Bibliografia recent sobre Bòsnia

Rosa Català Marticella

L'ex-Iugoslàvia ocupa, a la Península Balcànica, una posició geogràfica que es podria qualificar de difícil. És una terra que ha estat fronterera històricament: entre les parts occidental i oriental bizantina de l'Imperi Romà tardà, entre l'Imperi Austro-hongarès i l'Otomà i, finalment, entre l'Europa Occidental capitalista i l'Oriental comunista durant el segle XX.

L'estructura orogràfica molt accidentada i diversa no facilita l'establiment de comunitats. Al nord, les planes de Belgrad amb la confluència dels rius Danubi, Sava i Drava enllacen el país amb les planes hongareses. Al centre, els Alps Dinàrics separen les grans planes anteriors de la franja costanera mediterrània. Finalment, és al sud, a les regions de Kosovo i Macedònia, on les muntanyes adquireixen més altitud i s'eixamplen fins a la costa.

El nord de Sèrbia, Eslovènia i Croàcia estan ben comunicades amb l'Europa central gràcies als eixos de comunicació fluvials i a les autopistes que els aprofiten, mentre que al sud-est les carreteres són més tortuses per causa de les muntanyes i sovint no estan asfaltades. Amb la població més dispersa Bòsnia i, sobretot, Kosovo i Macedònia han arribat a la meitat del segle XX amb una economia poc desenvolupada. Només amb una industrialització mínima, planificada durant l'època titista, que intentava equilibrar econòmicamet les regions.

En aquest torritori tan heterogeni s'ha anat establint la població també diversa que configura l'estructura cultural del país. La característica històrica principal dels diferents grups humans ha estat una forta mobilitat per causa política, per interessos de les classes dirigents o per guerres entre els grans imperis que dominaven la zona.

La majoria de la població bòsnia, que pot ser de tres ètnies o religions diferents (musulmana, serbia-ortodoxa o croata-catòlica) parla la mateixa llengua d'origen eslau, el serbo-croat. L'eslovè i el macedoni són llengües també eslaves però diferents. La població, tota d'origen eslau, es va anar adscrivint a una o una altra religió i va formanr grups culturals específics posteriorment a l'arribada als balcans. Els musulmans ho són per influència turca i originàriament practicaven una heretgia del cristianisme que els va predisposar a la conversió. Els eslovens i croats són catòlics i els serbis són ortodoxos, en tots tres casos per proximitat geogràfica amb les àrees d'influència respectives en funció de les circumstàncies polítiques històriques.

Bòsnia-Hercegovina ocupa una posició central del territori ex-iugoslau. És una representació de tot el mosaic cultural. Abans de la guerra de 1991-95 tenia 4,5 milions d'habitants compostos un 38 per cent per musulmans, un 18 per cent per croats i un 23 per cent per serbis. Tot i que els primers conflictes després de la mort de Tito (1980) van esclatar a Kosovo (la regió més pobra i amb majoria de població albanesa) i les primeres guerres són les d'Eslovènia i Croàcia, quan el 1991 es proclamen independents, és a Bòsnia on acaben confluint tots els conflictes i tensions i de manera molt més violenta.

A causa de la multiculturalitat i la centralitat de la federació bòsnia totes les parts, grups i interesos del conflicte hi són representades. Sarajevo, la capital, és la ciutat on es barrejaven tots els grups des de feia més temps amb una convivència tan forta que molts dels seus habitants ja no se sentien identificats amb la religió (catòlica, ortodoxa o musulmana), sinó que havien creat una nova cultura pròpia integradora.

El llarg procés de desintegració de Iugoslàvia i els conflictes bèl·lics que ha comportat han generat una producció biliogràfica força àmplia. La proximitat geogràfica i històrica amb l'Europa occidental ha ocasionat que, per nosaltres, els europeus occidentals, fos més inquietant la difícil situació social i política d'aquests territoris que els altres conflictes bèl·lics del món. L'objectiu d'aquest article és presentar algunes obres significatives des del punt de vista de l'anàlisi històrica, política, geogràfica i humana; centrada sobretot en Bòsnia, i destacar les repercussions en el marc general d'Europa.
 

1) Història des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat
 

Entre les obres existents, algunes es refereixen a les causes històriques de la situació actual. Les cinc que es presenten (Robert Donia i John V.A. Fine, 1994; Paul Garde, 1992; Omer Ibrahimagic, 1998; Noel Malcom, 1994 i Mark Pinson, 1994) són les més àmplies i generals d'aquesta bibliografia. Com la resta d'obres estan centrades bàsicament en Bòsnia-Hercegovina, encara que alguna pren el marc més general de tota l'ex-Iugoslàvia. Com que totes han estat escrites amb posterioritat a l'etapa origen del conflicte de 1991-92 (que s'allarga fins al 1995 amb els acords de Dyton) intenten donar al passat una dimensió explicativa de la situació actual.

