Arxiu de la Catedral de Barcelona, Pia Almoina.Llibres Extravagants, 1440.

El llibre de comptes com a font per a l’estudi d’un casal noble de mitjan segle XV. Primer llibre memorial començat per la senyora dona Sanxa Ximenis de Fox e de Cabrera e de Novalles 1440-1443. A cura de Jordi Andreu i Daufí, Josep Canela i Farré i Maria Àngela Serra i Torrent. Barcelona Fundació Noguera, 1992.

Fragments d’un llibre de comptes de Sança Ximenis de Cabrera, vídua d’Arquimbau de Foix, que comprèn les despeses fetes pel manteniment de la seva casa des del 1440 fins al 1444, conté també anotacions diverses sobre afers quotidians. El llibre va ser escrit en part per la pròpia Sança i en part pels seus col·laboradors, però sempre revisat per ella.

Els vels

[fol. 12v.] A 22 de febrer [1442] vaig comptar les meves tovalloles de cap. Són: primerament són les tovalloles grans 12. Ítem són les mitjanes 4. Ítem són les petites 17.

Ítem a 2 d’octubre trametí a en Ballester, el veler, que en fes vels de lli i de cota amb el cresp llarg: primerament 2 vels petits pels polsos, que tinguin 4 pams i mig de llarg cascun.

Ítem dos vels per portar l’horeta al front, tinguin 6 pams de llarg cascun.

Ítem dos vels per sota les barres que tinguin 5 pams cascun de llarg.

Ítem dos vels per dobles, la un tingui 8 pams i l’altre 8 i mig.

Ítem un gran vel sobre tots los altres, que tingui 9 pams.

Suma tota la llargària dels damunt dits vels: 41 pam, que fan 5 canes i un pam.

Les filles

[fol. 41r.] Les coses qui la senyora tramet a ses filles:

Primer sis parells de guants.

Ítem dues asses

Ítem dues bosses d’estam e una de cuiro burell.

Ítem tres crespines violades, la una blava.

Ítem tres peces de vells grans e dos petits.

Ítem set clauers d’or i de seda.

Ítem un parell de ganivets amb cordó de seda blanca i negra.

Ítem un collar de paternostres negres.

Resta que hi falta a trametre: un mirall de foc, e la bella bossa, i la corretja, i els tapins amb les boletes.

Ja té el mirall. Ja ho té tot.

Les cartes

[fol. 42r.] 1441. Lletres trameses de desembre.

A 30 de desembre escriví a mossèn Arnau [...] avisant d’això que Joan m’havia dit qui torbava la vinguda de ma filla, la vídua, i vaig avisar el portador que no donés la lletra sinó a mossèn Arnau o a ma filla petita.

Ítem dissabte a 31 de desembre vaig trametre una lletra a mon germà don Joan d’Hixar amb un albarà dins, que anava a en Besalú. En la qual lletra de mon germà feia menció de la malaltia de ma germana, na Timbor, i dels falcons. La vaig trametre a casa d’en Gabriel Homedes.

A 20 de gener resposta a les tres lletres de mossèn Arnaud, i a la de la comtessa. Feia menció a la cort que havia hagut amb don Joan de Hixar, del vestir i del folrar.

A 30 de gener vaig fer resposta al senyor cardenal de la lletra que deia que jo tingués algú a Bearn per sol·licitar els drets de ma filla; la qual lletra vaig donar a Joan que la hi trametés.

Ítem dimecres primer dia de mars, escriví a mossèn de Comenge per Sanxo, servidor de la comtessa de Foix. Fou per la vinguda de ma filla.[...]

Del filar i del teixir

[fol. 48v.] Divendres a 17 de febrer [1441] vaig trametre per madona Constança a na Beralle fil per blanquejar a raó de tres sous la lliura segons se segueix: Ítem fil filat de la dita madona Constança 14 rams que pesen 6 unces, cru; és tornat a 4 unces. Ítem filat de Juliana 11 rams, que pesen 9 unces, cru; és tornat a 6 unces i mitja. Ítem filat de mi, Sança Ximenis. Són els rams 40 rams que pesen 2 lliures, 7 unces, cru; és tornat a 6 lliures una unça i mitja.[...]

[fol. 50r.] Ítem dilluns a 19 de juny vaig trametre a na Baralle 9 rams de fil per fer blanc, que pesen 5 unces. Les hi va portar Antoni hi ha 3 rams, filat de madona Constança, las altres són filats de mi, de Juliana i d’Esperança.

Ítem a 15 d’agost vaig rebre les dites 5 unces i les vaig pagar.

Ítem dimecres a 26 de setembre vaig trametre a Torruella que em trametessin a Barcelona a en Bofill 33 rams de fil, 10 rams eren filats de mà de madona Constança, i els altres 22 de nosaltres totes. Pesen 15 unces, bé bastants, i li vaig trametre per pagar 3 sous.

Dipositària dels sabers de les dones: Una recepta de cuina

[fol. 55v.] Any 1440, dimarts a 20 del mes de setembre [...].

Tot seguit la manera com es fan les albergínies amb vinagre per guardar-les fins a la Quaresma.

