Josep Oriol Bernadet (1811-1860) i la seva aportació a la ciència, la tècnica i l’arquitectura del segle XIX.

Palabras clave: arquitectura industrial, historia de la ciencia, historia de la técnica, biografía, Can Ricart, Barcelona, Poblenou.

Key words: industrial architecture, history of science, history of tecnhique, biography, Can Ricart, Barcelona, Poblenou.

El debat que ha tingut lloc en les darreres setmanes sobre la conservació del recinte industrial de Can Ricart, al Poblenou de Barcelona, ha significat una presa de consciència sobre els grans valors d'aquest conjunt, que és defensat per una plataforma cívica anomenada Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum Ribera Besòs format per una agrupació d'associacions veïnals que compten amb el suport de la Universitat de Barcelona i d'altres institucions culturals i cíviques.

Es tracta d'un moment important en la represa d'un moviment cívic en defensa del patrimoni, que s’ha activat davant dels errors que estan cometent polítics i tècnics en les actuacions del Pla del 22@, una iniciativa ben concebuda però molt mal gestionada, especialment pel que fa a l'important patrimoni industrial que existia en el sector del Poblenou.

A més dels valors arquitectònics que el conjunt de Can Ricart segueix tenint, i que en justifiquen la conservació, ara sabem que en la seva construcció intervingueren dos grans figures de l'arquitectura del segle XIX: l'arquitecte Josep Oriol Bernadet i el mestre d'obres Josep Fontseré i Mestres.

En aquest article hem intentat reconstruir la biografia i l'obra de Josep Oriol i Bernadet per tal de donar suport científic i documental a la tasca que realitzem des de l'esmentat Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum Ribera Besòs.

Josep Oriol i Bernadet nasqué a l'Alfar (Girona) el 1811 i morí al balneari de Les Escaldes (Andorra) l'any 1860 afectat per una malaltia que havia contret deu anys abans a causa de les emanacions de les llacunes romanes. Fou enterrat al cementiri de Villeneuf de Fleuri i el 1863 les seves despulles es traslladaren a Espanya.

Fill d'una família de senzills artesans, realitzà a partir dels dinou anys estudis d'arquitectura a l'Escola de la Junta de Comerç, on fou deixeble de l'arquitecte Antoni Cellés i del reconegut matemàtic Onofre Jaume Novellas, que va ser el seu professor de matemàtiques. A més, consta que seguí cursos de francès i italià, de física i química i d'arquitectura civil acompanyats de dibuix, amb especial formació en perspectiva i paisatge.

El reconeixement envers els seus mestres, així com la sòlida formació adquirida en les classes de l'Escola de la Junta de Comerç, es manifesten en les dedicatòries d’algunes de les seves obres. Una de les seves primeres publicacions, La aritmética de las escuelas y del comercio y el álgebra mercantil, editada el 1839, està dedicada al que considera el seu preceptor, Onofre Jaume Novellas:

"Dedicado a nuestro preceptor (....) demostrando nuestro agradecimiento por habernos iniciado con tanto esmero en los principios de la ciencia de la cantidad".

Anys després, en la introducció de la seva obra Tratado completo de dibujo lineal, publicada el 1850, es dirigeix al director de la Junta de Comerç amb les següents paraules:

"Bajo la protección de V.S. seguí los cursos de matemáticas, francés, italiano, física, química y arquitectura civil como también el estudio del Dibujo de la figura y de la perspectiva y paisaje; en estas clases fuí recogiendo las noticias necesarias para aprender luego durante mi destino de catedrático de matemáticas y arquitectura civil en Tarragona, los principios y la práctica del Dibujo lineal, de este arte tan cultivado en los países estrangeros donde es mirado como el más breve claro y preciso idioma de artesanos y artistas".

Tots aquests estudis facilitarien la seva carrera d'arquitecte, i obtingué el títol d'arquitecte acadèmic per la Real Acadèmia de San Fernando de Madrid el 15 d'agost del 1833.

Entre el 1834 i 1836 participà amb Antoni Cellés i el mestre d'obres Josep Mestres i Gramatges en l'aixecament dels testimonis de la muralla romana, de la qual en restituïren el perímetre. Poc després, el 6 d'abril del 1836, fou nomenat catedràtic de Matemàtica per la Societat Econòmica d'Amics del País de Tarragona.

Fou membre de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya des del 31 de desembre del 1835, i en va prendre possessió a primers de gener del 1836. En aquesta institució ocupà diversos càrrecs (membre de la Comissió de Correcció d'Estil, director de la Secció de Ciències Fisicomatemàtiques, bibliotecari, tresorer, vicepresident), essent elegit president el 26 de novembre del 1857. També fou membre de la Societat d'Amics del País de Barcelona i València.

Entre 1842 i 1856 fou arquitecte municipal de Sabadell. A més de la seva faceta d'arquitecte, també ocupà els càrrecs d'agrimensor i de director de Camins Veïnals.

Més endavant, passà a ser professor de l'Escola de la Junta de Comerç, on el 1841 fundà la càtedra de Dibuix Lineal. Fou professor de la Universitat literària de Barcelona de 1845 a 1851, any en què s'integrà en el claustre de professors de la recent creada Escola d'Enginyers Barcelonesa.

El 1849 era, com a resident al carrer Hospital núm. 20, un dels vint-i-tres arquitectes censats a la Guía General de Barcelona de M. Sauri i J. Matas. Fou contemporani de Miquel Garriga i Roca, amb el qual mantingué una gran amistat, d'Antoni Rovira i Trias, de Josep Mas i Vila i de Francesc Daniel i Molina, per citar alguns dels arquictectes més reconeguts amb els quals col·laborà en alguns projectes.

Viatjà per diferents països europeus amb la finalitat de conèixer les novetats científiques i tècniques que s'hi desenvolupaven. Entre els seus viatges hem de destacar la visita a l'Exposició Universal de Londres del 1851 com a comissari regi, així com les estades a Bèlgica, Suïssa, Alemanya i Itàlia, d'on recollí molts elements artístics i tècnics per als seus projectes.

Josep Oriol Bernadet formà part de la generació de científics i tècnics progressistes de mitjan segle XIX que establiren lligams entre la ciència i els sectors més dinàmics d'una societat que en aquells moments començava a experimentar els canvis estructurals que acompanyaven a la Revolució Industrial. Al llarg de la seva vida desenvolupà una gran tasca científica, tècnica i aplicada, sense oblidar les seves aportacions al món de la literatura, ja que fou arquitecte, matemàtic, agrimensor, científic, poeta i autor de textos de divulgació.

Un dels fills de Josep Oriol i Bernadet fou l'enginyer de mines Ramon Oriol i Vidal (Barcelona 1847- Madrid 1898), qui desenvolupà una important tasca a l'Escola de Mines de Linares, Palència i Madrid; participà en el traçat del ferrocarril miner de Lleó a Gijón, publicà nombrosos treballs i recerques geològiques i dirigí la Revista Minera, de la qual en fou propietari des del 1883 amb el títol de Revista Minera, Metalúrgica y de Ingenieria [1]

En primer lloc, ens hem de referir a la important i amplia tasca científica i acadèmica d'Oriol Bernadet en el si de les principals institucions acadèmiques, científiques i tècniques de la Barcelona de mitjan segle XIX.