Tots els autors distingeixen cinc etapes històriques fonamentals: orígens i època medieval, islamització de Bòsnia a causa de la influència otomana, Imperi Austro-hongarès, les dues guerres mundials i l'etapa de Tito.

És interessant remarcar que O.Ibrahimagic (1998); l'únic autor que escriu des de Sarajevo i havent viscut el conflicte des de dins, té un plantejament diferent dels altres autors que no són bosnis. Dóna una informació molt detallada de totes les estructures i nivells de divisions administratives i polítiques que ha tingut Bòsnia en funció de l'organització política de cada moment; però, en canvi, gairebé no fa referència a l'etapa titista, que és la més recent i, per tant, més ben documentada.
 

2) L'evolució recent
 

Els darrers cinquanta anys són els més transcendents en la generació dels problemes actuals de Bòsnia. Les obres que s'han triat amb aquest objectiu són de naturalesa diversa: algunes són reculls d'articles (les de F.W. Carter i H.T. Norris, 1996; Jaques Rupnik et al., 1992, i el nº 67 de la revista Hérodote, monogràfic sobre els conflictes a l'ex-Iugoslàvia, 1992) i la resta són anàlisis més detallades i interpretatives. També s'inclou en la bibliografia, pel seu interès, un article molt recent de Xabier Bougarel (1999); publicat a l'edició espanyola de Le monde diplomatique.

L'esquema bàsic d'anàlisi que plantegen tots els autors parteix de l'evolució de Iugoslàvia durant l'etapa entre la Segona guerra mundial i l'actualitat. L'etapa immediatament posterior a la Segona guerra mundial correspon a la formació de la Iugoslàvia de Tito. En un primer moment, Iugoslàvia està vinculada a la Unió Soviètica, però a partir de 1949, a causa de la ruptura entre Tito i Stalin, inicia un camí d'evolució, independent de la resta del bloc de països comunistes europeus.

Algunes obres (en particular les de Bernard Féron, 1995; Joseph Krulic, 1993 i Raul Romeva, 1997) coincideixen en restar importància a l'originalitat del model iugoslau. Aquest es fonamentava en una organització econòmica interna basada en l'autogestió i una política exterior de no alineament i, durant els anys de la guerra freda, feia d'aquest país una alternativa viable al sistema mundial de dos blocs. Era un model diferent, tant del capitalisme com del comunisme. Així Iugoslàvia va aconseguir el lideratge entre el grup de països no alineats del món. Els autors esmentats, més aviat defineixen aquest tipus d'organització com l'única estratègia possible per Tito si volia organitzar el país a la seva manera. Sotmetre's a la URSS no era compatible amb les seves ambicions de poder i tampoc li permetia rebre l'ajut econòmic que tant necessitava d'occident. EEUU, Gran Bretanya i França concedeixen un primer ajut de 50 milions de dòlars a Iugoslàvia el 1951.

Gairebé totes les obres també coincideixen en explicar l'origen dels conflictes actuals com a conseqüència d'una qüestió pendent de resoldre des de la Primera i Segona guerres mundials. Després de la Primera guerra mundial, tots els països d'Europa adapten les seves fronteres a estats on els seus habitants manifesten una voluntat d'organització comuna i presenten, aproximadament, una homogeneïtat cultural. Tots excepte Iugoslàvia, on les vagues formulacions ideològiques d'un estat dels balcans dels sud no havien arrelat ni concretaven bé l'àrea a incloure. És a dir, en comparació a la resta d'Europa, que acaba resolent l'organització política amb el model d'estats-nació, definits durant el segle XIX, amb poblacions culturalment més o menys homogènies, a Iugoslàvia es forma un estat bastant forçat per les circumstàncies.

Al territori de l'ex-Iugoslàvia la població no era culturalment homogènia i no hi havia un grup que predominés clarament sobre els altres. La barreja, però també convivència, de grups culturals diferents, era molt marcada en tot el territori, però encara més a Bòsnia. Aquesta situació, però, no era originadora de conflictes per si mateixa. Sobretot tenint en compte que constituïa una característica pròpia consubstancial de la manera de viure i d'organitzar-se la població. Una organització marcada per la constant divisió i repartiment del territori balcànic entre les potències mundials de cada moment, segons explica Francesc Veiga (1993) a la seva obra.

