CIUTAT i PORT, UN DEBAT NECESSARI

Mercé Tatjer i Maricarmen Tapia
Coordinadores del Seminari

Durant poc mes de cent anys, entre 1859 i mitjans segle XX, el port industrial s’anà segregant poc a poc de la ciutat amb l’aparició de tanques d’accés, de grans naus d’amagatzament, elements mecànics i elèctrics, noves andanes, i de tallers de reparació i petita construcció naval.

Aquesta segregació no va excloure en cap moment les fortes relacions entre port i ciutat reflectides territorialment en l’existència d’un veritable interland portuari que es situava al front marítim urbà, en una franja compresa des de la Barceloneta i el passeig de Colom; aquesta franja s’endinsava pràcticament fins a l’eix format pels carrers Nou de la Rambla, Ferran i Princesa, perllongant-se per la Via Laietana, arran de la seva obertura inicis del segle XX.

La franja marítima tenia una àrea de major intensitat entorn al Pla de Palau, al passeig de Colom i el carrer Ample on s’aplegaven la majoria de negocis relacionats amb la gestió del port i del trànsit marítim de persones i mercaderies. Navieres com la casa Condeminas, la seu de la Transmediterránea i el monument al seu propietari Antonio López i López, marques de Comillas, son quasi bé els únics restes que avui conservem d’aquesta important funció vinculada al port. Nombrosos establiments d’efectes navals, aprovisionament de vaixells, aparells de nàutica mostraven l’especialització d’aquesta part del front marítim urbà.

Un altre espai d’intensitat sorgia entorn al barri de Santa Maria i de Ribera on els magatzems a l’engros vinculats a l’arribada de productes colonials a través del port es mantingueren cada cop més potents, especialment a partir de la construcció del mercat del Born i del conjunt de les cases de Fontseré. Establiments de roba de mariners, de xarxes de pesca i espais de residència de mariners i pilots completaven amb l’Escola de Nàutica que disposava de seu pròpia d’ençà el 1932, i la Llotja amb funcions bursatils i de contractació de mercaderies vinculades al port.

La Barceloneta fou al llarg d’aquesta centúria de port industrial el veritable barri marítim de la ciutat, no solament per aplegar a la majoria de pescadors de la ciutat i dels estibadors que treballaven al port, com per les importants activitats de construcció i de reparació naval de la que en fou un bon exponent el Dic Flotant i Deposant de l’empresa Nuevo Vulcano i les activitats de la gran empresa mecano-metal·lurgica, La Maquinista Terrestre i Marítima que s’hi havia ubicat d’ençà el 1855.

Aquest barri portuari i mariner disposava, al mateix temps, d’una xarxa d’establiments d’aprovisionament de vaixells , d’instruments nàutics, d’efectes navals, pintures, tendals i cordes, reparacions de vaixells, petites drassanes que convivien amb altres activitats lligades a la platja i al port, com les esportives i la dels banys de mar.

A peu de Montjuïc i a la Marina de Sants, d’ençà finals segle XIX, les indústries navals ( l’Arsenal Civil i algunes drassanes ) i grans indústries cercaren aquesta privilegiada localització propera al port i a la ciutat, lligada alhora amb una xarxa de ferrocarril cap a l’interior de Catalunya i de la resta d’España.

Tanmateix, el panorama del port industrial no seria complert sense destacar també les árees portuàries que s’anaren estenent cap a llevant i ponent. A la franja del Poblenou la indústria i l’habitatge informal es localitzà pràcticament arran de mar (barraques del Somorrostro), però també els grans dipòsits de mercaderies com els de Crèdit i Docks; tant les gran indústries d’Icària com als nombrosos magatzems arran de la línia de ferrocarril amb apartadors propis entre el port i les seves instal·lacions es veieren afavorits en les seves activitats gràcies a la bona comunicació amb el port.

Tanmateix en aquest període, en el qual s’intensifiquen els usos turístics de la platja de Barcelona i arran de les propostes de l’Exposició Internacional del iniciades el 1914 i celebrada finalment l’any 1929, el litoral barceloní esdevingué objecte de nous usos. Primer, propostes per a usos balnearis i de passeig urbà ( Pla Cambó de passeig marítim, 1918 ) i més tard, als anys de la República, d’àmplies propostes de transformació del port i de la franja marítima inclosa La Barceloneta (Pla Macià, 1932-34 )que no es dugueren a terme.

Al llarg de la segona meitat del segle XX es produiran importants canvis en el front marítim de Barcelona. Unes relacionades amb la transformació del port industrial cada cop més cap a Ponent, amb nous espais especialitzats en noves formes de transport i emmagatzematge de mercaderies (containers), i amb una Zona Franca, nascuda a inicis del segle XX que acabà convertida en el més gran polígon industrial urbà d’Europa.