Als vint-i-cinc anys inicià la seva carrera com a professor de Matemàtica a la Societat Econòmica d'Amics del País de Tarragona; continuà la tasca docent a Barcelona com a catedràtic i director de l'Institut de Barcelona establert a la universitat

Aviat es vinculà a l'Escola de la Junta de Comerç, de la qual va ser el primer catedràtic de Dibuix Lineal. El 1851, en constituir-se l'Escola Industrial Barcelonesa, s'hi integrà com a professor de Dibuix Lineal [2]

La seva tasca docent fou molt intensa i sempre va estar marcada per la inquietud pedagògica i didàctica, i per aplicar la ciència al món del treball i de la producció industrial. En aquest sentit mostrà sempre una gran preocupació per la formació tècnica en dibuix, aritmètica i matemàtiques de les classes treballadores. En especial el dibuix tenia per a ell una gran importància; a la portada dels Elementos de geometría y dibujo lineal para uso de las escuelas primarias estampà aquesta cita de Matter: "El Dibujo es un objeto de pan y de industria para el pueblo; por esto debe dedicarse en lo sucesivo al estudio del Dibujo Lineal". I a la introducció d'aquesta mateixa obra escrivia: "Día vendrá en que tan razonado estudio ocupará la atención de nuestros fabricantes, de nuestros artesanos y artistas, y entonces, solo entonces, podrán competir sus artefactos con los que a tan caro precio nos vienen del extrangero" (figura 1).

El 1835 el seu mestre Onofre Novellas (1787-1849) avalà l'entrada de Josep Oriol i Bernadet en l'Acadèmia de Ciències i Arts, i presentà un informe favorable sobre la memòria que havia elaborat i que tractava de deduir de les lleis de l'òptica la teoria del clarobscur de la pintura. Aquesta memòria seria publicada poc després por l'Acadèmia [3], i eproduïda anys desprès a les pàgines del Boletín Enciclopédico de las Nobles Artes.

Durant els vint-i-quatre anys de permanència com a membre d'aquesta institució científica, Josep Oriol Bernadet participà molt activament en tots els debats i treballs científics llegint sis memòries referides a les seves especialitats de l'Aritmètica, les Matemàtiques i la Geometria, a més de l'Art. Fou encarregat dels elogis necrològics dels acadèmics Onofre Novellas i Melchor Prat, i intervingué en diferents comissions i informes tant de caràcter tècnic com arquitectònic.

Com s’ha assenyalat anteriorment, aquesta tasca científica tingué una amplia aplicació docent i pedagògica, ja que Josep Oriol Bernadet es preocupà de divulgar i difondre els coneixements de Matemàtiques, Aritmètica i Àlgebra, així com de Dibuix lineal, mitjançant un seguit de publicacions destinades tant als alumnes de les seves classes de la Junta de Comerç com als de l'ensenyament secundari en els instituts integrats aleshores a la universitat, sense oblidar les escoles primàries.

Publicà més d'una vintena d'obres sobre Aritmètica, Geometria, Matemàtiques, Àlgebra mercantil i Tenidoria de llibres, Dibuix lineal i Arts i Oficis. D'algunes d'aquestes obres, com El tratado de aritmètica, que segons el biògraf del Diccionario Europeo- Americano Espasa, "fue la obra primera de este género publicada en España", n'arribaren a fer una trentena d'edicions. Algunes de les seves obres s'editaren fins a finals del segle XIX.

Fundà la revista Boletín de las Nobles Artes, el primer número de la qual es publicà el 1846. Tal com ha assenyalat Josep Mª Montaner, Josep Oriol i Bernadet fou l'ànima d'aquesta publicació, que segons consta en el seu primer número estava redactada per "una reunión de arquitectos", però que restava oberta a d'altres professionals, especialment a mestres d'obres i agrimensors.

El contingut del Boletín Enciclopédico de las Nobles Artes sobrepassava el món de les arts plàstiques i artístiques per endinsar-se en les preocupacions per l'ordenació del territori, la conservació de monuments, els avenços tècnics aplicats a la indústria i fins i tot en els debats ciutadans sobre qüestions d'ordenances municipals o la qualitat de les noves construccions d'edificis tant públics com privats que aleshores s'aixecaven a Barcelona.

També es va preocupar d’informar puntualment sobre la legislació i els debats que interessaven i preocupaven a arquitectes, mestres d'obres i agrimensors, que en aquells anys van veure afectades les seves competències professionals en el camp de les obres públiques en donar l'Estat àmplies atribucions al recent creat Cos d'Enginyers de Camins.

Josep Oriol i Bernadet participà, juntament amb Miquel Garriga i Roca, en aquesta polèmica, i en aquest sentit, a més d'escriure alguns articles al Boletín, envià a la Revista de Obras Públicas una interessant proposta d'unificar els estudis preparatoris d'arquitecte i enginyer civil seguint el model francès [4]

D'altra banda, aquesta revista mostrà en els seus orígens una vocació que superava els límits de Catalunya per interessar-se en les novetats constructives –ponts de ferro, ferrocarrils, nous edificis d'equipaments– i pels problemes urbanístics –aixecament de planimetria, tasca dels agrimensors– d'altres ciutats espanyoles, alhora que es distribuïa mitjançant una xarxa de representants a nombroses províncies.

En les seves pàgines apareixen, també, nombroses referències a novetats tècniques i industrials d'arreu d'Europa, que tindrien un major pes en el volum II, aparegut el 1847. Aquest segon volum, conservat a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, porta un títol que val la pena reproduir, ja que explícita clarament la intenció de l'obra:

Enciclografía de la Industria, Artes y Oficios, o sea recopilación de los adelantos de la industria y de las artes, tanto en España como en el extrangero. Periódico científico-práctico útil a toda clase de manufactureros, fabricantes, mayordomos, a los arquitectos, ingenieros militares, civiles, de minas, navales, etc., a los mecánicos, artistas, obreros y a todas las personas que se dedican a las artes industriales. Continuación del Boletín Enciclopédico de Nobles Artes redactado por una sociedad de artistas prácticos e industriales[5].

Novament es reafirma l'orientació inicial del Boletín fundat per Josep Oriol Bernadet de conciliar el món de les arts i el món de la ciència i de la tècnica. El seu contingut té ja en el volum II una clara orientació científica i tècnica aplicada, tractant de posar a l'abast del món de la producció industrial novetats relatives als processos de fabricació i manufactura d'una amplia gamma d'articles (tints, xarols, calderes de vapor, etc.). També continuava informant puntualment sobre qüestions relacionades amb l'art, l'arquitectura i l'urbanisme, així com els nous mitjans de transport, particularment el ferrocarril.

