitat ambiental dels municipis. Posteriorment, entre 1998 i 1999, es va dur a terme un projecte pilot sobre la participació ciutadana per a l'aplicació de l'agenda 21 local als municipis de l'àrea de Barcelona. Aquesta recerca es va complementar amb una publicació titulada Per viure bé nosaltres i les generacions que vindran (1999)[5], l’objectiu de la qual és proporcionar diverses eines per al disseny de polítiques municipals orientades al desenvolupament local sostenible, emfatitzant la importància de la implicació i la participació de la ciutadania en la definició, execució i control d’aquestes polítiques.

L'experiència obtinguda amb aquests dos treballs ha permès al 2GES aplicar metodologies participatives en tres municipis de la regió metropolitana de Barcelona sobre la base d’un coneixement profund de les característiques de la participació ciutadana en aquest àmbit. La primera d’aquestes experiències tingué lloc els anys 2002 i 2003, quan l’equip s’encarregà de la realització de l’Auditoria Ambiental de Pallejà. El mateix 2003 va continuar aprofundint en aquesta figura del planejament coordinant el programa de participació ciutadana de l’Auditoria Ambiental de Masquefa. Finalment, a partir del 2005 s’encarregà de l’elaboració de l'Auditoria Ambiental de Sant Sadurní d'Anoia, a partir de la qual es van generar propostes per al Pla d'Ordenació Urbana Municipal, que aleshores estava en procés de preparació[6].

Les auditories ambientals municipals van aparèixer a finals dels anys vuitanta a Anglaterra i constitueixen un dels principals instruments de la política local per a la millora de la qualitat ambiental a escala municipal. A més, des de mitjans dels noranta, en alguns països les auditories es plantegen com el primer pas vers la realització de l’agenda 21 local ja que estableixen les estratègies bàsiques del projecte ambientalista del municipi, especialment pel que fa a la transformació del sistema político-administratiu i dels instruments de planejament. Així mateix, les auditories són una eina fonamental per afavorir la implicació de la població en el procés de transició de la política local ja que, en principi, totes les etapes del procés auditor s’han d’articular amb diferents mecanismes de participació ciutadana: debats, enquestes, entrevistes, etc.[7]

A partir del 2005 el tema de les relacions entre ciència, política i societat va adquirir una gran rellevància per al 2GES, ja que el grup desitjà consolidar l’experiència en l’organització de processos participatius fent explícits alguns dels aspectes teòrics inherents als mateixos. Aquest tipus de preocupacions va portar, d’una banda, a intensificar els vincles amb alguns dels moviments ciutadans que estaven més actius en el panorama ecologista català, i, de l’altra, a constituir un taller de la ciència sobre temes ambientals per tal de facilitar les relacions entre la ciutadania i el món universitari. Els tallers de la ciència, traducció catalana de les science shops, aparegueren a Holanda a la dècada dels setanta. Tot i que no existeix un model únic, es poden definir com a grups d’acadèmics que proporcionen coneixements científics gratuïts a col·lectius ciutadans sense ànim de lucre[8]. El taller de la ciència que manté el 2GES té per finalitat bàsica obrir canals de diàleg, debat i col·laboració entre la universitat i els ciutadans implicats en reivindicacions de caràcter ambiental. D’aquesta manera, l’equip reitera el seu compromís de fer partícip al conjunt de la societat dels beneficis que es deriven del coneixement científic.

El 2GES és membre de la xarxa Living Knowledge, que agrupa a tallers de la ciència d’arreu del món. Això ha permès al grup presentar dues síntesis dels seus treballs als congressos organitzats per aquesta xarxa els anys 2005 i 2007 a Sevilla i París respectivament[9], i publicar a la revista de l’organització un article sobre el procés participatiu impulsat amb motiu de l’elaboració de l’Auditoria Ambiental de Sant Sadurní d’Anoia[10].

