per Gisele Vidal Vimieiro

Encara que la preocupació pel reciclatge sigui recent, la història de les plantes de selecció de residus i compostatge es va iniciar al segle XIX, amb les unitats implantades a Munic (Alemanya) i Budapest (Hongria) (Eigenheer et al., 2005).

L'ús de plantes per a la selecció de residus i el compostatge al Brasil va començar a finals de 1960, amb la instal·lació de les primeres unitats. Aquestes unitats estaven basades en la tecnologia Dano, que consisteix en la selecció de materials reciclables a les cintes i l'enviament de la matèria orgànica als bioestabilitzadors, que acceleren l'estabilització biològica i la barreja física, resultant, així, un compost semi-curat (Catapreta, 2007).

A la dècada de 1990 s’inicià la popularització de les plantes de selecció i compostatge, la qual cosa va dur a la instal·lació de nombroses unitats simplificades en les que es realitzava la separació dels materials inerts (residus reciclables i rebuigs) i el compostatge de la matèria orgànica dels residus municipals. Els municipis van utilitzar aquesta tècnica com una alternativa als problemes ambientals i sanitaris derivats de la creixent producció de residus.

A Minas Gerais (Brasil), la Planta de Selecció de Residus i Compostatge és el ”loc on es realitza la separació manual de la matèria orgànica, dels materials reciclables, dels rebuigs i dels residus especials presents a les escombraries“ (Minas Gerais, 2008). Aquestes plantes han estat sobretot utilitzades en ciutats petites, ja que constitueixen sistemes simplificats que poden proporcionar el tractament de la massa total dels residus recollits. Les plantes de selecció de residus i compostatge acostumen a constar de les següents parts:

• Recepció (a): on tots els residus municipals es reben i s'encaminen a una fossa, seguint la taula o cinta de selecció;
• Taula o cinta de selecció (b): on són separats manualment els materials reciclables (paper, cartró, plàstics, vidre i metalls), matèria orgànica (restes de menjar, pells de fruites i verdures) i els rebuigs;
• Àrea de compostatge (c): per on s'encamina la matèria orgànica separada, que és biològicament convertida en compost orgànic;
• Magatzem de materials reciclables (d): on s'emmagatzemen els materials reciclables separats per ser posteriorment premsats i embalats;
• Unitat de suport (i): edifici on es troba l'oficina, els banys, els vestidors, la cuina, el menjador, el magatzem de la planta i
• Rasa de rebuig / abocador (f): on s'aboquen els rebuigs que sobressin.

L'ús d'aquestes plantes pressuposa la recuperació dels residus, la reutilització de materials reciclables i el compostatge de la matèria orgànica, generant ingressos i reduint la quantitat de residus abocats, a més de la preservació dels recursos naturals, l'estalvi energètic i la reducció de la contaminació ambiental.

No obstant això, aquestes plantes reben habitualment els residus municipals sense cap separació prèvia i no han aconseguit l'eficàcia operativa que s'esperava d’elles degut a l’escassa selecció de materials reciclables, les grans quantitats de materials inerts presents en el compost i l’alt percentatge de residus enviats a deposició final. Així mateix, el factor humà sembla haver estat descuidat ja que l'alternativa no afavoreix a les persones que hi treballen. Aquests treballadors presten un important servei a la societat tractant directament amb aquests residus, potencialment insalubres i històricament carregats de prejudicis (Vimieiro et al., 2009).

Figura 1. Situació de la deposició dels residus municipals a Minas Gerais, 2008. Font: FEAM, 2008.

A mitjans de l'any de 2006, Minas Gerais comptava amb 59 plantes de triatge i compostatge dels residus municipals amb llicència de la Fundació Estatal del Medi Ambient, l'entitat mediambiental del Govern. Les plantes es troben a les 9 regions de Minas Gerais: 4 al Nord de Minas, 2 al Nord-oest, 3 a l'Jequitinhonha, 3 a l'Alt San Francisco, 4 el en Centre, 7 a Leste de Minas, 13 a la Zona da Mata, 4 al Triangle Miner i 16 al Sud de Minas. Aquestes plantes serveixen a poblacions de fins a 11.000 habitants i reben al voltant de 5,5 t diàries de residus (Minas Gerais, 2006). En el quart trimestre de 2008, les plantes de triatge i de compostatge ja arribaven a 87 unitats a Minas Gerais i atenien a 95 municipis (FEAM, 2008; FEAM, 2009).

Figura 2. Principals parts d'una Planta de Selecció i de Compostatge Recepció (a), Taula o cinta de selecció (b), Àrea de compostatge (c), Magatzem de materials reciclables (d), Unitat de suport (i), Rasa de rebuig (f). Font: Catapreta (2007);. FEAM (2006); FEAM (2007).

Referències

CATAPRETA, C. A. A. (Org.). Manual para operação de unidades de triagem e compostagem de resíduos sólidos urbanos. Belo Horizonte: Companhia de Saneamento de Minas Gerais, 2007. 38 p.

EIGEHEER, E. M.; FERREIRA, J. A.; ADLER, R. R. Reciclagem: mito e realidade. Rio de Janeiro: In-Fólio, 2005.

FEAM. Orientações básicas para a operação de usina de triagem e compostagem do lixo. [En línea]. Belo Horizonte: Fundação Estadual do Meio Ambiente, 2006. 27 p. <http://www.feam.br/images/stories/arquivos/Usina2.pdf>. [16 feb. 2010].

FEAM. Orientações técnicas para a operação de usina de triagem e compostagem do lixo - UTCL. Belo Horizonte: Fundação Estadual do Meio Ambiente, 2007. 60 p.

FEAM.Municípios Habilitados no ICMS Ecológico – 4º trimestre de 2008. Belo Horizonte: Fundação Estadual do Meio Ambiente, 2008.

FEAM. Situação da disposição final dos resíduos sólidos urbanos – Minas Gerais – 2008. [En línea]. Belo Horizonte: Fundação Estadual do Meio Ambiente, 2009. <http://www.feam.br/images/stories/arquivos/minassemlixoes/rsu_2008_novo.jpg>. [06 may 2009].

MINAS GERAIS.  Deliberação Normativa COPAM nº 118/2008, 27 de junho de 2008. Altera os artigos 2º, 3º e 4º da Deliberação Normativa nº 52/2001, estabelece novas diretrizes para adequação da disposição final de resíduos sólidos urbanos no Estado, e dá outras providências. Belo Horizonte: Conselho de Política Ambiental de Minas Gerais – COPAM, 2008.

MINAS GERAIS. Resolução SEMAD nº 527/2006, de 28 de setembro de 2006. Divulga a relação de municípios habilitados, os respectivos índices de Conservação e de Saneamento Ambiental que compõem o Índice de Meio Ambiente, relativos aos dados apurados no 2º Trimestre de 2006, para fins de cálculo e distribuição do ICMS no 4º trimestre de 2006. Belo Horizonte: Secretaria Estadual de Meio Ambiente e Desenvolvimento Sustentável de Minas Gerais - SEMAD, 2006.

VIMIEIRO, G.V.; ZILLE, L. P.; LANGE, L. C. Trabalho e qualidade de vida em usinas de triagem e compostagem de resíduos urbanos. [En línea]. Revista de Administração FACES Journal, v. 8, n. 2, 2009, p. 94-105. <http://www.fumec.br/revistas/index.php/facesp/article/viewFile/758/453>. [03 feb. 2010].

© 2010. Gisele Vidal Vimieiro.