En primer lloc ens hem de referir al projecte que presentà el 16 de juliol de 1833 a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid per tal d'assolir el títol d'arquitecte [6]. Per a obtenir el títol els aspirants havien de presentar una instància i certificacions de bona conducta moral i política, i mostrar la seva dedicació durant dos anys a la pràctica de l'arquitectura civil i tècnica certificada pel seu mestre, alhora que presentaven la memòria facultativa i els plànols del projecte. Si obtenia un dictamen favorable passava a un exercici presencial on havia de mostrar la seva capacitat de dibuixar un tema arquitectònic. Posteriorment, es defensava el projecte i el dibuix "de sobte" i s’havien de superar diverses proves de coneixements tècnics i disciplinaris com ara Aritmètica, Geometria, Matemàtiques i Projeccions. Josep Oriol Bernadet superà brillantment totes les proves i fou aprovat per unanimitat, i la junta examinadora expressà en l'acta "la distinguida nota de que se hizo acreedor este joven profesor para sus ulteriores miras y graduación"[7]

Josep Oriol Bernadet presentà com a projecte el disseny d'un "Teatro para una capital capaz de 2.500 personas con todos los accesorios correpondientes y cuya forma exterior sea a la manera de los teatros antiguos y la interior adecuada a nuestros usos". Es tractava d'un edifici exempt simètric de forma el·líptica ubicat enmig d'una plaça porticada on havien de confluir quatre amplis carrers per on arribaven tant els que anaven a peu com els que anaven en carruatge. La façana destaca per la composició monumental amb la utilització dels ordres clàssics (figura 2).

Com es desprèn de la memòria que acompanyava el projecte, Josep Oriol Bernadet reflexionà sobre les característiques constructives interiors per tal d'aconseguir una bona acústica i visibilitat tot projectant, així doncs, un escenari semicircular.

La rellevància d'aquest projecte radica, segons J.M. Balsalobre, en "la invenció i delineació d'un nou llenguatge en el disseny del teatre, així com en la gran monumentalitat del conjunt"[8]

En segon lloc, ens hem de referir a la seva tasca com arquitecte. Una part de la seva obra, que segons Josep Mª Montaner fou la més important, es desenvolupà a Sabadell, d'on fou arquitecte municipal i on traçà el seu primer pla d'Eixample (1847) i construí l'Hospital i casa de Beneficiència (1842-1856)[9]

Com a arquitecte de professió lliure fou autor d'un bon nombre de projectes vinculats als nous avenços tècnics i socials del món de la indústria, la medicina, les noves tecnologies de la comunicació i el transport, sense oblidar la seva participació en la formulació arquitectònica dels nous i innovadors requeriments sociosanitaris de la societat del seu temps.

És coneguda la seva intervenció, si més no, en els tres projectes més importants d'establiments de tipus medico-higienico-assistencial de Catalunya. Aquests projectes implicaren no solament la modernització i renovació d'unes practiques mèdiques i assistencials sinó també l'aplicació d'un nou llenguatge arquitectònic que els convertí en construccions que es varen situar a nivell dels millors d'Europa.

Aquestes construccions avalen la connexió entre Josep Oriol Bernadet i les principals figures mèdiques catalanes de mitjan vuit-cents com els especialistes en hidroteràpia Manuel Arnús i Josep Llobet i Vallosera, i els metges alienòlegs Antoni Josep Pujades i Emili Pi i Molist.

La primera d'aquestes obres fou l'abans citat l'Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell construït entre 1842 i 1847, al qual seguiren dues obres emblemàtiques de l'arquitectura d'aquells anys, el Balneari de la Puda de Montserrat i l'Institut Mental de la Santa Creu (figura 3).

Destaquem, en primer lloc, el projecte de balneari de la Puda de Montserrat (Esparreguera), projectat el 1846. Aquest balneari dirigit aleshores pel metge M. Arnús esdevingué, malgrat que del projecte d'Oriol Bernadet només se n’edificà la meitat, el primer edifici modern de nova planta d'aigües mineromedicinals de Catalunya i d'Espanya, ja que el balneari Rius de Caldes de Montbui –fins aleshores el més important de Catalunya– no va ser modernitzat fins al 1853 per M. Garriga i Roca [10], mentre que el nou complex dels Banys de Carratraca a Màlaga –un dels més antics d'Espanya– projectat el 1849, no s'inaugurà fins al 1855 [11]

Josep Oriol Bernadet projectà un conjunt de gran envergadura composat per tres cossos dos laterals i un central. A la dreta i a l'esquerra del cos central se situaven els edificis dedicats a galeries de banys i estances dels banyistes; a la part central de l'edifici un gran cos en forma de cúpula permetia situar la biblioteca, un saló de reunions amb tribuna per a presidència, habitacions destinades als membres la Junta i als reis, així com cafè i una galeria per l'orquestra. Completava el conjunt una construcció separada de planta octogonal que es dedicava a capella per a 300 persones, un vestíbul, cor, dues tribunes i sagristia [12]. Aquest complex balneari superà la capacitat econòmica de la Societat d'Aigües de la Puda", que el 1858 acabà arrendant el balneari, posant com a condició la continuació de les obres segons el plànol projectat per Josep Oriol Bernadet.

El dibuix del pintor Claudio Lorenzale inserit a la guia de la Puda de Montserrat publicada el 1847 pel Dr. Manuel Arnús [13], explicita clarament aquesta voluntat de dotar a l'estació d'aigües sulfuroses de la Puda d'un establiment que havia de figurar com un dels millors d'Europa [14] (figura 4).

En segon lloc, volem destacar un dels seus projectes més coneguts, que és el de l'Hospital Mental de la Santa Creu en el terme de Sant Andreu del Palomar. Aquest nou conjunt hospitalari es dissenyà en relació amb la llei de beneficència pública del Trienni liberal promulgada el 1821 i restablerta el 1836 que disposava que els Hospitals de dements i malalts mentals estiguessin separats dels altres hospitals i que s'evitessin els maltraments. A Barcelona aquestes disposicions trobaren aviat ressò entre la classe mèdica més il·lustrada i fins i tot entre les mateixes autoritats [15]

En el si de l'Hospital de la Santa Creu es va debatre la qüestió de com atendre els malalts mentals, i com que fins aleshores una part d'ells eren portats a la casa d'orats de l'Hospital de la Santa Creu i algunes masies del Pla, es decidí bastir un nou i modern centre.

Josep Oriol Bernadet col·laborà molt estretament amb el reconegut metge Dr. Emili Pi i Molist. Amb ell viatjà l'any 1854 per diferents països europeus per tal de visitar els hospitals psiquiàtrics més avançats d'Europa occidental (França Suïssa, Alemanya, Holanda i Bèlgica) i establir el model a aplicar a Barcelona que l'Hospital encarregà a Josep Oriol Bernardet el 1857 [16]

Aquest hospital, plantejat com una institució d'avantguarda per la teràpia dels alienats, segons la ciència frenopàtica, ha estat considerat una obra culminant de la ciència del seu temps, i se n’ha destacat la fascinant funcionalitat del seu disseny arquitectònic.

Malauradament la sobtada mort de Josep Oriol Bernadet el 1860 deixà el conjunt sense direcció, i aquest fet, juntament amb la manca de recursos, endarrerí la construcció. Finalment, la primera pedra es posà el 1886 i s'inaugurà el 1888, tot i que els primers malalts no hi arribarien fins quatre anys després.

A més de dissenyar aquestes grans construccions, Oriol Bernadet intervingué en els debats i discussions sobre projectes arquitectònics i normes edificatòries. Sostingué polèmiques amb alguns arquitectes de Madrid sobre els projectes presentats per construir un manicomi model a la capital; participà, així mateix, el 1848, en una Comissió que dictaminà sobre les millores que havien d'introduir-se en les edificacions de Barcelona per tal de conciliar la comoditat, l'ornat i la solidesa amb la salubritat [17].

