Els signes de puntuació són un component de la llengua escrita que té per objectiu prioritari establir lligams de significació que d’altra manera podrien no ser captats o que serien, per al lector, molt més difícils de copsar. Els signes de puntuació, doncs, estan al servei de la comprensió dels textos.

Antigament, en què la lectura es feia en veu alta, els signes de puntuació tenien per finalitat facilitar l’oralització dels escrits, i estaven governats, doncs, per la prosòdia i l’entonació.

Amb l’adveniment de la impremta, els textos es van democratitzar i van començar a ser consumits de manera individual i silenciosa, i la prosòdia i l’entonació van deixar lloc sobretot a la sintaxi, que des de llavors regeix la majoria d’usos dels signes de puntuació. Tot i així, també cal tenir en compte el pes de les convencions tipogràfiques, que explica molts dels usos dels signes de puntuació.

A continuació s’indiquen els usos més habituals dels diferents signes de puntuació (la coma, el punt i coma, el punt, els dos punts, els punts suspensius, els signes d’interrogació i d’admiració, els parèntesis, els guions i les cometes) i s’aclareixen els dubtes més freqüents; i, quan és pertinent, es fa una referència al contacte entre els diversos signes de puntuació, i a la relació entre tipografia i signes de puntuació.