Llibres
de divulgació científica
Neurociència per educadors
Tot allò que els educadors sempre han volgut saber sobre el
cervell dels seus alumnes i mai ningú s’ha atrevit a explicar-los de manera
entenedora i útil
|
|
David Bueno i Torrens Rosa Sensat. Barcelona 2017 |
|
|
|
Sinopsis:
Neurociència per educadors és un llibre esplèndid que du un
subtítol prou explícit. Els lectors hi trobaran «tot allò que sempre han volgut
saber del cervell dels seus alumnes i mai ningú s’ha atrevit a explicar-los de
manera entenedora i útil». Per sorpresa de molts, el resultat no és una esmena
a la totalitat de la pedagogia moderna, sinó una explicació científica
complementària de per què, si es treballa amb coneixement i dedicació, les
coses funcionen raonablement bé. I un argument sòlid per no fer marxa enrere,
com semblen voler algunes veus desmemoriades. Un llibre rigorós, clar i plaent,
ple d’idees per meditar sobre l’ofici de ser aprenents.
L’embrió inconformista
Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari
|
|
David Bueno i Torrens Edicions UB. Barcelona 2016 |
|
|
|
Sinopsis:
Els embrions poden semblar-nos éssers indefensos, però poques
persones saben que són uns inconformistes nats: qualsevol modificació genètica que
afecti el seu desenvolupament es traduirà en canvis anatòmics o funcionals en
els adults que, per lleus que puguin semblar, són la clau de volta de
l’evolució i de la selecció natural. Canviar per sobreviure, sobreviure per
canviar. Si els embrions no estiguessin abocats al canvi, l’evolució dels
metazous, és a dir, de tots els animals, no hauria estat possible. L’evolució i
el desenvolupament embrionari formen un aliatge biològic resistent i flexible.
Aquest és el camp d’estudi de l’evo-devo, una nova disciplina científica que
investiga com els mecanismes evolutius fan possible que organismes que
comparteixen un mateix avantpassat, com els cucs, els insectes i els
vertebrats, siguin tan diferents. Però són diferents només en aparença, perquè
una de les principals troballes de l’evo-devo és que genèticament tenen molt en
comú. Amb un llenguatge assequible, exemples sorprenents i experiments
fascinants, el lector descobrirà com i per què el desenvolupament embrionari
condiciona l’evolució, inclosa la dels humans.
100
gens que ens fan humans
Poetes i assassins, inventors i imitadors, racionals i dogmàtics,
biològics i culturals
|
|
Cossetània Edicions. Valls 2015
|
|
|
|
Sinopsis:
En aquest
llibre es parla
de 100 gens que estan relacionats amb la nostra
humanitat i que permeten relacionar la influent
vessant biològica amb la igualment influent vessant cultural. Un
territori fronterer
on poder
reflexionar sobre què és allò que ens fa
humans. Les persones som una espècie ben curiosa: tan aviat realitzem actes
altruistes com egoistes; podem estimar
incondicionalment i escriure
poesia amb
una mà
i assassinar despietadament amb
l’altra. Com és
que manifestem actituds
aparentment tan contraposades? Són
els nostres gens que ens hi
empenyen? O és el
substrat cultural? O una mica de cada?
Els
límits de la vida
Una novel·la sobre el que som
|
|
la Galera. Barcelona 2014
-
Entrevista al Suplement de Cultura de El Punt Avui (28-11-2014) |
Sinopsis:
La Lara no ha fet els quinze i ja està de tornada de tot. Es
debat entre la vida i la mort. Un brot de la seva malatia l'ha deixada a la
UVI, sola, per passar una nit que pot ser decisiva. Però a la sala hi ha la
Carme, una doctora que no havia vist mai, que comença a explicar-li una
història apassionant: la història de la vida mateixa. Una novel·la intensa que
explica el concepte de la vida.
La vida és massa complicada per entendre-la. Això no ho explica
cap llibre.
Una novel·la on trobaràs respostes apassionants a preguntes que
sempre t'havies plantejat.
Un passeig per la vida en tota la seva esplendor.
►
El món de Sofía ens
va explicar la filosofia. La porta dels tres panys ens va explicar la
física quàntica. Els límits de la vida, ara, ens expliquen la biologia,
què som i què hi fem aquí.
Educació per a una
cultura de pau
Una proposta des de la pedagogia i la neurociència
|
|
lPublicacions UB 2014
Fullejar la Publicació Notícies, ressenyes i entrevistes |
Sinopsis:
La pau és una matèria fràgil, trencadissa, i també controvertida.
Quantes accions es fan en nom de la pau, encara que a vegades, paradoxalment,
s’acabi recorrent a la violència! Fins i tot la pau proactiva, d’arrel
ghandiana, pot ser viscuda com una forma de violència per als qui no hi estan
d’acord. Tanmateix, és un bé molt preuat i desitjat, que s’ha de protegir i
conrear. I perquè arreli i creixi, cal entendre-la i viure-la.