Primerament prendre les albergínies que siguin petites i obriu-les pel mig, però que no es parteixin [...] bulliu-les amb aigua i sal, però fins que l’aigua no bulli no hi poseu les albergínies. Quan coneixereu que comencen a estovar-se, traieu-les de l’aigua i esteneu-les sobre una post a poseu-les l’aire. Quan veureu que siguin eixutes, al cap d’un dia o un dia i mig, poseu a cada part de l’albergínia un o dos clavells de girofle, segons el vostre gust. Després agafeu espècies, així com pebre, canyella i gingebre polvoritzats, més pebre que de les altres, i de dins d’una a una. I fet tot així, agafeu vinagre blanc, si és massa fort hi poseu aigua, i poseu-hi mel fins que es torni agre-dolç; bulliu-ho tot dos o tres bulls i després poseu-hi les albergínies i bulliu-les fins que siguin cuites, després traieu la perola del foc i al cap d’una mica traieu les albergínies i poseu-les en una olla ben cobertes amb el vinagre en què han bullit, la es poden menjar, però no tapeu l’olla fins que tot sigui ben fred.

La senyora feudal

[fol. 59r.-v.] Rebudes que he fets de l’any que finirà a 1442, segons apareix a sota escrit de la meva mà [...]

Ítem rebí per composició de ferma d’una carta de remença d’homes i de dones d’en Pidemont, per dos masos, tres florins: 1 lliura, 13 sous.

Ítem per composició de ferma d’una carta de remences d’homes i dones d’en Crosa, pel mas Simon, 1 florí: 11 sous.

Ítem per composició de ferma d’una carta de remença d’homes i dones, 1 sou [...]

Ítem rebí de la composició del fill d’en Bosch entre diners i castanyes: 6 florins.

[fol. 69r.] Jesús. En nom de Déu sigui.

Avui, que és dimecres, que en tenim 18 del mes d’abril de l’any 1442, dins el castell de Verges, jo, Sança Ximenis de Foix i de Cabrera, senyora de la Vall d’Osor, he vingut a comptar. I he comptat amb en Pere Sobirà, lloctinent del batlle de la dits vall, i hem comptat del primer dia de juny de l’any 1441 que acabarà el darrer dia de maig de l’any 42, he comptat tots els censos, així de blat com de diners, i de forment, i de civada, i d’ordi, i de mestall i de llegums venuts fins a la dita jornada; i de tots els delmes de carnelatges rebuts fins a la dita jornada, i que haguem venut fins a la dita jornada; i remences, composicions i fermes de cartes, i totes les avinences rebudes fins a la dita jornada. M’heu de tornar a compliment de les damunt dites coses: 22 lliures, 2 sous, 4 diners.

[fol. 73v.] Comencen les rebudes de l’any que comença al primer dia de juny de l’any 1444 i finirà el darrer dia de maig de l’any 1445.

Primerament e rebut de composició d’en Camp Pla d’Agualts 5 florins que mossèn Pere Joan ha composat amb ell i amb un altre a 5 florins, tres florins, m’en resten 2 florins: Una lliura, 13 sous.

Ítem per remença d’en Pere Caldés 3 florins: 2 lliures, 3 sous.

Ítem més d’en Masferrer per compra d’una terra: 11 sous.

Ítem més d’en Masferrer per entrada de la muller 25 sous: Una lliura, 5 sous.

Ítem d’en Mont de Santa Creu per remença d’una filla: 2 sous, 5 diners.

Ítem és pagat en Vilanova del botatge del vi de l’any 1444: 12 lliures.

Ítem més de les rendes: 33 lliures [...]

Mestressa de casa

[fol. 78r.] Despeses de forment, i de moldre, d’ajuda i de forn. Any 1443.

[...] Ítem dimarts a 22 d’octubre comprà mossèn Pere Joan, prevere, 4 quarteres de forment a 15 sous la quartera, costa de garbellar 4 diners: 3 lliures, 4 diners.

Ítem divendres a 25 d’octubre, va venir la farina del dit forment, vaig pagar al jove qui la va aportar, la moltura i l’ajuda: 6 sous, 4 diners.

Comencem a pastar de la dita farina dijous a 7 de novembre.

Ítem dissabte a 7 de desembre vaig pagar na Maria, la fornera, per coure el pa de tot això desús escrit qui són, 8 quarteres, li he dat 9 sous, 4 diners [...]

[fol. 109r.] 1443. Memorial de roba que es rentà fora de casa:

A 15 de octubre se’n portà na Salvadora Sunyera, de Sant Cugat de Vallès: primer unes cortines blanques, cinc peces, costaran de rentar: 2 sous, 6 diners.

Ítem dues tovalles grans a 3 diners la peça: 6 diners.

Ítem dues tovalles petites a un diner la peça: 2 diners.

Ítem dos tovallons e eixugamans: 1 diner.

Fou pagada: 3 sous, 3 diners.

A 4 de novembre se’n portà 9 tovalles, les tres són grans: 1 sou, 2 diners.

Ítem tovallons 6: 3 diners.

Ítem eixugamans 3: Ítem eixuga-ganivets 3: 1 diner.

Ítem tovalloles 2: 1 diner.

Ítem a 26 de novembre va portar la dita roba i fou pagada: 1 sou, 7 diners.

Ítem se n’aportà la dita dona el dia mateix: un parell de llençols prims del meu llit, de tres teles: 4 diners.

Ítem dos parells de llençols de companya, a 4 diners el parell: 8 diners.

Ítem dues tovalles grans noves per canejar, a 4 diners la cana, a cadascuna quatre canes. Pugen: 2 sous, 8 diners.

Suma aquesta pàgina: 8 sous, 6 diners.

[fol.119v. ] Any 1440. Despeses extraordinàries.

[...] Ítem dilluns a 26 de setembre per un cent d’agulles de cap: 2 sous, 1 diner.

