ACTIVITAT ECONÒMICA

 

Els comptes anuals s’han elaborat d’acord amb les normes establertes en la resolució de la Generalitat de Catalunya de 3 de maig de 1999, per la qual s’aprova el Pla especial de comptabilitat pública per a les universitats públiques catalanes i la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 1999, Llei 20/1998 de 29 de desembre, amb l’objecte de mostrar la imatge fidel de la situació economicopatrimonial de la Universitat de Barcelona.

 A la memòria s’amplien i expliquen els aspectes més significatius de la gestió econòmica de l’exercici i de la informació recollida en els comptes anuals.

 S’inclou tota la informació relativa a l’activitat de l’entitat englobada dins el seu pressupost. No s’han considerat totes les operacions, béns, drets i obligacions de les diverses fundacions i les empreses participades.

 

Modificacions de caràcter tècnic

 Com a conseqüència de la publicació de la resolució de la Generalitat de Catalunya de 3 de maig de 1999, per la qual s’aprova el Pla especial de comptabilitat pública per a les universitats públiques catalanes, s'han modificat alguns aspectes del Balanç de situació que poden dificultar la comparació amb el de l'exercici de 1998.

 L’esmentada resolució incorpora el compte 2291, "Immobilitzat de recerca", i deixa el compte 229x com a "Altre immobilitzat material". A l'exercici de 1998, l'immobilitzat de recerca estava distribuït entre els comptes 220 - 228. Per a facilitar la comparatibilitat, els saldos de l’exercici 1998 es presenten i classifiquen d’acord a la nova presentació establerta en el nou pla.

 Igualment passa als comptes d'"Amortització acumulada" del Balanç i al compte 682, "Dotacions amortització immobilitzat material" del Resultat economicopatrimonial, si bé en aquests dos casos les modificacions únicament afecten als subcomptes de quatre dígits i per tant no afecten a la lectura i comparació del Balanç de situació i del Resultat economicopatrimonial.

 

Anàlisi de la situació

 De l’anàlisi dels comptes anuals i de la Memòria de l’exercici 1999 se’n desprenen unes conclusions bàsiques.

 Equilibri intern pressupostari

 L’execució del pressupost de l’exercici de 1999 es pot considerar normal. Les modificacions del pressupost s’han mantingut a un nivell baix, similars a les del 1998, sobretot si només es tenen en compte les que corresponen al pressupost exclosos els romanents de l’exercici anterior.

 L’exercici s’ha tancat amb un saldo pressupostari positiu de 890 milions de pessetes i, per tant, els ingressos pressupostaris generats en l’exercici han estat suficients per cobrir les obligacions reconegudes generades durant el mateix període.

 El pressupost d’ingressos s’ha executat en un 99,77%, el més alt dels darrers 5 anys. En canvi, l’execució del pressupost de despeses ha estat inferior, el 82,46%. El menor grau d’execució del pressupost de despeses respecte a la del pressupost d’ingressos es deu a la combinació de dos factors. Per una banda, una política de contenció de les despeses que vincula certes despeses al compliment d’unes previsions d’ingressos i, per l'altre, el tractament donat a les despeses amb finançament afectat. Així, les inversions, als projectes de recerca i als ensenyaments d’extensió universitària no se’ls hi assigna crèdit per gastar fins que hi ha hagut una efectiva liquidació dels recursos que els financen.

 Per tipus de pressupost, el resultat de les operacions corrents, amb un saldo positiu de 1.943 milions de pessetes, i un saldo de 1.848 milions de pessetes en les operacions financeres, ha permès cobrir el dèficit de les operacions de capital. Les necessitats de millora d’algunes infraestructures com les que corresponen als projectes de la Casa de la Misericòrdia, la Facultat de Farmàcia, les reformes a la Biblioteca de Lletres de l'Edifici Central, les facultats de Física i Química i de Biologia i el repte de les noves tecnologies han obligat a destinar part dels recursos propis i a obtenir recursos extraordinaris procedents de l’alienació del Solar de la Colònia Güell per 500 milions de pessetes, 200 milions de pessetes més del que va costar la seva compra.