D’altres conseqüències foren l’inici de la decadència dels establiments tradicionals vinculats a l’activitat portuària (tancament del Born i disminució dels magatzems del barri de Ribera, i la lenta desaparició d’establiments de reparació i aprovisionament naval).

Desprès de varis projectes de passeig marítim a les dècades 1940- 1960, només en part realitzats, sorgirien noves iniciatives més agosarades. Els projecte coneguts com Plan especial de Ordenación de la zona Suroeste de Montjuïc (1964) i el Pla de la Ribera (1965) part del gran pla dissenyat per A. Bonet Castellana per transformar la façana marítima de Barcelona marcaria l’inici de la important transformació del port industrial i de la franja marítima des de Montjuïc al Besòs. Tot i les seves vicissituds i bloqueig en els anys de la Transició gràcies a les lluites venials i dels col·legis professionals, el Pla de la Ribera restaria com un element de referència que ressorgiria de nou arran les olimpíades del 1992.

La celebració dels Jocs Olímpics del 1992 actuaria en el front marítim amb la mateixa metodologia del Pla de Ribera, arrasar totalment tot el patrimoni industrial buit i també el viu que hi existia (això si, amb un acurat estudi històric que mai veié la llum), i la construcció d’un nou barri, La Vila Olímpica. Si be es subsanaren alguns dels greus defectes del Pla de la Ribera amb una ocupació pública de les platges i de la primera franja litoral i algunes correccions en les tipologies edificatories i d’usos privats, el projecte respirava les mateixes línies bàsiques adaptades als nous temps polítics i socials.
Les crítiques a l’enderroc del patrimoni fabril d’Icària i la construcció de la Vila Olímpica (destrucció del patrimoni i d’activitat econòmica, absència d’habitatge públic, projecte elitista) no tingueren, quasi bé, cap ressò mediàtic enmig de la eufòria olimpica.

Paral·lelament, el Port Autònom impulsa la transformació de l’anomenat Port Vell (o sia la dàrsena portuària des del Moll Nou fins a Colom) en espai d’oci. El projecte, si be declarava defensar l’obertura a la ciutat d’aquesta part del port –iniciada amb la construcció del Moll de la Fusta- acabaria presentant un seguit de construccions en alçada per a usos hotelers i d’oficines, tot i construint un port esportiu als antics molls de la Barceloneta. De nou les instal·lacions i edificis emblemàtics de valor patrimonial eren esborrats.

La plataforma “Salvem el Port Vell” constituïda el 1992 per associacions de veïns dels barris propers, acadèmics, professionals i artistes desenvolupà una intensa campanya de sensibilització i defensa dels valors ciutadans d’aquesta part del port de Barcelona, proposant activitats cíviques a ubicar en algunes de les peces de l’antic port.

Desprès de diferents activitats, exposicions, manifestacions, taules rodones, el balanç només fou relativament positiu. Es substituïren els usos hotelers del Moll d’Espanya per el centre comercial i d’oci Maremàgnum que continuava densificant la dàrsena, alhora que es construïa el conjunt d’oficines i hotels del World Trade Center al moll de Barcelona.

A nivell patrimonial s’aconseguí l’inventariat i recollida documental d’alguns del elements portuaris afectats per la reforma (els Magatzems Generals de Comerç, dues edificacions de l’antiga empresa Nuevo Vulcano) i un acurat estudi del Dic Flotant i deposant. De tots ells, només el magatzem General de Comerç (ara Palau de Mar) i un edifici del Nuevo Vulcano foren salvats de l’enderroc i reutilitzats per a usos diversos; malauradament poc es va poder fer en el cas dels “chiringitos” de la Barceloneta i dels banys de Sant Sebastià, engolits sota l’objectiu d’ampliar i obrir les platges a la ciutat, tot i que es va compensar l’enderroc dels notables banys de Sant Sebastià construint en el seu lloc un polisportiu municipal.

Malgrat uns anys d’una certa calma urbanística, ben aviat el Port Autònom iniciaria de nou propostes de transformació. La més significativa va ser la construcció de l’Hotel Vela (2010), edifici de gran alçada que si be per una banda podia ser justificat pel la seva ubicació a l’àrea de domini de l’Autoritat Portuària, per altra aviat se li concedia sortida pròpia i privada a la platja.

A més d'aquestes actuacións s'han trobat més d'una dotzena de projectes de grans dimensions en el litoral de Barcelona, especialment en la zona del centre i el port històric. La dimensió i quantitat dels projectes tenen un impacte sever sobre la ciutat, el seu teixit urbà, la seva morfologia, el patrimoni cultural i la vida ciutadana. Sobre aquests impactes tracten, des de diferents dimensions, els articles reunits en aquest número.