Ítem dimarts una cana i mitja de canemàs per adobar un matalàs a 20 diners la cana, i per una arrova de llana sardesca pel matalàs: 6 sous, 5 diners.

Ítem costa el dit matalàs de fer de 15 pams de llarg i 12 d’ample del llit, de Valsens, la despesa de dinar a un: 4 sous.

Ítem el dia mateix per una missa: 1 sou.

Ítem dimecres a 27 del dit mes, civada, mig quartà per les gallines: 3 diners [...]

[fol. 122v.] [...] Ítem dimarts a 8 de novembre sègol per les gallines: 6 diners.

Ítem dimecres a 9 del mes, per adobar les estores: 5 sous, 8 diners.

Ítem dijous a 9 del mes per tres pells negres per les mànegues i collar petit, i per fil davant fins a la corretja, a raó de tres sous 6 diners la pell: i de mans 2 rals. Suma tot: 13 sous.

Ítem el dia mateix, per mel pel codonyat, a tres diners la lliura, 17 lliures i mitja: 4 sous, 3 diners [...]

[fol. 124v.] [...] Nadal. Ítem divendres a 16 del dit mes per torrons amb alegria, i que fou madona Constança, per 4 lliures de mel, 1 sou; per 4 lliures d’avellanes torrades, 1 sou 9 diners; i una lliura de vi bo 6 diners, i per una lliura d’alegria 5 diners. Suma tot: 3 sous, 8 diners.

Ítem pel bisbe de Nadal dels fadrins: 1 sou.

Transmissora de cultura oral: unes albades

[Afegit al final del foli 118v.]

A mon cor faig estimo senyora.

Més vos estimo senyora meva.

que mostrar mai no us podria. Cobla.

Mes vos estimo secretament.

que no us mostro tal continent,

si sentien mon turment.

ma vida millor seria. Cobla [...]

[fol. 12v.] […] A XXII de febrer [MCCCCXLII] comté les toveloles mies de cap. Són: primerament són les tovalloles grans XII. Ítem són les miganes IIII. Ítem són les petites XVII.

Ítem a II de octubre trametí an Balester, lo veler, que·m fes vels de lí e de cota ab lo cresp larch: primerament II vels petits per los polsos, agen IIII palms e mig de larch cascú.

Ítem dos vels per portar la horeta al front, agen VI palms de larch cascú.

Ítem dos vels per dejús les bares que agen V palms cascun de larch.

Ítem dos vels per dobles, le hun age VIII palms e l’altre VIII e mig.

Ítem un gran vel sobre tots los altres, qui age VIIII palms.

Some tota la lergària dels damont dits vels: XXXXI palm, qui fan V canes e I palm. […]

[fol. 41r.] Les coses qui la senyora tramet a sas fillas:

Primo sis parells de goans.

Ítem dues asses de fil blanch.

Ítem dues bosses d’estam e una de cuyro burel.

Ítem tres crespines violades, la una blava.

Ítem tres pesses de vells grans e dos petits.

Ítem VII claves de or e de sede.

Ítem un parell de ganibets ab cordó de seda blancha e negra.

Ítem un collar de paternostres negres.

Reste que hi fal a tremetre: un miral de foch, e le belle bose, e le corege, e los tapins ab les boletes.

Ja té lo miral. Ja u té tot.

[fol. 42r.] MCCCCXLI. Letres trameses de deemebre.

A XXX de dehembre scriví a mossen Arnau [...] avisant d’assò que Johannes m’havia dit qui torbave la venguda de ma filla, la vídua, e avisé lo portador que no donàs la letra sinó a mossen Arnau o a ma filla petita.

Ítem dissabte a XXXI de desembre trametí una letra a mon frare don Juan de Ixer ab un alberà dins qui anave en Besalú. En la qual letre de mon frare fehie menció de la maleltie de me sor, de ne Timbor, e dels falcons. Trametili a casa d’en Gabriel Homedes.

A XX de gener resposte a les tres letres de mossèn Arnaud, he a la de la comtessa. Fahie mensió a la cort que havia agut ab don Johan d’Íxer, del vestir he del folrar.

A XXX de gener fiu resposte al senyor cardenal de le letre qui deie qui jo tingués algú en Bearn per sol·licitar los ets de ma file; la qual letre doné a Juannes qui le·y tremès.

Ítem dimecres lo primer die d emarts, escriví a mossèn de Comenge per Sanxo, servidor de la comtese de Fox. Fou per la vengude de me file[...]

[fol. 48r.] Ihesus. Ayn CCCXLI. Ne Berala.

Divendres a XVII de febrertremetí per madone Constanse a ne Berale fil per blancagar a rahó de tres sous le lliura segons se segueix:

Ítem fil filat de la dite madone Constanse XIII rams qui pesen sis onces, cru. Es tornat a 4 onces. Item filat de Juliane 11 rams, qui poesen 9 onces, cru. E tornat a 6 onces e mige. Ítem filat de mi, Sanxe Xomenis. Son los rams 30 rams qui epsen 2 lliures, 7 onces, cru. És tornat a VI lliures I onsa e mige. [...]

[fol. 50r. ] […] Ítem diluns a 19 de juyn tremetí a ne Barale 9 rams de fil per fer blanch, qui pesen 5 onses.

Aporta-le·y Antoni am tres rams, filat de madone Constanse, las altres són filats de mi e de Juliane e de Asperanse.

Ítem a 15 d’agost resebí les dites 5 onses e pegué-les.