Educació per a una cultura de pau fa una proposta innovadora en aquest
camí, que sorgeix del diàleg reposat i meditat, i alhora viu i dinàmic, entre
una ciència social com és la pedagogia i una d’empírica com és la
neurobiologia. Fruit d’aquest diàleg, la pau esdevé un important actiu de la
humanitat i una via per gestionar els conflictes de les nostres idiosincràsies
culturals i biològiques. Aquestes àrees de coneixement convergeixen en una
mirada integradora de l’educació per a una cultura de pau, des de la convicció
que la pau s’ha de comprometre tant amb les injustícies més estridents i
mediàtiques com amb les més silenciades.
ÍNDEX
PRÒLEG (a cura de Tica Font, directora de l'Institut
Català Internacional per la Pau)
INTRODUCCIÓ: Maridatge neuropedagògic per educar en
les paus
Part I: LA CULTURA DE LA PAU: ASPECTES SOCIALS I
EDUCATIUS
1. Sota els discursos de pau… Estudis de pau i conflictes
Els
discursos de pau
Cultura i cultures de pau
Formes de fer les paus
Anvers i revers de les paus
Noves formes de violència i la no-violència: postura o convicció
Pau com a satisfacció de les necessitats humanes. Des del ben-ser per al
benestar.
2. Aspectes sociorelacionals
Individualitat i alteritat
Saviesa dels sabors relacionals
Construcció i deconstrucció relacional. Esferes des de la deferència fins a la
cordialitat
Desplegament del ser des del «de-dins»
Garantia del ben-ser, cap a l’enfora
Cosmopolitisme cordial
Relacions històriques d’enemistats i violències. La seva transmissió
Principis de relació
3. La pau, matèria educativa?
Prendre i emprendre decisions. Respostes coherents amb la pau
Característiques de les estructures mentals
Desplegar competències per a l’aprenentatge de la cultura de la pau. És
possible educar per a viure conflictes de maneres pacífiques?
De la pau com a construcció cultural a la pau com a aprenentatge ètic i social
Més enllà d’un món en base dos: models integradors de cultura de la pau
Vigència de fer pedagogia de la pau
Pau, per consens social o per convicció? D’educar postures a educar conviccions
4. Educar per a la pau com a itinerari pedagògic
Pedagogies armades i de dormició
Pedagogies de la dissensió i la controvèrsia
Pedagogies de la responsabilitat amb capacitat de resposta
De no-violència imperativa a no-violència volitiva i de l’acció justa a l’acció
gratuïta
Pedagogies del despreniment des del descentrament
Pedagogies de la reflexivitat, la lentitud i la proximitat
Pedagogies de l’observació i l’atenció. De l’estar a l’aguait, vers una
consciència individual i col•lectiva
Pedagogies integradores, conciliant dualitats des del conreu dels espais
interiors
Pedagogia de la pau des de les conviccions i passions
Lideratges en clau de pau, vers una pedagogia de risc
D’aquelles paus sense registre... i sense rastre?
PART II: EL CERVELL I LA PAU: UNA APORTACIÓ DES DE LA NEUROCIÈNCIA A L’EDUCACIÓ
PER A LA PAU
5. Neurociència, conflictes i pau
Una història plena de conflictes
El dualisme ment – cervell
La consciència
Grupalisme, dominància social i emocions
Agressivitat i impulsivitat
Un cervell conflictiu... però també empàtic i cooperatiu
6. Neurociència i educació
Comportaments deterministes versus comportaments influenciables
Un cervell educable: aprenentatge i memòria
Efecte de l’educació en l’estructura del cervell: la plasticitat de les
connexions neuronals
Les experiències i els gens
Les neurones mirall: la importància dels models a imitar
CLOENDA: A l'aguait, paus en estat d'alerta
Som una espècie
violenta?
La violència humana explicada des de la biologia i la
psicopatologia
|
|
Xaro Sànchez Notícies, ressenyes i entrevistes • Agenda El Punt
Avui (30-09-2013) • Notícia Web Universitat
de Barcelona (30-09-2013) - versió en pdf •
Entrevista a Xaro Sánchez a Diario Médico (2-10-2013) - versió en pdf •
Entrevista a David Bueno a La Vanguardia Digital (22-10-2013)
- versió
en pdf •
Entrevista a David Bueno a Orla Digital (28-10-2013) - versió en pdf •
Entrevista a David Bueno a Fortune (CNN Money) (4-11-2013)
- versió en
pdf •
Entrevista a Xaro Sánchez a l'ARA (7-11-2013) •
Entrevista a David Bueno a El Punt Avui (11-11-2013) •
Entrevista a David Bueno a Els Matins (TV3) (11-11-2013) • Ressenya
al Suplement de Cultura de El Punt Avui (20-12-2013) •
Entrevista a David Bueno a El Mundo (9- 03-2014) - versió
en pdf •
Article d'Opinió de Pablo Jáuregui a El Mundo (11- 03-2014)
- versió en pdf |
|
Sinopsis: |
Sobre els autors: |
|
|
|
ÍNDEX
Introducció
PART I. GENS, NEURONES I EVOLUCIÓ: LA BIOLOGIA DE
L’AGRESSIVITAT I LA VIOLÈNCIA
Capítol 1. Agressivitat i violència: de la natura a la
cultura
Una
qüestió de família
L’estranya frontera entre agressivitat i violència
Molta cultura i poca biologia?