 El saldo positiu de 1.943 milions de pessetes en el pressupost corrent es veu reflectit en l'índex d'estalvi més alt dels últims anys (5,50%) i és la conseqüència de l'esforç d’estalvi en el pressupost corrent realitzat per les diferents unitats per destinar-lo a inversions per tal de millorar les seves instal·lacions, algunes amb greus dèficits, i substituir equipament científic obsolet. L'anàlisi del quadre 3.1 "Modificacions de crèdit" posa de manifest aquest fet, que està associat al creixement del romanent afectat per a projectes d'inversió (quadre 3.2 "Romanents de crèdit"), ja que si bé s'han destinat els recursos, en molts casos no s'ha pogut materialitzar el projecte.

 Aquest fets posen de manifest que, probablement, si les instal·lacions de la Universitat de Barcelona estiguessin en les condicions adequades, els recursos corrents podrien ser suficients per atendre alguns projectes de millora de la qualitat docents i d'adaptació de la docència i la gestió a les noves tecnologies a un ritme més accelerat.

 

Equilibri econòmic

 El resultat abans de provisions i amortitzacions és positiu en 2.948 milions de pessetes, 263 milions de pessetes més que l’any anterior. També, el resultat economicopatrimonial, malgrat haver-se tancat amb unes pèrdues de 281 milions de pessetes, ha presentat una millora de 316 milions de pessetes respecte l’any anterior. Aquest aspecte positiu es deu als resultats extraordinaris. Els 200 milions de beneficis procedents de la venda de la Colònia Güell i l’augment de les subvencions de capital traspassades a resultat de l’exercici. Cal notar que la Universitat de Barcelona ha d’invertir anualment per adequar les seves instal·lacions i substituir equips i material obsolet. Les inversions de recerca i algunes de les adequacions d'instal·lacions s'estan finançant amb subvencions de capital o amb estalvi del pressupost corrent, mentre que les inversions en edificis s'atenen amb endeutament. L’import de l’amortització disminueix, la qual cosa no es deu a cap canvi de criteri de vida útil, sinó a la desacceleració del ritme d’inversió en els darrers anys. De fet el percentatge mitjà d’amortització és manté molt semblant al d’anys anterior, però cada any resten menys elements d’immobilitzat pendents d’amortitzar. L’envelliment del material immobilitzat ha passat d’un 36,94% l’any 1998 a un 40,51% l’any 1999. Després d’augmentar durant els darrers anys, l’evolució de l’amortització presenta un punt d’inflexió. La política en la substitució d’equips informàtics que es fa a través de contractes de renting en lloc d'adquirir-los directament accentuarà aquesta tendència. Amb tot, aquest efecte es pot veure compensat per l'acabament de l'immobilitzat en curs (veure quadre 5.3 "Immobilitzat en curs". Durant l'exercici de 1999 no s'han finalitzat inversions a causa d'endarreriment en els projectes degut a imponderables en el seu desenvolupament, aliens al finançament. El normal acabament de les obres en curs hauria modificat aquest resultat.

 El ritme d’inversions i l’amortització estan íntimament relacionats en el resultat economicopatrimonial. Així, l’any 1999 el resultat d’altes i baixes de l’immobilitzat material és de 3.504 milions de pessetes, mentre que l’amortització acumulada corresponent és de 3.070 milions de pessetes. Per altra banda, les subvencions de capital traspassades a resultat (compte 772) és de 1.519 milions de pessetes. La diferència entre el resultat d’altes i baixes i les subvencions traspassades a resultat és de 1.651 milions de pessetes, que han estat finançades amb altres recursos, entre ells els 200 milions de pessetes procedents de l’alienació de la Colònia Güell. Sense aquests recursos el resultat negatiu hagués estat de 481 milions de pessetes.

