El Departament neix el 27 de gener de 2016, fruit de la fusió del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, i del Departament de Geodinàmica i Geofísica, de la Facultat de Ciències de la Terra. El Departament està organitzat en dues seccions, que prenen el nom dels departaments d’origen, cadascuna encapçalada per un/a Cap de Secció. A més de la Direcció (Director/a i Secretari/a), la Secretaria i el Consell de Departament, aquest compta amb una Comissió Permanent que dona suport a la Direcció i s’ocupa dels afers del dia a dia en el marc d’un govern col·legiat. A la Comissió Permanent hi estan representats els principals àmbits d’activitat departamentals (Estratigrafia, Física de la Terra, Geociències Marines, Geodinàmica Externa, Geodinàmica Interna, i Paleontologia), això com l’Institut de Recerca Geomodels, i representants dels col·lectius de personal investigador doctor, investigadors en formació i alumnat. També n’és membre el gestor/a departamental, que encapçala la Secretaria del Departament. El funcionament del Departament es regeix per un reglament ad hoc.
El Departament imparteix docència en 7 graus, principalment els de Geologia, de Ciències del Mar i d’Enginyeria Geològica, i també en els graus d’Arqueologia, Biologia, Ciències Ambientals, i Física. Els caps d’estudis dels tres primers graus són membres del Departament. Igualment imparteix docència en 10 màsters oficials, que són els de Geologia i Geofísica de Reservoris, Paleobiologia i Registre Fòssil, Recursos Minerals i Riscos Geològics, Oceanografia i Gestió del Medi Marí, Ciència i Gestió Integral de l’Aigua, Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica, Enginyeria en Energia, Gestió i Restauració del Medi Natural, Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia, i Formació del Professorat de Secundària. Els dos primers màsters d’aquesta relació també són coordinats pel Departament.
Pel que fa als doctorats, les tesis doctorals que es fan al Departament, o tutoritzades pel mateix, s’inscriuen molt majoritàriament als programes de doctorat de Ciències de la Terra, i de Ciències del Mar, tots dos coordinats per membres del Departament.
Com a departament intensiu en recerca i transferència, el Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà obté els seus recursos per a aquesta mena d’activitats de convocatòries competitives d’àmbit català, estatal, europeu i internacional, així com mitjançant contractes amb empreses, consorcis i administracions d’arreu.
El Departament compta també amb un seguit d’infraestructures de recerca per a dur a terme la seva missió, entre les quals el Laboratori CORELAB, dedicat a l’anàlisi no destructiva d’alta resolució, ràpida i en continu de testimonis i altres materials mitjançant tecnologies avançades; el Laboratori de Simulació de Processos Geològics (SIMGEO), conjunt amb el CSIC, on es treballa en la simulació analògica d’estructures i processos geològics; el Laboratori d’Isòtops Radiogènics i Ambientals (LIRA), que disposa d’una sala blanca ubicada al Departament i d’un espectròmetre de masses multicol·lector (MC-ICP-MS) instal·lat als Centres Científics i Tecnològics CCiT-UB; i també laboratoris de Paleontologia, de Sedimentologia, de tractament de microplàstics, d’isòtops cosmogènics, i altres. El director del Laboratori de Paleomagnetisme, conjunt entre la UB i el CSIC, i enfocat en l’estudi de les propietats i el registre paleomagnètic de materials geològics, és dirigit per un membre del Departament. Així mateix, l Departament té accés preferent a altres grans equipaments analítics aconseguits els darrers anys pel Departament, o amb el suport del Departament, que també s’han ubicat als CCiT-UB per raons pràctiques.
El Departament compta amb un ampli pool de petits i mitjans equipaments de camp i mar, inclosos drons, instrumentació geofísica, sondes de multifeix, correntòmetres, trampes de sediment automàtiques, i molts més, a banda de sistemes informàtics de gran capacitat i llicències de software específiques per tractar i visualitzar grans volums de dades en els àmbits de recerca que li són propis. Els membres del Departament són usuaris freqüents de grans infraestructures (ICTSs), com ara vaixells oceanogràfics de gran port o les bases polars, i tenen accés preferent a mitjans externs, com ara embarcacions costaneres.
Des del punt de vista geogràfic, el Departament desenvolupa les seves activitats arreu del món, des de l’Antàrtida fins l’Àrtic, passant per tots els continents i oceans. De forma natural, part de la seva activitat se centra en els entorns mediterrani, europeu i de la península ibèrica.
Els sistemes d’informació bibliomètrica, com ara la Web of Science (WoS), Scopus o Google Scholar (GS), mostren ben a les clares la productivitat científica dels membres del Departament, i el seu impacte, amb alguns membres del Departament àmpliament reconeguts arreu en el seu camp i ocupant posicions destacades en aquesta mena de rànquings.
A la data de redacció d’aquest text formen part del Departament un total de 78 persones, distribuïdes entre Personal Docent i Investigador (PDI, 69) i Personal d’Administració de Serveis (PAS, 9). El PDI inclou diferents categories de professors i investigadors doctors (55), emèrits (2) i investigadors en formació (12), mentre que el PAS es divideix en administratiu (4) i laboral (5), amb part del darrer contractat a càrrec de projectes. A més, exerceixen tasques de recerca i de suport tècnic al Departament un nombre variable (entre 5 i 15, segons el període) de persones contractades a compte de projectes a través de la Fundació Bosch i Gimpera o directament per l’Institut de Recerca Geomodels. Habitualment, el Departament també acull investigadors i col·laboradors visitants, en nombre variable, generalment entre 4 i 8 segons el moment. Així doncs, el nombre de de persones que treballa al Departament, naturalment fluctuant, oscil·la entre gairebé 90 i poc més de 100. Als anteriors se’ls hi podria afegir algunes desenes de doctorands de la UB i d’altres entitats, les tesis dels quals són dirigides o codirigides per membres del Departament.
Des de fa uns anys, i especialment els darrers quatre anys, el Departament és immers en un procés de renovació generacional, comú a molts altres departaments universitaris, que ha d’aportar-li saba fresca i noves oportunitats de futur.
Barcelona, febrer de 2021
