SOBRE LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA I ELS MARROQUINS A BARCELONA. COMENTARI BIBLIOGRÀFIC.

Marta Casas Castañé

Catalunya, com a important pol de concentració de riquesa dins d’Espanya, ha estat tradicionalment un país receptor d’immigrants, especialment durant la segona meitat d’aquest segle. Des de 1950 ha viscut importants onades migratòries que han permès el seu gran creixement demogràfic i econòmic. Aquests contingents d’immigrants, en un primer moment i en la seva major part, provenien de diferents llocs d’Espanya. A partir dels anys 70, però, la immigració de Catalunya canvia de signe i s’insereix gradualment, com la resta d’Espanya, en un procés més ampli a nivell europeu; els fluxos migratoris procedents de països no europeus (sobretot africans, asiàtics i sud-americans) van adquirint cada vegada més importància: es tracta d’una nova immigració econòmica.

A Catalunya aquests nous immigrants són majoritàriament d’origen nord-africà, sobretot marroquins (en aquest sentit, possiblement, van jugar un paper clau les relacions que s’establiren entre Espanya i Marroc a partir del protectorat). Tot i que les onades migratòries procedents de països “del sud” s’inicien ja als anys 60, no és fins més endavant, als anys 70, que coincidint amb les restriccions que els països centre-europeus imposen a la immigració i la promulgació de la Llei de drets i llibertats dels estrangers a Espanya, la immigració de procedència magribí es consolida en pràcticament totes les províncies catalanes.

En un primer moment, Catalunya, com la resta d’Espanya, és per als immigrants magribins només una zona de pas per accedir a altres països europeus (especialment França i Alemanya); de mica en mica, però, esdevindrà destí final dels immigrants, per la inaccessibilitat dels països amb més tradició d’immigració no europea (tot i el progressiu enduriment de la política d’estrangeria a Espanya a partir de finals dels 80). La ciutat de Barcelona, com a gran centre econòmic i social de Catalunya, esdevé un exemple paradigmàtic d’aquest procés migratori i de les conseqüències que se’n deriven.

La immigració estrangera i dins aquesta la d’origen nord-africà (essencialment marroquins) tant a Catalunya com a la resta d’Espanya ha estat, és i continuarà essent un tema d’actualitat, que desvetlla l’interès de l’opinió pública. L’objectiu d’aquest article és fer un breu comentari sobre part de la bibliogràfia existent sobre el tema i analitzar els diferents enfocaments i èmfasis.

La bibliografia consultada

La intenció d’aquest comentari no és fer un recull exhaustiu de la bibliografia existent. El material consultat i comentat només pretén ser una mostra significativa dels treballs publicats: llibres, monografies, articles i ponències centrats en la immigració estrangera i, d’una manera especial, en la immigració d’origen magribí. He deixat de banda articles d’opinió, cartes al director i seccions monogràfiques publicades en diaris i periòdics; també he deixat de banda la majoria de publicacions institucionals referents a disposicions jurídiques i polítiques. Amb tot, la recerca i comentari d’aquest tipus de bibliografia també seria interessant i ens podria aportar moltes dades.

Per consultar aquest material he fet un buidat dels títols que es troben a la xarxa de biblioteques de la Universitat de Barcelona i, posteriorment, he consultat la biblioteca del centre cultural Bayt al-Thaqafa de Barcelona. Presento vàries monografies i obres d’abast general sobre immigració estrangera, així com gran quantitat d’articles publicats en diferents revistes o actes de seminaris sobre el tema.

El primer interès d’aquesta recerca és l’estudi de la comunitat marroquí a Barcelona. Normalment, però, l’abast de les obres citades és més ampli i és molt difícil trobar bibliografia específica sobre aquest tema concret.

La bibliografia està dividida en dues parts. A la primera hi ha les publicacions que fan referència a la immigració d’origen estranger. En tots els casos, la població d’origen magribí és un dels col.lectius més observats, i dins d’aquest, la comunitat marroquí és la majoritària a tot l’estat (amb molt poques excepcions). A la segona part cito la bibliografia sobre la immigració musulmana/àrab/magribina/marroquina (a). Parteixo de la mateixa consideració prèvia: tot i que els col.lectius musulmans, àrabs o magribins no s’identifiquen només amb la població marroquina, sí que aquesta representa en tots els casos el col.lectiu més important.

Un primer comentari de la bibliografia

El criteri de classificació per a la presentació de la bibliografia(b) ha estat la divisió de les referències d’un nivell més general (immigració estrangera a Espanya, a Catalunya i a Barcelona) a un de més concret: marroquins (o magribins, àrabs, musulmans -veure nota (a)-) a Espanya, a Catalunya i a Barcelona. La bibliografia també inclou les referències de revistes, seminaris i altres publicacions citades que he cregut més interessants. Aquest primer comentari de la bibliografia es centra en l’anàlisi segons els temes. Per a la classificació dels diferents llibres i articles indico només els aspectes més destacats de cada publicació.