 Com ja s’ha esmentat, la Universitat de Barcelona té una part de l’Immobilitzat molt envellit i per tant cal continuar la inversió finançada per l’Administració a un ritme superior a l’actual, cosa que conduiria a un resultat de l’exercici positiu. Això no obstant, si la Universitat tingués nou l’Immobilitzat, i la inversió fos menor, el fet que el resultat fos negatiu, amb un "cash-flow" positiu no seria gens preocupant.

 Una anàlisi més acurada de l’immobilitzat material i les amortitzacions corresponents es presenten al quadre 5.1. i al quadre de ratios immobilitzat.

 De fet, si existís una programació universitària de les inversions finançada directament per la Generalitat de Catalunya, per fer una anàlisi de l’exercici s’hauria de considerar com a magnitud més significativa la diferència entre el "cash-flow" i la suma de les subvencions traspassades a resultat. A l’exercici de 1999 aquest valor és de 1.435 milions de pessetes, i si es descompten els 200 milions de l’alienació de la Colònia Güell de 1.234 milions de pessetes. L’exercici de 1998 aquest resultat fou de 1.290 milions de pessetes. D’aquesta anàlisi es pot treure la conclusió que la Universitat té els recursos ordinaris suficients per desenvolupar la seva activitat sense excessives tensions, sempre que no es modifiquin les seves necessitats i es mantingui l’actual estructura de despesa, però no està en condicions d’invertir de forma significativa per tal de substituir material obsolet o adequar instal·lacions deficients.

 Això està d’acord amb que el resultat d’explotació presenta uns guanys de 1.374 milions de pessetes (veure quadre 1.2 "Resultat economicopatrimonial de l'exercici") la universitat continua sent capaç de cobrir les seves despeses de funcionament amb els ingressos corrents. Cal notar que l’estructura dels ingressos corrents és manté. El 24,8 % correspon a ingressos de gestió ordinària i el 75,2 % a subvencions de l’Administració.

 Malgrat aquest resultat positiu el marge és cada cop menor. Enguany s’ha reduït en 35 milions de pessetes. Ingressos i despeses corrents tenen una tendència alcista però a ritme diferent, lleugerament superior el de les despeses.

 L’augment de les despeses té el seu origen en dos components, el personal i les transferències corrents. Tot i que han desaccelerat el ritme de creixement, enguany la despesa en personal ha augmentat en 942 milions de pessetes i les subvencions únicament ho han fet en 224 milions de pessetes. En canvi, un cop eliminat l’efecte comptable de l’ajust de proveïdors del 1997, les despeses en serveis exteriors i, en concret les de subministraments, baixen. Les despeses d'electricitat, d’aigua i de gas disminueixen per les mesures d’estalvi energètic incorporades, la racionalització del consum i la política de preus del govern espanyol.

 L’augment de les despeses corrents s’ha finançat, bàsicament, amb l’augment de les transferències corrents. S’han obtingut nous recursos de la Generalitat des de la signatura del contracte - programa i la Generalitat ha aportat una subvenció extraordinària consolidable de 100 milions de pessetes i una altra de 250 milions de pessetes que no es consolida l'any 2000. La matrícula oficial s'ha incrementat en 195 milions de pessetes. L’augment no es deu a una major entrada de nous estudiants, sinó l’efecte de la periodificació de la matrícula. De fet, els ingressos pressupostaris disminueixen a causa de la semestralització de l'ensenyament de Biologia. Per tal que els estudiants poguessin racionalitzar la seva matrícula i escollir les assignatures de les que es matriculen al segon semestre un cop coneguts els resultats del primer, durant els darrers anys la matrícula ha anat canviant d’anual a semestral, però com que aquesta modificació té un efecte negatiu sobre els ingressos en el primer any, això s'ha anat fent poc a poc i en funció de les disponibilitats econòmiques. Per continuar aquesta política, que afavoreix el rendiment dels estudiants, la Universitat haurà de trobar una font de finançament complementària. Si l'Administració no és sensible a aquesta política serà impossible continuar desenvolupant-la.