La normalitat de l’agressivitat
Capítol 2. Amb l’agressivitat als gens
Naturalesa
o criança?
Un primer tast de gens: què són, què fan i com funcionen
L’heretabilitat del comportament
Un segon tast de gens: l’agressivitat de l’agent químic del benestar
Un tercer tast de gens: agressivitat, estrès i sucre
El sexe agressiu
La base evolutiva dels gens de l’agressivitat
Epigenètica: un lligam entre l’ambient i el funcionament dels gens
Víctimes dels gens: un aspecte políticament incorrecte de l’agressivitat i la
violència
Capítol 3. Un cervell emocional i violent
Què són les emocions?
Components i control neural de l’emoció
L’emoció com a llenguatge
Anatomia de les emocions
L’ametlla i la incapacitat de percebre la por
L’atracament a un banc i l’11 S
Els ulls són el mirall de l’ànima
Bandes i grups de pertinença
Micos, lobotomies i judicis morals
Agressivitat
La catifa del llit nupcial del cervellEl silenci dels anyells
Hormones, agressivitat i dominància social
Capítol 4. Hereus dels nostres avantpassats
L’evolució de les espècies
L’agressivitat al regne animal
L’agressivitat social
Les pressions selectives en l’agressivitat humana
Altruisme i imitació
La plasticitat del cervell: un afer de primats
PART II. L’HETEROGENEÏTAT DEL COMPORTAMENT: NORMALITAT I
PSICOPATOLOGIA DE L’AGRESSIÓ I LA VIOLÈNCIA
Capítol 5. Psiquiatria i violència: dels trastorns
psiquiàtrics als conflictes socials
Normalitat,
anormalitat i trastorn psiquiàtric
Trastorns psiquiàtrics en la gènesi dels conflictes i la violència
Tipus de conductes agressives degudes als trastorns mentals
Els factors culturals en el risc de violència
Violència com a causa del trastorn
Sense estigma
Capítol 6. Cervell i violència intrafamiliar
Un
problema universal i persistent
Els factors de risc en són les causes?
Què li passa a qui maltracta?
Té un trastorn qui comet VIF?
Propensos al consum patològic de drogues
Personalitats inestables
Són psicòpates els maltractadors?
També hi ha maltractadores
Les seqüeles de ser maltractat
La violència sexual contra els infants
Les entranyes de la violència intrafamiliar
Els percussors psicobiològics
Gènere, tipus d’agressió i hormones
Dolor psicològic, addicció a agredir i efectes sedants de la
violència
Còctel psicobiològic de risc
Campanyes contra la violència intrafamiliar
Capítol 7. Cervell i terrorisme
La
llarga història evolutiva del terrorisme
Violència per assolir el poder territorial
Cervell social fanàtic i deshumanitzador
Qui es fa terrorista?
Psicopatologia en els terroristes?
Perfils psicobiològics en els terroristes
Terrorisme suïcida: cabdills manipuladors i lacais
Líders polítics i psicopatologia
Recapitulacions per a la prevenció del terrorisme
PART III. ÉS POSSIBLE UN MÓN SENSE
VIOLÈNCIA?
Per a què serveix el
sexe?
La història i la utilitat del sexe com mai te les havien
explicat
|
|
Eduard Martorell i Sabaté
Publicacions UB / Omniscellula. Barcelona 2012
Esgotada la primera edició
Segona
Edició, ja a la venta. |
Sinopsis:
Aquest és un llibre per aprendre una mica de genètica, una mica
de zoologia, una mica d'evolució i, en definitiva, una mica sobre l'apassionant
fenomen de la vida. Per a què serveix el sexe? entusiasmarà els lectors per la
varietat d'estratègies reproductores que els diferents éssers vius, sobretot
els animals, han desenvolupat durant milions i milions d'anys per tal
d'augmentar les possibilitats de sobreviure en el nostre estimat planeta. Unes
estratègies que, amb el concurs del sexe, ens han permès adaptar-nos a
l'ambient constantment canviant i, fins i tot, arribar a ser conscients de qui
som, de com és l'espècie humana, l'única espècie capaç de meravellar-se amb els
misteris de l'univers a mesura que els va desxifrant i que ha afegit el progrés
cultural a l'evolució natural. Sempre, això sí, amb l'ajut indispensable del
sexe.