Tingué, també, una important actuació com a arquitecte d'obres particulars. Malgrat la seva intensa ocupació acadèmica i científica i la seva vida no massa llarga, intervingué a Barcelona en una vintena d'edificis d'habitatges arreu de la ciutat vella tant en reformes com d'obra nova en les quals deixa la seva empremta estilística. Entre aquestes obres destaca la reforma de la casa de Miquel Garriga i Roca al carrer Molas realitzada el 1857 [18]

Cal destacar, també, d'altres activitats com a arquitecte, com fou la seva actuació en peritatges d'expropiació forçosa com el de la finca de Joaquim Fiter de Roca afectada per l'obertura del carrer Princesa en la qual intervingué conjuntament amb Francesc Daniel i Molina [19]

Aportació a l'ordenació del territori

La seva dedicació com agrimensor i director de camins veïnals, a més d'arquitecte, possibilità la seva dedicació a tasques d'ordenació del territori en uns anys de fortes transformacions arran de l'inici de la construcció de la xarxa de ferrocarril, la millora de la xarxa de camins i carreteres, així com de l'aprofitament de les potencialitats del territori per a noves activitats agrícoles i per activitats fabrils.

Podem destacar la seva participació en la construcció de dues línies de ferrocarril, la de Barcelona a Granollers i la Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. Aquest tram ferroviari projectat pel l'enginyer Pere Andres i Puigdollers el 1850, i que el 1854 arribà ja a Montcada, comptà amb la direcció d'obres de Josep Oriol Bernadet, mentre que els treballs d'explanació foren adjudicats a l'enginyer Ildefons Cerdà.

Respecte a l'ordenació el territori tingué també una notable participació en el planejament de nous nuclis. El 1847 i com a arquitecte municipal de Sabadell projecta l'eixample de Sabadell, i a Barcelona participà el 1854 en un projecte de noves alineacions al barri d'Hostafrancs on s'havia d'ubicar una fabrica de foneria i lampisteria [20]

Intervingué en l'ordenació de regadius a la zona del delta del Llobregat, aspecte poc conegut del qual tenim referència al plànol "Proyecto de un canal de riego para 6.000 mojadas de tierra ( 444.554 fanegas) a la derecha del término de Molins de Rey, San Vicente dels Horts, Semboi y Prat..." signat el 25 de juny del 1845 [21]

La seva vinculació al món de la indústria

L'obra de Josep Oriol Bernadet no es limità, tanmateix, als aspectes fins ara ressenyats. Com a home del seu temps i de la seva ciutat d'adopció, Barcelona, visqué ben a prop la intensificació de la revolució industrial dintre les muralles. No es limità, però, a ser-ne observador sinó que participà activament en el debat sobre els problemes que generava l'excés d'instal·lacions de vapors a la ciutat, alhora que fou un dels primers dissenyadors de fabriques fora muralles en què s'introduïren les noves tecnologies del moment.

L'Informe sobre vapores de l'Acadèmia lliurat el 10 de març de 1845 traspua l'esperit industrialista dels acadèmics i de l'Acadèmia, amb respostes que tracten de conciliar els interessos industrials considerats interessos socials i la salut pública [23]

D'altra banda, dintre d'aquesta mateixa visió industrialista, Josep Oriol i Bernadet, conscient de la necessitat de disposar de tècnics preparats per aplicar les innovacions científiques i tècniques a la producció industrial, es preocupà també per aconseguir per a la capital catalana la creació d' una Escola Superior d'Enginyers. En aquest sentit desplegà juntament amb altres professors de l'Escola de la Junta de Comerç una gran activitat per a implicar a institucions barcelonines en defensa de l'Escola Industrial que creada el 1851 havia estat suprimida el 1855; precisament aquest mateix any, la Junta de catedràtics agraí públicament Josep Oriol Bernadet i el professor de la Càtedra de Maquinaria de la Junta de Comerç Hilarion Bordeje i Piña haver estat artífexs del pronunciament de la Corporació municipal en demanda d'estudis tècnics superiors a la ciutat [24]

Pel que fa a la seva activitat com a projectista d'instal·lacions industrials coneixem, pel moment, la seva intervenció directa en dues fabriques al Pla de Barcelona. Una a Sant Martí (Can Ricart) i l'altra a Hostafrancs, a més de petites intervencions en instal·lacions de vapors dintre muralles [25]

La fàbrica d'estampats de Can Ricart fou projectada per Josep Oriol Bernadet l'any 1853. Es bastí per encàrrec de l'industrial i important home de negocis Jaume Ricart per ubicar-hi la secció d'estampats de cotó que formava part del complex fabril de la seva empresa que disposava de filatura al Raval (carrer de les Tapies- Sant Oleguer) i de teixit a Manresa [26]

Tot i que fins ara no s'ha localitzat la planimetria de conjunt de tot el recinte disposant només del dibuix de la façana – que en aquells anys era l'única documentació gràfica obligatòria per a concedir el permís d'obres-, la trajectòria professional de Josep Oriol i Bernadet, la planimetria posterior de Josep Fontseré i Mestres (1866), i l'acurat i precís dibuix de Catelucho (1888) contrastats amb la situació actual del recinte fabril, ens permet afirmar que l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet projectà tot el conjunt, tot i que aquest s'anà completant al llarg del segle XIX, però sense perdre mai de vista, i amb total fidelitat, a la referència compositiva inicial del seu projectista (figura 5).

Figura 5
Fabrica de Can Ricart. Dibuix de la façana por Josep Oriol Bernadet, 1853

Font: AMDSM, Obres Particulars

En el conjunt de la fabrica Ricart hem de destacar, també, la composició simètrica de totes les naus del conjunt i molt especialment de la nau principal perfectament en acord amb l'arquitectura d'influència neoclassicista del moment. En ella destaca el cos central d'obertures simètriques tal com apareix en el dibuix de la façana del projecte inicial del 1853. Les altres naus així com tota l'estructura de les diverses construccions del recinte mantenen avui -encara que amb lleus modificacions- l'alçada i la disposició de buits i obertures del disseny original. Els treballs de recerca en diversos arxius i documentació en arqueologia industrial en curs ens han permès reconèixer en detall tant els elements estructurals interiors com els compositius exteriors.

Malauradament, les grans obres que projectà Josep Oriol Bernadet es malmeteren amb el pas del temps. La Puda, resta des de fa anys tancada i en runa mentre que l'Hospital Mental de la Santa Creu ha sofert greus mutilacions restant-se només una petita part. Per tant, Can Ricart és actualment una de les poques obres d'aquest reconegut arquitecte i científic que encara es manté totalment en peu i que guarda l'estructura i els trets estilístics originals, tot i aixoplugant d'ençà la dècada del 1920 diverses activitats econòmiques tant del sector industrial com del sector cultural.

