Memòria

Activitat Econòmica
Ràtios Econòmicofinaceres - Ràtios Immobilitzat
Indicadors Pressupostaris
Estat operatiu de l'exercici
Resultats pressupostaris
Quadres de finançament de l'exercici
Estat del romanent de tresoreria
Estat de la Tresoreria
Estat del flux net de tresoreria de l'exercici
Modificacions de crèdit
Romanents de crèdit
Projectes d'Inversió
Transferències i subvencions concedides
Deutors no pressupostaris i anticips de caixa fixa pendents de reposició
Obligacions de pressupostos tancats. Compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos d'exercicis posteriors
Transferències rebudes
Devolucions d'Ingressos - Drets per cobrar de pressupostos tancats
Creditors no pressupostaris
Immobilitzat
Béns Immobles i drets sobre la propietat de la UB
Terrenys
Patrimoni entregat en cessió
Immobilitzat en curs
Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit - Situació de l'endeutament
Drets pendents de recaptar el 31 de desembre de 2004
Obligacions pendents de pagament el 31 de desembre de 2004
Despeses de Personal

Activitat econòmica  

Els comptes anuals s'han elaborat d'acord amb les normes establertes en la resolució de la Generalitat de Catalunya de 3 de maig de 1999, per la qual s'aprova el Pla especial de comptabilitat pública per a les universitats públiques catalanes i la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2004, Llei 6/2004, de 16 de juliol, amb l'objecte de mostrar la imatge fidel de la situació econòmicopatrimonial de la Universitat de Barcelona.

A la memòria s'amplien i expliquen els aspectes més significatius de la gestió econòmica de l'exercici i de la informació recollida en els comptes anuals. S'inclou tota la informació relativa a l'activitat de l'entitat recollida en el seu pressupost i en la gestió del seu patrimoni. Queden fora de l'abast d'aquest informe les operacions, béns, drets i obligacions de les diverses fundacions i empreses participades.

Anàlisi de la situació

De l'anàlisi de la informació recollida en els comptes anuals i en la Memòria de l'exercici 2004 se'n desprenen les conclusions exposades a continuació.

Equilibri intern pressupostari  

L'exercici s'ha tancat sense dèficit, amb un resultat de finançament de l'exercici igual a zero i, per tant, les obligacions reconegudes en l'exercici s'han cobert amb els ingressos pressupostaris generats durant el mateix, tot i considerant que s'han mantingut subvencions liquidades en exercicis anteriors i que romanen encara en negociació amb la Generalitat.  

Com ja s'apuntava en la memòria del 2003, la situació d'algunes entitats del Grup, amb necessitats de finançament, han comportat el destí de recursos de la Universitat per a continuar els projectes d'algunes entitats o per a assumir el cost de tancament d'unes altres.  

Els indicadors pressupostaris que presenten canvis significatius són els que es veuen afectats per l'operació de cancel.lació anticipada dels crèdits. Aquesta operació ha afectat, sobretot, incrementant els índexs de modificacions pressupostàries, de grau d'acompliment dels cobraments i de la càrrega financera total. També ha incidit, però en menor mesura, sobre els graus d'execució d'ingressos i despeses. La resta d'indicadors, que no s'han vist afectats per aquesta operació, mantenen indexs similars als dels darrers 5 anys.  

Amb independència de l'efecte de l'amortització anticipada sobre les modificacions, la Universitat presenta sempre uns elevats índexs de modificació de pressupost conseqüència de la incidència de la recerca i les inversions. Les modificacions dels programes i accions de recerca es deuen a dos motius: un abast temporal superior a l'any que incideix sobre la incorporació de romanents i la no coincidència de les convocatòries i llur resolució amb l'any natural que fan difícil una bona previsió en el moment de l'elaboració del pressupost.  

El menor grau d'execució del pressupost de despeses respecte al d'ingressos es deu també a les inversions, els projectes de recerca i els ensenyaments no homologats. Els primers per tenir una durada superior a l'exercici i els segons perquè no hi ha una coincidència entre any acadèmic i exercici econòmic.  