En primer lloc és destacable l’absència d’una monografia centrada específicament en la immigració marroquí a Barcelona, tot i la importància que aquest col.lectiu té a la ciutat. Les úniques publicacions que s’inscriurien en aquest àmbit són l’article de Teresa Losada sobre immigració àrabo-musulmana (90LOSADA, 1992) i el de Jordi Moreras sobre espais i dinàmiques comunitàries dels musulmans a Barcelona (91MORERAS, 1996). Hi ha també l’obra de Maria Roca, Àngels Roger i Carmen Arranz que fa un repàs de la situació a partir de vint-i-dues històries de vida a Marroquins a Barcelona: Vint-i-dos relats.(92ROCA et al, 1983). A part d’aquestes publicacions només hem trobat dos articles més que facin referència a l’àmbit estricte de la ciutat: una història de vida (89BOUABDALLAH, 1996) i un article sobre el consulat del Marroc a Barcelona i el seu registre de naixements (93YETANO, 1996).

Dins l’àmbit restringit de Barcelona, però referint-se als immigrants estrangers en un sentit més ampli hi ha dos llibres: Condicions de vida de la població d’origen africà i llatinoamericà a la Regió Metropolitana de Barcelona (46DOMINGO VALLS, 1995) i Informe sobre el treball social amb immigrants estrangers a la província de Barcelona (44BIOSCA, 1992). Hi ha també articles diversos que tracten diferents aspectes.

La resta de publicacions incloses a la bibliografia, com ja he comentat, estan dividides per àmbits. En la majoria de publicacions, tot i ser de caire general, hi ha al.lusions al col.lectiu marroquí de Catalunya i en especial de la província i/o l’àrea metropolitana de Barcelona. Fem un breu repàs de quins són els temes més tractats i els enfocaments més habituals.

Tot i que no són les obres que apareixen en major nombre, els llibres que donen una visió general de la immigració estrangera/marroquí en diferents àmbits i tracten el tema amb més profunditat, serien els primers a destacar (c) per la seva gran vàlua com a obres de consulta i referència. Com a monografies extenses que tracten el tema amb un gran rigor cal destacar CARRILLO (81992), COLECTIVO IOÉ (341992; 751994), DOMINGO VALLS (461995), GOZÁLVEZ PÉREZ (131995) i LÓPEZ GARCÍA (551993). Cal destacar també Atlas de la inmigración magrebí en España (70Taller de estudios..., 1996), una obra molt completa que comprèn articles diversos d’alguns dels autors més representatius. També hi ha alguns articles que intenten donar una visió general del tema: CANALS (451994), LOSADA (611993; 781988; 901992), PAJARES (391997), PROVANSAL (401989) i SOLÉ (521995).

Són destacables, igualment, algunes monografies. És especialment interessant per la seva profunditat i rigor Marroquíes en Viladecans (82NARBONA, 1993). La resta són aproximacions o ressenyes de treballs més amplis, incloses dins altres obres (83NARBONA, 1996; 85RAMÍREZ, 1993), o publicats en revistes (41PUJADAS, 1991; 53SOLÉ, 1993). Aquest darrer article és el resum d’un estudi més ampli, que he trobat citat en algunes bibliografies però que encara és inèdit.

Hi ha encara alguns articles que se centren en l’anàlisi global dels fenòmens migratoris a Espanya des d’un perspectiva històrica: ALONSO (21991), BALTÀ i LLOPART (51990-91), LOSADA CAMPO (581993) i SUBILS (281991). L’obra de Ma. Àngels Roque Els moviments humans en el Mediterrani Occidental (23ROQUE, 1989) tracta el fenòmen migratori dins un àmbit ampli, tot i que també aporta dades sobre el cas espanyol. En un àmbit més reduït, cal destacar l’article d’E. Mendizábal “Els moviments migratoris a la Regió Metropolitana de Barcelona” (49MENDIZÁBAL, 1992). Analitzant els fenòmens migratoris, hi ha també una sèrie de publicacions que es refereixen a les condicions i a les relacions que s’estableixen entre els països receptors d’immigració i els països d’origen dels immigrants (en aquest cas entre Espanya/Catalunya i el Marroc): COLLADO GONZÁLEZ (541993) i BALBOA (301991).

A un altre nivell però també des d’una perspectiva més teòrica, són interessants les aportacions que intenten fer prospectives de futur sobre el tema de la immigració, des del breus articles de Joan RIGOL i ROIG (221991) i Rafael HINOJOSA (361991), fins als estudis més sistemàtics de Hugues de Jouvenel i Ma. Àngels ROQUE (371995) i el capítol de Lluís RECOLONS (86 1989; 871991).

Numèricament, però, el tema més tractat és sens dubte el que fa referència a les disposicions jurídico-legals i polítiques, generalment qüestions relacionades amb la regularització dels immigrants, la llei d’extrangeria i altres disposicions legals: 1ALONSO OLAIZ, 1991; 4BALBOA, 1991; 71BAYARRI, 1993; 72BRUSSOSA, 1993; 33CAÑELLAS, 1993; 35Comissió d’Associacions, 1993; 10DÍEZ del CORRAL RIVAS, 1989-1990; 66LOSADA, 1986; 77LOSADA, 1991; 18MORAL, 1991; 24SAGARRA i TRIAS, 1989-90; 27SOLÉ i AUBIÀ, 1991; i 93YETANO, 1996. També es pot relacionar amb aquest tema l’article de Gregorio Peces-Barba sobre els drets humans dels immigrants a la Constitució espanyola (21PECES-BARBA, 1990-91). En la bibliografia citem algunes publicacions de caire institucional que hem cregut interessants com a mostra representativa: 31Benestar Social, 1994; 35Comissió d’Associacions i ONGs de les Comarques de Girona, 1993.