ÍNDEX
Pròleg
Introducció. Què és el sexe
PART I. Seria possible la vida sense sexe?
Variabilitat i adaptació biològiques, des de l’origen de la vida fins
ara
1.1. El sexe i la procreació de Darwin
1.2. Primer va ser el sexe…
1.3. …I després va continuar sent el sexe
1.4. Què fan els bacteris quan practiquen
sexe (i per què ho fan)?
1.5. Amb qui practiquen sexe, els virus?
1.6. Si tens dificultats, practica sexe
1.7. Nascuts per fer sexe
1.8. La loteria del sexe
1.9. Només dos sexes?
1.10. Per què hi ha diferències sexuals?
1.11. La reina Roja
1.12. Sexe i mortalitat
1.13. Altruisme sexual per a gens egoistes
PART II. Sexe animal
Curiositats i estratègies sexuals en el món animal
2.1. Millor que els fills no siguin idèntics a mares i pares…
2.2. Si sóc hermafrodita, per què no m’autofecundo?
2.3. És mascle o és femella? O potser és transsexual?
2.4. Em reprodueixo asexualment o sexualment? O jugo a dues bandes?
2.5. Fecundació externa o fecundació interna?
2.6. Segueix-me però no em toquis, que vull sexe
2.7. Si em sobren braços, per a què vull un penis?
2.8. A la majoria ens va el contacte
2.9. La partenogènesi: reproducció sexual?
2.10. Tu, només a treballar!
2.11. El sexe em fa venir gana: femelles atractives i… letals
2.12. Reproducció abans d’hora?
2.13. Val més tard que mai
2.14. Una qüestió de mida i una altra de quantitat
2.15. Què faig perquè el fill sigui meu?
2.16. Mama, escalfa’m, que vull ser mascle!
2.17. Escalfeu-me, companys, que no em vull perdre la festa
2.18. Ens posarem ben guapos, que volem sexe
2.19. Dóna’m espermatozoides, que me’ls guardo
2.20. Si menjo més, pareixo abans
PART III. Sexe, droga i rock’n’roll
El sexe social en els primats i en l’espècie humana
3.1. Amb el sexe al cervell
3.2. Per què diem amor quan volem dir sexe? I per què practiquem el sexe per
mantenir l’amor?
3.3. Quin sexe tinc, i quin vull tenir?
3.4. No hi ha qui els entengui, als de l’altre sexe
3.5. Cervells de plastilina: mascles masculinitzats i femelles feminitzades
3.6. La guerra de sexes
3.7. Dones fidels i homes adúlters?
3.8. Fes l’amor i no la guerra
3.9. Busca una parella ben sexi
3.10. Sexe social
3.11. Sexe intel·lectual
100
controvèrsies de la Biologia
Cada cop més forts, més guapos i més intel·ligents
David Bueno i Torrens
Cossetania Edicions. Valls 2012
SBN: 978-84-15456-02-5
Sinopsis:
El segle XXI ve marcat per l’aplicació dels coneixements
biològics en temes tan diversos i sovint controvertits com els organismes
transgènics, les cèl·lules mare, el clonatge, el genoma humà, la biomedicina o
el canvi climàtic. Unes controvèrsies que neixen de la nostra capacitat de
reflexió, i que troben el seu camp d’estudi en la bioètica. Tanmateix,
reflexionar no és una tasca fàcil, malgrat que per a la nostra espècie sigui
estrictament necessària, atesa la consciència que tenim de nosaltres mateixos i
la gran capacitat creativa de què gaudim. Aquest és l’exercici estimulant que
proposa el llibre: reflexionar.
ÍNDEX
Pròleg
Per començar
1. Les persones pensem i conversem amb nosaltres mateixes
I. Sobre la ciència en general i la biologia en particular
2. Treure profit de les intimitats de la vida
3. La subversió social de la biologia
4. La (in)fal·libilitat del mètode científic
5. Teories que no ho són
6. El vestit de la pseudociència
7. Naturalment artificial —o l’artificialitat de la natura
8. Cobais al laboratori
9. “Cobais” humans
10. Què s’investiga i qui ho paga
11. El factor humà
12. Els àrbitres de la ciència
13. Ho vull per ahir!
II. Sobre el nostre entorn vital
14. Tots per a un i un per a tots
15. En perill d’extinció
16. Salvem les balenes
17. L’ós bru menja bens, i l’àliga cuabarrada, rates i llangardaixos
18. Fem fora les meduses i les balenes
19. Salvem els bacteris
20. Guardians de la biodiversitat i de la sostenibilitat
21. Espècies globals
22. Vint quilos de CO2
23. La casa de l’ET
III. Sobre d’on venim i on anem —en definitiva, sobre qui som
24. Sóc el més fort
25. La ruleta russa dels canvis evolutius
26. Supervivents!
27. La naturalitat de la selecció artificial
28. No et volem, i
als teus fills encara menys!