Per tipus de pressupost, el resultat de les operacions no financeres, amb un saldo positiu de 12,5 milions d'euros (vegeu quadre resultat pressupostari), cobreix en part el dèficit de les operacions de capital. No obstant, el resultat de les operacions corrents recull el gruix de les operacions ja liquidades encara en negociació. El resultat de les operacions de capital, presenta un saldo negatiu de 10 milions degut a l'efecte de les despeses amb finançament afectat. Les obligacions reconegudes en recerca i inversions finançades amb romanents sumen 25 milions davant els 17 milions de drets liquidats d'ingressos afectats a despeses encara pendents de realitzar. Si eliminèssim aquest efecte, resultaria un saldo de les operacions de capital de gairebé 2 milions d'euros. Aquest resultat es fruit de la venda del Col.legi Major Sant Jordi i a l'estalvi generat pel canvi de model de gestió. Els recursos generats s'han destinat, en part, a millores d'infrastructura i a eixugar el dèficit de finançament del grup.

Amb l'anàlisi del quadre 3.1 "Modificacions de crèdit" i, en concret de les transferències, es posa de manifest un corrent de recursos destinats als capítols de capital, que queda associat al creixement del romanent afectat per a projectes d'inversió i de recerca (quadre 3.2 "Romanents de crèdit"), ja que si bé s'han destinat els recursos, en molts casos no s'han pogut materialitzar els projectes.  

Enguany l'increment de les despeses de personal i la necessitat de destinar recuros al grup han incidit negativament sobre l'índex d'estalvi que ha passat del 6,54% al 5,55%, el més baix de tot el període.

Equilibri econòmic  

Els resultats abans d'amortitzacions posen de manifest un equilibri econòmicopatrimonial. Considerant el resultat d'explotació, la Universitat presenta uns guanys de gairebé 7 milions d'euros (veure quadre 1.2 "Resultat econòmicopatrimonial de l'exercici"), valor sensiblement inferior al del 2003. La Universitat és capaç de cobrir les seves despeses de funcionament amb els ingressos corrents.  

L'augment de les despeses en personal i els serveis exteriors, tal i com ve passant en els darrers exercicis, són els factors que fan difícil la sostenibilitat d'un equilibri econòmic amb el mateix nivell de finançament. La despesa en personal passa de 199 a 207 milions d'euros, un 4% més que l'any 2003. Les causes són l'augment retributiu convingut, la convocatòria de places docents, noves convocatòries Ramón y Cajal que comporten un cofinançament creixent, els lliscaments de trams i triennis d'una població treballadora que envelleix, l'increment del personal dedicat a la recerca i les mesures de promoció interna. També l'augment anual, inclòs en les pagues extres del personal funcionari docent, del 20% del complement de destí fins assolir el 100% tal i com es dicta en la resolució de 2 gener del 2003 de la Secretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses. L'augment de preus i prestacions dels serveis associats a infrastructures, la política de renting d'equipament informàtic i audiovisual són el principal component de l'increment en la partida de serveis exteriors. L'augment de l'activitat de recerca genera un increment en les despeses associades no directament finançades.  

L'augment de les despeses corrents s'ha finançat, bàsicament, amb l'augment de les transferències corrents. La partida de subvencions corrents que més ha augmentat ha estat la que serveix per finançar les categories especials de personal com ara els Ramon y Cajal i les beques predoctorals. Aquesta partida ha augmentat en prop de 2 milions d'euros. També han augmentat els ingressos d'entitats sense finalitat de lucre per els convenis de cooperació educativa.

Els ingressos propis segueixen disminuint degut a la caiguda de la matrícula oficial. L'augment de 288 milers d'euros no és un augment real; és la incorporació de l'activitat de l'EIM i d'Estudios Hispànicos. El 2004 és el primer exercici que recull un any sencer d'activitat incidint tant en un augment dels ingressos propis com de les despeses corrents.