Entre els distints projectes desenvolupats pel 2GES dins d’aquest segon gran àmbit temàtic, cal destacar l’elaboració d’una base de dades de mobilitzacions ciutadanes de caràcter ambiental aparegudes a Catalunya entre els anys setanta i l’actualitat, treball que ha permès extraure algunes conclusions sobre el paper de les mobilitzacions en la formació i difusió del discurs social que s’articula al voltant de la sostenibilitat[11]. Els membres de l’equip també han treballat per tal d’afavorir la implicació de la ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic i la crisi energètica, organitzant un procés de consulta ciutadana que donà com a resultat noranta-tres propostes per afrontar ambdós reptes[12]. Actualment, s’està desenvolupant un projecte de recerca que té per objectiu estudiar la formació de la cultura de la sostenibilitat a Catalunya a partir de l’anàlisi dels manifestos produïts per organitzacions ambientalistes. 

 

L’organització de seminaris

Un dels trets més característics del 2GES és l’organització periòdica de seminaris en els que es donen a conèixer els projectes de recerca en curs, i on es presenten i comenten estudis d'altres experts interessats en els mateixos temes. Els antecedents d'aquests seminaris es troben en sessions específiques de caràcter intern que l’equip va realitzar entre els anys 1999 i 2004, i en les quals els membres del grup i els especialistes amb els que es col·laborava presentaven l’estat de les seves recerques. A partir del 2005 es considerà oportú donar una projecció externa a aquestes sessions, difonent la seva realització entre estudiants i professors universitaris, tècnics de l’administració municipal i ciutadans sensibilitzats per les problemàtiques ambientals. Va ser així com el 2GES començà a organitzar seminaris que, pel fet d'estar adreçats als estudiants universitaris, possibilitaven incorporar la temàtica de la participació ciutadana en les competències curriculars de la Universitat de Barcelona. Fins el moment s’han realitzat cinc d’aquests seminaris: ”Experiències de Col·laboració entre Ciutadania i Recerca Universitària” (2005), “Planejament Ambiental i Participació Ciutadana” (2006), “Dinàmiques Participatives en el Planejament Ambiental i de les Ciutats” (2007), “Planejament Participatiu i Medi Ambient” (2008) i “Les Societats Urbanes davant la Reforma Ambiental. Visions i Propostes al voltant de la Sostenibilitat” (2009).

En el primer d’aquests seminaris intervingueren diversos professors amb experiència en el camp de les relacions ciència-societat i en l’aplicació de metodologies que promouen la participació dels ciutadans en la recerca científica[13]. L’acte va permetre constatar que s’està produint un procés d’apropament entre la ciutadania i la universitat, motivat tant per l’aparició en certs cercles acadèmics d’un viu interès pels plantejaments i les expectatives de les poblacions implicades en els objectes de recerca, com per la voluntat de determinats segments ciutadans de participar activament en la producció del coneixement científic. Tanmateix, en el seminari van aflorar les limitacions d’aquest procés, atès que la cultura científica dominant continua menystenint la possibilitat que la ciutadania s’involucri en la recerca científica.

Els següents tres seminaris es van centrar en la teoria i les metodologies de la participació ciutadana aplicada al planejament ambiental. En ser la primera vegada que s’impartia un curs específic sobre aquesta matèria a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, el seminari del 2006 tingué un caràcter introductori, i es dedicà, bàsicament, a la definició de conceptes, l’exposició dels diversos models de participació ciutadana i la presentació dels dos instruments bàsics de l’urbanisme ecològic –les auditories ambientals municipals i les agendes 21 locals–, sobre els quals l'equip ja tenia sòlids coneixements. Així mateix, es realitzà una sessió pràctica consistent en un simulacre de taller participatiu per a l’elaboració d’una auditoria ambiental, en el qual els estudiants havien d’adoptar el paper de veïns involucrats en associacions ciutadanes. En la sessió de clausura del seminari es desenvolupà un interessant debat entre tots els assistents en el que es va concloure que la reflexió col·lectiva avalada per un equip d’experts contribueix a fer patents les implicacions mediambientals de les decisions que afecten al territori, i també permet difondre entre la comunitat els conceptes i els plantejaments sobre els que es fonamenta el principi de la sostenibilitat.

