Activitat econòmica

 

Els comptes anuals s’han elaborat d’acord amb les normes establertes en la resolució de la Generalitat de Catalunya de 3 de maig de 1999, per la qual s’aprova el Pla especial de comptabilitat pública per a les universitats públiques catalanes i la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2002, Llei 20/2001 de 28 de desembre, amb l’objecte de mostrar la imatge fidel de la situació econòmicopatrimonial de la Universitat de Barcelona.

A la memòria s’amplien i expliquen els aspectes més significatius de la gestió econòmica de l’exercici i de la informació recollida en els comptes anuals. S’inclou tota la informació relativa a l’activitat de l’entitat recollida en el seu pressupost i en la gestió del seu patrimoni. Queden fora de l’abast d’aquest informe les operacions, béns, drets i obligacions de les diverses fundacions i empreses participades.

Anàlisi de la situació

De l’anàlisi de la informació recollida en els comptes anuals i en la Memòria de l’exercici 2002 se’n desprenen les conclusions exposades a continuació.

Equilibri intern pressupostari

L’exercici s’ha tancat sense dèficit, amb un resultat de finançament de l’exercici igual a zero i, per tant, les obligacions reconegudes en l’exercici s’han cobert amb els ingressos pressupostaris generats durant el mateix, tot i considerant que s’han inclòs com ingressos subvencions encara en negociació amb la Generalitat.

Tal i com mostren gairebé tots els indicadors pressupostaris, el pressupost de l’exercici de 2002 presenta poques diferències en quant a graus d’execució, d’acompliment, financers i de solvència i materialització respecte exercicis anteriors.

Els índexs de modificació de pressupost presenten encara valors superiors als habituals. Encara no s’ha tornat als valors de l’any 2000 o anteriors. L’operació de finançament de les inversions que va afectar els indexs del 2001, també ha incidit sobre el 2002. Els crèdits finançats en el 2001 corresponents a execucions d’obres previstes pel 2002, s’han incorporat com a romanents i no com a pressupost inicial. D’altra banda, el total modificat en el capítol 1 de personal és major que el d’exercicis anteriors. La diferència obeeix a l’augment retributiu directament finançat per la Generalitat no previst en el crèdit inicial.

En els indicadors referents a execució del pressupost persisteix la diferència entre el grau d’execució d’ingressos respecte el de despeses. El pressupost d’ingressos s’ha executat en un 99,45% mentre que el de despeses ha estat inferior, el 82,18%. El menor grau d’execució del pressupost de despeses respecte al d’ingressos es deu a l’intent de contenció de certes despeses no urgents i a la política seguida en les despeses amb finançament afectat. A les inversions, als projectes de recerca i als ensenyaments d’extensió universitària no se’ls hi assigna crèdit per gastar fins que hi ha hagut una efectiva liquidació dels recursos que els financen.

Per tipus de pressupost, el resultat de les operacions no financeres, amb un saldo positiu de 15 milions d’euros (vegeu quadre resultat pressupostari), cobreix el dèficit de les operacions de capital i financeres. Enguany, no s’ha recorregut a les operacions financeres per finançar inversions ja que la Generalitat no les ha autoritzat en el pla plurianual d’inversions signat amb les Universitats. La part de les inversions corresponents al 2002 no incloses en l’operació de crèdit del 2001, s’han finançat doncs amb subvencions de capital. Les noves infrastructures amb finançament parcial, l’inici de noves linies de recerca amb les inversions associades que precisen i la rehabilitació de nous espais no contemplats en el Pla Plurienal d’inversions obliguen, any rera any, a destinar part dels recursos corrents a completar les subvencions atorgades a aquest fi.

Amb l'anàlisi del quadre 3.1 "Modificacions de crèdit" i, en concret de les transferències, es posa de manifest aquest corrent de recursos destinats als capítols de capital, que queda associat al creixement del romanent afectat per a projectes d'inversió (quadre 3.2 "Romanents de crèdit"), ja que si bé s'han destinat els recursos, en molts casos no s'han pogut materialitzar els projectes.

La destinació de recursos corrents, amb un venciment a curt, i les despeses en inversions, amb una execució no tan ràpida, explica el valor del 5,88% en l’índex d’estalvi. Tot i que en termes absoluts el superàvit corrent augmenta en 275 milers euros, l’índex d’estalvi disminueix perquè la proporció respecte les despeses corrents és menor. De fet, les despeses corrents han augmentat en 16 milions d’euros i són un 6,9 % més elevades que en l’exercici 2001.

