Activitat econòmica

 

Els comptes anuals s’han elaborat d’acord amb les normes establertes en la resolució de la Generalitat de Catalunya de 3 de maig de 1999, per la qual s’aprova el Pla especial de comptabilitat pública per a les universitats públiques catalanes i la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2003, Llei 30/2002 de 30 de desembre, amb l’objecte de mostrar la imatge fidel de la situació econòmicopatrimonial de la Universitat de Barcelona.

A la memòria s’amplien i expliquen els aspectes més significatius de la gestió econòmica de l’exercici i de la informació recollida en els comptes anuals. S’inclou tota la informació relativa a l’activitat de l’entitat recollida en el seu pressupost i en la gestió del seu patrimoni. Queden fora de l’abast d’aquest informe les operacions, béns, drets i obligacions de les diverses fundacions i empreses participades.

Anàlisi de la situació

De l’anàlisi de la informació recollida en els comptes anuals i en la Memòria de l’exercici 2003 se’n desprenen les conclusions exposades a continuació.

Equilibri intern pressupostari

L’exercici s’ha tancat sense dèficit, amb un resultat de finançament de l’exercici igual a zero i, per tant, les obligacions reconegudes en l’exercici s’han cobert amb els ingressos pressupostaris generats durant el mateix, tot i considerant que s’han inclòs com ingressos subvencions que depenen d’una negociació amb la Generalitat encara pendent.

A més, la situació d’algunes entitats del Grup amb necessitats de finançament poden comportar un endarreriment significatiu en la realització dels drets pendents de cobrar liquidats en aquest exercici i anteriors.

Els indicadors pressupostaris no presenten canvis significatius en quant a graus d’acompliment, financers i de solvència respecte exercicis anteriors. El grau d’execució del pressupost d’ingressos enguany se situa per sobre del 100%. L’excés dels drets liquidats del capítol 9, passius financers, en 2.644 milers d’euros compensa l’anul.lació de residus del capítol 7, transferències de capital, corresponents al finançament del Pla Pluriennal d’inversions. Si anul.lem aquest efecte, l’indicador d’execució del pressupost ingressos se situaria en el 99,84 %.

Els elevats índexs de modificació de pressupost es deuen a la incidència de la recerca i les inversions. Les modificacions dels programes i accions de recerca es deuen a dos motius: un abast temporal superior a l’any que incideix sobre la incorporació de romanents i la no coincidència de les convocatòries i llur resolució amb l’any natural que fan difícil una bona previsió en el moment de l’elaboració del pressupost. Així el total de modificacions en crèdits de recerca han augmentat en més de 6 milions entre el 2002 i el 2003. L’altre gran component de les modificacions són les inversions amb un total de 17 milions d’euros de romanents i 8 milions de crèdits generats per ingressos.

El menor grau d’execució del pressupost de despeses respecte al d’ingressos es deu també a que les inversions, els projectes de recerca i els ensenyaments d’extensió universitària no se’ls hi assigna crèdit per gastar fins que hi ha hagut una efectiva liquidació dels recursos que els financen i tenen un abast superior a l’exercici pressupostari.

Per tipus de pressupost, el resultat de les operacions no financeres, amb un saldo positiu de 18 milions d’euros (vegeu quadre resultat pressupostari), cobreix en part el dèficit de les operacions de capital, la resta s’ha finançat amb el recurs a l’endeutament. No obstant, el resultat de les operacions corrents recull el gruix de les operacions ja liquidades encara en negociació. Les noves infrastructures amb finançament parcial, el recolzament a les línies de recerca amb les inversions associades que precisen i la rehabilitació d’espais no contemplats en el Pla Pluriennal d’inversions obliguen, any rera any, a destinar part dels recursos corrents.

Amb l'anàlisi del quadre 3.1 "Modificacions de crèdit" i, en concret de les transferències, es posa de manifest aquest corrent de recursos destinats als capítols de capital, que queda associat al creixement del romanent afectat per a projectes d'inversió i de recerca (quadre 3.2 "Romanents de crèdit"), ja que si bé s'han destinat els recursos, en molts casos no s'han pogut materialitzar els projectes.

El saldo positiu de 18 milions d’euros en el pressupost corrent es veu reflectit en l'índex d'estalvi recuperant-se respecte l’any anterior encara que per sota del 2000, nivell més alt dels darrers 8 anys. L’increment és per l'esforç estalviador de diferents unitats i pel reconeixement en la LUC d’un increment gradual fins arribar a un 30% addicional de la dotació pressupostada en el 2002.