29. Els fills predilectes
30. El risc de voler lligar
31. Homes agressius i dones seductores
32. Dones fidels i homes adúlteres
33. Atracció sexual
34. L’estigma de la pedofília
35. El secret dels avis
36. Felicitat i amor etern
37. El plaer de pensar
38. El desenvolupament tècnic i cultural: una nova selecció natural?
IV. Sobre la biologia i els gens de les persones
39. Un complet manual de funcionament
40. Instruint les nostres instruccions
41. Iguals, però diferents
42. El dia de la raça
43. Castes i migracions humanes
44. Gens bons i gens dolents
45. Quins gens tinc i quins passaré als meus fills?
46. Tria la teva parella
47. Que llestos que som
48. L’enigma de la creativitat
49. Formigues i xarxes neurals
50. Veritat o mentida?
51. El gen de Déu
52. Els gens de la política
53. Els gens i els drets humans
54. Els gens del llenguatge
55. Altres humanitats
56. El fantasma de la màquina
V. Sobre la salut i la malaltia —i altres possibilitats de la biomedicina
57. El somni de la salut
58. Xips d’ADN a l’hospital i al supermercat
59. De qui és el teu genoma?
60. L’origen dels mals
61. Culpable o malalt?
62. Amaguem-nos, que ve la grip!
63. Malalties classistes
64. La por del desconeixement —i el desconeixement per por
65. Em vacuno?
66. Drogues, una simple qüestió de quantitat?
67. Eraser, l’eliminador dels mals records
68. Pare o mare?
69. Mascles embarassats
70. No tots els embrions són iguals —ni les persones que formarien
71. Nens a la carta
72. L’elixir de l’eterna joventut
VI. Sobre el clonatge i la teràpia cel·lular
73. Les costelles de Dolly
74. D’animals envellits a biofactories de medicaments
75. Mascota versió 2.0
76. Zoos clònics i prediluvians
77. Bon dia, germà neandertal
78. Cloneu la Marilyn o l’Elvis Presley —o cloneu-me a mi
79. Cèl·lules mare —o la mare de totes les cèl·lules
80. Les dues vides dels embrions
81. Nucli va, cèl·lula ve
82. Òvuls de vaca, cèl·lules de persona
83. Recuperar la cara —o tota la vida
84. La vida dins un cordó umbilical
85. Innovació mèdica o turisme cel·lular?
VII. Sobre la manipulació genètica
86. Que ve la biotecnologia!
87. Uns animals amb malalties molt humanes
88. Una ració de gens
89. Formatges vegetarians, bledes porcines i canibalisme gènic
90. Pinsos transgènics, vaques tradicionals
91. Granges de medicaments transgènics
92. Rots de vaca i excrements de porc
93. Porcs humans
94. Construïm un ésser viu
95. Maldats biotecnològiques
96. Poseu-me un gen …
97. … però poseu-me’l bé
98. Cada cop més forts, més guapos i més intel·ligents
99. Puc patentar-me?
Per no acabar mai
100. Som lliures?
L'enigma de la
llibertat
Una perspectiva biològica i evolutiva de la llibertat humana
Obra guanyadora del XVI premi europeu de divulgació científica
estudi general
- Anàlisi
del llibre al Suplement de Cultura de El punt Avui (Genètica Humanística,
2-02-2012)
- Comunicats i notícies publicats arran de
la concesió del Premi
- Entrevista
a La Vanguardia
- Entrevista
a Ràdio 4 (24-11-2010)
- Entrevista
a Ràdio 4 (8-06-2011)
- Notícia a
l'Avui
- Ressenya
al Suplement de Cultura de l'Avui
- Entrevista al
diari ARA
- Ressenya a
la revista Presència (15-01-2012)
És difícil
trobar un llibre de divulgació científica que contingui tantes idees estimulants
en poc més de tres-centes pàgines com L'enigma de la llibertat.
Lluís Martínez. Avui
Maig de 2011
David Bueno i Torrens
Editorial Bromera. Alzira 2011
ISBN:978-84-370-8060-4
Fullejar
la publicació
Sinopsis:
Fa temps que se sap que els gens determinen moltes
característiques del cos humà, com ara el color de la pell, el grup sanguini o
el sexe. Tanmateix, ara s’està començant a descobrir que també influeixen, fins
i tot determinen, qüestions realment complexes del nostre comportament, les
quals es pensava que procedien de la nostra ment i de la nostra experiència,
com la tendència sexual o la fidelitat vers la parella. Com s’entén, doncs, la
llibertat de l’ésser humà? Som realment lliures o estem condicionats per les
reaccions neuroquímiques que es produeixen al nostre cervell?
En un viatge fascinant a les intimitats de la nostra espècie i als sentiments
que considerem més nostres, L’enigma de la llibertat ens acosta a la base
biològica i evolutiva d’una de les característiques que ens és més preuada, la
nostra llibertat, i proposa que aquesta és la millor adaptació que l’evolució
ens ha oferit per a garantir la nostra supervivència.