Tanmateix, els problemes de crisi econòmica, molt forta durant les dècades de 1960 i 1970, i la inexistència d'una classe mitjana o d'una classe política i intel·lectual lliure (Veiga, 1993), que no portés a l'àmbit polític interessos privats, van facilitar, després de la mort de Tito el 1980, la manipulació d'una població desorientada, i amb problemes econòmics per les dificultats de la crisi. El somni de la Gran Sèrbia donava un objectiu per viure i una sensació de superioritat als serbis que vivien fora de Sèrbia, a la Krajina a Croàcia, a Kosovo o a Bòsnia.

Finalment, és molt important tenir en compte el paper tant d'Europa com de la resta de la comunitat internacional (els EEUU i la ONU) en el conflicte de Bòsnia. Aquesta anàlisi la trobem només en les obres més recents de Xabier Aguirre (1997), Raul Romeva (1997) i en l'article de Xavier Bougarel (1999).

Les obres més útils i ben estructurades per obtenir una interpretació resumida dels aspectes més importants del conflicte i alhora familiaritzar-se amb la terminologia política i geogràfica són Bòsnia-Hercegovina: lliçons d'una guerra de Raul Romeva (1997) i Yugoslavia, orígenes de un conflicto de Bernard Féron (1995). La primera fa més èmfasi en les negociacions per a la pau, els esdeveniments més recents i el paper de la comunitat internacional. La segona, en canvi, és més àmplia en el temps però molt més resumida; és molt pràctica perquè dóna tota la informació bàsica: història, mapes, població, dades econòmiques, amb quadres i explicacions resumits i una cronologia des de 1945 fins a 1995 amb les dates de tots els fets importants.

Les obres interpretatives Histoire de la Yougoslavie de 1945 à nos jours de Joseph Krulic i Els Balcans. La desfeta d'un somni 1945-1991 de Francesc Veiga inclouen anàlisis detallades de la història recent. Aquests llibres ajuden a entendre el desencadenament del procés bèl·lic, de quina manera el conflicte s'insereix en la societat ex-iugoslava i els jocs de forces internacionals que han repercutit en l'afebliment polític d'aquests territoris.
 

3) Els relats dels testimonis
 

Els quatre relats que se citen són tots força diferents. El més interessant tenint en compte que la present bibliografia està centrada en Bòsnia és Sarajevo juicio final de Julio Fuentes (1997). És una història novel·lada basada en el setge de Sarajevo i dóna molts detalls de tota l'evolució, les circumstàncies, els llocs i els fets del setge, concretant-los amb les descripcions del que vivia cada barri de Sarajevo i la seva gent. Els altres llibres també són interessants per a una visió més global de Iugoslàvia i per a l'anàlisi del conflicte de Kosovo més recent i encara candent. Dos descriuen la situació, les estratègies i els enfrontaments tant de la població civil com dels grups armats que es mouen per tot el territori ex-iugoslau a partir de viatges que recorren gran part de les zones en conflicte (Brian Hall, 1995, i Josep Maria Palau, 1998). Finalment, l'obra de Janez Drnovsek (1997), actual president d'Eslovènia, descriu la seva experiència i carrera política en el marc dels interessos i canvis polítics dels diferents grups amb poder a l'ex-Iugoslàvia.
 

Conclusions
 

La impressió que es té llegint les obres és que la solució que s'ha donat finalment al conflicte, d'acceptació de la segregació duta a terme durant la guerra, és provisional i es manté gràcies a les forces de seguretat internacionals que encara són a Bòsnia. Sembla que era l'única possiblitat donada l'exaltació d'odi a què es va arribar durant la guerra. Durant els cursos de la Barcelona-Sarajevo Joint Summer University que es van dur a terme a Sarajevo del dia 20 al 24 de setembre de 1999 vam poder observar que encara existeixen ressentiments molt forts entre la població. Molts bosnis pensen que sense les forces internacionals de seguretat els conflictes tornarien a aflorar fàcilment.

De moment, tant la situació com la solució semblen encara massa provisionals i febles. Per una banda, els pactes de Dyton de 1995 legitimen la segregació (article de X. Bougarel, 1999) amb la creació de dues comunitats polítiques separades per una frontera, sense utilitat legal però que tothom té present: la República Serbska (sèrbia, ortodoxa i que escriu en alfabet ciríl·lic) i la Federació Croato-Musulmana. D'altra banda, el país continua amb una economia asfixiada per la manca d'inversió tant interior com exterior, que afavoreix les pràctiques mafioses i clientelistes.