 

Equilibri econòmic

Els resultats abans d’amortitzacions posen de manifest un cert equilibri económicopatrimonial, tot i les pèrdues de 14 milions d’euros. Les pèrdues corresponen a la internalització de pèrdues acumulades d’exercicis anteriors d’activitats gestionades pel grup, el canvi en el criteri de la provisió de les pagues extres i vacances recollit en els comptes de despeses de personal i l’amortització acumulada sorgida en el procés de reversió dels edificis dels col.legis majors i carregada a resultats d’exercicis anteriors. El total d’aquestes despeses extraordinàries ascendeix en total a 10 milions d’euros. Sense l’efecte d’aquestes despeses extraordinàries, la Universitat tindria pèrdues per 4 milions.

Considerant el resultat d’explotació, la Universitat presenta uns guanys de gairebé 8 milions d’euros (veure quadre 1.2 "Resultat econòmicopatrimonial de l'exercici"). La Universitat és capaç de cobrir les seves despeses de funcionament amb els ingressos corrents, tot i que les subvencions en negociació amb la Generalitat s’inclouen com a subvencions corrents.

L’augment de les despeses en personal i els serveis exteriors, tal i com ve passant en els darrers exercicis, són els factors que fan difícil la sostenibilitat d’un equilibri econòmic amb el mateix nivell de finançament. La despesa en personal passa de 185 a 199 milions d’euros, un 8% més que l’any 2002. Les causes són l’augment retributiu convingut, la convocatòria de places docents, noves convocatòries Ramón y Cajal que comporten un cofinançament creixent, els lliscaments de trams i triennis d’una població treballadora que envelleix, l’increment del personal dedicat a la recerca i les mesures internes per equiparar les condicions dels col.lectius del personal d’administració i serveis. Resta encara en negociació el finançament per l’augment, inclòs en les pagues extres del personal funcionari docent, del 20% del complement de destí tal i com es dicta en la resolució de 2 gener del 2003 de la Secretaria d’Estat de Pressupostos i Despeses. L’augment de preus i prestacions dels serveis de manteniment, neteja i seguretat i la política de renting d’equipament informàtic i audiovisual són el principal component de l’increment en la partida de serveis exteriors. L’augment de l’activitat de recerca genera un increment en les despeses associades no directament finançades.

L’augment de les despeses corrents s’ha finançat, bàsicament, amb l’augment de les transferències corrents, sobretot per l’aplicació de la disposició addicional de la LUC on es reconeix un increment gradual del 30% de la dotació pressupostària per al 2002 entre el període 2003-2010 i que, com totes les Universitats Públiques Catalanes, s’ha periodificat linealment.

S’ha obtingut un major finançament dels ingressos propis. L’increment en un 4,7% dels preus públics de matrícula i els canvis sobre la permanència dels estudiants han comportat majors ingressos per matrícula d’ensenyaments homologats compensant la caiguda en el nombre d’alumnes. La matrícula del primer i segon cicle ha augmentat en més de dos milions i la de doctorat en mig milió més d’un 8%. També hi ha un augment en els ingressos per ensenyaments no homologats, encara que del mig milió només un 20% reverteix en despeses generals no específiques del curs i, per tant, de lliure disposició per la Universitat.

En referència a les inversions, la Universitat de Barcelona segueix invertint per adequar les seves instal·lacions i substituir equips i material obsolets. La recerca i algunes de les adequacions d'instal·lacions s'estan finançant amb cofinançaments, recursos corrents i amb subvencions reintegrables per a infrastructura científica atorgada pel Ministeri de Ciència i Tecnologia. Les inversions en edificis es financien amb el recurs al deute autoritzat per la Generalitat i es complementen en l’any 2003 amb els ingressos derivats de l’operació de compravenda amb el RACC.

En un altre sentit, l’amortització i el ritme d’inversions també estan íntimament relacionats en el resultat econòmicopatrimonial. Una anàlisi més acurada de l’immobilitzat material i les amortitzacions corresponents es presenta al quadre 5.1. i al quadre de ratios d’immobilitzat. El percentatge mitjà d’amortització és manté molt semblant al d’anys anterior, però cada any resten menys elements d’immobilitzat pendents d’amortitzar. L’envelliment de l’immobilitzat ha passat d’un 48,5% l’any 2002 al 48,57% l’any 2003 tot i la politica de renting que afecta a equipaments de ràpida obsolescència.