ÍNDEX
Pròleg
Introducció. Per què la biologia també ha de parlar de la llibertat
La llibertat personal i la llibertat social: dues llibertats i un destí
La biologia de la llibertat
Primera part. L’evolució, el llarg camí de la llibertat
1. La cuina de la vida
L’origen de la matèria
Les molècules de la vida
L’evolució abans de la vida
2. Comença la reproducció –i per sort ja no s’aturarà
Què és la vida?
Cèl·lules, DNA i proteïnes
Rebesàvia luca
Rebesnéta Shyntia
La reproducció és la porta cap a l’evolució
3. Tots som mutants
Com canvien els gens
Què passa quan canvien els gens?
Les mutacions han generat tota la diversitat de proteïnes i característiques
biològiques que trobem a la natura
4. Per què les girafes tenen el coll llarg i nosaltres tenim cinc dits a cada
mà
La vida evoluciona
La selecció natural
La selecció sexual
Hi ha atzar en la selecció?
El ‘reciclatge’ de característiques
El naixement d’una nova espècie
5. Cèl·lules que s’engoleixen, gens que es multipliquen i infants que no es fan
grans
Més enllà de les mutacions
Cèl·lules que n’engoleixen d’altres –però que no se les mengen
Gens que s’uneixen i cèl·lules que es relacionen
Els gens es multipliquen i els organismes es fan més complexos
Peter Pan
6. Els embrions es construeixen amb peces de mecano
La increïble conservació i diversificació dels processos de desenvolupament
Flexibilitat, robustesa i capacitat evolutiva
L’ambient pot afectar de forma estable l’expressió dels gens
Segona part. El cervell i la ment humans, un bressol de la llibertat
7. Una història emergent –o l’emergència de la nostra història
Micos, mones i persones: un afer de família
La nostra embolicada història recent
Per què podem tenir –i tenim– un cervell tan gros?
El primer foc de camp i les primeres àvies: comença la cursa de la ciència, la
tècnica i la cultura
El desenvolupament tècnic i cultural ha esdevingut part de la selecció natural
per a la nostra mateixa espècie
8. Per què les formigues fan llargues fileres i nosaltres inventem coses
El cervell i la conducta: el cas de Phineas Gage i de les abelles higièniques
Com és el cervell humà?
Formigues i neurones: la incertesa dels camins de la ment
9. Gens, neurones i comportament: tres casos per a reflexionar
Cas 1. Per què diem amor quan volem dir sexe, i per què practiquem el sexe quan
volem mantenir l’amor
La biologia del sexe
L’amor és una addicció vinculada al sexe,i contribueix
a l’estabilitat social
Tots som addictes
Amor paternofilial i dominància social
Cas 2. Agressivitat, violència i altruisme
Cara i creu de la mateixa moneda?.
Violència i agressivitat: el lligam entre les conductes instintives i la
cultura
Guerra!
Quan la cultura esdevé conducta instintiva
L’altruisme, l’altra cara de la moneda
La moneda sencera: la violència i l’altruisme, cara a cara
Cas 3. Espiritualitat, política i, si és possible, optimisme
Religió i espiritualitat, un altre cop la dualitat entre conductes apreses i
instintives
Biologia i política
10. Del rap al rock-and-roll, i de les ganyotes a la poesia.
La comunicació és un fenomen universal
La xerrameca de les balenes, els dofins i els ximpanzés
El rap va ser el primer llenguatge dels homínids
La base neural del llenguatge
La base genètica del llenguatge
L’aparell fonador, aliat del cervell
El llenguatge en la selecció natural
11. Ostres, l’he espifiada, i ara què puc fer?
Qui pensa, la persona o el seu cervell?
De les dades discretes a l’autoconsciència
Consciència i física quàntica
Són immediates les respostes conscients?
Els gens de la creativitat
La creativitat i el llenguatge, els companys de viatge de la llibertat
El plaer de ser creatius
12. Som realment lliures?
El lliure albir
La sensació subjectiva de llibertat
13. Per què fa por la llibertat, especialment la dels altres?
El cervell és un gran mirall
La complexa vida social i tecnològica comporta la relativa necessitat de
restringir la llibertat
Epíleg. Presoners de la llibertat
Bibliografia
Glossari
Índex alfabètic
Convivint amb
transgènics
Finalista al X certamen Ciencia en Acción (Granada, 2009)
David Bueno i Torrens
Editorial UBe/Omniscellula. Barcelona 2008
ISBN: 978-84-475-3303-9
Fullejar
la Publicació
Sinopsis:
El segle XX ha estat un segle de contrastos durant el qual s’ha produït la més gran
contribució de la ciència a la solució de problemes de tota la història de la
humanitat, fet que ha permès incrementar la nostra qualitat de vida fins a
nivells impensables fa tot just unes dècades. Aquest gran avenç de les ciències
biològiques ha comportat l’adopció d’un nou vocabulari, que usem
quotidianament. Paraules com biotecnologia, enginyeria genètica, organisme
modificat genèticament i transgènic, entre d’altres, s’han introduït a la
nostra vida i apareixen regularment als mitjans de comunicació. Però per a
molts ciutadans aquesta terminologia és plena de conceptes obscurs,
desconeguts, amb connotacions potser fins i tot de perill, i a voltes mereixen
poca confiança com a conseqüència de la manca d’informació.