 La resta d’ingressos es mantenen excepte els ingressos financers que han sofert una davallada. La disminució dels fons líquids (veure quadre 2.3 "Estat de la tresoreria"), situant-se a nivells més propis d’un ens públic, junt amb la caiguda dels tipus d’interès expliquen els menors recursos obtinguts.

 

Grau de finançament

 Es reafirma el canvi iniciat al 1997 en la política de despeses. Concretament s’han vinculat certes despeses destinades de plans de millora a l’obtenció de determinats recursos. Es manté la política de contenció i d'augmentar l'estalvi (veure "Indicadors pressupostaris") per tal de no incorre en dèficit.

 Quan es diferencia la despesa per naturalesa, hi ha una disminució del marge de maniobra que disposa la Universitat per assolir noves fites. L’augment de les despeses de personal i les beques, la política subvencionadora d’institucions i certs contractes d’abast plurianual condicionen, en gran part, el destí dels nous recursos obtinguts.

 

Grau de liquiditat i tresoreria

 La ratio de liquiditat ha augmentat respecte l’any anterior, si bé continua essent baixa, al voltant de la unitat. Ha augment el Capital circulant o Fons de maniobra en 181 milions de pessetes. Les causes es deuen a la disminució del passiu circulant en 804 milions de pessetes per la nova renegociació del deute i a la disminució del període de pagament i a la disminució de l’actiu circulant en 618 milions de pessetes.

Això és una mica preocupant més que pel seu valor, per la tendència, sobretot si es té en compte que en la composició d’aquest actiu hi ha hagut un cert deteriorament financer. La tresoreria ha disminuït a favor d’un augment dels deutors, sobretot els pressupostaris. Resten pendents de cobrament transferències i subvencions d’altres administracions. El caràcter positiu de nous recursos procedents de l’Administració, no ho és tant respecte altres fonts de finançament des d’un punt de vista estrictament financer o monetari, ja que els ens públics tenen un període de pagament llarg. Amb tot no és molt greu, atès el fons de maniobra coincideix pràcticament amb les necessitats operatives de fons i que l’Índex de solvència (Indicadors pressupostaris) està pràcticament al 99%, cosa que exclou la necessitat de l’endeutament per atendre les obligacions si la gestió de pagaments i cobraments es gestiona adequadament.

Lògicament, la disminució dels fons líquids ha incidit sobretot en el coeficient de tresoreria. Ha passat del 0,74 en el 1998 al 0,32 d’enguany. De fet, el saldo dels comptes tresorers ha disminuït en 2.814 milions de pessetes restant encara un saldo de 1.669 milions de pessetes, que situa a la Universitat a un nivell més propi del sector públic. La disminució no significa, com ja s’ha esmentat, que existeixin problemes de liquiditat ni a curt ni a mig termini, però sí que es un factor a considerar en properes accions financeres futures. S’ha de tenir en compte els efectes de la millora del període mitjà de pagament de 48 a 35 dies (de 107 a 63 dies si només es consideren els proveïdors, és a dir, si s’exclou el pagament al personal) i el deteriorament del de cobrament (de 53 a 60 dies). Aquest deteriorament és deu especialment a les administracions públiques, que passa de 36 a 58 dies, mentre que els ingressos deguts a la gestió ordinària es mantenen a un ritme similar. Això també és palès als indicadors pressupostaris, on es veu un grau d’acompliment de pagaments molt elevat, més que a l’any anterior, i un grau d’acompliment de cobraments més baix i inferior al del 1998. Igualment l’índex de materialització del superàvit ha empitjorat relacionat amb l’augment dels deutors pressupostaris (veure indicador pressupostari "període mitjà de cobrament Generalitat").