Una altra qüestió d’interès és l’estudi de les actituds de racisme i de xenofòbia, els processos cognitius de percepció de l’estranger (dels diferents “tipus” d’estrangers) i els aspectes culturals dels processos d’integració de la població immigrada a la societat d’acollida. Destaca la monografia de Carlota Solé i Encarna Herrera (43SOLÉ, 1991) i la de Carlota Solé sobre discriminació racial en el mercat de treball (25SOLÉ, 1995); la resta són aportacions a altres treballs (6CALVO-BUEZAS, 1989); ponències (9COUSSEY, 1995; 88VINTRÓ, 1993); i articles publicats en diferents revistes (3ALONSO OLAIZ, 1990; 7CANALS, 1991; 11DURAN, 1991; 59LOSADA CAMPO, 1994; 64LOSADA, 1996; 77LOSADA, 1991; 79LOSADA, 1993; 51RAMON, 1993; i 29VALDÉS, 1991).

El tercer tema en nombre de publicacions és el que fa referència a la problemàtica laboral i les relacions sindicals en els casos concrets d’immigrants estrangers. És especialment interessant l’obra Explosión demográfica, empleo y trabajadores emigrantes en el Mediterráneo Occidental (15LÓPEZ GARCÍA, 1993); dins aquesta obra de caire general és destacable la col.laboració del mateix Bernabé López sobre sindicalisme magrebí i emigració nord-africana a Espanya (56LÓPEZ GARCÍA, 1993). També parla de relacions sindicals l’article de Xavier Olivé “La immigració i els sindicats” (19OLIVÉ i FERRER, 1991). Hi ha encara alguns articles més que donen una visió general de la situació i problemàtica dels treballadors immigrants (16MARCOS, 1991; 42RIERA, 1991; 54COLLADO GONZÁLEZ, 1993; 47IBORRA PASTOR, 1989-90; 60LOSADA, 1983). És molt interessant també el treball citat de Carlota Solé sobre discriminació racial en el mercat laboral (25SOLÉ, 1995).

A partir d’aquí, la bibliografia es diversifica. D’una banda, trobem treballs sobre l’islam i les vivències dels fidels musulmans al país receptor; d’altra banda hi ha nombrosos articles que tracten els diferents aspectes de les condicions de vida i la situació dels immigrants en la societat d’acollida (problemes d’habitatge, de sanitat, d’educació i/o escolarització, conflictivitat, situació de la dona, històries personals...).

Pel què fa al col.lectiu que ens ocupa, són particularment interessants els estudis referents a la religió, ja que l’islam és un eix identitari clau. És molt interessant l’obra de Josep Manyer, Quan l’Islam truca a la porta (80MANYER, 1992), ja que dóna una visió acurada dels punts clau que ens permeten entendre aquesta religió i com afecta la integració dels musulmans a la nostra societat. A part d’aquest llibre hi ha també alguns articles: 57LOSADA CAMPO, 1990; 62LOSADA, 1996; 63LOSADA, 1986; 81MORERAS PALENZUELA, 1996; i 91MORERAS, 1996.

Referent a les condicions de vida i l’habitatge, cal destacar l’obra Condicions de vida de la població d’origen africà i llatinoamericà a la Regió Metropolitana de Barcelona (46DOMINGO, 1995), que es centra en un àmbit més reduït i, per tant, dóna una visió més específica. També és interessant l’aportació d’Ubaldo Martínez-Veiga a Vivienda e integración social de los inmigrantes (17MARTÍNEZ VEIGA, 1995) sobre l’allotjament dels immigrants a Espanya.

Josep Ma. Jansà, C. Valero i Joan R. Villalbí presenten un interessant estudi sobre la salut dels immigrants de Barcelona a partir de l’anàlisi d’estadístiques (48JANSÀ, 1995). Lali Biosca coordina l’Informe sobre el treball social amb immigrants estrangers a la província de Barcelona (44BIOSCA, 1992), i dins l’àmbit del treball social hi ha també un interessant article de L. Guerrero i C. Rocosa sobre una experiència amb marroquins a l’Hospitalet de Llobregat (76GUERRERO, 1991). Ja fora del treball social però amb una certa relació, hi ha encara un article de Antoni Ma. Lluch i Rovira (38LLUCH i ROVIRA, 1991) que fa referència al treball de les ONGs amb la immigració estrangera a Catalunya.

L’únic article de la bibliografia que tracta el tema de la família marroquí en la societat d’acollida és de Teresa Losada (65LOSADA, 1994). Pel què fa al tema de l’escolarització dels immigrants o fills d’immigrants, tot i la seva importància, hem trobat només tres articles (32CABRÉ, 1990; 73CASTELLA, 1991; i 69PASCUAL, 1991). Relacionat amb la família, però també amb els problemes d’escolarització, són molt interessants els estudis sobre la segona generació; Teresa Losada també hi fa referència en dues ocasions (62LOSADA, 1996; i 68LOSADA, 1989).