En els seminaris de 2007 i 2008 es reforçà la dimensió pràctica amb l’organització de sessions en les que intervingueren representants d’associacions i col·lectius ciutadans que havien plantejat reivindicacions relacionades amb les implicacions ambientals del planejament urbà i territorial[14]. Aquestes sessions es van concebre com espais de diàleg entre els col·lectius i els estudiants assistents, i serviren de marc per a la preparació i exposició del treball que aquests havien de realitzar, consistent en l’elaboració de propostes per a alguna de les associacions participants. D’aquesta manera, es va pretendre introduir als estudiants en les metodologies del treball científic que obren vies a la implicació ciutadana. Les intervencions de les entitats en ambdós seminaris foren extremadament enriquidores. Entre d’altres coses, llurs representants coincidiren en el fet que l’actual planificació urbana i territorial es troba en una fase de crisi motivada per la manca de sensibilitat dels tècnics i representants polítics vers les propostes que emanen de la ciutadania, així com per a la seva escassa comprensió de la dimensió ambiental de les actuacions urbanes.

Després d'aquests seminaris el 2GES ha seguit mantenint relacions amb els col·lectius ciutadans que hi van participar. Així, recentment, dos membres de l’equip han publicat un assaig d’interpretació de les seves reivindicacions a la llum de les formulacions teòriques de la reforma ambiental urbana[15]. Entre d’altres coses, el treball posa de manifest que en l’actualitat la preocupació de la població urbana per temes com els espais verds, els equipaments públics o el patrimoni urbà s’insereix en un nou marc d’expectatives ciutadanes en les quals la qualitat ambiental ha passat a ocupar un lloc molt destacat.

Amb l’organització del seminari de 2009, que és el que ens ocupa en aquest número monogràfic de Biblio 3W, el 2GES ha refermat el seu compromís de suscitar espais de debat entre el món acadèmic i la ciutadania, ja que diferents representants d’associacions i col·lectius ciutadans intervingueren en les distintes sessions de les jornades (Quadre 1). El seminari tingué una durada de dos dies (28 i 29 de setembre) i es desenvolupà a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Comptà amb el suport organitzatiu i econòmic de la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat, a qui volem agrair públicament la seva col·laboració. També van contribuir a l’organització de l’esdeveniment la Universitat de Barcelona i el Departament de Geografia Humana.

 

Conferència: Sustainable housing. Strategies for existing and new buildings based on 25 years of experiences and visions from Denmark Michael S. Jorgensen (Technical University of Denmark) Taula Rodona: La cultura de la sostenibilitat i les ciutats Participa: Mercè Girona (Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus), Raül Valls (Centre per a la Sostenibilitat Territorial), M. Àngels Alió (Universitat de Barcelona) i Jaume Cendra (Universitat Politècnica de Catalunya) Modera: Enric Pol (Universitat de Barcelona) Taula Rodona: Quin paper per a l’habitatge? Participa: Vicenç Casals (Universitat de Barcelona), Eva Fernández (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona), Llorenç Planagumà (Ajuntament d’Olot) i Antoni Solanas (Col·legi Oficial Arquitectes de Catalunya) Modera: Liliana Fracasso (Universitat de Barcelona) Taller: La participació dels ciutadans Participa: Liliana Fracasso (Universitat de Foggia), Alex Casademunt (Universitat Autònoma de Barcelona), Mercè Tatjer (Universitat de Barcelona), Eva Fernández (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona), Ana Menéndez (Associació de Veïns de La Satalia) i Oriol Granados (Centre d’Estudis de Montjuïc. Modera: M. Àngels Alió (Universitat de Barcelona) Relatoria: Eric Fernàndez (Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat) Taller: Les ciutats davant el repte energètic Participa: Michael S. Jorgensen (Technical University of Denmark), Joaquim Corominas (Universitat Autònoma de Barcelona), Daniel Gómez (Asociación para el Estudio de los Recursos Energéticos), Joan Martí (Plataforma No a la MAT), Jaume Morrón (Ecologistes en Acció) i Sergi Saladié (Universitat Rovira i Virgili) Modera: Joaquim Sempere (Universitat de Barcelona) Relatoria: Gerard Jori (Universitat de Barcelona) Taula Rodona: Ciutats, economia i natura Participa: Salvador Rueda (Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona), Xavier Carceller (Generalitat de Catalunya), Antonio Scotti (Cambium) i Helena Perxacs (Universitat de Barcelona) Modera: Jordi Sargatal (Biòleg) Taller: Exposició de recerques Participa: Laia Peidro, Eva Morera, David Peña, Joan Ramon Ostos, German Llerena, David Dueñas, Mª Rosa Bonet, Angela Castrechini, Carmen de la Madrid Coordinen: Jordi Segalàs (Universitat Politècnica de Catalunya) i Enric Tello (Universitat de Barcelona)