El 1854, un any després del projecte per a la fabrica de Jaume Ricart, Josep Oriol i Bernadet signà un altre projecte de tipus industrial. Es tractava d'un edifici per a Josep Nogués i Compañia destinat a foneria de metall i lampisteria. Les instal·lacions ocupaven en aquest cas, d'un ampli recinte amb forma de paral·lelogram que s'ubicava a la part Oest de la carretera de la Creu Coberta, probablement prop de l'actual plaça d´Erenni; l'edifici presentava una composició simètrica a partir d'un eix central amb 14 obertures laterals i un cos sobresortit a cada extrem amb 5 obertures d'arc de mig punt.

Els seus biògrafs assenyalen, també, la seva participació en la direcció d'obres de vàries fabriques per treballar amb la força hidràulica del Canal de la dreta del Llobregat [27]

Durant la va vida professional, mantingué sempre una actitud de defensa del patrimoni, que, en alguns casos, anava unida a la defensa de l'arquitectura i a la crítica dels enginyers que no eren sensibles al patrimoni. Una actitud que queda clara en el comentari que realitzà en les pàgines del Boletín Enciclopédico:

"Tenemos entendido que uno de los ingenieros de caminos ha opinado en un dictámen que en razón al estado ruinoso de aquel monumento histórico no había más remedio que echarlo abajo. También sabemos que el arquitecto D. José Oriol Mestres en otro dictámen ha sido de parecer que a toda costa debía conservarse aquel importante recuerdo de los romanos, librándolo por medio de un entendido restauro de la ruina que tal vez le amenaza. Ignoramos hasta qué punto ha estado en su derecho el ingeniero para relacionar sobre una obra que nada tiene que ver con la integridad del puente y que pertenece exclusivamente al dominio de las nobles artes; pero no podemos menos que asegurar que razones de mucho peso ha debido tener el Sr. Mestres para apoyar su opinón, pues en el mero hecho de tratarse de la conservación de un monumento tan importante como el que nos ocupa, no habrá necesitado más que recordar la práctica que en esta materia se halla establecida en todos los países en que los ingenieros de caminos no se ocupan de archos triunfales. Por nuestra parte, felicitamos al arquitecto informante por haber sabido sostener en este punto la sólida posición en que le colocó su cometido, al mismo tiempo que nos atrevemos a indicarle que por el honor de su profesión y para gloria suya, fuera muy conveniente que diese publicidad a su dictamen"[28]

Finalment, abans d'acabar aquesta breu ressenya biogràfica de Josep Oriol Bernadet hem de destacar la seva contribució al món de l'art i de les lletres, tot i que reduïda, força impressionant en un científic i tècnic amb nombroses publicacions i obra construïda com a professional de l'arquitectura i de l'urbanisme. En aquest sentit és coneguda la seva activitat coma poeta en publicar algunes poesies al diari barceloní El Imparcial i escriure una oda a Isabel II amb ocasió de la solemne inauguració de la Societat Filharmònica de Barcelona de la qual era membre [29]

La trajectòria científica de Josep Oriol Bernadet i la seva destacada aportació a la història de les Matemàtiques a Catalunya ha estat reivindicada des de la Història de la Ciència, des de l' Enginyeria i de les Ciencies Econòmiques i Empresarials [30]

Al mateix temps, la seva tasca com a mestre de vàries generacions de dibuixants i de mestres d'obres així com la seva aportació a l'arquitectura catalana de grans conjunts beneficosanitaris i industrials de mitjans segles XIX ha estat des de fa anys reconeguda per arquitectes com Josep Mª Montaner, Ignasi Solá-Morales, i per diferents metges i historiadors de la Medicina.

D'altra banda, els treballs d'un grup d'investigadors del patrimoni industrial descobriren ja a l'any 2000 l'autoria de Josep Oriol Bernadet a Can Ricart [31] i , juntament amb les recerques que des de dos anys ençà duem a terme en el marc del Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum Ribera Besos, ens han permès recuperar l'aportació destacada d'aquest important arquitecte acadèmic català a la historia de l'arquitectura industrial de Catalunya [32]

La lluita per la defensa d'aquest recinte es veu ara reforçada pel coneixement de la personalitat cientificoacadèmica i professional del seu autor, i a més per ser l'únic recinte industrial de mitjan segle XIX (1853) i d'aquesta tipologia que resta en peu a Sant Martí i a Barcelona.

Can Ricart resulta encara més emblemàtica si tenim en compte que, tal com alguns autors han posat de manifest, és escassa la participació d'arquitectes en la construcció d'edificis industrials fins els anys 1870 [33]. En el que es refereix a Barcelona, l'examen dels projectes de construcció de fabriques al Raval a mitjans segles XIX permeten comprovar que només tres arquitectes apareixen com a dissenyadors d'edificis industrials fàbriques ( Josep Boixareu, Joan Vila i Francesc Vila ), mentre que la majoria foren dissenyats per mestres d'obres [34]

Tot això dóna encara major rellevància a la intervenció de Josep Oriol Bernadet el 1853 en el projecte de la fàbrica de la família Ricart, d'altra banda una indústria altament innovadora en el seu moment en introduir l'estampació mecànica moguda a vapor de les teles de cotó.

Per tant, la personalitat del seu autor i de la seva obra i l'interès patrimonial historicoartístic i arqueologicoindustrial del recinte de Can Ricart exigeix el màxim respecte i la conservació de la totalitat d'aquest conjunt fabril [35]. Els arguments documentals i gràfics que hem donat, així com l'opinió de diferents experts, són suficientment convincents.

Després d'analitzar-ne de forma aprofundida la documentació i el treball que hem efectuat, qualsevol expert en una vista al recinte pot apreciar el gran valor d'aquest conjunt. Resulta inexplicable, per tant, que un diputat del Parlament de Catalunya s'hagi atrevit a donar la següent opinió, per cert, l'única opinió que algun polític català ha expressat públicament i per escrit sobre el tema:

"Una visita a aquest espai ens mostra un entorn altament deteriorat, de difícil recuperació. No fóra més interessant per al Poble Nou esmerçar recursos en altres llocs?"[36].

Aquesta afirmació, expressada enmig d'altres afirmacions de caràcter més que dubtós, es fa sense cap referència documental ni opinió d'experts autoritzats de la pròpia administració municipal, com podria ser el Servei Patrimoni Històric-Artístic de la ciutat de Barcelona o de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, que oficialment encara no s'han pronunciat sobre el tema.

Sense cap dubte, opinions de polítics com el senyor Ferran són molt perilloses per al patrimoni de la ciutat, en especial en moments d'intenses transformacions urbanístiques que estan malmetent l'important patrimoni i el paisatge de Barcelona i d'arreu de Catalunya.

[1]Enciclopedia Universal Europeo-Americana, Madrid: Espasa s.v. "Oriol Bernadet".

[2] Lusa Monforte. La creación de la Escuela Industrial Barcelonesa (1851), p. 17 ; i Lusa Monforte.Documentos de los primeros años de la Escuela Industrial Barcelonesa (1851-1855), p. 4.

[5]Boletín... vol. II, Barcelona: Imprenta de la Prosperidad de Roberto Torres, 1847.

[8] Balsalobre García 1998, p. 86 i ss.Aquesta autora en fa un anàlisi molt detallat i reprodueix la planta i l'alçat de l'edifici.