No hem trobat publicacions que tractin el tema de la conflictivitat del col.lectiu marroquí, però hi ha una col.laboració a Atlas de la inmigración magrebí en España que parla de la població reclusa marroquí a Catalunya (84POMARES ESCLÁPEZ, 1996). Sí que hi ha, en canvi, articles que tracten la problemàtica derivada de la immigració estrangera, tant a nivell social (28SUBILS, 1991) com des d’una perspectiva més cultural (14IBORRA, 1991).

Una altra qüestió relativament poc tractada és la del paper i la situació de la dona immigrant. Destaca especialment el llibre de Carlota Solé La mujer inmigrante (26SOLÉ, 1995), però també trobem algun article (67LOSADA, 1992).

Un altre tipus de publicacions són les que es centren en històries personals. És molt interessant el llibre Marroquins a Barcelona: Vint-i-dos relats (92ROCA, 1983), en el qual les autores, a partir de 22 històries de vida que constitueixen la primera part del llibre fan un comentari general dels diferents àmbits de la vida dels immigrants en la societat d’acollida. També a Marroquins a Catalunya (75COLECTIVO IOÉ, 1994) s’utilitzen les històries de vida com a font per a l’elaboració de la tercera part del llibre. Una altra obra interessant és Migració i història personal (20PASCUAL DE SANS, 1990). Finalment, hem trobat una història de vida publicada a Medi Ambient, 16 (89BOUABDALLAH, 1996).

És destacable el fet que els temes més tractats (les disposicions jurídico-legals i polítiques, les actituds enfront els immigrants estrangers i la seva integració a la societat d’acollida, i la seva situació laboral) presenten una caracterísica comú: la dificultat per accedir a les dades necessàries per tractar aquests temes és menor que en altres casos; són dades sovint extretes de les publicacions d’organismes oficials, d’enquestes i d’entrevistes. Amb això no nego ni l’interès ni la importància d’aquests temes, però sí constato que hi ha d’altres temes d’un gran interès que són deixats de banda, provablement a causa de les dificultats d’accés a les dades, i que caldria estudiar amb més profunditat: conflictivitat i problemes d’integració, problemàtica escolar en les segones generacions, estratègies d’adaptació de la religió i formes culturals en la societat d’acollida, problemàtica lingüística, xarxes i estratègies de socialització...

Un altre aspecte a comentar és que, cronològicament, el gruix de les publicacions són de finals dels anys vuitanta i, sobretot a partir de 1990, amb molt poques excepcions (60LOSADA, 1983; 3LOSADA, 1986; 66LOSADA, 1986; i 92ROCA, 1983). Això demostra el recent interès en el tema, contrastable amb l’augment progressiu de publicacions institucionals, de seminaris i congressos sobre el tema, etc. Aquest fet és fàcilment relacionable amb l’augment en nombre i el canvi de signe de la immigració en els darrers anys.

Finalment, cal destacar la tasca d’alguns autors en aquest tema. No pretenc fer una valoració qualitativa de les publicacions citades a la bibliografia, però sí que crec interessant fer un repàs dels autors que fan més aportacions o més extenses sobre el tema. Són molt interessants les diferents monografies i articles de Bernabé López García i els treballs del Colectivo Ioé. També és destacable la tasca de Carlota Solé en diversos llibres i articles, i, tot i no tenir cap llibre publicat, les aportacions de Teresa Losada a través de gran quantitat d’articles són un element important a tenir en comtpe en qualsevol bibliografia sobre el tema.

NOTES

(a)Els termes utilitzats (musulmà/àraba/magribí/marroquí) no són sinònims, tot i que estan estretament relacionats. L'ús d'un o altre terme dependrà de l'enfocament de l'autor i del tema que tracta. Presento una breu definició d'aquests conceptes per tal d'evitar confusions:

musulmà: fidel de l'Islam, que practica la religió musulmana (no és identificable al concepte d'àrab; hi ha musulmans no àrabs i àrabs no musulmans).

àrab: procedent de la zona formada per Pròxim Orient, la Península d'Aràbia i Egipte; per extensió, habitant de qualsevol país de parla àrab.

magribí: procedent del Magrib (zona més occidental del Món Àrab formada per Marroc, Tunísia, Algèria, Líbia, el Sàhara Occidental i Mauritània).

marroquí: procedent del Marroc. Cal tenir en compte, però, que aquest país no presenta la uniformitat cultural que sovint se li atorga des d'Europa; per exemple, en parlar de marroquins, normalment no es distingeix entre berbers i àrabs o berbers arabitzats.

(b) Per a una més ràpida localització de les obres en la Bibliografía, les he numerat. Aquesta numeració es distingeix de les notes, assenyalades amb lletres en comptes de números.

(c) Generalment, aquestes obres tracten d'una manera molt acurada els diferents aspectes i temàtiques relacionats amb la immigració, de manera que es podrien incloure en pràcticament tots els apartats de la classificació per temes. No ho faig per evitar repeticions innecessàries.