Ítem dimecres a 26 de setembre tremetí a Torroelle que me trametessen a Barselona an Bofill 33 rams de fil, los 10 rams eren filats de mà de madone Constranse, e los 22 de nosaltres totes. Pesen 15 onses, bé bestants, e tremetí-hi per pagar 3 sous: 15 onses.

Item resebí la lliura desús dita de fil en lo mes de nohembre, portartale hen Vidal de Toroelle. Tornà cant fou blanch a 10 onses e mige. […]

[fol. 55v.] Ayn MCCCCXL dimarts a XX del mes de setembre[ ...]

Seguex-çe la manera com sa fan les elbergènies en sols per stogar fins a la Corema: Primerament pendre les dites albergènies qui sien poguetes e fendre-les pel mig, però que stigan que no·s depertenguen, e feneu la coste e traurem lo fustet que tenen dins, però no fa lavar las barbas, que bones hi són, e bolir les dites albergènies en aygue ab sal, però fins que l’aygua bulla no y matau les albergínies. E com conexerets que comensan a blanir, traure-les de la dita aygua, e stendre-les sobre una post e posant-la a l’ayra. E com conexerets que sian axutes, a cap d’un dia o un e mig, agau clavels de girofle e a cada part de la albergènia meten-n·i un o dos, segons que bons vos sabran. Aprés, agau salses, axí com és pebre, canela e gingibre, polvoritsat, però ageu més pebre que naguna de les altres salses, e salpistan-les-ne totes de dins d’una n’una. E fet tot açò, agau vinagre blanch, e si masa és fort, meteu-hi aygua e meteu-hi cantitat de mel fins que torna agre-dols; e bolits-ho tot dos o tres buls abans que·n matau les algergènies, e puys, meteu-hi les albergènies e fent-li donar un bul o dos fins que sien moletes e cuytes reonablement, e puys treets la parola del foch e a cap d’un poch trets-ne les albergènies e meteu-les en una ola e fets que sien be cobertes del vinagra ab què an bulit, e tanttost na poden mengar, però no tapen la ola fins que tot sia ben fret.

[fol. 59r.-v.] Reebudes que he fetes de l’ayn qui finerà a XLII, segons apar desús escrit de ma mà [...]

Ítem resebí per composesió de ferme de hune carte de remensa de hòmens e de dones d’en Pidemont, per dos masos, tres florins: I lliura, XIII sous.

Ítem per composesió de ferme d’una carta de remenses d’omens e fembres d’en Crose, per lo mas Simon, I florí: XI sous.

Item per composesió de ferma de hune cartederesemensa d’omens e fembres, I sou [...] Item resebí de la composesió del fil d’en Bosch entre diners e castaynhes VI florins […]

[fol. 69r.] Jhesus. En nom de Déu sie.

Vui, qui és dimecres que tenim XVIII del mes d’abril de l’ayn MCCCCLXII dins lo castel de Verges, jo, Sanxe Ximenis de Fox e de Cabrere, done de la Val d’Osor, són vengude a comtà. Hi e comtat ab en Pere Sobirà, loctinent de bayle de le dite Val, hi havem comtat del primerdie de juyn de l’ayn MCCCCXLI qui finerà lo derer die de magde l’ayn XXXXII, he comtat tots los sensos, axí de blat com de dinés, he de forment, e de sivade, e d’ordi, e de mestal, e de legums venuts fins a le desús dit jorande; e de tots los delmes de carnelatges resebuts finsa ledite jornade, he c.aguem venut fins a le dite jornade, e remenses, composecions e fermes de cartes, e tots aveniments resebuts fins a la dite jornade. Me avets a tornat a compliment de le emont dites coses XXII lliures, II sous, IIII dinés.[...]

[fol. 73v.-74r.] Comensen les resebudes de l’any que comensa al primer die de juyn de l’any MCCCCXLIIII, e finerà lo darer die de mag de l’any MCCCCXLV.

Primerament e resebut de composesió d’en Cam Pla de Aguats V florins que mossèn Pere Joan a composat ab el e ab un altre a V florins, tres florins, resten-me’n II floprins: I lliura, XIII sous.

Ítem per resemció d’en Pere Caldés III florins: II lliures, IIII sous.

Ítem més d’en Masferrer per compre d’una terre: XI sous.

Ítem més d’en Masferrer per entrade de la muler XXV sous: I lliura, V sous.

Ítem d’en Mont de Sante Creu per resensó de une file: II sous, V.

Ítem és pagat en Vilanove del botatge del vi de l’any MCCCCLXIIII: XII lliures.

Ítem més de les rendes: XXXIII lliures. […]

[fol. 78r.] Despeses de forment, he de molture, de ajude he de forn. Ayn MCCCCXLIII Ítem dimarts a XXII d’octubre comprà mosèn Pere Johan, prevere, IIII corteres de forment a XV sous la cortere, coste de garbelar IIII diners: III lliures, IIII.

Ítem divendres a XXV d’octubre, vench la farine del dit forment, pegué al jove qui le aportà le multure e le ajude: VI sous, IIII.

Comensem a pastar de la dita farine dogous a VII de noembre.

Ítem disapte a VII de desembre pagué Ne Maria, le fornere, per lo coure del pa de tot sò desús escrit qui són, VIII corteres, e-li dat VIIII sous, IIII [...]

[fol. 109r.]

MCCCCXLIII. Memorial de roba qui·s levà de fora case:

A XV de octubre se’n portà na Salvadora Sunyera, de Sant Cugat de Vallès: primo unes cortines blanques, V peces, costaran de lavar: II sous, VI.

Ítem dues tovaylles grans a III diners la pessa: VI.

Ítem dues tovalles petites a un diner la pessa: II.