 

Anàlisi i perspectives

De l’anàlisi dels diferents components d’ingressos i despeses s’observen uns fets d’incidència en exercicis futurs:

La Universitat manté l’esforç inversor en infraestructures. Les necessitats més urgents s’han finançat enguany amb el recurs de l’alienació de béns. Aquest recurs és de caràcter extraordinari i molt limitat. Si la Universitat vol accelerar el ritme inversor, ha d’obtenir nous recursos: finançament extern d’altres administracions, demanar nou deute extern i assumir-ne el cost financer i/o desviar més recursos corrents.

L’augment de noves instal·lacions docents i de recerca fruit de l’esforç inversor es materialitzarà, en un futur, en un augment de les despeses en manteniments, neteja, seguretat i subministraments. També una nova política de renting d’equips informàtics iniciada al 1999 augmentarà les despeses corrents fixes i disminuirà el grau de flexibilitat del pressupost, si bé garantirà la qualitat en la prestació d'aquest servei. La combinació d’aquests dos factors redueix el marge de les operacions corrents que pot destinar-se a l’execució de projectes d’inversió. A menys que hi hagi una major contenció de les despeses, es reduirà el marge de maniobra de la Universitat.

La signatura del contracte - programa pot significar un canvi en l’horitzó de la partida de transferències corrents. Pot trencar la política restrictiva mantinguda per la Generalitat. Fins ara els augments de les subvencions responien a increments de les despeses directament assumides per la Generalitat. El nou instrument vincula l’obtenció de nous recursos a l’assoliment d’uns objectius. El canvi dependrà del grau de realisme alhora d’establir les fites i indicadors i del propi esforç de la Universitat.

Caldrà que en els propers exercicis la Universitat condicioni la distribució del pressupost entre les diverses unitats que la componen a la millora de la gestió i de la prestació dels serveis de la docència i la recerca a través de contractes programa interns. Aquesta millora, si bé no evitarà les tensions financeres, permetrà una eficiència, una satisfacció de la comunitat i una percepció de millora de la qualitat per part de la societat més elevades.

Es mantenen les tendències dels ingressos de matrícula oficial i no oficial. Els ingressos de matrícula d’ensenyaments de 1r i 2n cicle recollirà la pèrdua d’estudiants fins a adequar-se a la nova demanda d’estudis universitaris. La necessitat de complements formatius en el mercat laboral motiva l’increment dels ingressos de la matrícula no oficial. No obstant, el creixement comença a presentar símptomes d’esgotament. La demanda de complements formatius no és la mateixa per a tots els ensenyaments trobant-se localitzada en els ensenyaments de ciències de la salut i ciències econòmiques, jurídiques i socials. El caràcter no oficial d’aquests ensenyaments implica un lliure mercat on la competència és major, havent de competir relació preu - qualitat amb altres universitats i centres de formació.

Els ingressos patrimonials que fins ara havien anat augmentat i sent una font de nous recursos es mantindran estables. Els ingressos financers no augmentaran si es mantenen les actuals tendències en els pagaments i cobraments, malgrat el lleuger augment dels tipus d’interès dels darrers mesos. Las concessions administratives i el lloguer d’espais són ingressos poc volàtils

Per contra, les despeses corrents presenten una tendència a l’alça que no venen compensades per una transferència més elevada de recursos per part de la Generalitat de Catalunya. L’ocupació de places vacants de personal, l'increment dels triennis, l’augment de les despeses induïdes i les tensions inflacionistes són els principals factors. Aquesta tendència es pot veure augmentada pel manteniment de la política de convenis, transferències i subvencions seguida per la Universitat de Barcelona en els últims exercicis.

Per compensar aquesta situació caldria vincular determinats projectes de millora de la qualitat a l'efectiva obtenció de recursos finalistes o el seu patrocini per part d'entitats públiques o privades.

Tornar

 

Comentaris: coll@pu.ges.ub.es.

Última actualització:  19/07/2000 .