BIBLIOGRAFIA

Revistes, Seminaris I Altres Publicacions

- Arbor.Ciencia, pensamiento y cultura. CSIC, Madrid.

- Barcelona Societat. Revista d’informació i d’estudis socials. Ajuntament de Barcelona, Gerència de l’Àmbit de Benestar Social. Barcelona.

- Consell Municipal de Benestar Social. Ajuntament de Barcelona (anys 1989-1996).

- Consell Municipal de Benestar Social. Ajuntament de Barcelona. Barcelona.

- Documentación social. Cáritas Española. Madrid.

- Itinera. Anales de la Fundación Paulino Torras Domènech. Fundación Paulino Torras Domènech. Barcelona.

- Jornades sobre immigració. La política de les administracions i l’informe de Girona. Girona, 5, 6 i 7 d’octubre de 1993. Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

- Medi Ambient. Tecnologia i cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

- Món Laboral. Departament de Treball, Generalitat de Catalunya. Barcelona.

- Perspectiva escolar. Rosa Sensat, Barcelona.

- Quaderns de Serveis Socials. Diputació de Barcelona, Servei de Serveis Socials. Barcelona.

- Recull 97. Anuari del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers. CITE. Barcelona.

- RTS. Revista de Treball Social. Col.legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya. Barcelona.

- Vivienda e integración social de los inmigrantes. Seminario Europeo. BCN, 23-25 de octubre de 1995. Diputació de Barcelona, Ministerio de Asuntos Sociales, Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1995.

Immigrants Estrangers

General/Espanya

- 1 ALONSO OLAIZ, Emilia. La regularización de inmigrantes extranjeros en España. RTS.Revista de Treball Social, desembre de 1991, nº 124, p.46-51.

- 2 ALONSO OLAIZ, Emilia. Migración: un hecho difícil y controvertido. RTS. Revista de Treball Social, setembre de 1991, nº 123, p.8-21.

- 3 ALONSO OLAIZ, Emilia. Minorías étnicas, inmigrantes extranjeros, racismo y trabajo social comunitario. RTS. Revista de Treball Social, març de 1990, nº 117, p.89-101.

- 4 BALBOA, Rosina. La llei d’estrangeria: l’altra cara de l’Espanya comunitària. Món Laboral, 1991, nº 13, p.92-97.

- 5 BALTÀ i LLOPART, Pere. La nostra recent història immigratòria. Itinera. Anales de la Fundación Paulino Torras Domènech, 1990-1991, p.38-41.

- 6 CALVO-BUEZAS, Tomás. Actitudes y prejuicios de los españoles ante los refugiados y ante los extranjeros. In ROQUE, Ma. Àngels. Els moviments humans en el Mediterrani Occidental. Barcelona: Institut Català d’Estudis Mediterranis, 1989, p.259-270.

- 7 CANALS, Josep. Ni tan diferentes, ni tan lejanos. Reflexiones sobre la percepción de la diferencia cultural de los inmigrantes no europeos. RTS. Revista de Treball Social, setembre de 1991, nº 123, p.46-58.

- 8 CARRILLO, M. (coord.). Els estrangers a España. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1992.

- 9 COUSSEY, Mary. Proyectos de desarrollo local e integración de inmigrantes. Vivienda e integración social de los inmigrantes, 1995.

- 10 DÍEZ del CORRAL RIVAS, Jesús. Algunos problemas prácticos en torno a la adquisición de la nacionalidad española por los inmigrantes residentes en España. Itinea. Anales de la Fundación Paulino Torras Domènech, 1989-1990, p.50-53.

- 11 DURAN, Xavier, FERNÁNDEZ-HERMANA, Luis Ángel i REALES, Lluís: L’amenaça del Sud. Medi Ambient, 1996, nº 16, p. 6-7.

- 12 GARCÍA FERNÁNDEZ, Manuel. Régimen de trabajo de extranjeros en España. Itinera. Anales de la Fundación Paulino Torras Domènech, 1989-1990, p.80-84.

- 13 GOZÁLVEZ PÉREZ, Vicente. Inmigrantes marroquíes y senegaleses en la España Mediterránea. València: Conselleria de Treball i Afers Socials, Generalitat Valenciana, 1995.

- 14 IBORRA, Xavier. Per una cultura d’immigració. Món Laboral, 1991, nº 13, p.98-99.

- 15 LÓPEZ GARCÍA, Bernabé, MONTALBES PEREIRA, Juan i PINO, Domingo del (eds.). Explosión demográfica, empleo y trabajadores emigrantes en el Mediterráneo Occidental. Granada: Universidad de Granada, 1993.

- 16 MARCOS, Ramon de. Treballadors estrangers pobres a Espanya: elements per a un debat. Món Laboral, 1991, nº 13, p.87-91.

- 17 MARTÍNEZ VEIGA, Ubaldo. Alojamiento de los inmigrantes en España. Vivienda e integración social de los inmigrantes, 1995.

- 18 MORAL, Juan Antonio del. Cal una modificació urgent del marc jurídic. Món Laboral, 1991, nº 13, p. 85-86.