Què és la biotecnologia, i per què serveix? Quins són els seus precedents
històrics? És quelcom realment nou, o és senzillament un graó més en la
història del desenvolupament cientificotècnic de la humanitat, sempre a la
recerca d’una millor qualitat de vida? Com
contribueixen els organismes transgènics a buscar, desenvolupar i produir nous
tractaments mèdics? Els podem utilitzar fins i tot per obtenir noves fonts
d’energia i com a elements bioreparadors del medi ambient? O el seu efecte és
just el contrari? És segur consumir organismes transgènics? Quines
conseqüències mediambientals té conrear-los? Els
aliments transgènics són substancialment diferents dels seus equivalents no
transgènics? Cap a on evoluciona la recerca biotecnològica i les aplicacions
comercials d’aquesta? Quines implicacions econòmiques
i socials té? Quina normativa la regeix?
Aquest llibre ofereix respostes exposades de forma amena i entenedora, amb
dibuixos explicatius i un llenguatge planer i proper al lector no
especialitzat.
ÍNDEX:
Pròleg
PART I. LES BASES DE LES MODIFICACIONS GENÈTIQUES: DE LA REVOLUCIÓ NEOLÍTICA
A LA REVOLUCIÓ BIOTECNOLÒGICA
Capítol 1. Les revolucions cientificotècniques: dels
caçadorsrecol·lectors i dels bruixots- xamans als biotecnòlegs
Capítol 2. La biotecnologia avui
Capítol 3. Les bases de les modificacions genètiques: DNA, proteïnes i
cèl·lules
PART II. ELS ORGANISMES
GENÈTICAMENT MODIFICATS AVUI
Capítol 4. Els microorganismes genèticament modificats
Capítol 5. Els animals transgènics i la teràpia gènica en humans
Capítol 6. Les plantes transgèniques
PART III. EL DEBAT ENTORN ELS ORGANISMES GENÈTICAMENT MODIFICATS
Capítol 7. La percepció social i la legislació dels organismes
genèticament modificats
Epíleg
Bibliografia
Glossari
Òrgans a la carta (2a edició revisada i ampliada)
Menció d'Honor al VII certamen Ciencia en Acción (Alcobendas
-Madrid, 2006)
David Bueno i Torrens
Editorial UBe/Omniscellula, Barcelona 2007
ISBN: 978-84-475-3184-4
Fullejar la
publicació
Sinopsis:
Què són les cèl·lules mare? Podríem curar la diabetis
o les malalties neurodegeneratives com el Parkinson i l'Alzheimer amb la seva
aplicació terapèutica? Quines són les aplicacions mèdiques reals del clonatge?
Podem crear òrgans de forma personalitzada per substituir-ne de malmesos?
Aquest llibre ofereix respostes exposades de forma amena i
entenedora, amb dibuixos explicatius i un llenguatge planer i proper al lector
no especialitzat.
Premis i
distincions:
Menció d'Honor al VII certamen Ciencia en Acción (Alcobendas-Madrid, 2006) dins
la modalitat de treballs de divulgació científica, en reconeixement al
"rigor en els continguys i l'habilitat de l'autor per acostar als lectors
temes tant actuals i difícils de tractar com el de les cèl·lules mare i el
clonatge terapèutic", segons consta a l'acte emesa pel jurat. Finançat per
la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (FECYT).
ÍNDEX
Pròleg
I- ELS ANTECEDENTS, ELS FONAMENTS I LES IDEES BÀSIQUES
1- Quan els òrgans deixen de funcionar
Moltes malalties són degudes al funcionament anòmal dels nostres òrgans o
teixits.
El trasplantament d’òrgans i teixits permet guarir algunes malalties no
infeccioses, però presenta diversos problemes.
El sistema immunitari detecta i rebutja els òrgans trasplantats.
El naixement d’una nova teràpia que permetrà solucionar els problemes dels
trasplantaments: la medicina regenerativa.
2- Persones, cèl·lules i DNA
Les persones estem formades de cèl·lules, que s’agrupen en teixits i òrgans.
Les cèl·lules mare de teixit són una de les bases de la medicina regenerativa.
El funcionament de les cèl·lules diferenciades i de les cèl·lules mare de
teixit està regulat pels programes gènics.
El genoma humà és molt complex i encara en desconeixem moltes coses.
3- Els embrions humans
El desenvolupament de les persones és igual al de la resta de mamífers.
La fecundació marca l’inici del desenvolupament.