Ítem dos tovayllons e axugamans: I.

Fou pagade III sous, III.

A IIII de noembre se’n portà VIIII tovalles, les tres són grans: I sou, II.

Ítem tovallons VI: III.

Ítem axugamans III. Item torcacoltells III: I.

Ítem tovalloles II: I.

Ítem a XXVI de noembre aportà le dite robe e fou pagade: I sou, VII.

Ítem se n’aportà le dite done lo die matex: un parel de lensols prims del meu lit, de tres telles: IIII.

Ítem dos parels de lensols de companyhe, A IIII diners lo par: VIII.

Ítem dues tovalles grans noves per canegar, a IIII diners la cane, a cascuna cotre canes. Monten: II sous, VIII.

Sume aquesta pàgine VIII sous, VI.

[fol.119v. ] Ayn MCCCCXL. despeses extraordinàries

[...] Ítem diluns a XXVI de setembre per un sent d’agulles de cap: II sous, I.

Ítem dimarts I cane e mige de canemàs per adobar un matelàs a XX diners la cane, e per una rove de lana sardesca per lo matelàs: VI sous, V.

Ítem coste lo dit matalàs de fer de XV palms de larch e XII d’ample del lit, de Valsens, la mesió de dinar a I: IIII sous.

Ítem lo dia matex per I mise : I sou.

Ítem dimecres a XXVII del dit mes, sivade, mig cortà per les galines: III [...]

[fol. 122v.]

[...] Ítem dimarts a VIII de noembre segou per les galines: VI.

Ítem dimecres a VIIII del mes, per adobar les estores: V sous, VIII.

Ítem digous a VIIII del mes per tres pèls negres per les mànegues e colar petit, e per fil devant fins a le correge, a rahó de tres sous VI le pell: e de mans II reyals. Some tot: XIII sous.

Ítem lo die matex, per mel per lo codoynat, a tres diners la lliura, XVII lliures e mige: IIII sous, III [...]

[fol. 124v.]

[...] Nadal. Ítem divendres a XVI del dit mes per torons ab alegrie, he que fou madone Constanse, per IIII lliures de mel.

I sou, per IIII lliures d’avelanes torades I sou VIIII, e I lliura de vi bo VI, e per I liura d’alegrie V. Some tot: III sous, VIII.

Ítem per lo bisbe de Nadal dels fadrins: I sou.

[Afegit al final del foli 118v.]

A mon cor fay ham senyora.

Més vos am senyora mia.

que mostrar may no us poria. Cobla

Mes vos am secretament

que no us most tal continent,

si sentien mon turment

ma vida milor seria. Cobla [...]

Proposo una reflexió sobre el treball femení en el món medieval. Per això podríem partir de la teoria feudal de la societat tripartita: els qui resen, els qui lluiten i els qui treballen; però els pensadors medievals ja es van adonar que en aquesta estricta divisió social era molt difícil encabir-hi les dones, i un clergue irlandès s’afanyava a dir: No dic que la funció de les dones sigui resar, treballar o lluitar, sinó que elles estan casades amb els qui resen, treballen i lluiten, i elles els serveixen. A aquest “servir” li podríem donar un doble significat. En primer lloc podríem interpretar que elles efectuen unes tasques servils, que en sentit propi són tasques manuals i feixugues, aquelles per a les quals es recorria també a les esclaves; així mateix podem dir que realitzen una tasca que va més enllà del treball remunerat, elles serveixen, són útils. Seguint el text al peu de la lletra hauríem de dir que la missió de les dones consistia en ser útils als homes de la comunitat; donant-li un sentit més ampli podríem afirmar que es reconeix que serveixen a tota la comunitat.

El treball manual, especialment el treball de la terra, era propi dels serfs, homes i dones; totes les tasques quotidianes de la llar eren pròpies de les dones de qualsevol classe social. Al llarg dels segles medievals es van considerar servils els treballs que es feien propter lucrum, no específicament els treballs manuals, sinó els remunerats, aquests treballs eren els que no es podien realitzar en diumenge. Moltes tasques quotidianes femenines podien semblar materialment servils, és a dir manuals, però eren formalment lliures, ja que no eren remunerades; així no serien moralment servils, per la qual cosa es podrien realitzar en diumenge. D’aquesta manera, de fet, es dignifica el treball de la mestressa de casa, però les seves tasques no tenen fi, no hi ha per a elles cap dia de lleure. La vida de les dones és una vida de ple treball.

Deia que els treballs de les dones podien semblar merament manuals, però sabem que no és així: podem dir que el treball de les dones es presenta en dues formes diferents: com a treball servil i com a "treball emocional"; el treball servil té a veure amb llargues jornades de tasques domèstiques repetitives, amb resultats efímers; el treball emocional són una sèrie de tasques i pràctiques molt complexes, de transmissió, de relació, de cura. Alguns pensadors medievals reconeixien aquesta funció: No ignores que quan hom és sa o malalt (les dones) serveixen pus diligentment, e millor, e pus netament que homes. Fixem-nos que s’insisteix en el sentit de “servir”.

Hi ha unes habilitats de les dones, acumulades durant generacions i transmeses de mares a filles, de senyores a serventes, fins i tot de serventes a senyores, de mestresses a aprenentes; són coneixements propis del col·lectiu femení; entre les moltes coses que havien de saber fer hem de tenir en compte també la gestió i administració.