En aquests darrers anys l’Autoritat Portuària, amb el vist i plau de l’Ajuntament de Barcelona, ha seguit elaborant projectes de transformació i ocupació tant al Port Vell com al costat de l’Hotel Vela i més enllà cap a Montjuïc (nova Bocana). A aquestes propostes s’han ajuntat les municipals que pretenen la transformació del Morrot i dels barris de la Marina; a més d’elles l’aprovació del nou Pla d’Usos de la Ciutat Vella, el Pla del Paral·lel, i un nou Pla per a la Barceloneta obren la incògnita del destí del front marítim urbà, que tot fa pensar en una forta transformació molt influïda per la demanda turística, que poc té a veure amb l’equilibri entre les necessitats del veïnat i els nous usos.

A partir d’aquesta nova situació sorgí la plataforma veïnal Defensem el Port Vell i l’implicació d’acadèmics i professionals de la ciutat en els debats i en les propostes alternatives.

Des del Seminari Geocrítica començarem a inicis de l’any 2013 una tasca de recopilació i ordenació i anàlisi de les propostes urbanístiques, i dels edificis de valor patrimonial de la part més central del litoral possiblement afectats per les reformes. Aquest material es pot consultar al web http://www.ciutatport.com.

Aquest material s’anà completant als darrers mesos amb aquelles informacions gràfiques i documentals que han aparegut en els mitjans de comunicació, disponibles en http://www.ciutatport.com/Premsa.html. Es van organitzar activitats de sensibilització i difusió, amb itineraris a les zones afectades i també el taller fotogràfic Educació visual vers la transformació urbana.

Finalment, es decidí organitzar a la Universitat de Barcelona el dia 18 de juny de 2013 un Seminari que sota el títol Estratègies i conflictes en el Port i el front marítim de Barcelona, servís per debatre la situació del front marítim urbà de Barcelona des del Besòs al Llobregat en relació amb el nou model de ciutat turística. El Seminari comptà amb una àmplia participació d’assistents procedents de diferents àmbits acadèmics i veïnals.

Els textos i comunicacions presentats i exposats en el Seminari i publicats ara en aquest número extraordinari, tracten amb més profunditat algunes de les qüestions plantejades. Tot i la diversitat de formats, els textos reflecteixen molt bé l’opinió de veïns dels barris afectats ( Besòs, Poblenou, Barceloneta, Casc Antic, Gòtic, Raval, Paral·lel i barris de Montjuïc, Poblenou i Besòs), dels centres d’estudis i entitats de la zona, així com d’acadèmics i professionals ( historiadors, geògrafs, antropòlegs, arquitectes, enginyers i juristes) coneixedors de la problemàtica existent. Entre els materials i documents s’aplega la mirada reflexiva d’una fotògrafa sobre una part dels col·lectius més oblidats que ocupen la franja marítima.

El material aplegat presenta com a cloenda l’anàlisi de tres casos de ciutats del litoral peninsular (València, Ferrol i Santander) afectades també per operacions urbanístiques similars a les de Barcelona. Creiem que seran un bon contrapunt per al debat encara no resolt de les actuals transformacions del front marítim de la ciutat de Barcelona.

De la reflexió i el debat realitzats durant el Seminari sorgeixin propostes més d’acord amb un futur més sostenible i socialment més just de les transformacions del port , i en les que la conservació del patrimoni permeti usos compatibles amb les necessitats socials i culturals dels habitants dels barris propers. Entre les diverses línies de debat que es van presentar, destaquem la clara articulació dels projectes puntuals fora de la normativa urbanística en el port de Barcelona i el seu impacte sobre la població, el patrimoni, els usos i la planificació, com és l'actual modificació del Pla d'Usos de Ciutat Vella. En un àmbit més general es van proposar cinc idees clau:

1. La necessitat de transparència en els processos de transformació urbana.
2. El retorn de les plusvàlues de les operacions urbanístiques al conjunt de la societat.
3. Crear un marc legislatiu que permeti la participació ciutadana vinculant als projectes urbanístics, assenyalant les dificultats amb que la nova legislació està limitant les formes de participar i oposar-se a determinats projectes.
4. Instar a la ciutadania a què exerceixi sempre els seus drets individuals i col·lectius, fent ús dels mitjans i recursos de què disposa.
5. I, finalment, el necessari retorn de l'urbanisme al seu sentit inicial de millorar la qualitat de vida de les persones i al servei del bé comú.

Amb aquesta publicació pretenem donar a conèixer els processos que impacten el litoral i d'aquesta manera contribuir a la reflexió sobre aquesta nova fase de transformació del front marítim, no solament del Port Vell, sinó també del conjunt portuari que s’estén entre el Besòs i el Llobregat.

© Copyright Mercè Tatjer, 2013.
© Copyright Maricarmen Tapia, 2013.
© Copyright Biblio3W, 2013.

Ficha bibliográfica:

TATJER, Mercè; TAPIA, Maricarmen. Ciutat i port, un debat necessari. Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línea]. Barcelona: Universidad de Barcelona, 10 de noviembre de 2013, Vol. XVIII, nº 1049(01). <http://www.ub.es/geocrit/b3w-1049/b3w-1049-01.htm>. [ISSN 1138-9796].