 

El seminari fou concebut com una trobada interdisciplinària en la que especialistes provinents de diferents camps del coneixement poguessin dialogar amb ciutadans preocupats pel futur ambiental de les ciutats. El principal objectiu era debatre sobre el medi ambient urbà, amb especial referència a Catalunya, i definir alguns criteris d’intervenció per a la transformació de les ciutats atenent a la dimensió ambiental. Pensem que era necessari realitzar unes jornades d’aquestes característiques perquè el camí cap a la sostenibilitat que ha d’afrontar la societat actual requereix forçosament de l’aplicació de mesures a escala municipal. A més a més, donat que aquest trànsit cap a la sostenibilitat local serà un procés complex, caldrà fer aflorar el màxim nombre possible de veus i punts de vista. És a dir, serà precís integrar el coneixement no expert en la planificació i gestió ambiental ja que els mecanismes tradicionals de la ciència i la política són incapaços de desvelar la diversitat de dimensions i perspectives que engloba el procés.

A més de la conferència inaugural, pronunciada per Michael S. Jorgensen, professor de la Universitat Politècnica de Copenhaguen especialitzat en temes ambientals i membre fundador de la xarxa europea de tallers de la ciència[16], l’esdeveniment va incloure la realització de taules rodones i tallers[17]. Les primeres, centrades en temes específics, foren concebudes com a àmbits de debat entre acadèmics, tècnics municipals i representants d’entitats ciutadanes implicades en els distints vessants de la reforma ambiental urbana, mentre que l’objectiu dels tallers era presentar i debatre actuacions o projectes concrets que s’estan duent a terme a Catalunya. A més, un dels tallers serví per a que un seguit de joves investigadors exposessin les seves recerques.

 

Les recerques presentades al seminari

Fins aquí hem explicat l’interès del 2GES per la reforma ambiental urbana i la voluntat del grup d’afavorir la implicació de la ciutadania en el planejament i la recerca ambientals. Deturem-nos ara en les aportacions que es van presentar al taller de recerca, que tingué dos formats complementaris: la presentació dels treballs en pòsters[18], que varen romandre exposats durant tot el seminari, i la seva explicació en una sessió especifica en la que els autors van poder debatre llurs propostes amb el públic assistent. Els treballs presentats en aquesta sessió, que oferí una bona panoràmica de l’estat de la recerca sobre la reforma ambiental urbana, són els següents (amb asterisc assenyalem les recerques que es publiquen en aquest número monogràfic):