Aquests treballs eren sovint contraposats a nivell teòric a la tasca espiritual; els sermons parlaven de Marta i Maria; el treball de Maria, el contemplatiu, que fins a cert punt en podríem dir intel·lectual, estava reservat gairebé exclusivament a les monges; la resta de dones, fins i tot les nobles o les burgeses, havien de ser Martes, és a dir, totes elles havien d’esforçar-se en la dedicació a la família, en les tasques i el govern de la llar, al treball amb la filosa. Mentre per als homes de les classes benestants es proposaven moments de lleure, es demanava a totes les dones que estiguessin sempre ocupades.

La llar medieval, tant si és un mas com un castell, com una casa urbana, és una unitat de producció, consum i reproducció; la dona de totes les classes socials es feia càrrec de l'administració i el bon govern de la casa, col·laborava amb les activitats professionals del marit, a qui de vegades substituïa, es feia càrrec de tot en esdevenir vídua; havia de conèixer unes tècniques i posar en pràctica unes estratègies, per la qual cosa se li demanaven unes capacitats i també unes actituds, en definitiva, havia de ser sàvia. A la dona convé viure sàviament e governar ab seny si mateixa e sa casa, e instruir-hi sos fills e ses filles, e sa companya.

Les mestresses de casa havien d’administrar l’economia domèstica i realitzar les tasques quotidianes, tot i que només les dones de condició més humil les feien elles soles; a les llars més benestants i de vegades no tant benestants, hi havia alguna serventa o esclava que ajudava en les tasques més feixugues; podria semblar, doncs, que les mestresses estaven sovint ocioses, però com veurem no era així, normalment estaven assabentades dels negocis i les rendes familiars i també elles treballaven amb les seves mans.

Les dones de les classes populars era evident que no podien deixar de treballar, de forma molt directa en parlava Eiximenis, les simples i menors d’aquelles no en cal parlar, car per força se han d’ocupar si volen viure, elles, a més de les tasques domèstiques, havien de dedicar part del seu temps a algun treball remunerat, com a auxiliars en les tasques del camp, a l’obrador de les famílies menestrals, o amb un ofici propi, normalment poc qualificat i mal pagat. Per la documentació medieval, fa l’efecte que totes elles eren capaces de realitzar multitud d’activitats, coneixien tècniques molt diverses, els treballs ocupaven les seves hores i els seus dies, molts d’aquests treballs estaven vinculats als quefers diaris, és a dir, a la vida. També veiem que eren dipositàries i transmissores d’una cultura que en part diferia de la cultura dominant.

El document que presentem ens ofereix una mostra dels múltiples treballs, dels sorprenents sabers, de l’activitat constant d’una vídua de la noblesa. Es tracta d’uns fragments d’un llibre de comptabilitat de la noble Sança Ximenis de Cabrera, que fan un recorregut per l’alimentació, l’economia domèstica, l’administració de les rendes feudals, els vestits, la relació amb les seves filles, la correspondència, el treball manual i la gestió d’un obrador de filatura; així mateix, podem introduir-nos en la cultura d’aquesta dona i, per extensió, de les dones del seu temps i de la seva classe; però també podem veure la seva relació amb altres dones de les classes populars amb les que mantenia contactes professionals.

Quan va escriure el que ella va intitular Primer llibre memorial, Sança Ximenis feia vint-i-tres anys que era vídua, havia estat casada l’any 1408 amb un fill de la comtessa de Foix, Arquimbau de Grailly, amb qui tingué dues filles, i de qui va restar vídua després de nou anys de matrimoni. Va deixar les terres del comtat de Foix en una data que no podem precisar, sense haver recuperat del tot el dot que li devien; va esmerçar els seus diners i els seus esforços en la capella de Santa Clara de la catedral de Barcelona i en l’adquisició i administració dels drets de la vall d’Osor que va comprar al seu germanastre Ramon de Cabrera. Va morir vella, tindria uns vuitanta anys, l’any 1474, és a dir, va restar vídua durant cinquanta set anys.

Els moralistes recalquen que la vídua s’havia de distingir per l’austeritat en el vestir i en la seva diligència. Diu sent Jeronim: no solement viduatge deu aparer en vestidures negres e grosses, ans encara per tot l’ornament... O! que diguera sant Jeronim en aquest temps si hagués vistes les nostres vídues lligades a la castellana, pintades en la cara... en llurs cases no s’hi fa mai faena, o poca, mas del llit a la taula e de la taula a la finestra. Evidentment no és el cas que ens ocupa: en els seus llibres de comptes amb prou feines s’hi esmenten vestits, a excepció feta d’un nombre considerable de vels; a casa de Sança, com veurem, es feia feina i no poca.

Tot i el que ens diu Eiximenis, la situació de les vídues havia empitjorat notablement a Catalunya a partir del segle XIV, les noves lleis, com ara Recognoverunt Proceres (1284) i les que s’aprovaren a les Corts de Perpinyà de 1351, que recullen la tradició del dret romà, disminuïen els drets de les dones i incidien sobre les vídues que perdien l’usdefruit vitalici que els hi reconeixia el dret anterior i les deixava a mercè del dot, si el podien recuperar, cosa que de vegades no era fàcil, i de la voluntat del marit, que podia deixar ben proveïda la dona o bé materialment al carrer transcorregut l’any de plor. No voldria endinsar-me en l’aspecte de la viduïtat que marxa del tema central del comentari, que és el món del treball; però sí que he de constatar que les vídues, per la seva peculiar situació econòmica i legal, són les dones que la documentació ens mostra més visiblement que treballen; estic convençuda que totes les dones treballaven, però la seva participació en el món laboral queda sovint més amagada quan elles són casades. Totes les dones col·laboraven en l’empresa familiar, tant si aquesta consistia en el govern d’un feu, com d’un negoci mercantil, una explotació agrària o un obrador.