Així doncs, tant els increments dels ingressos propis com els de les subvencions són ingressos lligats a despeses concretes i que no comporten un augment de la maniobrabilitat econòmica de la Universitat.

En referència a les inversions, la Universitat de Barcelona requereix, degut a l'antiguitat d'alguns edificis, força recuros per a adequar les seves instal·lacions i substituir equips i material obsolets. La recerca i algunes de les adequacions d'instal·lacions s'estan finançant amb cofinançaments, recursos corrents i amb subvencions reintegrables per a infrastructura científica atorgada pel Ministeri d'Educació i Ciència. Les inversions en edificis es financien amb el recurs al deute autoritzat per la Generalitat i es complementen en l'any 2004 amb els ingressos derivats de l'operació de compravenda del Col.legi Major Sant Jordi.

En un altre sentit, l'amortització i el ritme d'inversions també estan íntimament relacionats en el resultat econòmicopatrimonial. Una anàlisi més acurada de l'immobilitzat material i les amortitzacions corresponents es presenta al quadre 5.1. i al quadre de ratios d'immobilitzat. El percentatge mitjà d'amortització és manté molt semblant al d'anys anterior. La disminució del ratio envelliment de l'immobilitzat ha estat causat per la finalització de dos edificis en el 2004, l'aulari de Biologia i l'ampliació de Física i Química. Si observem per tipus d'elements, l'únic component que disminueix el seu envelliment és el d'edificis i construccions. La resta estan envellint malgrat les polítiques de renovació en equipaments.

Grau de finançament

El grau de finançament que se'n deriva de l'actual model és insuficient per les necessitats de la Universitat de Barcelona. El ritme creixent de recursos que s'han de destinar a la recerca per tal de mantenir l'actual nivell de qualitat investigadora, no és paral·lel al creixement dels recursos atorgats per aquest fi per part de les institucions públiques. Polítiques de cofinançament i subvencions reintegrables condicionen el destí de recursos disponibles de la Universitat i que, per una altra banda, són també menors. Tampoc es pot oblidar que la matrícula oficial, principal font de recursos propis, és cada cop menor.

A més, l'actual model de finançament per a les universitats adoptat per la Generalitat ha comportat l'eliminació de subvencions específiques destinades a complements retributius del personal com ara concursos i trams de docència. Una universitat antiga i gran com la de Barcelona és la que més s'ha vist afectada per aquesta mesura.

La pèrdua del finançament corrent d'aquestes subvencions queda palesa en l'índex de cobertura de personal. La transferències globals atorgades per la Generalitat no arriben a cobrir la totalitat de les despeses de personal, situant-se enguany 95,08%.

Grau de liquiditat i tresoreria  

A efectes de comparatibilitat, en l'elaboració dels index de tresoreria, cobraments i pagaments, s'ha eliminat l'efecte de l'operació d'amortització anticipada dels crèdits.  

Les tensions de tresoreria, tot i haver disminuït respecte l'any anterior, se segueixen produint. Durant l'exercici s'ha hagut de recòrrer a instruments financers a curt termini per fer front a necessitats de tresoreria, el que ha comportat un increment de la càrrega financera pròpia. Aquestes tensions s'han vist disminuïdes pel primer cobrament de l'operació de compravenda del Col.legi Major Sant Jordi. També ha millorat el període mig de cobrament de la Generalitat.  

El ritme de cobraments són el que condicionen la política de pagaments que ha hagut de seguir la Universitat. Així doncs el període mig de pagament a proveïdors ha millorat, però no ha presentat un ritme constant durant tot l'exercici allargant-se en alguns períodes.  

La disminució en el fons líquids ha estat conseqüència també d'un intent de no traslladar el cost de l'augment del període de cobrament als proveïdors com queda recollit en l'índex de tresoreria que es manté en un nivell del 13%.