[21]Aquest plànol apareix referenciat amb el número 446 en el treball de M. Diaz-Marta Pinilla.

[26] Sobre la trajectòria empresarial de la família Ricart vegeu: Cabana1992-1994, p. 66-61, i més recentment Sola, A. 2004 p. 214-17.

[33] Sobrino 1996, p.139; vegeu també Capel 2005 (cap. 12 "La morfología de los edificios industriales")

[34] Artigues, J, i F. Mas amb la col·laboració de Xavier Sunyol i Maria José Calvo 1992.

[35] Per a més detall vegeu els arguments i les propostes que es fan en els dos treballs del Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum Ribera-Besòs 2005 a y b; aquests arguments han estat valorats molt positivament pels historiadors de la Ciència i de la Tècnica de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya, que dirigeix el professor Guillermo Lusa, vegeu Valentines Álvarez 2004.

[36] Joan Ferrán, diputat del PSC al Parlament, Actual, dijous 5 de maig del 2003, p. 11. L’article porta l'expressiu títol "Darrere Can Ricart", que al·ludeix d'un bon començament a les intencions ocultes que hi ha darrere la campanya de salvamenti conservació del recinte.

AJC: Arxiu de la Junta de Comercio, Barcelona
AMAB: Arxiu Administratiu Ajuntament de Barcelona.
BAB: Biblioteca Ateneu Barcelonès.
BC: Biblioteca de Catalunya, Barcelona.
BN: Biblioteca Nacional, Madrid.
CLR: Cercle de Lectura de Reus.
COAC: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona.
IMH: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut Municipal d'Història, Barcelona.
RACAB: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
UAB: Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.
UPC: Universitat Politècnica de Catalunya, Fons Històric de la Escola d'Enginyers, Barcelona.
UPF: Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.

1851 Disposicions per dur a terme el decret del 4 i 8 de setembre de 1850 sobre escoles industrials i de comerç. Conté fulls de serveis o curriculum de professors i treballadors: Josep Roura i Estrada, catedràtic de Química;... Hilarión Bordeje, de Maquinària;... Josep Oriol i Bernadet, de Dibuix Linial;... Alexandre Novellas, de Matemàtiques; Pere Roqué i Pagani, de Química aplicada, i altres treballadors. (45f)

-Lligall C, Caixa 133, núm. 1 - 4, (R. 8853), Escoles de Dret Mercantil, Dibuix Lineal, Taquigrafia i Economia Política, anys 1814 - 1849

1840-1849 Notes i acords de la Junta i de la Comissió d'Escoles respecte de l'establiment d'una classe de Dibuix Lineal adherida a l'escola de Nobles Arts, proposada per Valentí Esparó. Memòria presentada per Josep Oriol i Bernadet. Notes i esborranys sobre el reglament. Cartes de Oriol i Bernadet sobre el llibre de text que està escribint per a ús dels seus alumnes. Oriol i Bernadet demana diversos objectes per a la seva classe de Dibuix Lineal. Notes sobre l'obra d'Oriol i Bernadet Elementos de Geometría y Dibujo Lineal. Anotacions i esborranys de diversos anys sobre horaris, pressupostos, col•leccions de làmines comprades a París, col•lecció de cossos geomètrics, alumnes, exàmens i peticions de material del director de l'escola de Dibuix. El cap superior polític de Tarragona demana una col•lecció de sòlids per a l'escola de Dibuix Lineal d'aquella ciutat. Peticions de Josep Oriol i Bernadet de més espai, un ajudant i material divers. (184f)

ORIOL BERNADET, José. Memoria sobre el claro obscuro de la pintura deducido de las leyes de óptica. Memoria leída en la Real Acadèmia de Ciencias y Artes de Barcelona el día 10 de febrero de 1836. Publicada en Boletín Enciclopédico de Nobles Artes, Barcelona, 1846, tomo I, p. 122 y ss, 133 y ss, 151 y ss, 167-68. (IMH)

ORIOL BERNADET, José. La Aritmètica de las escuelas y del comercio, y el álgebra mercantil. Por... Seguido de un apéndice sobre la contabilidad mercantil, por Antonio Guillén. Tarragona: Imprenta de Andres Granell, 1839-1840. 2 vols. (RACAB, UAB, UPC, UPF)

ORIOL BERNADET, José. Elementos de geometría y Dibujo lineal para uso de las escuelas primarias por.... Profesor de Matemáticas y Arquitectura Civil y Director de Dibujo Lineal por la Nacional Junta de Comercio. Barcelona: Imprenta de Joaquín Verdaguer, 1841.104 p. (UPC, IMH, COAC)

ORIOL BERNADET, José, en colaboración con Antonio Guillén. Tratado teórico práctico completo de Aritmètica, álgebra mercantil y teneduría de libros, Barcelona 1841. (Cit. por Elías de Molins, 1889-1895, s.v.)

ORIOL BERNADET, José. Memoria sobre las proyecciones geométricas de las sombras. Memoria leída en la Real Acadèmia de Ciencias y Artes de Barcelona el día 25 de mayo de 1842. (RACAB)

ORIOL BERNADET, José. Los rudimentos de Aritmètica, o sea las principales definiciones, tablas y reglas de esta ciencia: para uso de las escuelas de niños y niñas.. Barcelona: Imprenta de José Matas, 1842. 56 p. (BC, IMH) Ed. de 1847 cit. Elías de Molins, 1889-1895, s.v.; 2ª ed. Barcelona: Tomás Gorchs 1864. (IMH)

ORIOL BERNADET, José. Manual de Aritmètica para niños y niñas. Barcelona: Imprenta Constitucional, 1842. 216 p. (IMH)

ORIOL BERNADET, José. Tratado elemental completo de Dibujo lineal con aplicación a las artes, por D.... Arquitecto y director de Caminos vecinales, individuo de las Sociedades Económicas de Barcelona y Valencia y de otras corporaciones científicas, artísticas y literarias del reino, Catedrático de Matemáticas elementales de esta Universidad literaria, director de Dibujo lineal por la Junta de Comercio de Barcelona. Barcelona: Imp. de José Matas, 1843. XXXII + 528 p. + 18 láms. plegadas (IMH). 2ª ed. corregida y aumentada. Barcelona: Imprenta y Librería de Tomás Gorchs, 1850.. XII + 426 p. 19 hojas plegadas (BC, UPC, IMH); 3ª ed. 1856.