Aquesta col·laboració no quedava contemplada en els estatuts gremials, resten escassos contractes laborals de dones i la feina que feien molt poques vegades era reconeguda. De tota manera en tenim evidències: algunes vídues es quedaven amb les eines del seu difunt marit, és de creure que per a continuar treballant, ja que elles coneixien les tècniques de l’ofici; semblaria prou clar que fos així en el cas de les vídues dels teixidors, sastres, o altres artesans relacionats amb el vestit, però també les vídues de menestrals d’oficis que ens poden semblar allunyats de les tasques que creiem que habitualment realitzaven les dones, tenien interès en quedar-se alguna eina de l’obrador. Així, per exemple, la dona d’un esmolet barceloní comprava moles als encants dels béns del seu difunt marit. O el cas summament interessant d’Isabel, vídua d’en Genís Solsona, apotecari barceloní, mort l’any 1445, que rebia com a llegat testamentari del seu difunt marit un trull amb totes les eines necessàries per a la producció de midó, que seria la tasca que ella realitzaria habitualment a l’obrador i de la qual en seria una professional experta.

Un cop mort el marit, semblaria que la vídua pogués actuar per ella mateixa, però de vegades no era així, la pobresa impedia a moltes vídues fer qualsevol altra cosa que no fos sobreviure, especialment veiem desemparades les vídues ja grans i sense fills. També trobem vídues joves que han de sostenir innombrables plets per aconseguir recuperar el dot, i d’altres que estan controlades per la família o els hereus del marit, d’altres separades dels seus fills i filles, ja que el marit no les havia deixat com a tutores. De fet, la societat exercia un control sobre les vídues, però evidentment més llunyà que el que podia exercir el pare sobre les filles o el marit sobre la muller.

Sança Ximenis, durant la seva llarga viduïtat, va haver de fer front a circumstàncies adverses; de tota manera, a l’època del text que comentem, la dècada del 1440, tindria menys de cinquanta anys, la trobem plena d’energia, lúcida, sàvia, prudent, decidida, tossuda i activa, essencialment molt activa.

Vivia habitualment a Barcelona amb un petit grup de serventes i servents; però viatjava sovint a les terres gironines on tenia els seus dominis i on vivien altres membres de la família Cabrera. Queda molt clar que ella personalment anava a passar comptes i a cobrar els seus drets i que també ella mateixa ho anotava en el seu llibre de comptabilitat: Avui, que és dimecres, que en tenim 18 del mes d’abril de l’any 1442, dins el castell de Verges, jo, Sança Ximenis de Foix i de Cabrera, senyora de la Vall d’Osor, he vingut a comptar. I he comptat amb en Pere Sobirà, lloctinent del batlle de la dita vall. Passa comptes dels ingressos: rebia part dels censos en diners i els altres en cereals i llegums, que no cobrava en espècies sinó en l’import de venda un cop venuts, també rebia drets del vi, de la carn, del cànem i d’altres productes; així mateix, rebia alguna cosa en espècies com ara castanyes.

Sança Ximenis, com a senyora de la vall, cobrava remences i altres drets banals, consten diverses entrades: per composició de ferma d’una carta de remença d’homes i dones de diversos masos de la vall d’Osor. Podem citar la remença d’un home que es consigna en la quantitat força elevada de 43 sous, en canvi la filla d’un pagès es redimeix per la quantitat mínima que preveu la llei en cas de redempció de noies verges que sortien del mas per casar-se, 2 sous 8 diners, si bé no ho cobra tot la senyora ja que 3 diners seran per al salari del batlle. A diferencia d’això, per entrar una dona al mas per casar-se paga 25 sous. Si tenim en compte que és probable que la noia es redimís del mas del pare per anar a viure al mas del marit, sumat al dot, al vestit nupcial, i a altres despeses, un casament a pagès era força car per al poder adquisitiu dels camperols del segle XV. Parlàvem abans d’una certa precarietat en les referències als vestits, en general les despeses de Sança són austeres. Només sembla tenir tres debilitats: la capella de la catedral, la defensa dels seus drets per als quals esmerça diners i esforços, i els regals per a les seves filles, que vivien a Bearn.

Sança Ximenis pertanyia a les classes privilegiades, això pressuposava entre altres coses l’accés a la cultura escrita; Sança era una dona lletrada que portava personalment la seva comptabilitat i una activa correspondència de la qual, malauradament, ens n’ha quedat molt poca. En el text que comentem ella mateixa ens diu que escrivia i enviava cartes i que en rebia i les contestava: escrivia a les filles, o a persones properes a elles, a altres membres de la família, a autoritats diverses, tant religioses com civils, sobretot escrivia per reclamar els seus drets o els de les seves filles.

El text que comentem conté en bona part la comptabilitat domèstica. Sança era una mestressa de casa i s’ocupava del bon govern i l’administració de la llar, entre altres coses de l’alimentació quotidiana, de les despeses ordinàries, com ara el pa i de les extraordinàries com el menjar de les festes. Pel que fa al pa, és l’aliment bàsic, s’ocupava de tot el procés d’elaboració: comprava el blat normalment per mitjà d’un clergue servidor seu, i pensem que ho feia així per estalviar-se alguna taxa, el feia garbellar i moldre, per la qual cosa pagava tant la feina del moliner com la del portador i l’ajuda o impost degut. El pa el pastaven a casa, molt probablement ho faria alguna serventa i després es portava a coure al forn, per la cuita pagava a la fornera. Ho anota de forma minuciosa: Comencem a pastar de la dita farina dijous a 7 de novembre; dissabte a 7 de desembre vaig pagar na Maria la fornera, per coure el pa.