Les cèl·lules mare embrionàries es formen abans de la implantació de l’embrió a
l’úter matern.
El desenvolupament embrionari presenta diversos punts d’inflexió.
4- El clonatge natural en els éssers vius
El clonatge és el procés mitjançant el qual s’obté una còpia idèntica des del
punt de vista genètic de qualsevol entitat biològica.
Totes les cèl·lules del nostre cos són clòniques.
Hi ha plantes que es reprodueixen per clonatge.
Hi ha animals que també es reprodueixen per clonatge.
ls bessons idèntics són clons naturals.
II- LES TÈCNIQUES, LA RECERCA ACTUAL I LES PERSPECTIVES
5- El clonatge reproductiu
El clonatge reproductiu pretén obtenir còpies genèticament idèntiques
d’organismes amb finalitats reproductores.
Els humans hem intentat fer clonatge reproductiu animal des de finals del segle
XIX
Molts dels animals clonats presenten problemes de supervivència.
El clonatge reproductiu animal no humà és útil en ramaderia, medicina, farmàcia
i per a la preservació d’espècies en perill d’extinció.
El clonatge reproductiu humà és teòricament possible però poc pràctic i
actualment inviable.
6- El clonatge terapèutic (La transferència nuclear terapèutica)
El clonatge terapèutic permet obtenir cèl·lules genèticament i immunològicament
compatibles per a trasplantaments.
Els èxits obtinguts mitjançant la transferència nuclear en animals no humans
són molt esperançadors, però encara queda molta feina per fer.
Els primers resultats de transferència nuclear a oòcits humans indiquen que és
possible aplicar la tècnica a humans si bé també hi ha problemes per resoldre.
7- Alternatives a la utilització d’embrions humans
La utilització de cèl·lules mare de teixit o de cèl·lules adultes ja
diferenciades podria evitar, en determinades ocasions, la generació d’embrions
humans.
La generació d’embrions utilitzant oòcits de primats i la transferència nuclear
a cèl·lules mare embrionàries en cultiu solucionaria la manca d’oòcits i
evitaria la destrucció d’embrions.
8- Cèl·lules mare, teràpia gènica i enginyeria tissular
La modificació dels gens causants del funcionament anòmal dels teixits o òrgans
incrementa la potència i la versatilitat de la medicina regenerativa.
L’enginyeria tissular permet la generació al laboratori de teixits i òrgans
funcionals aptes per a trasplantaments.
III- LES REFLEXIONS
9- Aspectes ètics i legals de la utilització d’embrions humans i de les seves
cèl·lules per a la medicina regenerativa
En general, les autoritats morals budistes, islamistes i jueves accepten la
utilització d’embrions humans primerencs per guarir malalties, mentre la
doctrina oficial cristiana catòlica s’hi oposa.
Els comitès de bioètica opinen que l’experimentació amb embrions produïts in
vitro no és rebutjable i que la utilització de cèl·lules mare embrionàries és
clarament acceptable.
Per continuar aquesta recerca s’ha de revisar la normativa legal sobre la
utilització d’embrions humans i cèl·lules mare embrionàries
Epíleg
Bibliografia
Glossari
Índex alfabètic
Òrgans a la carta (1a edició - exhaurida)
Cèl·lules mare, clonatge terapèutic i medicina regenerativa
David Bueno i Torrens
Editorial Omniscellula, Barcelona 2005
ISBN: 84-609-4605-3
Sinopsi:
Què són les cèl·lules mare? Podríem curar la diabetis
o les malalties neurodegeneratives com el Parkinson i l'Alzheimer amb la seva
aplicació terapèutica? Quines són les aplicacions mèdiques reals del clonatge?
Podem crear òrgans de forma personalitzada per substituir-ne de malmesos?
Aquest llibre ofereix respostes exposades de forma amena i
entenedora, amb dibuixos explicatius i un llenguatge planer i proper al lector
no especialitzat.
Gens i genoma
El programa de la vida
David Bueno i Torrens, Maria Tricas i Giménez
Editorial Pòrtic, Barcelona 2001
ISBN: 84-7306-688-X
Sinopsis:
Què són els gens i quina funció tenen? Com intervenen els gens en l'evolució
dels éssers vius? Què en sabem ara, del genoma humà? Per què es parla tant de
clonació i d'organismes transgènics? Pot la teràpia gènica guarir les malalties
hereditàries humanes?
La genètica és avui una disciplina científica plena
d'interrogants que ofereix solucions fascinants. Som qui som i som com som, en
bona part, a causa dels nostres gens, del nostre genoma. De fet, els gens són
el programa de la vida.
Gems i genoma. El programa de la vida és un llibre que abráça
tots els aspectes de la genètica actual. N'explica els coneixements bàsics i
n'exposa els conceptes avançats. I el seu gran mèrit és que hi fa amb un
llenguatge rigorós, però alhora planer i entenedor per a tothom.