ORIOL BERNADET, José. Manual de álgebra para uso de las escuelas. Barcelona: Imprenta y Librería de José Matas, 1844. XVI + 286 p. (BAB, UPC)

ORIOL BERNADET, José. Manual de Aritmètica demostrada: al alcance de los niños. Barcelona: José Matas, 1845. V + 253 p. (UPC, IMH). 3ª edición, Barcelona: Imprenta Catalana, 1848, 236 p. (IMH); 8ª ed. Imprenta y Librería Politécnica de Tomás Gorchs, 1859. 240 p. (BC). 9ª edición, Barcelona: Imprenta de Tomás Gorchs,1861 (RACAB). 11ª edición, Barcelona: Imprenta de Tomás Gorchs, 1862. 240 p. (IMH); 12ª ed. Barcelona: Imprenta del Diario de Barcelona, 1869. 248 p. (BC). 13ª edición, Barcelona: Juan y Antonio Bastinos, 1877. 248 p. (IMH)

ORIOL BERNADET, José. Ejercicios de Aritmètica usual y comercial, para uso de las escuelas, colegios... Barcelona: [Imprenta de la Agencia General de Barcelona, a cargo de Don Joaquín Sardañons], 1846. (BN)

ORIOL BERNADET, José. Elementos de geometría y Dibujo lineal para uso de las escuelas, colegios e institutos. Segunda edición enteramente refundida y aumentada. Barcelona: J. Bosch, 1846. 144 p. + 1 lám. Plegada (IMH); 3ª edición, 144 p + 3 láms. Plegadas. (IMH)

ORIOL BERNADET, José. Del origen de los órdenes de Arquitectura y en especial del orden dórico. In Boletín Enciclopedico de Nobles Artes nº 11,Tomo I Barcelona 1 de setembre de 1846.

ORIOL BERNADET, José. Asignatura de matemáticas elementales: curso 1º: Programa que ha formado el profesor de dicha asignatura D. José Oriol y Bernadet para la enseñanza de la misma en el curso de 1847 a 1848. Barcelona: Imprenta de Tomás Gorchs, 1847. 24 p. (RACAB)

ORIOL BERNADET, José. Asignatura de matemáticas elementales: curso preparatorio: Programa que ha formado el profesor de dicha asignatura D. José Oriol y Bernadet para la enseñanza de la misma en el curso de 1847 a 1848. Barcelona: Imprenta de Tomás Gorchs, 1847. 15 p. (RACAB)

ORIOL BERNADET, José. Elementos de geometría y Dibujo lineal para uso de las escuelas, por... 2ª ed. enteramente reformada y aumentada. Barcelona: Catalana de J. Bosch, 1847 144 p., 3 láms dobl. (UPC)

ORIOL BERNADET, José. Elementos de geometría y Dibujo lineal para uso de las escuelas, colegios e institutos, por D...., agrimensor y arquitecto, Catedrático que fue de Arquitectura civil, por la Sociedad Económica de Tarragona... 3ª edición. Barcelona: Imp. Catalana de J. Bosch, 1847. 144 p., 3 láms dobl. (CLR, BN)

ORIOL BERNADET, José. Elementos de geometría y Dibujo lineal. Barcelona: 1847. (Cit. Elías de Molins, 1889-1895, s.v.).

ORIOL BERNADET, José. Las reglas de Urbanidad para niños y niñas, 3ª edición. Barcelona: [s.n.] 1848 (Imprenta Catalana a cargo de J. Bosch). 35 p. (BN)

ORIOL BERNADET, José. Memoria relativa a los estudios que el nuevo reglamento de la Escuela de Nobles Artes de San Fernando señala a los que se dedican a la carrera de Arquitectura. Memoria leída en la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona el día 27 de abril de 1848.

ORIOL BERNADET, José. Tratado elemental completo de Dibujo lineal, con aplicación a las artes. Segunda edición. Barcelona: Gorchs, 1850, XXII h + 426 p. con estampas. (BN, Cit. por Bonet Correa dir. 1980, nº 461)

ORIOL BERNADET, José. Los rudimentos de la Aritmètica. 7ª edición. Barcelona: Tomás Gorchs, 1850. (BN). 30ª edición s.l. s.n., 1867 (Barcelona. Imprenta del Diario de Barcelona). 56 p. (BN).

ORIOL BERNADET, José. Elogio de Don Onofre Jaime Novellas y Alavau, Ayudante de Náutica y Catedrático de Matemáticas Puras: leído en la sesión ordinaria celebrada en la referida Acadèmia [de Ciencias Naturales y Artes] en 13 de enero de 1850. Barcelona: Tipografía El Sol, 1850. 43 p. + 2 fols. sin numerar (BPA, CLR, RACAB, IMH)

ORIOL BERNADET, José. Manual de Aritmètica al alcance de los niños. 4ª ed. Barcelona: Tomás Gorchs, 1851. (BN)

ORIOL BERNADET, José. Memoria sobre las condiciones filosóficas y artísticas de los monumentos. Memoria leída en la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona el día 9 de marzo de 1854. (RACAB)

ORIOL BERNADET, José. Memoria sobre las columnas triunfales. Memoria leída en la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona el día 22 de noviembre de 1855. (RACAB)

ORIOL BERNADET, José. Elogio del ilustre señor don José Melchor Prat ... leido en la sesión pública celebrada por la Academia de Ciencias Naturales y Artes en 19 de octubre de 1856, por... Barcelona: Imprenta y Librería Politécnica de Tomás Gorchs, 1856. 36 p. (RACAB, UB)

ORIOL BERNADET, José. Manual de Aritmètica demostrada, al alcance de los niños. 5ª ed. Barcelona: Imp. y Librería Politécnica de Tomás Gorchs, 1859. (Cit. Elías de Molins, 1889-1895, s.v.). 9ª edición 1861. (RACAB)

ORIOL BERNADET, José. Memoria leida en la solemne apertura del curso académico de 1859 a 1860. Barcelona: Tomás Gorchs, 1859. 25 p. + 2 fols sin numerar + 2 fols. plegados (IMH, bajo la entrada de Instituto de Segunda Enseñanza de la Provincia de Barcelona.

ORIOL BERNADET, José. Memoria sobre los sistemas generales de enseñanza. Memoria leída en la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona el día 19 de octubre de 1860. (RACAB)

ORIOL BERNADET, José. Reglas sumarias de urbanidad para niños. 3ª ed. Barcelona: [s.n.] 1881 (Imprenta de J. Jepús) (BN)

ORIOL BERNADET, José. Manual de Aritmètica demostrada al alcance de los niños. 14ª ed. Revisada por D. José Giró y Roma. Aumentada con Nociones prácticas de Cálculo Mercantil por D. Luis G. Ferreras de Montaner. Barcelona: Juan y Antº Bastinos, editores, 1884. (Impr. De J. Jepús) (BN)

ORIOL BERNADET, José. La Gloria de las Bellas Artes españolas [Barcelona]: Imprenta de A. Brusi, s.f. 1 h. (BC)

ORIOL BERNADET, José. La Gloria de las Bellas Artes españolas. oda [Barcelona]: Imprenta de A. Brusi, s.f. 1 h. (BC). Publicada también en Boletín Enciclopédico de Nobles Artes, Barcelona, 16 agosto 1846, tomo I, nº 10, p. 159-160 (IMH)

PELOUZE, Secretos novísimos de artes y oficios. Obra traducida y aumentada por José ORIOL BERNADET, Barcelona, 1841. (Cit. Elías de Molins, 1889-1895, s.v.)

PI Y MOLIST, Emilio. Proyecto médico razonado para la construcción del manicomio de Santa Cruz de Barcelona conforme al cual ha levantado sus planos el arquitecto D. José Oriol y Bernadet. Barcelona: Imp. y Librería Politécnica de Tomás Gorchs, 1860. XXVII + 367 p. (IMH, BN, Fundació Uriach)

ARNÚS, M. Memoria sobre las aguas sulfurosas-termales d'Esparraguera en la provincia de Barcelona conocidas con el nombre de la Puda. Barcelona: Imprenta del Diario de Barcelona, 1863.