Els fets anteriors posen de manifest que, progressivament, es va deteriorant la situació pressupostària de la Universitat degut a les necessitats de manteniment d’infrastructures, instal·lacions i equipament de la Universitat, l’increment de les politques de cofinançament de les administracions i un nou model de finançament que no considera l’activitat de recerca

Equilibri econòmic

Els resultats obtinguts en l’exercici, abans i després d’amortitzacions, posen de manifest un cert equilibri económicopatrimonial, tot i les pèrdues de 7.942 milers d’euros. Les pèrdues corresponen a la dotació extraordinària per primer cop dels drets meritats en concepte de premi de jubilació. El total meritat a 31 de desembre, segons un estudi actuarial, ascendeix a 7.960 milers d’euros i ha incidit directament sobre el resultat. Aïllant aquest fet, hi ha un manteniment de l’equilibri patrimonial, encara que s’inclouen uns ingressos encara en negociació amb la Generalitat.

Considerant el resultat d’explotació, la Universitat presenta uns guanys de gairebé 11 milions d’euros (veure quadre 1.2 "Resultat econòmicopatrimonial de l'exercici"). La Universitat és capaç de cobrir les seves despeses de funcionament amb els ingressos corrents, tot i que les subvencions en negociació amb la Generalitat s’inclouen com a subvencions corrents. Aquests ingressos en discussió ascendeixen a quasi 12 milions d’euros.

L’augment de les despeses en personal i els serveis exteriors, tal i com ve passant en els darrers exercicis, són els factors que fan difícil la sostenibilitat d’un equilibri econòmic. La despesa en personal passa de 169 a 185 milions d’euros, un 9,6% més que l’any 2001. Les causes són l’augment retributiu convingut, la convocatòria de places docents, els lliscaments de trams i triennis d’una població treballadora que envelleix, els acords per equiparar les condicions dels col.lectius del personal d’administració i serveis i l’increment del personal dedicat a la recerca. De tots els components d’augment de la despesa de personal, la Generalitat només n’ha finançat una part, el 1,4 % convingut amb el PAS i el complement d’incentiu autonòmic docent. L’ampliació i continuïtat de la política de renting dels equipaments, la pujada de les despeses de xarxa, les despeses de projectes de recerca són els components que major increment presenten dins els serveis exteriors. També els subministraments, els manteniments i els serveis externalitzats de neteja i seguretat segueixen la tendència incrementalista per sobre de la inflació. Tot l’anterior s’uneix a unes despeses induïdes de recerca no finançades cada cop majors i l’increment de la política de cofinançament seguida per les administracions que suposa una despesa per la Universitat. L’únic component de la despesa que presenta una baixada considerable són les despeses financeres degut a la baixada dels tipus d’interès.

L’augment de les despeses corrents s’ha finançat, bàsicament, amb l’augment de les transferències corrents, un 7,8%. L’increment correspon a l’increment retributiu que financia la Generalitat. Tots aquests nous recursos no són de lliure disposició, sinó que, concretament, són les subvencions finalistes les que més augmenten. Dins els ingressos propis, la matrícula dels ensenyament de primer i segon cicle presenta una caiguda en termes reals degut a la pèrdua de nombre de crèdits, la pèrdua és més acusada pressupostàriament que comptable, ja que queda esmorteïda com conseqüència de la periodificació anual dels cursos. Quan s’observarà més la incidència serà l’any 2004. En canvi, la matrícula de doctorat consolida l’augment iniciat l’any anterior resultat dels canvis introduïts en la normativa dels estudis de tercer cicle. Respecte els postgraus, encara que han augmentat els ingressos d’ensenyaments no oficials, es manté la tendència a la baixa en la seva rendibilitat. Ha disminuït la part d’ingressos que no finança directament la despesa directe dels cursos, quedant menys recursos disponibles pel finançament general de la Universitat.

En referència a les inversions, la Universitat de Barcelona segueix invertint per adequar les seves instal·lacions i substituir equips i material obsolets. La recerca i algunes de les adequacions d'instal·lacions s'estan finançant amb subvencions específiques de capital o amb recursos corrents. Enguany, a diferència d’exercicis anteriors, les inversions en edificis, contemplades en el pla pluriennal aprovat per la Generalitat, s’han finançat amb subvencions de capital ja que no s’ha autoritzat nou endeutament per finançar la part d’inversions per al 2002 no recollides en l’operació d’endeutament de desembre del 2001. Aquestes inversions que en principi no afecten el resultat econòmicopatrimonial directament, tenen en canvi un efecte indirecte i posterior en les despeses. Els serveis i subministraments dels nous espais, un personal tècnicament qualificat que s’ha d’actualitzar formativament, el manteniment d’equips cada cop més sofisticats i amb fungibles més específics i cars són les despeses induïdes resultat de l’esforç inversor.

En un altre sentit, l’amortització i el ritme d’inversions també estan íntimament relacionats en el resultat econòmicopatrimonial. Una anàlisi més acurada de l’immobilitzat material i les amortitzacions corresponents es presenten al quadre 5.1. i al quadre de ratios d’immobilitzat. El percentatge mitjà d’amortització és manté molt semblant al d’anys anterior, però cada any resten menys elements d’immobilitzat pendents d’amortitzar. L’envelliment de l’immobilitzat ha passat d’un 45,87% l’any 2001 a un 48,50 l’any 2002. Amb tot, aquest efecte es pot veure compensat per l'acabament de l'immobilitzat en curs (veure quadre 5.3 "Immobilitzat en curs").