Tenia cura de la roba, anotava puntualment la llista de la bugadera, és a dir totes les peces de roba que s’enviaven a rentar fora de casa i que es dipositaven a les mans d’una professional perquè les tornés netes; sovint podem llegir: Memorial de roba que es rentà fora de casa. Era roba blanca, llençols, tovalles, tovalloles, tovallons, eixugamans, cortines...

Normalment no hi ha despeses supèrflues, els objectes i les coses que es fan malbé les feia arreglar, així s’adoba un matalàs de llana o unes estores. A la casa es criaven gallines i es fabricaven confitures, sobretot codonyat, per la qual cosa es compraven els codonys i la mel.

Per les festes de Nadal es fabricaven a casa de Sança Ximenis i suposem que a moltes cases més o menys benestants del seu temps, torrons i angelets, que penso que serien neules, i el vi piment o la clareia. Conjuntament amb la seva fidel col·laboradora, elaborava els torrons per al Nadal de 1440, Sança anotava al seu llibre una setmana abans de les festes: per a torrons amb alegria (5-18), i que fou madona Constança, 4 lliures de mel, 4 lliures d’avellanes torrades, i una lliura de vi per una lliura d’alegria; regalava torrons a algunes dones de la família i celebrava la festa del bisbetó per als fadrins que estaven al seu servei o al seu entorn.

El que més ens pot sorprendre del llibre de comptes de Sança Ximenis són les pàgines dedicades a la seva activitat professional. Llegit detingudament el llibre arribem a la conclusió que gestionava un obrador de filatura, on treballava ella mateixa i quatre o cinc dones més. En primer lloc hauríem de citar a madona Constança, la seva principal col·laboradora durant aquells anys i dona de confiança; també hi havia Juliana, la castellana, i Esperança, na Magarola consta com a filadora i també com a cosidora. Tenia al seu servei a na Servalls que molt probablement treballava a l’obrador i que a mes feia els encàrrecs fora de casa.

Filaven totes juntes, Sança anotava al seu llibre els rams que havia filat cadascuna d’elles i el pes del fil. I fa constar que ella filava i ella després anotava amb la seva pròpia lletra filat de mi, Sança Ximenis. Després feia blanquejar el fil, na Berala, blanquejadora de fil, era qui habitualment tenia cura d’aquesta tasca per la qual cobrava tres sous la lliura; aquesta professional rebia el fil cru i l’havia de sotmetre a una sèrie d’operacions per treure’n les impureses que portava per natural i que li donaven una certa tonalitat, de manera que es tornés blanc, al llarg d’aquesta operació el fil perdia pes. Per la qual cosa Sança Ximenis pesava els rams de filat abans i després del blanquejat.

Un cop feta aquesta operació es portava el fil a teixir, sobretot l’encomanava a professionals teixidores, també a algun teixidor, però la majoria de vegades són dones teixidores les que treballen per a Sança: Aldonça muller de Gabriel Bofill; Caterina l’Aragonesa, na Creixells, na Seguera o na Cortadella, teixidora del carrer del Carme de Barcelona; serien teixidores de vels o teixidores de lli.

Quan anava a les terres de Girona per passar comptes amb els seus dominis podríem pensar que trencava amb la seva activitat i rutina diàries; però no era així, l‘acompanyaven les dones de casa seva i s’emportaven la feina i continuaven filant: dimecres a 26 de setembre vaig trametre a Torruella, segurament des d’Osor on havia anat a passar comptes amb el batlle, que em trametessin a Barcelona a en Bofill 33 rams de fil, 10 rams eren filats de mà de madona Constança, i els altres 22 de nosaltres totes. Podria ser fil perquè el teixís Aldoça, muller de Gabriel Bofill.

Quan anota les seves despeses ens esmenta també una botiguera, Margarida Esiberta a qui féu algunes compres; a Maria, la fornera que els hi enfornava el pa; a les bugaderes Maria i Salvadora que s’emportaven la roba a rentar fora de casa.

Aquest entorn de transmissions i de relacions anava més enllà de les parets de casa. Sança, pel setembre del 1440 anotava minuciosament la recepta per conservar albergínies de manera que podem seguir el procés pas a pas. Penso que podria haver rebut la recepta oralment d’alguna camperola i ella, dona lletrada, va posar-la per escrit, convertint-se en un graó de transmissió de cultura femenina.

Amb aquest text, escrit amb una finalitat eminentment pràctica, un llibre de comptabilitat, es pot fer un repàs als coneixements que neixen de la pràctica, de l’experiència; és a dir, del treball, de l’aprenentatge, del mestratge, que sempre parteixen i es projecten en relació. Podem parlar de l’abastament, la cuina, la conserva d’aliments, la confecció i cura dels vestits, la celebració ritual de les festes, la medicina casolana, la preocupació per les filles i els fills, i de tot un cúmul de saviesa popular, saviesa femenina, pràctiques de relació, cura de l’altre i cura de les coses al servei d’altres.

És un reconeixement dels treballs femenins, els remunerats, generalment mal remunerats, i els no remunerats; els reconeguts, normalment només mig reconeguts, i els silenciats. És un apropament a l’altra cultura, que corria -encara corre- paral·lela a la cultura dominant, i que estava en mans de les dones i que es transmetia d’una dona a l’altra.