- 19 OLIVÉ i FERRER, Xavier. La immigració i els sindicats. Món Laboral, 1991, nº 13, p.74-84.

- 20 PASCUAL DE SANS, Àngels i CARDELÚS, Jordi. Migració i història personal. Bellaterra: UAB, 1990.

- 21 PECES-BARBA, Gregorio. Los derechos humanos del inmigrante y la Constitución española. Itinera. Anales de la Fundación Paulino Torras Domènech, 1990-1991, p.16-25.

- 22 RIGOL i ROIG, Joan. Immigració: el més important està per arribar. Món Laboral, 1991, nº13, p. 70-73.

- 23 ROQUE, Ma. Àngels. Els moviments humans en el Mediterrani Occidental. Barcelona: Simpòsium Internacional de l’Institut Català d’Estudis Mediterranis, 1989.

- 24 SAGARRA TRIAS, Eduardo. Nacionalidad española y trabajadores inmigrantes. Itinera. Anales de la Fundación Paulino Torras Domènech, 1989-1990, p.54-57.

- 25 SOLÉ, Carlota. Discriminación racial en el mercado de trabajo. Madrid: Consejo Económico y Social, 1995.

- 26 SOLÉ, Carlota. La mujer inmigrante. Madrid: Instituto de la Mujer, 1995.

- 27 SOLÉ i AUBIÀ, Montserrat. Per una política d’immigració. Món Laboral, 1991, nº 13, p. 42-48.

- 28 SUBILS, Sergi. La immigració com a fenomen social. Món Laboral, 1991, nº13, p.49-54.

- 29 VALDÉS, María. Inmigración y racismo. RTS. Revista de Treball Social, setembre de 1991, nº123, p.22-45.

Catalunya

- 30 BALBOA, Rosina. Catalunya, un país tradicionalment receptor d’immigrants. Món Laboral, 1991, nº13, p.18-25.

- 31 Departament de Benestar Social. Pla interdepartamental d’immigració. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, 1994.

- 32 CABRÉ, A. El futur de les migracions estrangeres a Catalunya: apunts per a una perspectiva escolar. Perspectiva escolar, 1990, nº147.

- 33 CAÑELLAS, Anton. El Síndic de greuges i les queixes dels immigrants estrangers a Catalunya. Jornades sobre immigració. La política de les administracions i l’informe de Girona, 1993, p.63-69.

- 34 COLECTIVO IOÉ. La immigració estrangera a Catalunya. Balanç i perspectives. Barcelona: Institut Català d’Estudis Mediterranis, 1992.

- 35 Comissió d’Associacions i ONGs de les Comarques de Girona: L’informe de Girona: 50 propostes sobre immigració. Girona: Depatament de Benestar Social, Generalitat de Catalunya, 1993.

- 36 HINOJOSA, Rafael. La immigració que ens espera. Món Laboral, 1991, nº13, p.38-41.

- 37 JOUVENEL, Hugues de i ROQUE, Ma. Àngels (dir.). Catalunya a l’horitzó 2000. Prospectiva Mediterrània. Barcelona: Institut Català d’Estudis Mediterranis, 1995.

- 38 LLUCH ROVIRA, Antoni M. El treball de les ONGs en la immigració estrangera a Catalunya. RTS. Revista de Treball Social, desembre de 1991, nº124, p.127-137.

- 39 PAJARES, Miguel. La inmigración extrangera en Catalunya y los retos que plantea. Recull 97. Anuari del CITE, 1997, pp.9-16.

- 40 PROVANSAL, Danielle. Africanos en Cataluña. In ROQUE, Ma. Àngels. Els moviments humans en el Mediterrani Occidental. Barcelona: Institut Català d’Estudis Mediterranis, 1989, p.329-334.

- 41 PUJADAS, Laura, PUJOL, Concepció i SOLERDECOLL, Montse. Una experiència de treball interinstitucional amb immigrants estrangers. RTS. Revista de Treball Social, desembre de 1991, nº 124, p.112-126.

- 42 RIERA, Ignasi. Els treballadors estrangers a Catalunya. Món Laboral, 1991, nº13, p.29-37.

- 43 SOLÉ, Carlota i HERRERA, Encarna. Trabajadores extranjeros en Cataluña. ¿Integración o racismo?. Madrid: Siglo XXI, CIS, 1991.Barcelona

Barcelona

- 44 BIOSCA, Lali (coord.). Informe sobre el treball social amb immigrants estrangers a la província de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei de Serveis Socials, 1992.

- 45 CANALS, Ramon Ma. et al. Sobre la immigració: estrangers i nacionalitzats a Barcelona. Barcelona Societat, 1994, nº2, p.109-119.

- 46 DOMINGO VALLS, Andreu, CLAPÉS ESTRADA, Jaume i PRATS FERRET, Maria. Condicions de vida de la població d’origen africà i llatinoamericà a la Regió Metropolitana de Barcelona. Una aproximació qualitativa. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona, 1995.

- 47 IBORRA PASTOR, Javier. La regulación legal de los permisos de trabajo para los inmigrantes extranjeros en España: principios, instrumentación práctica y estadísticas relativas a Barcelona. Itinera. Anales de la Fundación Paulino Torras Domènech, 1989-1990, p. 85-87.