Grau de finançament

En l’evolució dels indicadors, tant comptables com pressupostaris, s’observa un progressiu deteriorament del grau de finançament. Els ratis de sòlvencia i materialització, mostren un marge de decisió sobre destí dels recursos cada cop menor per part de la Universitat.. L’augment de les despeses de personal, el manteniment d’unes instal.lacions, el cofinançament obligat de certs projectes i certs contractes d’abast pluriennal venen condicionant el destí dels recursos obtinguts.

Grau de liquiditat i tresoreria

L’empitjorament en 22 díes del període mig de cobrament de la Generalitat, principal font de recursos, ha condicionat la política de pagaments que ha hagut de seguir la Universitat. Deixant de banda el pagament de nòmines, la Universitat només pot ajustar la tresoreria amb el pagament a proveïdors, dilatant també el període de pagament. La disminució en el fons líquids ha estat conseqüència també d’un intent de no traslladar tot el cost del augment del periode de cobrament als proveïdors com quede recollit en l’índex de tresoreria que baixa des d’un 0,31 en el 2001 al 0,09 en el 2002.

L’augment del capital circulant en 5 milions posa de manifest que, tant el cost de la disminució dels passius financers com la millora del període de pagament, els ha assumit la Universitat..

Anàlisi i perspectives

De l’anàlisi dels diferents components d’ingressos i despeses s’observen uns fets d’incidència en exercicis futurs:

1. La Universitat de Barcelona té una part de l’Immobilitzat molt envellit i per tant cal continuar la inversió finançada per l’Administració a un ritme superior a l’actual. Tanmateix, cal dur a terme la de renovació d’equipament docent i científic, que en cas que les administracions no ho financin, haurà de ser assumit per la pròpia Universitat. La inversió, l’entrada en funcionament de noves instal·lacions, l’augment de la política de cofinançament de projectes i equipaments seguida per les administracions i el foment de la recerca es continuaran materialitzant en un augment de les despeses, tan directes com induïdes. També la política de renting d’equips informàtics augmentarà les despeses corrents fixes i disminuirà el grau de flexibilitat del pressupost, si bé evita la obsolescència tècnica. La combinació d’aquests factors redueix el marge de les operacions corrents que pot destinar-se a l’execució de projectes d’inversió. A menys que hi hagi una major contenció de les despeses o un increment dels ingressos, es reduirà el marge de maniobra de la Universitat.
   
2. Caldrà que en els propers exercicis la Universitat mantingui la relació entre la distribució de part dels recursos que reben les diferents unitats a la millora de la gestió i de la prestació dels serveis de la docència i la recerca a través d’instruments que valorin les necessitats, el cost i el benefici obtingut. Aquesta millora, si bé no evitarà les tensions financeres, permetrà una major eficiència, una satisfacció de la comunitat i una percepció de millora de la qualitat per part de la societat més elevades.
   
3. Continua la pèrdua de matrícula oficial per la caiguda en el nombre de crèdits. Aquesta disminució en el nombre de crèdits és conseqüència de dos factors, la caiguda de la demanda i l’elecció més racional per part de l’estudiant. En canvi, la matrícula no oficial no disminueix, però es manté estancada. A més, els nous cursos ofertats presenten, en general, una menor rendibilitat. Els ingressos de matrícula d’ensenyaments de 1r i 2n cicle recollirà la pèrdua d’estudiants fins a adequar-se a la nova demanda d’estudis universitaris. Assolir una bona quota d’estudiats passarà per oferir estudis i serveis més atractius que la resta d’universitats. Això obligarà a invertir en la qualitat acadèmica actual, cobrir necessitats formatives noves i oferir nous i millors serveis complementaris a la pròpia activitat docent.
   
4. L’augment de les despeses, amb independència de seguir buscant nous recursos, s’haurà de finançar potenciant les contribucions a les despeses dels ensenyaments no oficial, de la recerca i de nous patrocinis.
   
5. Les necessitats exposades anteriorment i l’assoliment de noves fites requerides a les Universitats impliquen unes creixents necessitats de financiació. El risc d’un desequilibri econòmic, financer i pressupostari, apuntat en els apartats anteriors, es veu agreujat pel nou model de finançament. Aquest només subvenciona l’activitat de docència, deixant de banda l’altre gran activitat requerida a les universitats, la recerca; alhora que inclou en la transferència global despeses que abans finançava separadament. A més, les variables que mouen el model, nombre d’estudiants i crèdits, ens afecten negativament.

Tornar

Comentaris: webfinances.
Última actualització:  30/07/2003