Grau de finançament

L’impuls de la recerca i de l’adquisició d’equipament, abans finançats amb subvencions, ara adopta formes de cofinançament i subvencions reintegrables que condicionen el destí dels recursos disponibles de la Universitat a curt i a mig termini.

L’actual model de finançament per a les universitats adoptat per la Generalitat ha comportat l’eliminació de subvencions específiques, com ara concursos i trams de docència, incloses dins la transferència global.

La pèrdua del finançament corrent d’aquestes subvencions queda palesa en l’índex de cobertura de personal. La transferències globals atorgades per la Generalitat no arriben a cobrir la totalitat de les despeses de personal, situant-se enguany, tot i l’aplicació de la disposició addicional segona de la LUC, en el 94,71, el valor més baix dels cinc darrers anys.

Grau de liquiditat i tresoreria

Les tensions de tresoreria són cada cop majors i s’ha hagut de recórrer a instruments financers a curt termini per fer front a necessitats de tresoreria. Les tensions són la conseqüència del progressiu deteriorament del període mig de cobrament de la Generalitat, enguany ha augmentat en 12 dies, i de l’increment de subvencions rebudes de fons europeus que exigeixen anticipar el pagament i justificar les despeses abans de transferir els fons.

Aquestes tensions de tresoreria condicionen la política de pagaments que ha hagut de seguir la Universitat. Tot i que el període mig de pagament a proveïdors ha millorat, aquest no ha estat constant durant tot l’exercici allargant-se en alguns períodes.

La disminució en el fons líquids ha estat conseqüència també d’un intent de no traslladar el cost del augment del període de cobrament als proveïdors com queda recollit en l’índex de tresoreria que es manté en un nivell del 10%.

 

Anàlisi i perspectives

De l’anàlisi dels diferents components d’ingressos i despeses s’observen uns fets d’incidència en exercicis futurs:

1. La situació de l’immobilitzat de la Universitat de Barcelona no ha variat. Tot i els esforços inversors, una part segueix estant envellit i per tant cal continuar la inversió finançada per l’Administració a un ritme superior a l’actual. Tanmateix, les funcions universitàries exigeixen una renovació constant d’equipament, que mentre que les administracions no ho financin, haurà de ser assumit per la pròpia Universitat.
   
2. La inversió, l’entrada en funcionament de noves instal·lacions, l’augment de la política de cofinançament de projectes i equipaments seguida per les administracions i el foment de la recerca es continuaran materialitzant en un augment de les despeses, tan directes com induïdes.
   
3. Caldrà que en els propers exercicis la Universitat mantingui el model de distribució interna dels recursos mitjançant instruments de gestió. Aquests instruments hauran de contemplar variables com la millora en la gestió i en la prestació dels serveis de la docència i la recerca a través d’indicadors que valorin les necessitats, el cost i el benefici obtingut. Aquesta millora, si bé no evitarà les tensions financeres, permetrà una major eficiència, una satisfacció de la comunitat i una percepció de millora de la qualitat per part de la societat més elevades.
   
4. L’evolució de la matrícula oficial dependrà de si els augments en els preus públics són suficients per compensar la caiguda en el nombre d’estudiants tal i com ha succeït enguany. Assolir una bona quota d’estudiats passarà per oferir estudis i serveis més atractius que la resta d’universitats. Això obligarà a invertir en la qualitat acadèmica actual, cobrir necessitats formatives noves i oferir nous i millors serveis complementaris a la pròpia activitat docent.
   
5. La incertesa en determinades activitats gestionades per altres entitats del grup pot comportar un destí dels recursos a mig termini de la Universitat incidint negativament sobre l’equilibri econòmic.
   
6. Les necessitats exposades anteriorment i l’assoliment de noves fites requerides a la Universitat impliquen unes necessitats de finançament en clau interna i externa. En clau interna, s’haurà de finançar potenciant les contribucions dels ensenyaments no oficials i de la recerca a les despeses generals i, en clau externa, un canvi en el model de finançament de les Universitats.

Tornar

Comentaris: webfinances.
Última actualització:  17/08/2004