- 48 JANSÀ, Josep Ma., VALERO, C. i VILLALBÍ, Joan R. La salut dels immigrants estrangers. Aportacions de l’anàlisi de les estadístiques vitals a la ciutat de Barcelona. Barcelona Societat, 1995, nº3, p.131-138.

- 49 MENDIZÁBAL, E. Els moviments migratoris a la Regió Metropolitana de Barcelona. In SUBIRATS, M. (dir.). Condicions de vida i hàbits de la població. Vol.1 Aspectes demogràfics i característiques familiars i relacionals. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Diputació de Barcelona, 1992.

- 50 PLANAS CERCÓS, Carlos. Problemas gubernativos en materia de extranjería: panorama general e incidencia en Barcelona. Itinera. Anales de la Fundación Paulino Torras Domènech, 1989-1990, p.72-79.

- 51 RAMON, Antoni. Actitud dels barcelonins envers els immigrants d’altres cultures. Barcelona Societat, 1993, nº1, p.94-98.

- 52 SOLÉ, Carlota. La inmigración en las ciudades españolas. Vivienda e integración social de los inmigrantes,1995.

- 53 SOLÉ, Carlota. La realitat de les minories ètniques al districte de Ciutat Vella. Barcelona Societat, 1993, nº1, p.107-110.

Immigrants Marroquins/Magribins/Musulmans

General/Espanya

- 54 COLLADO GONZÁLEZ, Andrés. La cooperación entre los países comunitarios y las naciones magrebíes. El problema del empleo. In LÓPEZ GARCÍA, Bernabé et al. Explosión demográfica, empleo y trabajadores emigrantes en el Mediterráneo Occidental. Granada: Universidad de Granada,1993, p.149-164.

- 55 LÓPEZ GARCÍA, Bernabé et al. Inmigración magrebí en España. El retorno de los moriscos. Barcelona: Ed. Mapfre, 1993

- 56 LÓPEZ GARCÍA, Bernabé. Sindicalismo magrebí y emigración norteafricana en Europa. Una perspectiva española. In LÓPEZ GARCÍA, Bernabé et al. Explosión demográfica, empleo y trabajadores emigrantes en el Mediterráneo Occidental. Granada: Universidad de Granada, 1993, p.554-564.

- 57 LOSADA CAMPO, Teresa. Islam, inmigración e inserción en Europa. Itinera. Anales de la Fundación Paulino Torras Domènech, 1989-1990, p.142-145.

- 58 LOSADA CAMPO, Teresa. La inmigración marroquí en los últimos veinte años. In LÓPEZ GARCÍA, Bernabé et al. Explosión demográfica, empleo y trabajadores emigrantes en el Mediterráneo Occidental. Granada: Universidad de Granada, 1993, p.547-551.

- 59 LOSADA CAMPO, Teresa. Socialización de los inmigrantes marroquíes. Documentación Social, octubre-desembre de 1994, nº 97, p.235-241.

- 60 LOSADA, Teresa i EDDINE MECHBAL, Yamal. Los condenados de la tierra. Trabajadores marroquíes en España. Encuentro islamo-cristiano, Comisión Episcopal de Relaciones Interconfesionales, junio de 1983, nº134, p.1-14.

- 61 LOSADA, Teresa. Aspectos culturales de la inmigración magrebí. Boletín de estudios y documentación, Comité Español para el Bienestar Social, enero-junio 1993, nº2, p.89-92.

- 62 LOSADA, Teresa. Aspectos socio-culturales de la inmigración marroquí en España: familia, islam. Segunda generación. Arbor, julio de 1996, nº607, p.103-117.

- 63 LOSADA, Teresa. El Islam en España. Boletín Informativo, Secretariado de la C.E. de Relaciones Interconfesionales, enero-abril de 1986, p.23-27.

- 64 LOSADA, Teresa. Interculturalitat i itnegració de la immigració magrebina. Medi Ambient, 1996, nº16, p.30-35.

- 65 LOSADA, Teresa. La familia inmigrante marroquí. De la sociedad de origen a la sociedad de acogida. Quaderns de Serveis Socials, 1994, nº7, p. 86-89.

- 66 LOSADA, Teresa. La ley de extranjería y la situación de los marroquíes en España. Encuentro islamo-cristiano, Comisión Episcopal de Relaciones Interconfesionales, marzo de 1986, nº167, p.1-8.

- 67 LOSADA, Teresa. La mujer inmigrante de origen magrebí: de la familia tradicional a la sociedad de acogida. Text i Contex, Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, gener de 1992, nº4, p.10-13.

- 68 LOSADA, Teresa. Segunda generación de inmigración marroquí. In ROQUE, Ma. Àngels. Els moviments humans en el Mediterrani Occidental. Barcelona: Simpòsium Internacional de l’Institut Català d’Estudis Mediterranis, 1989, p.243-247.

- 69 PASCUAL, Jordi. És un problema l’escolarització dels fills de magrebins?. RTS. Revista de Treball Social, setembre de 1991, nº123, p.118-123.