Sarajevo en aquests moments és una ciutat amb molta vida, molts comerços ben abastits i molta gent passejant pels carrers del centre. La població s'ha habituat als tancs de la UNPROFOR que patrullen pels carrers amples dels barris no tan cèntrics. El que seria més esperançador és que la situació política comencés a afavorir el retorn dels refugiats previst als acords de Dyton. Bastants persones viuen a Bòsnia mateix, però en una regió lluny d'on tenen la casa i el lloc d'origen a causa de la segregació que van provocar les neteges ètniques. Esperem que, gràcies als els ajuts econòmics occidentals, destinats a la reconstrucció i recuperació econòmica del país, i a les iniciatives d'activitats com la universitat d'estiu Barcelona-Sarajevo, que posen en contacte els diferents grups ètnics; Bòsnia recuperi la convivència i la il·lusió pel futur.
 

Bibliografia
 

1) Història des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat
 

DONIA, Robert; FINE, John V.A. Bosnia and Hercegovina a tradition betrayed. London: Hurst & Company, 1994.

GARDE, Paul. Vie et mort de Yougoslavie. Paris: Fayard, 1992.

IBRAHIMAGIC, Omer. Constitutional development of Bosnia and Herzegovina. Sarajevo: Biblioteka Posebna Izdanja br. 38, 1998.

MALCOM, Noel. Bosnia a short history. London: Macmillan General Books, 1994.

PINSON, Mark. The Muslims of Bosnia-Herzegovina. Cambridge, Massachusets: Harvard University Press, 1994.
 

2) L'evolució recent
 

AGUIRRE ARANBURU, Xabier. Yugoslavia y los ejércitos. La legitimidad militar en tiempos de genocidio. Madrid: Los libros de la catarata, 1997.

BOUGAREL, Xavier. Diez años de errores y segundas intenciones en los Balcanes. Le monde diplomatique, edición española, nº 47 set.-oct., 1999, p. 14-15.

CARTER, F.W.; NORRIS, H.T. The changing shape of the Balcans. England: University College London Press, 1996.

FÉRON, Bernard. Yugoslavia, orígenes de un conflicto. Barcelona: Salvat Editores, 1995.

HÉRODOTE, REVUE DE GÉOGRAPHIE ET DE GÉOPOLITIQUE. La question serbe. nº 67, 4 trimestre 1992. Paris: Éditions la Découverte. 1992.

KRULIC, Joseph. Histoire de la Yougoslavie de 1945 à nos jours. Bruxelles: Éditions Complexe, 1993.

ROMEVA, Raül. Bòsnia-Hercegovina: lliçons d'una guerra. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya/Editorial Mediterrània, 1997.

RUPNIK, Jaques, et al. De Sarajevo à Sarajevo. L'échec yougoslave. Bruxelles: Éditions Complexe, 1992.

VEIGA, Francesc. Els Balcans. La desfeta d'un somni 1945-1991. Vic: Eumo Editorial, 1993. Edició en castellà: La trampa balcánica. Una crisis europea de fin de siglo. Barcelona: Grijalbo, 1995.
 

3) Els relats dels testimonis
 

DRNOVSEK, Janez. El laberinto de los Balcanes. Barcelona: Ediciones B, 1997.

FUENTES, Julio. Sarajevo juicio final. Barcelona: Plaza & Janés Editores, 1997.

HALL, Brian. El país imposible. Yugoeslavia: viaje al borde del naufragio. Barcelona: Ediciones flor del viento, 1995.

PALAU, Josep M. Geografia impertinent. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1998.
 

4) Adreces d'internet
 

A través de les quatre adreces que es donen es pot accedir a molta informació i també a altres adreces a través dels enllaços. La primera dóna informació general de Bòsnia i s'hi poden trobar els mapes derivats dels acords de Dyton amb els límits interns actuals entre la República Serbska i la Federació Croato-Musulmana. La segona proporciona dades bàsiques de Bòsnia-Hercegovina molt actualitzades sobre: geografia, població, govern, economia, comunicacions, transports i situació militar. A la tercera hi trobem la transcripció íntegra dels acords de Dyton. Finalment, l'última adreça és la de la bibliografia virtual publicada a Biblio3W amb adreces que informen sobre els conflictes balcànics referides sobretot a Kosovo.
 

1- http://www.geog.gmu.edu/projects/bosnia/default.html

2- http://www.odci.gov/cia/publications/factobook/bk.html

3- http://www.ohr.int/gfa/gfa-frm.htm

4- http://www.ub.es/geocrit/b3w-156.htm

©Copyright: Rosa Català Marticella 1999

©Copyright: Biblio 3W 1999

Menú principal