• M. R. Bonet, A. Castrechini, M. Sahagún i R. Zapata. La nova plaça Lesseps als diaris. Informe de seguiment.
• David Dueñas Gil. El repte de la governança dels riscos ambientals. El cas del polígon químic i petroquímic de Tarragona.*
• Germán Llerena, Mariona Espinet, Aitana Martín-Aragón i Kevin Fisher. El parc rural de la Torre Negra, una oportunitat per Sant Cugat per... mirar cap una altra direcció.*
• Eva Morera. La terminologia i difusió de la reforma ambiental urbana.
• Joan Ramon Ostos Falder. Els fluxos d'aigua a Barcelona (1717-2008). Abastiment i consum d'aigua en l'evolució del seu metabolisme urbà.*
• Laia Peidro. La transició cap a la prevenció: models de gestió i recollida de residus domiciliaris a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
• David Peña Caballero. Vulnerabilitat urbana davant la hipòtesi de la crisi energètica a l'Àrea Metropolitana de Barcelona: estudi preliminar.*

Una característica comuna de tots els treballs és que es refereixen a realitats locals, fet que posa de manifest la importància d’aquesta escala per a la reflexió i l’anàlisi dels fenòmens ambientals, que no per generals deixen de tenir una dimensió concreta. La qual s’expressa en llocs i persones, en aquest cas les ciutats i els seus habitants, formant un conjunt socioespacial que, paradoxalment, és alhora el desencadenant i la solució d’alguns dels principals problemes ambientals del nostre temps.

Concretament, el treball de Juan Ramon Ostos es situa en la perspectiva de la història ambiental urbana i constitueix una anàlisi de cicles llargs basada en sèries documentals. Com es veurà, l’autor reconstrueix i caracteritza l’evolució de l’abastiment i consum d’aigua a Barcelona des de principis del segle XVIII fins a l’actualitat, mostrant l’existència de dues grans etapes: una primera, que es prolonga fins els anys 1960, en la que els cabals subministrats no deixen d’augmentar, i una segona en la que presenten una tendència a la baixa, canvi que es relaciona, entre d’altres factors, amb l’aparició de nous comportaments socials tendents a l’estalvi de l’aigua.

La dimensió social del medi ambient, amb les seves implicacions polítiques, es posa especialment de manifest en les recerques que van presentar Laia Peidro, David Dueñas i Mª Rosa Bonet i A. Castrechini. La primera tracta sobre la gestió dels residus urbans a l'àrea metropolitana de Barcelona; la segona sobre l’encaix de la governança en la gestió pública; i la tercera sobre la remodelació de la plaça Lesseps de Barcelona. Aquests tres treballs suposen importants aportacions des de la perspectiva de l'anàlisi de les institucions públiques com a fornidores dels instruments necessaris per a transformar les ciutats segons criteris ecològics, així com de la seva capacitat per dissenyar i aplicar mecanismes de participació ciutadana en els processos de decisió referents a les intervencions urbanes que cal dur a terme.

Precisament, un dels aspectes més rellevants del taller és que es va posar de manifest la necessitat que la ciutadania actuï com a impulsora de la reforma ambiental urbana. Concretament, dues de les recerques, la de German Llerena i altres i la d’Eva Morera, comparteixen la idea que els moviments ciutadans són un dels motors del canvi de la cultura i la política ambientals. En el primer cas es tracta d’un treball sobre el parc rural de la Torre Negra (Sant Cugat del Vallès), espai de gran valor natural y monumental que, després de més de quinze anys de reivindicació ciutadana, disposa d’un marc legal de protecció. Per la seva banda, Eva Morera realitza una aproximació a la terminologia de la reforma ambiental urbana sorgida dels moviments socials, posant de relleu que existeix un ecologisme urbà que disposa d’una base conceptual pròpia.

Finalment, el tema de la vulnerabilitat de les poblacions davant els problemes ambientals contemporanis està present en la recerca de David Peña, que efectua una aproximació a la vulnerabilitat socioeconòmica front la hipòtesi de la crisi energètica a l’àrea metropolitana de Barcelona. El treball estableix quins són els municipis que presenten vulnerabilitats més elevades, i permet dissenyar un escenari de futur en el qual s’incrementaran els constrenyiments per a l’accés de la població als llocs de treball i als serveis.

 

Notes