- 70 Taller de estudios Internacionales Mediterráneos. Atlas de la inmigración magrebí en España. Madrid: UAM ed. en colaboración con el Ministerio de Asuntos Sociales i dirección General de Migraciones, 1996.Catalunya

Catalunya

- 71 BAYARRI CATALÁN, Víctor. L’actuació del govern de Catalunya en matèria d’immigració: el pla interdepartamental d’immigració. Jornades sobre immigració. La política de les administracions i l’informe de Girona,1993, p.25-32.

- 72 BRUSSOSA i PLANAS. La política dels ajuntaments davant de la immigració. Jornades sobre immigració. La política de les administracions i l’informe de Girona, 1993, p. 57-60.

- 73 CASTELLA, Enric. L’escolarització dels alumnes àrabs a Catalunya. RTS. Revista de Treball Social, desembre de 1991, nº124, p.105-111.

- 74 COLECTIVO IOÉ. La inmigración marroquí en Catalunya. In Taller de Estudios Internacionales Mediterráneos (1996), p.146-151.

- 75 COLECTIVO IOÉ. Marroquins a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.

- 76 GUERRERO, L., ROCOSA, C. Treball social amb la població marroquina a l’Hospitalet de Llobregat. RTS. Revista de Treball Social, desembre de 1991, nº124, p.89-104.

- 77 LOSADA, Teresa. Aspectes culturals i jurídics de la integració dels musulmans en la societat catalana. Revista del Col.legi, Col.legi Oficial de Doctors i Licenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, primavera de 1997, nº100, p.37-39.

- 78 LOSADA, Teresa. La inmigración árabo-musulmana en Cataluña en los últimos veinte años. Boletín Informativo, Secretariado de la C.E. de Relaciones Interconfesionales, octubre-diciembre de 1988, nº27, p.23-27.

- 79 LOSADA, Teresa. La inserción de los inmigrantes magrebíes en los flujos migratorios en Cataluña: la experiencia urbana. In LÓPEZ GARCÍA, Bernabé et al: Inmigración magrebí en España (1993), p.211-224.

- 80 MANYER, Josep. Quan l’Islam truca a la porta. Per a una aproximació cultural als musulmans de Catalunya. Barcelona: Fundació Serveis de Cultura Popular, ed. Alta Fulla, 1992.

- 81 MORERAS PALENZUELA. Espacios de culto musulmán. El caso de Cataluña. In Taller de Estudios Internacionales Mediterráneos: Atlas de la inmigración magrebí en España (1996), p.234-235.

- 82 NARBONA REINA, Luis Miguel. Marroquíes en Viladecans. Viladecans: Ajuntament de Viladecans, 1993.

- 83 NARBONA, Luis. Marroquíes en Viladecans. In Taller de Estudios Internacionales Mediterráneos: Atlas de la inmigración magrebí en España (1996), p.152-153.

- 84 POMARES ESCLÀPEZ, Asunción y VALENTÍN LÒPEZ, Vicente. Población reclusa marroquí en España: el caso de Cataluña. In Taller de Estudios Internacionales Mediterráneos: Atlas de la inmigración magrebí en España (1996), p.222-223.

- 85 RAMÍREZ, Ángeles. La inmigración magrebí en la Cataluña agrícola. Marroquíes en el litoral catalán. In LÓPEZ GARCÍA, Bernabé et al.: Inmigración magrebí en España (1993), p.225-240.

- 86 RECOLONS, Lluís. Esbós de prospectives per a la població d’origen nord-africà a Catalunya en el període 1990-2000. In ROQUE, Ma. Àngels: Els moviments humans en el Mediterrani Occidental (1989), p.295-316.

- 87 RECOLONS, Lluís. Esbós de prospectives per a la població d’origen nord-africà a Catalunya (1990-2000). Món Laboral, 1991, nº13, p.55-69.

- 88 VINTRÓ, Eulàlia. Resolucions aprovades per l’XI assablea general de la Federació de Municipis de Catalunya sobre la inserció social dels immigrants. Jornades sobre immigració. La política de les administracions i l’informe de Girona, 1993, p.35-38. Barcelona

Barcelona

- 89 BOUABDALLAH, Farida. La imatge es torna borrosa. Medi Ambient, 1996, nº16, p.41-45.

- 90 LOSADA, Teresa. Immigració àrabo-musulmana a Barcelona. Quaderns de Pastoral, Centre d’Estudis Pastorals, 1992, nº133-134, p.14-17.

- 91 MORERAS, Jordi. Musulmans a Barcelona: espais i dinàmiques comunitàries. Barcelona Societat, 1996, nº6, p. 85-91.

- 92 ROCA Maria, ROGER, Àngels i ARRANZ, Carmen. Marroquins a Barcelona: Vint-i-dos relats. Barcelona: Ed. Laertes, 1983.

- 93 YETANO, Ángeles. El consulado de Marruecos en Barcelona. In Taller de Estudios Internacionales Mediterráneos. Atlas de la immigración magrebí en España (1996), p.77-78.

© Copyright Marta Casas Castañé

© Copyright Biblio 3W, 1997.

Volver al índice de Biblio3W

Menú principal