ARTIGUES, J, i F. MAS, amb la col·laboració de Xavier Sunyol i Maria José Calvo. Relació de fabriques del Raval, seges XVIII i XIX. Document provisional. Barcelona s.a. (1992). Policopiat.

BALSALOBRE GARCÍA, Juana María. Arquitectura teatral: la idealidad dibujada en Cataluña y censurada por la Acadèmia de San Fernando. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 1998, vol. XII, p. 85-108.

BASSIANA, Xavier, Martí CHECA i Jaume ORPINELL (coord.). Barcelona, ciutat de fàbriques/Barcelona, ciudad de fábricas. Barcelona: Nau Ivanow, 2000. 241 p.

BONET CORREA, Antonio (Dir), con la colaboración de J.E. GARCÍA MELERO, S. DIÉGUEZ PATAO, Y S. LORENZO FORNÍES. Bibliografía de Arquitectura, Ingeniería y Urbanismo en España (1498-1880). Madrid: Turner; Vaduz: Topos Verlag, 1980. 2 vols.

BONET CORREA, Antonio (Dir), Fátima MIRANDA y Soledad LORENZO. La polémica entre arquitectos e ingenieros en España, Siglo XIX. Madrid: Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos/Ediciones Turner, 1985. 432 p.

BOUZA, Jerónimo. Una visión progresista del desarrollo urbano: El "Informe sobre Vapores" de la Acadèmia de Ciencias de Barcelona. In
CAPEL, Horacio, LOPEZ PIÑERO, José María y PARDO TOMAS, José. Ciencia e Ideología en la Ciudad. I Coloquio Interdepartamental, Valencia 1991. Valencia: Generalitat Valenciana, Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, Valencia, vol. I, 1992, p. 243-255.

CABANA, F. Fabricants i empresaris. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 1992-94. Vol. II

CAPEL, Horacio. Rehabilitación y uso del patrimonio histórico industrial. Documents d'Anàlisi Geogràfica, Universidad Autonóma de Barcelona, nº 29, 1996, p. 19-50.

CAPEL, Horacio. La morfología de las ciudades. Vol. II. Aedes facere, técnica, cultura y clase social en la construcción de edificios. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2005. 656 p.

CAPEL, H. i TATJER,M. Reforma social, serveis assistencials i higienisme a la barcelona de final segle XIX (1876-1900). In ROCA, A. ( coord.). Cent anys de salut pública a Barcelona. Barcelona: Institut Municipal de la Salut-Ajuntament de Barcelona. 1991.

CORREDOR-MATHEOS, J. y Josep Maria MONTANER. Arquitectura industrial a Catalunya. Del 1732 al 1929. Barcelona: Caixa de Barcelona, 1984. 271 p.

ELÍAS DE MOLINS, Antonio. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Apuntes y datos. Barcelona: Imprenta de Fidel Giro: Imprenta de la Calzada, 1889-1895. 2 vols.

ESTRADA i PLANELL. G. La Puda un balneari al peu de Montserrat. Barcelona: Ajuntament d'Olesa-Kao Corporación. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989

GRUP DE PATRIMONI INDUSTRIAL DEL FÒRUM RIBERA BESÒS, Un patrimoni únic, un futur brillant, un model de fer ciutat. Can Ricart-Parc Central de Barcelona. Nou projecte. Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Universidad de Barcelona, 30 de abril 2005, vol. X, nº 580, http://www.ub.es/geocrit/b3w-580.pdf

GRUP DE PATRIMONI INDUSTRIAL DEL FÒRUM RIBERA BESÒS. Proposta de Pla Integral de Patrimoni Industrial de Barcelona. Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Universidad de Barcelona, 5 de mayo de 2005, vol. X, nº 581, http://www.ub.es/geocrit/b3w-581.htm

LUSA MONFORTE, Guillermo (Ed.). La creación de la Escuela Industrial Barcelonesa (1851). Barcelona: Escola Técnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Documentos de la Escuela de Ingenieros Industirales de Barcelona, nº 11, 2001 (Recensión de Mercedes Arroyo en Biblio 3W, Universidad de Barcelona, nº 360, http://www.ub.es/geocrit/b3w-360.htm

LUSA MONFORTE, G; ROCA ROSELL,A. Ciencia aplicada i industrialització a Catalunya. Les aportacions de Josep Roura i Estrada (1797-1860). In Memoria sobre vinos y su destilación sobre los aceites (1839). Barcelona: Escola Técnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 1997, p. XVII-XLIX.

MITJA i SARVISE, A. (dir.). Balnearis, Recursos minerals de Catalunya. Les aigües minerals. Barcelona: Associació Balneària- Generalitat de Catalunya, departament dIndústria, Comerç i Indústria, 1999.

MOLINA OLIVER, V. De la raó práctica. Les arrels històriques de l'Escola d'Empresarials de la universitat de Barcelona. Barcelona: Escola d'Estudis Empresarials, Universitat de Barcelona, 2000. 273 p. De la razón práctica. Las raíces históricas de la Escuela de Empresariales de la Universidad de Barcelona. Barcelona: Escola d'Estudis Empresarials, Universitat de Barcelona, 2000. 277 p.

MONTANER, J.Mª. La modernització de l'arquitectura a Catalunya, 1714-1859. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990. 831 p.

PI Y MOLIST, Emilio. Proyecto médico razonado para la construcción del manicomio de Santa Cruz de Barcelona conforme al cual ha levantado sus planos el arquitecto D. José Oriol y Bernadet. Barcelona: Imp. y Librería Politécnica de Tomás Gorchs, 1860. XXVII + 367 p. (IMH, BN, Fundació Uriach)

REAL ACADÈMIA DE CIENCIAS Y ARTES. Año académico de 1909 a 1910, CXLVII de la creación de este Cuerpo, CXI de su erección en Real Acadèmia. Nómina del personal académico. Barcelona: A. López Robert, Impresor (1910). 147 p.

RODRIGUEZ-SANCHEZ, J.A. Historia de los balnearios de la provincia de Malaga. Málaga: Diputacion Provincial de Málaga, 1994.

SOLA PARERA,A. Aigua, Indústria i fabricants a Manresa (1759-1860). Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 2004.

SOBRINO, Julián. Arquitectura industrial en España, 1830-1990. Madrid: Cátedra, 1996. 367 p.

TATJER MIR, M. Caldes de Montbui entre les viles termals catalanes i peninsulars. In AA.VV. Història termal de caldes de Montbui. Barcelona: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2002, p. 227-255.

VALENTINES ÁLVAREZ, Jaume. Pla de Protecció del Patrimoni Industrial del Poblenou. Quaderns d'Història de l'Enginyeria. Barcelona: Escola tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 2004, vol. VI, p. 313-315.

Ficha bibliográfica

TATJER, M. Josep Oriol Bernadet (1811-1860) i la seva aportació a la ciència, la tècnica i l’arquitectura del segle XIX.Biblio 3W, Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Universidad de Barcelona, Vol. X, nº 582, 10 de mayo de 2005. [http://www.ub.es/geocrit/b3w-582.htm]. [ISSN 1138-9796].

Volver al índice de Biblio 3W

Volver al menú principal