Dhuoda, Manuel pour mon fils, introd., text i notes de Pierre Riché, trad. francesa de B. Vregille i C. Mondésert, París, Du Cerf, 1975. (“Sources Chrétiennes”, 225).

Dhuoda, The Liber Manualis of Dhuoda: Advice of a Ninth-Century Mother for Her Sons, text i trad. anglesa de Myra Ellen Bowers. Tesi doctoral. Catholic University of America, 1977.

Dhuoda, Educare nel Medioevo. Per la formazione di mio figlio. Manuale, text i trad. italiana de Gabriella Zanoletti, Milà, Jaca Book, 1982.

Duoda, De mare a fill. Escrits d’una dona del segle IX, trad. catalana de Mercè Otero Vidal. Barcelona, LaSal, 1989.

Dhuoda, Handbook for William: A Carolingian Woman’s Counsel for Her Son, trad. anglesa de Carol Neel. Lincoln i Londres, University of Nebraska Press, 1991.

Dhuoda, La educación cristiana de mi hijo, trad. castellana de Marcelo Merino. Pamplona, Eunate, 1995.

Dhuoda, comtessa de Barcelona i marquesa de Septimània, anima al seu fill Guillem a llegir amb freqüència el llibre que ella li escriu per alleugerir la pena de la seva separació i perquè recordi sempre que en ell hi trobarà el testimoni del seu naixement i, també, tota la saviesa que necessitarà per a ésser útil en el món i per assolir la felicitat espiritual.

En nom de la Santa Trinitat

Comença el llibre manual que Dhuoda dedicà al seu fill Guillem.

A la major part de les mares d’aquest món els hi és donat de gaudir de la proximitat de les seves criatures, mentre que jo, Dhuoda, em veig tan lluny de tu, fill meu Guillem, i per això plena d’ansietat i de desig de ser-te útil; és per això que et trameto aquesta obreta escrita amb el meu nom, perquè la llegeixis i et formis; m’alegraré si, encara que jo estigui corporalment absent, precisament aquest petit llibre et fa pensar quan el llegeixis, cosa que, per amor meu, has de fer.

[...]

Pròleg

A molts els hi resulten evidents moltes coses que a mi se m’amaguen; de les meves semblants, de percepció torbada, que manquen d’intel·ligència, si dic d’elles que en són escasses, més encara jo. Però és sempre present aquell que obre la boca dels muts i fa eloqüents les llengües de les nenes i dels nens (Sb. 10, 21). Jo, Dhuoda, encara que de delicat sentit, vivint indigna entre dones dignes, sóc, malgrat tot, la teva mare, fill meu Guillem, i a tu et dirigeixo ara les paraules del meu manual, perquè, com el joc dels daus els resulta per cert temps als joves el més convenient i adequat d’entre totes les arts mundanes, o, també, com algunes dones tenen per costum examinar-se el rostre al mirall per a eliminar les imperfeccions, fent lluir la seva nitidesa, doncs posen cura en agradar als seus marits al món, així mateix et demano que, quan et trobis afligit per hordes d’activitats mundanes i temporals, llegeixis amb freqüència aquest petit llibre que et faig arribar, i, en memòria meva, com si fos cosa de miralls i de jocs de daus, no el descuidis.

Encara que tinguis cada vegada més llibres, dóna’t el plaer de llegir sovint aquesta obreta meva, i sigues capaç, amb l’ajuda de Déu omnipotent, d’entendre’l per al teu propi profit. Hi trobaràs en ell, breument, tot allò que desitjaràs conèixer; hi trobaràs també un mirall on contemplar sense vacil·lació l’estat de salut de la teva ànima, de tal manera que no només li agradis al món sinó que puguis agradar-li en tot a qui t’ha format de la pols de la terra (Gn. 1,7): perquè és totalment necessari per a tu, fill meu Guillem, que a ambdós negocis et mostris de forma que puguis ésser útil al món i tinguis el valor d’agradar sempre a Déu en tot.

El que més em preocupa, oh fill Guillem, és dirigir-te paraules de salvació, entre les que el meu cor ardent i atent s’alça en flames perquè tu tinguis, en aquest llibret en còdex, pel meu desig, testimoni del teu naixement, amb ajuda de Déu, com està ordenat de forma més útil a continuació.

In nomine Sanctae Trinitatis

Incipit liber Dhuodane Manualis quem ad filium suum transmisit Wilhelmum.

Cernens plurimas cum suis in saeculo gaudere proles, et me Dhuodanam, o fili Wilhelme, a te elongatam conspiciens procul, ob id quasi anxia et utilitatis desiderio plena, hoc opusculum ex nomine meo scriptum in tuam specietenus formam legendi dirigo, gaudens quod, si absens sum corpore, iste praesens libellus tibi ad mentem reducat quid erga me, cum legeris, debeas agere.

[...]

Incipit prologus

Multis plura patent, mihi tamen latent, meae quoque similes, obscurato sensu, carent intellectu, si minus dicam, plus ego. Adest semper ille qui ora aperit mutorum et infantium linguas facit disertas.Dhuoda quanquam in fragili sensu, inter dignas uiuens indigne, tamen genitrix tua, fili Wilhelme, ad te nunc meus sermo dirigitur manualis, ut, ueluti tabularum lusus maxime iuuenibus inter ceteras artium partes mundanas congruus et abtus constat ad tempus, uel certe inter aliquas ex parte in speculis mulierum demonstratio apparere soleat uultu, ut sordida extergant, exhibentesque nitida, suis in saeculo satagunt placere maritis, ita te obto ut, inter mundanas et saeculares actionum turmas oppressus, hunc libellum a me tibi directum frequenter legere, et, ob memoriam mei, uelut in speculis atque tabulis ioco, ita non negligas.

Licet sint tibi multa adcrescentium librorum uolumina, hoc opusculum meum tibi placeat frequenter legere, et cum adiutorio omnipotentis Dei utiliter ualeas intelligere. Inuenies in eo quidquid in breui cognoscere malis; inuenies etiam et speculum in quo salutem animae tuae indubitanter possis conspicere, ut non solum saeculo, sed ei per omnia possis placere qui te formauit ex limo; quod tibi per omnia necesse est, fili Wilhelme, ut in utroque negotio talis te exibeas, qualiter possis utilis esse saeculo, et Deo per omnia placere ualeas semper.

Sunt mihi curae multae, ad te, o fili Wilhelme, uerba dirigere salutis, inter quas ardens et uigil meus aestuat animus, ut tibi de tua, auxiliante Deo, natiuitate, in hunc codicem libelli ex meo desiderio habeas conscriptum, sicut in sequentibus est utiliter praeordinatum.